La iniciativa parlamentària s’ha presentat conjuntament per part de Més per
Menorca i Mallorca, Podem IB, Gent per Formentera i PSIB
“No hi ha justícia sense memòria”. Amb aquest lema les formacions polítiques
progressistes que donen suport al Govern de les Illes Balears (MÉS per Menorca,
Gent per Formentera Podem Illes Balears, MÉS per Mallorca i PSIB) han registrat
avui al Parlament autonòmic la Proposició de Llei de Memòria Democràtica, una iniciativa amb la qual pretenen saldar
el deute pendent amb les víctimes del règim franquista.
La representant de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha acompanyat avui els diputats de MÉS per
Menorca, Josep Castells; del PSIB-PSOE, Sílvia Cano; de Podem IB, Laura Camargo i de MÉS per Mallorca, Margalida Capellà, al registre parlamentari i a la roda de
premsa posterior per explicar la proposició de llei amb la que es compleix un dels
compromisos inclosos als Acords pel Canvi, signats a principi de legislatura.
Els signants han explicat que amb aquesta
llei es pretén «restituir, rehabilitar i reparar de forma adient les víctimes de la dictadura i la repressió franquista i de tots aquells que
lluitaren i perderen la vida perquè avui tinguem una democràcia i puguem gaudir
de drets i llibertats».
Partint de la màxima que «no hi ha justícia sense memòria», la proposició de llei cerca que les institucions
públiques complesquin amb el «deure de memòria» que tenen, perquè «no ens podem permetre una societat que no conegui les errades i els
conflictes del passar per assegurar que no es tornin a repetir», han dit.
Aquesta proposició de llei comença ara la
seva tramitació parlamentària en la que els grups signants esperen i els de l'oposició facin les seves aportacions per
tenir una llei participada, dialogada i aprovada amb el màxim consens. «No pretén reobrir ferides, sinó tancar-les definitivament per a les
víctimes i els seus familiars».
Estructura de la llei
Aquesta Llei s’estructura en sis títols i
s’articula en quatre eixos principals:
-
El dret a la veritat.
-
El dret a la memòria democràtica.
-
El dret a la reparació i reconeixement de les víctimes i les garanties de
no-repetició.
Entre els aspectes més rellevants, destaca la creació del Cens de la Memòria, un registre de caràcter públic sobre les
víctimes; a més de la creació
de Seccions de la Memòria Democràtica a arxius, biblioteques i museus on dipositar tots aquells vestigis
franquistes que es retirin. També es confeccionarà un catàleg amb tots aquells
espais rellevants per a la Memòria Democràtica que estaran protegits per la nova figura dels Espais i Itineraris de la
Memòria.
La llei també declara el dia 11 de novembre com a data simbòlica de
record i homenatge a les víctimes de la dictadura i la repressió franquista; i es crearà un Cens de símbols i mencions
franquistes que hauran de ser retirats per les institucions públiques.
A més, el Govern de les Illes Balears mostra
la seva predisposició, per tal d’aconseguir l’aplicació de les resolucions de
les Nacions Unides sobre crims contra la Humanitat, i constata el seu compromís
personant-se davant les institucions judicials pertinents, en casos de
desaparicions forçades, consells de guerra i afusellaments i altres
vulneracions dels drets humans comeses durant la repressió i Dictadura
franquista.
Per últim, es sol·licita a l’Estat Espanyol la nul·litat
de tots els judicis a ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears realitzats
per tribunals militars i/o civils per causa de motius polítics vinculats a la
República, la Guerra Civil o la lluita en defensa de la democràcia durant la
Dictadura o la Transició, incloent l’anul·lació de les sentències dels Consells
de Guerra, Tribunals de Responsabilitats Polítiques, Tribunal Especial de
Repressió de la Maçoneria i el Comunisme i Tribunal d’Ordre Públic (TOP), així
com expedients de depuració del magisteri.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada