Per al TC la llengua pròpia només pot ser la llengua “peculiar”

Dimarts que ve el Parlament retornarà al català l’estatus que li correspon com a llengua oficial i pròpia de les Illes

MÉS per Menorca demana fortalesa i unitat a la resta de formacions en la defensa del pacte social que va suposar la LNL de 1986, davant una possible impugnació de l’Estat

Nel Martí reivindicant la llengua pròpia en un ple de la legislatura passada

El proper dimarts dia 26 de gener el Parlament de les Illes Balears aprovarà la modificació de diverses lleis, entre d’elles la Llei de Normalització Lingüística (LNL) i la Llei de Funció Pública (LFP), per a recuperar el requisit de coneixement de la llengua catalana per a accedir a l’administració pública, i així retornar al català els efectes derivats de ser llengua oficial i pròpia a les Illes Balears. Per a MÉS per Menorca és un gran dia, ja que suposa posar punt a final a la legislació contra el català impulsada pel PP i pel Govern Bauzá, i recuperar el consens assolit l’any 1986 amb la LNL. “Dimarts posarem punt i final als decrets de nova planta del règim Bauzá, amb els que pretenia buidar de contingut el caràcter de llengua oficial i pròpia del català a les Illes Balears”, expressa Nel Martí, diputat portaveu del grup parlamentari de MÉS per Menorca.

Els menorquinistes volem aprofitar emperò la data d’inflexió en política lingüística per fer una passa més i plantejar i reclamar convicció i consens amb el que pot esdevenir a partir de dimarts. Perquè pot passar –i no és un acte de futurisme sinó de realisme- que l’Estat faci advertiments d’inconstitucionalitat i plantegi la negociació en el si d’una Comissió bilateral Estat-CAIB. Per a Nel Martí “la lògica d’un estat-nació centralitzador i colonitzador com l’espanyol és força previsible. I amb la modificació de la Llei de Normalització Lingüística per a recuperar el text consensuat de l’any 1986 no recuperarem la normalitat. El Tribunal Constitucional (TC) de l’any 1986 no és el TC de 2016. L’Estat central i el TC posaran en marxa, de ben segur, la seva maquinària (Comissió bilateral Estat-CAIB, recurs d’inconstitucionalitat i suspensió de part de l’articulat) per alterar i liquidar allò que els ciutadans de les Illes, a través del Parlament i de la unanimitat de totes les forces polítiques, van pactar.”

En aquest mateix sentit Martí explica: “Ningú pot oblidar que el criteri d’igualtat del TC no té en compte la realitat sociolingüística, ni tampoc que la llengua territorial i històrica –a Catalunya o a les Illes- actua com a “ànima del poble”. Per al TC la llengua pròpia –històrica i territorial- només pot ser la llengua “peculiar” de les Illes Balears, però mai una llengua amb “consideracions positives” que la facin preferent. La paraula “preferent” està prohibida en el nou llenguatge i en la nova interpretació del TC, que l’entén com un privilegi inconstitucional.”

Davant aquest possibilitat molt probable, MÉS per Menorca planteja “què farà el Parlament i què faran els partits i la societat civil davant els advertiments d’inconstitucionalitat que plantegi l’Estat? Acotarem el cap i ajustarem la Llei del 86 a la nova interpretació del TC, que no té en compte la realitat sociolingüística ni valora ni protegeix els efectes de la llengua pròpia, com a llengua territorial i històrica del país? Farem política de maquillatge i pactarem quatre coses per fer veure que no ha passat res? Què farem?”

I la resposta que proposa MÉS és “unitat i consens” per defensar el text de 1986 davant modificacions o suspensions del Tribunal Constitucional que puguin afectar aspectes fonamentals de l’articulat. Nel Martí fins i tot apunta a la possibilitat i a la necessitat d’anar més enllà i plantejar una reforma estatutària per aconseguir la igualtat jurídica. “Una reforma que ja es va plantejar amb el text del 2007 i que proposava entre d’altres aquests punts (i que Bartomeu Colom Pastor, professor titular de dret administratiu de la Universitat de les Illes Balears, va defensar en la ponència parlamentària de reforma de l’Estatut):

1. Que l’Estatut estableixi el deure de conèixer la llengua catalana a totes les persones a les Illes Balears, entès com a presumpció iuris tantum de coneixement.

2. Que l’Estatut estableixi el deure de conèixer la llengua catalana al personal al servei de les administracions públiques i als jutges, magistrats, secretaris, fiscals i a la resta del personal al servei de l’Administració de justícia, notaris i registradors.

3. Que el català sigui la llengua de l’ensenyament i, per tant, que dins aquest àmbit tengui una presència efectiva com a llengua vehicular.

4. Que els mitjans de comunicació de titularitat pública utilitzin normalment la llengua catalana.

5. Que la comunitat assumeixi la competència exclusiva per determinar l’abast, els usos i els efectes de la doble oficialitat, així com la normalització lingüística del català.

“Caldrà esperar a veure què passa, i estudiar la magnitud i els efectes de les modificacions que es plantegin, però de cap de les maneres podem acceptar que es malmeti l’essència del que va significar la LNL, com a pacte social per a recuperar la llengua catalana, menystinguda, perseguida i prohibida durant tants anys”, conclou el portaveu de MÉS per Menorca.