Per una llengua normal, per un ús habitual

El Ple del Consell aprova el Reglament d’Usos Lingüístics de la institució insular recuperant així allò que el PP havia eliminat.

 La sessió plenària del Consell de Menorca, celebrada ahir capvespre, va aprovar el Reglament d’Usos Lingüístics que ha de servir com a norma a la mateixa institució i a tots els seus departaments i organismes.

 La proposta, exposada al ple per la pròpia presidenta Maite Salord, recorda el procediment jurídic seguit a la institució d’ençà 1999, per regular l’ús de la llengua pròpia al si del Consell. Era ja llavors la voluntat de posar sentit i coherència en l’ús lingüístic de la corporació i per fer valer la llengua pròpia com a idioma vehicular en qualsevol afer institucional.

  El 2005 el Consell va revisar la normativa d’aleshores per adequar-la a la societat i a la legislació vigent, amb una modificació afegida el juny de 2006. Així, lentament, les institucions s’anaven dotant dels recursos jurídics per garantir el desenvolupament de la Llei de Normalització Lingüística de 1986. Tanmateix, amb l’arribada del PP al Govern balear i als consells insulars, la llengua pròpia rep un dels atacs polítics més ferotges d’ençà la recuperació de la democràcia. Les garanties normatives en matèria de llengua són notablement retallades per deixar sense efecte les disposicions jurídiques més significatives quant a la protecció de l’ús de la llengua catalana a les institucions públiques. El 2012 el Consell de Menorca aprova un nou Reglament d’ús de les llengües catalana i castellana, que anul·lava l’anterior normativa. El mateix any l’Executiu balear impulsa la modificació de la Llei de Funció Pública, que aprova després el Parlament de les Illes Balears, la qual buida de contingut l’article 9 de la Llei de NL, i deixa sense efecte l’apartat 3 que diu: “Els consells insulars i les corporacions locals han de regular l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit de la seva competència d’acord amb els principis i normes d’aquesta llei”. Va ser una estocada legislativa per arraconar la protecció jurídica de què gaudia la llengua pròpia llavors.

  L’actual Govern balear va posar fil a l’agulla des del primer moment per retornar la dignitat que mereix l’ús de la llengua pròpia a les institucions i va modificar enguany la Llei de NL per tornar-la a l’esperit anterior i, per tant, per recuperar l’article 9 i l’apartat 3r.

  És així que el Consell Insular de Menorca, a través de Maite Salord, com a presidenta i responsable de Normalització Lingüística, però també amb el compromís de la resta de l’equip de Govern, ha adquirit el compromís d’engegar el procés de normalització lingüística a la institució insular. Perquè és la voluntat que les polítiques lingüístiques facin possible retornar els drets a la societat menorquina i perquè era un objectiu el consolidar l’ús de la llengua catalana, com a pròpia i vehicular, en totes les actuacions del Consell de Menorca, però també com exemple del foment de la llengua pròpia entre la societat menorquina.

  El nou Reglament d’Usos Lingüístics consta de 27 articles el quals regulen les funcions internes in externes de l’ús del català; dels càrrecs, quan actuïn en representació de la institució i dels funcionaris i empleats públics en l’exercici de les seves funcions, així com en l’atenció als administrats, sense perjudici de la llengua que triï aquest.

  Amb aquest aprovació, la llengua pròpia dels menorquins, però també la llengua que es va emprar a l’Administració Pública els segles anteriors (concentrada bàsicament al si de la Universitats General de Menorca i les Universitats Particulars dels termes) torna a tenir l’ status que li correspon, com a llengua normal amb un ús més habitual.