Nel Martí Portaveu de Més per Menorca al Parlament de les Illes |
Demà dimarts dia 14, dia
de Sant Innocenci, es debatrà al Parlament de les Illes Balears la reforma del
sistema electoral per eliminar la barrera del cinc per cent, una reforma gens
innocent i clarament pro-democràtica.
El març de 1995 el
Parlament de les Illes Balears, a instàncies del PP, aprovava una reforma de la
Llei electoral 8/1986, de 26 de novembre, per passar del tres al cinc per cent
la barrera electoral de vots vàlids emesos per obtenir representació a les
institucions autonòmiques. Era una modificació perfectament ajustada a la
legalitat, però de dubtosa qualitat democràtica. Avui, al conjunt de l’Estat
espanyol hi conviuen barreres electorals ben diverses. Avui hi ha nou
comunitats autònomes i el Congrés i el Senat que es regeixen per la barrera del
tres per cent. Per què, aleshores, s’optava a les Illes per pujar la barrera al
cinc per cent? Per donar major estabilitat a les institucionals en detriment de
la pluralitat política? No. Per molt que la justificació estàndard fos aquesta,
la realitat en absolut tenia res a veure amb l’estabilitat institucional i sí
amb l’oportunitat partidista.
No val enganyar-se. Cap
sistema electoral és innocent, però no tots els sistemes tenen la mateixa
qualitat democràtica. Però el més greu de l’operació de caciquisme electoral
practicada pel PP l’any 1995 va molt més enllà del debat de les barreres
electorals, i té a veure amb les males pràctiques democràtiques per a conquerir
el poder.
La modificació de 1995
no és el resultat d’un debat sobre l’estabilitat i la representativitat
institucionals, sinó que és el resultat de voler excloure sense contemplacions
un partit –Unió Mallorquina- que fins aleshores havia estat soci del PP i
després es va convertir en un competidor electoral. Efectivament, la reforma de
la Llei electoral i la implantació de la barrera del cinc per cent es va
produir al final de la legislatura, a menys de dos mesos de les eleccions, i
quan les enquestes electorals donaven a Unió Mallorquina un percentatge de vot
d’entorn del quatre per cent. Elevar la barrera al cinc per cent hagués permès
excloure UM del Parlament a favor d’un diputat per al PP. Tot i açò el PP no va
aconseguir el seu objectiu, UM obtenia el 5’3% dels vots i en canvi la barrera
del 5% va perjudicar Els Verds, amb el 3’1% dels vots, que va quedar sense
representació parlamentària.
Però, a més de modificar
la Llei electoral a dos mesos d’unes eleccions, l’acte de caciquisme electoral
del PP té encara més ingredients de mala praxis democràtica. Ho fa aprofitant
que l’Estatut d’Autonomia de 1983 permet una reforma electoral per simple
majoria absoluta, o sia amb 30 vots, quan a la majoria d’estatuts i reformes
posteriors s’imposava la majoria qualificada, que en el Parlament de les Illes
seria de 40 vots. I, sobretot, ho fa aprofitant el vot decisiu (29 vots del PP
front dels 29 vots de tota l’oposició) d’un trànsfuga, el diputat socialista
Jaume Peralta que va es aliar amb el PP.
En definitiva, la
reforma electoral del PP l’any 1995 per excloure de la vida política a un
partit no majoritari, a dos mesos de les eleccions i amb el vot determinant d’un
trànsfuga, va ser totalment legal però també totalment abusiva i caciquista, i
sense cap dubte mancada de la legitimitat d’una pràctica i una motivació
democràtiques.
La reforma electoral que
proposa ara MÉS per Menorca i Més per Mallorca, amb el nou Estatut d’Autonomia
del 2007 que estableix una majoria qualificada, vol restituir la pràctica caciquista
del PP de l’any 1995, i sobretot vol recuperar el valor democràtic de la
pluralitat. Excloure els més petits perquè són més petits, i a les minories
perquè són minories, és molt poc democràtic. Ni és la democràcia a la qual
hauríem d’aspirar.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada