El català torna a ser oficial a l'administració

Cartell de campanya de l'any 1986 del Consell

Més per Menorca celebra la recuperació definitiva de l'oficialitat plena del català a l'administració

Nel Martí insta a la resta de formacions polítiques a renovar el consens de 1986

Dijous que ve, dia 31 de març, el Parlament de les Illes Balears aprovarà definitivament la modificació de la Llei de Funció Pública que recupera el text de l’any 2007, en el qual el català és un requisit per accedir i promocionar a l’administració pública. D’aquesta manera, afirma el diputat portaveu del grup MÉS per Menorca, Nel Martí, “es posa punt i final a quatre anys de política lingüicida i catalonofòbica del PP, que pretenia relegar el català a llengua marginal i minoritzada”.

Per al diputat menorquinista, recuperar el català com a llengua pròpia de les Illes Balears, dotar-la d’oficialitat real juntament amb el castellà i posar en marxa mesures d’impuls i d’afavoriment del seu ús en la vida institucional, social i econòmica, han estat objectius de consens que han caracteritzat la vida de la autonomia de les Illes Balears des dels seus orígens, gràcies especialment a l’Estatut d’Autonomia aprovat l’any 1983 i a la Llei de Normalització Lingüística aprovada dia 29 d’abril de 1986, fita de la qual ara, de qui un mes, es compliran 30 anys. “Una llei de consens que s’havia mantingut pràcticament intacte si no fos pel parèntesi de la política lingüicida i catalofòbica de l’expresident Bauzá. Un parèntesi que en lloc de generar dubtes i incerteses, va cohesionar a la societat civil entorn del consens de 1986”.

Novetat del nou text. El requisit del català a Sanitat.

La proposició de llei que s’aprovarà dijous 31 també incorpora mesures provisionals i tractament diferenciat per al personal estatutari i laboral de l’administració sanitària, adaptant i flexibilitzant l’objectiu –el requisit de català- a les particulars característiques del sector.

Així la Disposició transitòria segona incorpora dues novetats respecte de la Llei del 2007. La primera és que l’excepcionalitat i flexibilització aplicada al personal de l’administració sanitària es refereix al personal sanitari, i no a l’administratiu. Els requisits han de ser els mateixos per a un administratiu de l’administració general que per l’administració sanitària. I la segona és que en el termini d’un any el Govern haurà d’haver aprovat el reglament, el decret, sobre els coneixements de llengua catalana que s’han d’exigir per a l’ingrés i per a l’ocupació de llocs de feina del personal estatutari i laboral del Servei de Salut de les Illes Balears. També s’estableixen uns nivells provisionals de català i que serviran de referència per al reglament. D’aquesta manera s’acaba amb aquell limbe en el qual no hi havia reglament però tampoc no hi havia uns mínims aplicables. La nova llei diu: abans del 22 de març del 2017 hi haurà un reglament, i a partir de dia 1 de juny del 2017 aquest reglament serà d’aplicació en tots els procediments en matèria de personal.

Nel Martí explica així aquests canvis: “en definitiva és absolutament fals que el català sigui un obstacle perquè tinguem bons professionals. És a l’inrevés: volem els millors. I d’entre els millors, volem el millor, que és aquell que pot atendre al pacient sense que aquest hagi de girar de llengua. I si aquest millor dels millors no existeix, la Llei permet eximir del requisit, optar a les proves, i establir un període per aprendre el català”.

“Convit”

MÉS per Menorca vol aprofitar la recuperació de l’oficialitat plena del català a l’administració, que es produeix en el doble context dels 30 anys de la Llei de Normalització Lingüística i l’any Ramon Llull, per oferir un nou convit “a tots els amics d’aquesta llengua” (com va dir Antoni Maria Alcover en la seva Lletra de Convit) basat en la unitat i el consens. Unitat front de les tempestes que han vingut i encara vindran que qüestionen la llengua catalana com a llengua oficial i pròpia de les Illes Balears. I consens polític i social per a renovar i actualitzar el consens de 1986, amb la LlNL. Un nou consens que, a parer de Nel Martí, ha de partir de tres elements bàsics: l’oficialitat plena (és a dir, la igualtat jurídica del català i del castellà com a llengües oficials que són), la territorialitat efectiva (és a dir, el compromís real i efectiu dels poders públics en l’ús del català en tots els àmbits), i el reconeixement i respecte de l’autoritat acadèmica.

Martí farà efectiu aquest “convit” a la resta de formacions polítiques dijous que ve, en el Parlament de les Illes Balears, durant el debat sobre la modificació de la Llei de Funció Pública.