dimecres, 3 de maig de 2017

La Comissió d’Assumptes Socials debat aquest dijous que els transsexuals menors d’edat puguin canviar-se el nom

La Proposició No de Llei de Més per Menorca insta, també, a reformar la Llei de Reproducció Assistida perquè es pugui registrar la filiació d’un fill entre parelles de lesbianes fora del matrimoni


La Comissió d’Assumptes Socials del Parlament de les Illes Balears tractarà sobre una Proposició No de Llei de Més per Menorca en la pretén donar una passa més en lluita per la igualtat de gènere i la legalització dels drets socials de les persones respecte la seva identitat de gènere.

La iniciativa menorquinista promou que el Parlament insti el Govern espanyol perquè aquest  procedesqui a la modificació de les lleis que encara limiten els drets de les persones transsexuals menors d’edat, en el sentit de permetre que els menors d’edat es puguin canviar el nom d’acord amb la seva voluntat i amb la seva identitat sexual. Alhora, també sol·licita, en la mateixa línia, la reforma de la Llei de Reproducció Assistida, perquè les parelles de lesbianes puguin inscriure al Registre Civil la filiació dels fills, estiguin o no casades.

En primer lloc, La Llei 3/2007, de 15 de març, Reguladora de la Rectificació Registral en relació al sexe de les persones, va suposar una fita en el reconeixement de la identitat sexual de les persones i, per tant, una passa important cap a la dignificació dels transsexuals. Tanmateix açò no és possible fins a la majoria d’edat. És per aquest motiu que Més per Menorca demana ampliar aquests drets d’igualtat als menors d’edat, perquè també tenen dret a desenvolupar-se d’acord amb el seu sentiment d’identificació de sexe i tenen el dret a registrar-se amb el nom i sexe que considerin com a propi.

En aquest sentit, la legislació vigent limita aquest procediment. Per canviar el nom i el sexe de la partida de naixement i DNI d’una persona menor d’edat se li ha d’haver diagnosticat una disfòria de gènere i haver estat tractada mèdicament durant un mínim de dos anys per adaptar les característiques físiques a les del gènere amb què s’identifica.

Cal modificar, doncs, la Llei 8 de juny de 1957 sobre el Registre Civil, article 54, que estableix que: “Quedan prohibidos los nombres que objetivamente perjudiquen a la persona, los que hagan confusa la identificación y los que induzcan a error en cuanto al sexo”.  Una previsió aquesta que ha donat lloc a moltes arbitrarietats avui injustificables.

Pel que fa al dret registral dels fills en les parelles homosexuals femenines, la Llei 3/2007, de 15 de març, de Rectificació Registral, va introduir un apartat a l’article 7 de la Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida, que establia: 3. Cuando la mujer estuviere casada, y no separada legalmente o de hecho, con otra mujer, esta última podrá manifestar ante el Encargado del Registro Civil del domicilio conyugal, que consiente en que cuando nazca el hijo de su cónyuge, se determine a su favor la filiación respecto del nacido”.  És a dir, que l’actual llei determina que les dones lesbianes que volen ser mares fora del matrimoni s’han de casar per inscriure el seu futur fill o filla. Una situació que no es produeix en el cas de parelles heterosexuals, on es dóna per fet la presumpció de paternitat tant dins com fora del matrimoni.


És per tot l’exposat que Més per Menorca presenta una Proposició No de Llei perquè s’insti al Govern de l’Estat a les modificació de les lleis respectives i poder certificar l’assumpció dels drets de totes les persones.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada