És poc elegant
voler fer política sobre els entrebancs que pot patir una formació política
concreta en un moment donat de la seva trajectòria, ja sigui en les tasques de
govern o bé en l’oposició. I és el que fa el Partit Popular de Menorca. Sí, la
formació de dretes que lidera Santiago Tadeo. Un expresident del Consell que la
ciutadania ha col·locat a l’oposició per la seva mala gestió feta durant els
darrers quatre anys a Menorca. En una demostració de manca de serietat, ha
arribat a acusar la presidenta del Consell, Maite Salord, de falta de projecte
i lideratge.
Deu ser per açò que
el lideratge de Santiago Tadeo ha rebut el suspens majoritari dels menorquins i
li ha fet perdre tres consellers a la seu de la Plaça de la Biosfera. No n’ha
après gens. És més, Tadeo es manté amb el mateix discurs i llenguatge que el va
dur a perdre la confiança política i que va fer que 6.000 menorquins li
retiressin el vot.
No cal que jurin
que els sap molt de greu que Més per Menorca hagi obtingut el suport electoral
suficient per poder formar un grup parlamentari menorquí propi, que fa
polítiques per millorar les condicions de vida dels menorquins. Açò, sembla,
molesta al PP, vistes les crítiques, sempre exaltades, d’un dels seus
‘servents’ a la cambra autonòmica recriminant aquest fet. Més per Menorca també
ha obtingut el suport electoral suficient per pactar la presidència compartida
del Consell i alhora ha estat un grup parlamentari que ha propiciat la
confecció d’un Govern de canvi, perquè també a les Illes Balears el PP va
perdre 15 diputats i 72.000 vots. Malgrat tot, Santiago Tadeo i el PP-Menorca
segueixen com si no hagués succeït res i utilitzen el mateix llenguatge
anacrònic que encara rau al sí del PP.
I també és prou manifest el cinisme i el pobre argumentari polític del president del PP i expresident del Consell (actual cap de l’oposició) quan acusa la presidenta Salord d’incapacitat "de posar ordre a Menorca", i diu que se’n va “al Consolat de Mallorca a reclamar cadires, provocant la dimissió accelerada de la consellera”. I ho diu qui ocupa càrrec de conseller a Menorca i càrrec de diputat a Palma, igual que la passada legislatura, que a més de ser el president “obedient” de PP-Balears, va callar sempre com a diputat popular sobre les grans qüestions que afectaven Menorca. I parla de cadires, qui té com a companya de bancada al Parlament l’alcaldessa d’Alaior, que s’eternitza en el doble càrrec polític, (com també el tenia la passada legislatura l’exbatle de Ferreries). I parla de posar ordre, quan ell no va saber gestionar mai les crisis del seu partit a l’Ajuntament de Ciutadella i no va saber aturar la dimissió de José María de Sintas, després de reiterats enfrontaments interns amb el partit. A aquesta població són conegudes les divergències de la Junta Local del PP amb la línia insular que presideix Tadeo. Després d'imposar qui fou el seu conseller, Juanjo Pons, com a cap de llista de Ciutadella, el PP rep la derrota més sonada de la democràcia, perdent la primera posició en favor del PSM-Més per Menorca. El mateix va passar a Ferreries. Mentrestant, José Maria de Sintas es dóna de baixa del partit (com ja ho havien fet altres alcaldes del PP) i se’n va a la competència dretana. Molt curioses les lliçons de Santiago Tadeo.
Tampoc va fer la
més mínima autocrítica quan a la Conselleria balear de Cultura i Educació, que
dirigia el seu partit la passada legislatura, va veure passar tres titulars en
només 2 anys: Rafel Bosch, Juana María Camps i Núria Riera. Un caos de gestió i
organització que va provocar la major manifestació popular mai vista a les
Illes amb la contundent reacció de la comunitat educativa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada