El Parlament insta el Govern de l'Estat a evitar discriminar Balears als Pressuposts Generals de 2016

El Ple del Parlament de les Illes Balears ha aprovat, per 38 vots a favor (Socialista, Podem Illes Balears, MÉS per Mallorca, El Pi Proposta de les Illes Balears, MÉS per Menorca i Mixt) i 17 en contra (Popular),  una proposició no de llei,  presentada pel Grup Parlamentari Socialista, relativa als Pressuposts Generals de l'Estat per a 2016, a la qual s'ha incorporat una esmena d'addició.

Per la seva part, els parlamentaris Salvador Aguilera (Podem Illes Balears), Antoni Reus (MÉS per Mallorca) i Patrícia Font (MÉS per Menorca), han defensat conjuntament una esmena d'addició d'un nou punt a la iniciativa, que ha estat acceptada i aprovada durant la votació final:

El Parlament de les Illes Balears insta els diputats i les diputades elegits a Balears al Congrés dels Diputats, així com els senadors i les senadores que representen  Balears, a votar a favor d'aquelles esmenes presentades als PGE de 2016 tendents a donar compliment a l'acord unànime pres a la Comissió d'Hisenda i Pressuposts, relatiu a les inversions estatutàries.

Aquesta ha estat la intervenció de Patricia Font en representació de MÉS per Menorca:

"Uns comptes dignes per a les Illes Balears haurien de ser uns que, com a mínim, ens situàs a la mitjana estatal amb inversió.

L’Estat deu, des de l’any 2007, segons càlculs del Govern, 1.300 milions d’€

Patricia Font en una intervenció al Parlament

Any rere any hem de parlar dels Pressupostos Generals de l’Estat, pressupostos que mai situen a les Balears ni tans sols a prop de la mitjana estatal , que és aquest any de 242€ enfront dels 141€ de la mitjana balear. Si filam més prim, veurem com en el cas de Menorca aquesta mitjana encara és inferior: 130€ per càpita. Ens trobam, així, sotmesos a greuges comparatius. Aquesta actitud crònica d’una inversió territorialitzada per càpita baixa, gairebé ridícula, s’ha normalitzat envers els Illencs des de fa molts anys. Aquesta manca de respecte continuada dels distints governs de l’estat Espanyol envers de les necessitats, les infraestructures,   i els serveis bàsics dels illecs i illenques en un territori fragmentat entre sí (territoris insulars i separats entre sí per la mar) i separat territorialment de la península. La “presa de pèl” continua a unes illes que se les considerava -i encara se les conisidera- de primera, en termes agregats i de renda i que, suposadament, no necessitaven “atencions” pressupostàries de l’estat ni  inversions. Tot açò, desgraciadament  sense tenir en compte la redistribució real d’aquesta renda, la distribució real d’aquesta presumpta riquesa, i sense mirar el que realment els hi passava a les famílies, als treballadors, als estudiants, als pensionistes de les  nostres illes.

           

No volem dir que no sigui necessari una redistribució, i que els territoris i les persones que tenen més renda, financiin a les persones i territoris amb menys renda amb l’objectiu que tothom tengui us mínims iguals i decents. No obstant, el que no s’entén és que qui sistemàticament és finançador acabi tenint uns serveis públics, unes infraestructures i/o unes oportunitats,per davall de la mitjana. Més encara, quan l’esforç fiscals dels illencs, el que treuen de la seva butxaca els illencs, també és, en molts casos, més gran que la mitjana estatal. I no un any, sinó any rere any, i ja des de fa molts de temps.

           

Per tant, no és que reivindiquem que els que més tenen deixin d’ajudar als que menys tenen, sinó que els ciutadans residents a les Illes Balears tenguin les mateixes oportunitats de benestar i de desenvolupament econòmic i social que la resta de l’Estat.

           

Des del Ministerio de Hacienda, ufans ells, ens diuen que “les Illes es converteixen en la segona Comunitat Autònoma on més puja la inversió de l'Estat per al proper any, amb un 15,27% més que en 2015 (les inversions previstes pel Govern ascendeixen a 159,2 milions d'euros, enfront dels 138,2 milions d'aquest any)”. I açò, senyores i senyors diputats, no vol dir res. Quan es parteix del no-res, qualsevol pujada semblarà positiva.

           

Per què ens passa açò? Un primer pensament que podem tenir és que noltros, els ciutadans de les Balears, només suposam el 2,3% de la població d’Espanya, i per tant la nostra inversió ha de ser, necessàriament més baixa. Però açò té fàcil solució. D’entrada, distribuïm la inversió per aquesta dada de població, i ens servirà per esbrinar què passa “per càpita” i de “manera territorialitzada”, és a dir, per persona i territori on resideix.

Es cert emperò, que aquesta dada, per si sola, no ens dóna una informació prou rellevant, però ens permet veure, amb una foto estàtica, com és el tractament de l’estat i si aquest és just i equitatiu amb tothom O si, com a mínim, després dels criteris d’inversió i redistribució aplicats per l’estat, tots els ciutadans reben una inversió per càpita igual. És a dir, tots estan en la mitjana. En definitiva, ens serviria per esbrinar, de manera molt generalista, com tracta l’estat els seus ciutadans dels distints territoris.

           

Creim, per tant, que uns comptes dignes per a les Illes Balears haurien de ser uns que, com a mínim, ens situàs a la mitjana estatal amb inversió.

           

Però si miram el mapa d’aportacions a la caixa central, ens adonam que aquest greuge es produeix, bàsicament, en el litoral mediterrani.

           

Les comunitats autònomes suporten la despesa social més rígida. De la liquidació de l’any 2014 sabem que, per complir el dèficit, van haver d’augmentar la pressió fiscal un 2%, mentre que l’Estat els abaixava un 5%. La legislatura de Rajoy ens ha passat factura: la seva inversió a la nostra comunitat ha estat el mateix que invertiren Zapatero o Aznar en un sol any. 

           

Capítol a part són les inversions estatutàries, contemplades a la Disposició Transitòria 9a de l’Estatut d’Autonomia. L'article 3 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix la insularitat com un fet diferencial que ha de ser tractat de forma específica i diferenciada, per tal que els ciutadans residents a les Illes Balears tenguin les mateixes oportunitats de benestar i de desenvolupament econòmic i social que la resta de l’Estat. Aquestes inversions haurien de ser d’obligat compliment si el que volem és un país en el qual les i els seus ciutadans convisquin en igualtat de condicions. La realitat, tossuda, ens recorda constantment que no és així, i en podem donar exemples. L’Estat deu, des de l’any 2007, segons càlculs del Govern, 1.300 milions d’€. A més, resten 500 milions d’€ de 22 convenis signats entre 2007 i 2011. La realitat, tornem-hi, és que durant l’anterior legislatura, el govern del PP no va reclamar les inversions estatutàries que corresponen a les Balears ni va aprovar un règim especial l'any passat, com determinava la llei. És a dir, estem parlant d’una deixadesa que ha perjudicat a tota la nostra comunitat.

            Aquesta deixadesa la trobam en projectes com el de s’Enclusa, el centre d’interpretació a Ferreries, perduda pràcticament, i que el Govern ha decidit reivindicar per la via del contenciós adminsitratiu.

            A la Comissió d’Hisenda es va aprovar la Proposició No de Llei amb registre d’entrada 4358/2015 en la qual instam al Govern a reclamar aquestes inversions i, si cal, a utilitzar la via judicial. Aquest Parlament està fent les passes que considera oportunes per avançar en aquesta qüestió.

            Més per Menorca va presentar una sèrie d’esmenes al pressupostos generals. Una d’elles era sobre la dessaladora de Ciutadella, de la qual hem tingut bones noticies aquesta setmana. Una altra molt important fa referència a un element cabdal per a la nostra illa, i és el transport. Quan l’Estat parla de la bonificació de passatgers per viatjar amb avió o vaixell, aquesta s’assigna com aportació a les Illes Balears; però quan es parla d’inversió en AVE aquesta es distribueix entre totes les comunitats autònomes.

           

 Segons el Pressupost General de l’Estat:

1.        La inversió total per a infraestructures el 2016 puja als 9.492,5 milions d'€, el que suposa un increment de només 9,74 milions d'€ respecte el 2015. El 45,5% (3.679 milions d’€) d’aquests fons van destinats a ferrocarrils, fonamentalment a la construcció de fins a 1.000 km d’AVE.

2.       En canvi, l’aportació a les Illes en forma de bonificació a passatgers residents a les Illes és de 103 milions per viatgers en avió i 24 en vaixell.

L’Estat torna a oblidar que el nostre AVE es diu avió, i no contempla cap aportació per a implantar el model que Menorca ha reivindicat, la tarifa plana universal de 30 €.

           

Segons estudis realitzats es necessiten 3,5 milions d’€ addicionals per substituir l’actual model de bonificació per residència pel model de tarifa plana. Mentrestant, avui mateix s’ha inaugurat l’AVE Valladolid-Palencia amb un cost de 1600 milions d’euros. Amb açò està tot dit.

           

Cal dir que AENA dedicarà 64,8 milions d’euros enfront dels 40,5 milions de l’any passat, però molt per sota dels 250 milions d’euros de beneficis que obté l’Estat dels nostres aeroports. És tan gros el desequilibri, que només els aeroports generen a l’Estat més doblers del que retorna a les illes en inversions públiques.

           

És evident que aquesta realitat es produeix des de fa molts anys i suposa una minva, a més del benestar de les persones,  per a l’economia de les illes Balears, per a la competitivitat de les nostres empreses i un greuge cap als ciutadans de les Balears.

Tot i que hem presentat una esmena conjunta, no podria acabar sense dir que seria un bon moment per demanar més, perquè per una vegada entre tots fóssim capaços de convèncer els diputats i diputades, senadors i senadores elegits per la circumscripció de Balears, començant pels 2 senadors elegits per aquesta cambra i que representen aquesta cambra, a votar en contra de l’actual projecte de PGE. I seria un bon moment per assolir que aquest compromís tingui continuïtat en els propers anys, amb independència de qui governi, mentre les illes no tenguin un tractament digne, com a mínim, igual a la mitjana estatal."