Proposició de Llei perquè IB3 sigui un servei públic normalitzat i normalitzador de la llengua catalana

Manel Martí recorda que l’Executiu Bauzá va intentar marginar l’idioma propi a les escoles, a les institucions i als mitjans informatius

  El Grup Parlamentari de Més per Menorca presenta una Proposició de Llei perquè l’Ens Públic de la Ràdio i Televisió de les Illes Balears, IB3, sigui un servei públic normalitzat i normalitzador a favor de la llengua catalana, considerant el que estableix l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística.

  Manel Martí, diputat i portaveu de la formació a la cambra balear, recorda que "la passada legislatura presidida per José Ramón Bauzá es va caracteritzar per un intent constant de marginar el català a les escoles, a la funció pública i als mitjans de comunicació. Concretament, quant a l'Ens públic IB3, el PP va impulsar un Mandat Marc (amb rang de llei) en el qual s'intenta diluir i evitar els imperatius recollits a l'Estatut d'Autonomia, la Llei de Normalització i la Llei d'IB3, en relació a l'ús, la promoció i la normalització de la llengua catalana".

  Efectivament, el Mandat Marc, segons l'article 5 de la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, estableix que:

  Article 5. Mandat marc i contractes programa

  1. El Parlament ha d’aprovar un mandat marc adreçat a l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, en el qual s’han d’establir els objectius que ha d’assolir el servei públic de ràdio i televisió (de comunicació audiovisual), d’acord amb el que determina l’article anterior. La vigència del mandat marc és de sis anys.

  2. Els objectius que prevegi el mandat marc s’han de desenvolupar de manera precisa i concreta mitjançant els contractes programa subscrits entre el Govern i l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. La vigència dels contractes programa és de tres anys.

  El Mandat Marc, doncs, és el mandat del Parlament a IB3 quant als objectius que ha d'assolir com a servei públic. Uns objectius que, necessàriament, han de donar compliment al que estableix el nostre marc normatiu (Estatut d'Autonomia, LlNL i Llei IB3), però que el PP va intentar evitar aprovant un text que en cap moment deixava clar que el català ha de ser la llengua preferent i vehicular d'IB3, o que forma part de la funció de servei públic de l'Ens difondre i promoure el coneixement de la llengua catalana. Tot el contrari.  “El PP va intentar crear confusió quant els registres i modalitats lingüístiques (recordem l'article salat als informatius) i va qüestionar el paper de la Universitat de les Illes Balears (autora del Llibre d'Estil d'IB3) quant a màxima autoritat acadèmica en matèria lingüística" ha apuntat el portaveu de Més per Menorca.

  Martí fa al·lusió també a la necessària funció d’un mitjà de comunicació públic quant al paper regulador i normalitzador. “Les audiències són importants en qualsevol mitjà, però en un mitjà públic és més important el compliment de la seva funció de servei públic. I l'ús, la promoció i la normalització del català són irrenunciables en la funció de servei públic en una comunitat autònoma amb llengua pròpia, que a més està en una situació de minorització. Tot això el PP ho va incomplir i evitar. Ara toca recuperar la normalitat perquè IB3 sigui també normalitzadora."

  La Proposició de Llei que presenta el Grup Parlamentari de Més per Menorca pretén deixar clar que el mandat del Parlament és que IB3 complesqui amb la funció cultural i normalitzadora del català que li correspon, i que segueixi criteris acadèmics i professionals. “Volem impedir que IB3 sigui un instrument al servei dels interessos d'un partit, i pugui fer feina -com està fent ja- al servei dels interessos generals, que són els que recull l'Estatut, la LlNL i la Llei d'IB3", conclou Manel Martí.

  D’aquesta manera, i d’acord amb la recuperació dels textos jurídics que el PP va modificar en l’intent de marginar la llengua pròpia de les Illes, Més per Menorca vol restablir també el Mandat Marc de l’Ens Públic de Ràdio i Televisió de les Illes Balears per ressituar l’estat de la llengua al nivell que li correspon a un mitjà de comunicació públic, com ho són la ràdio i la televisió publiques de les Illes.