A Menorca, entre altres,
l’imcompliment del Govern de Madrid afecta a inversions com s’Enclusa o el Port
de Ciutadella, entre altres
La notícia apareguda aquests dies sobre la denúncia interposada pel Govern
espanyol reclamant a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la devolució de
més de 20 milions d’euros per la dessaladora de Ciutadella, no deixa de ser un
episodi més de l’esperpèntica política
que dur a terme el PP. És en la mateixa línia que ho han fets el
diferents governs del PP a les Illes quan han dirigit les institucions dels
governs autonòmics, insulars i locals.
El govern estatal del PP es contradiu, menteix i mostra constantment la
seva incoherència en la gestió. La reclamació que fa via judicial per
“rescatar” 43 milions d’euros de les depuradores de Santa Eulària d’Eivissa i
de Ciutadella respon a la desconsideració i ‘càstig’ a les Illes Balears. Una
vegada més. També cal dir sobre aquest fet, que alguns membres del PP, -que van
tenir responsabilitats al govern balear en anteriors legislatures-, volen fer
creure a l’opinió pública que la reclamació econòmica que fa l’Estat a les
Illes és per incompliment dels acords o convenis i per una mala gestió dels actuals governants. És fals. La veritat és que no és més que el resultat d’una
desastrosa gestió seva que que va deixar deutes per tot arreu i malversació de cabdals
públics que als ciutadans els costenw, ara, molts doblers.
Sobre les dessaladores que ara el Govern de l’Estat vol “rescatar” a la nostra Comunitat Autònoma caldria repassar el passat i les gestions del PP: -L’ex president Jaume Matas i el ‘seu’ PP van construir una dessaladora sense tenir en compte les necessitats hídriques a tota Menorca, en el cas de la de Ciutadella. La manca de planificació en l’execució del projecte acaba amb conseqüències doloses per a l’administració pública i els seus cabals. A Ciutadella, el Govern i l’Estat van deixar una depuradora feta, (una caixa morta) sense connectar-se enlloc. Després d’anys d’aquell projecte mal planificat i mal gestionat pel PP, els seus representants volen desviar l’atenció culpant l’actual Govern balear del nyap que van deixar. I a més, els seus homònims al Govern espanyol volen que els tornem més de 20 milions d’una obra pública que no funciona -i treu rovell- i amb la intenció que sigui el Govern belear que se’n responsabilitzi de tot i que la posi en funcionament.
Sobre les dessaladores que ara el Govern de l’Estat vol “rescatar” a la nostra Comunitat Autònoma caldria repassar el passat i les gestions del PP: -L’ex president Jaume Matas i el ‘seu’ PP van construir una dessaladora sense tenir en compte les necessitats hídriques a tota Menorca, en el cas de la de Ciutadella. La manca de planificació en l’execució del projecte acaba amb conseqüències doloses per a l’administració pública i els seus cabals. A Ciutadella, el Govern i l’Estat van deixar una depuradora feta, (una caixa morta) sense connectar-se enlloc. Després d’anys d’aquell projecte mal planificat i mal gestionat pel PP, els seus representants volen desviar l’atenció culpant l’actual Govern balear del nyap que van deixar. I a més, els seus homònims al Govern espanyol volen que els tornem més de 20 milions d’una obra pública que no funciona -i treu rovell- i amb la intenció que sigui el Govern belear que se’n responsabilitzi de tot i que la posi en funcionament.
L’Estat
reclama ara per la via judicial que se li retornin 43 milions per unes
dessaladores que van acabar malament i no es van posar en marxa, mentre deu a la
CAIB molts, molts milions que no paga. Les inversions estatutàries que es van fixar via Estatut d’Autonomia són de 2.800 milions d’euros, a satisfer
entre 2008 i 2014. En convenis signats hi ha la quantitat de 859 milions, dels
quals l’Estat només n’ha abonat 359. Ens deuen, encara, 500 milions de les
quantitats dels convenis, però 2.400 milions d’euros compromesos en inversions
estatuàries, segons la darrera reforma de l’Estatut.
Per altra banda, hi ha 333 milions
d’euros pactats amb el Govern de l’Estat per a infraestructures viàries (els
convenis de carreteres), signats l’any 1998 i l’any 2004, i dels quals a hores
d’ara només se n'han cobrat 90’2 milions (l’any 2015). La resta, 241 milions
d’euros, resten pendents.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada