1r. CONGRÉS DE MÉS PER MENORCA
 |
| Cris Mercadal Salord Directora Serveis Socials Ciutadella |
Des del punt de vista jurídic, l’ordenament espanyol no estableix una
definició del concepte de família. No obstant això, des de la mateixa
Constitució, com des del dret de família, s’ha anat regulant la realitat
familiar permanentment. És en l’article 39 que, de manera concreta, la
Constitució espanyola fa referència a la família i la considera un element
social essencial de la societat que té dret a la protecció social, jurídica i econòmica
adequada per assolir el seu ple desenvolupament.
Pel que fa a la regulació de la família, la mateixa Constitució reconeix
les diferents formes de vincle de parella i no el matrimoni com a únic vincle
exclusiu, els reconeix el dret a la protecció, i garanteix el respecte a la
igualtat i la dignitat de tots els membres.
La
família és una organització social en constant evolució i canvi. Aquest fet
s’ha intensificat en els darrers anys a causa de
determinades circumstàncies, com ara una esperança de vida més alta i el
conseqüent envelliment de la població, la progressiva incorporació de la
dona al món laboral, l'aparició de noves formes de família així com el gran
nombre de persones que han immigrat i que han constituït nuclis familiars nous.
Juntament
amb aquests aspectes, la crisi econòmica i social dels darrers anys ha
provocat, novament, ajusts de les famílies, moltes de les quals s’han vist amb
la necessitat, d’una banda, de reagrupar-se amb una part de la família extensa,
especialment els avis/àvies, i, de l’altra,
els avis i àvies mateixos han hagut d’assumir més protagonisme i compromisos
envers la cura de determinats membres de la família (per exemple, en situació
de dependència) i, especialment, dels néts.
A
partir d’aquestes tendències, continuen convivint diversos tipus de famílies,
que poden presentar grans diferències entre si, tant en l’estructura com en les
funcions, i es poden establir diferents dimensions d’agrupacions familiars:
Parelles amb fills/filles; Llars unipersonals; Parelles sense fills/filles;
Llars monoparentals; Llars extenses i múltiples; Llars de diferents
generacions; Llars sense nucli. Més enllà de la tipologia, els elements que
caracteritzen les llars de Menorca són, una estructura envellida, noves formes
de convivència i població nouvinguda.
El paper
dels serveis públics
Històricament
la protecció de la família ha passat per diferents fases: des d’un primer moment, en què la família va haver de
subsistir i autoregular-se de manera autònoma davant les situacions que se li
presentaven, a una fase en què els serveis públics han anat agafant més
protagonisme, i la família es convertí, en alguns casos, en un subjecte passiu receptor.
Actualment, ateses les circumstàncies socioeconòmiques que limiten moltes de
les actuacions envers la protecció de la família, s’està produint un nou canvi
de paradigma: les necessitats de les famílies s’han de solucionar no solament
amb ajuts públics sinó que també la família mateixa ha d’adoptar un paper més
actiu. En definitiva, la tendència dels serveis públics és l'acompanyament a la
família per tal que aquesta aconsegueixi el seu propi apoderament.
En
general, podem establir que les actuacions dels serveis públics quant a les
polítiques de família responen a diversos objectius, com ara contrarestar el
descens de la natalitat, atendre la infància, protegir els membres més
vulnerables, aconseguir la igualtat i la coresponsabilitat entre homes i dones
o incrementar la qualitat de vida.
Els
instruments més emprats són les prestacions econòmiques, els serveis i les
ajudes tècniques, sense oblidar que fer política de família és també treballar
des de l’àmbit de l’educació, de la salut, de l’habitatge... Per això, les
demandes de prestacions i de serveis són cada dia més nombroses i estan a
l'ordre del dia dels serveis públics: les escoles infantils, l’atenció a la
dependència i a les persones amb discapacitat, les prestacions econòmiques, la
regulació de noves situacions familiars, etc.
Per tot això, és fonamental que els grans eixos de les polítiques socials i
de família girin entorn de la coresponsabilitat, la natalitat, la parentalitat, l'emancipació dels
joves i les noves realitats familiars ordenant-ne la
seva planificació de manera responsable.
Conseqüències del desequilibri generacional
Sobre els desequilibris de les noves generacions, els aspectes clau a
desenvolupar i a debatre són: 1) el fet
que l'Estat destini molts recursos tècnics i econòmics a les persones majors i
pocs als joves; 2) la
possible forma, poc selectiva, que dedica dels recursos destinats a la població
major i 3) el fet que deixi al llindar del desemparament i la protecció
l'abandonament escolar, la formació dels joves, l'accés al mercat de treball
amb condicions, entre altres.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada