Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 d’abril del 2017

Més per Menorca demana modificar la Llei de Comerç per recuperar i garantir els drets lingüístics dels consumidors

La Proposició de Llei sol·licita que s’afegesquin dos articles al redactat de la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, que regula tot aquest sector




 Més per Menorca ha enregistrat avui una Proposició de Llei que proposa la modificació de la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de Comerç a les Illes Balears. En concret la revisió d’aquesta normativa ve donada només per l’adició de dos nous articles: un, perquè quedin garantits els drets lingüístics dels consumidors; i el segon, perquè es faci visible el calendari i horaris d’obertura i tancaments dels establiments comercials, tant en l’interior com a l’exterior, així com que l’esmentada informació estigui retolada, com a mínim, en català.

 Més per Menorca reclama aquests drets per als consumidors apel·lant a la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (ratificada per l’Estat Espanyol el 9 d’abril del 2001), la Constitució Espanyola o el mateix Estatut d’Autonomia, que a més de contempla el dret de conèixer i d’usar la llengua pròpia de les Illes Balears, deixa molt clar que “ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma”. Alhora, també diu l’Estatut que “les institucions publiques de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.”

 La Llei de Comerç de 2014 va ser una iniciativa del Govern Bauzá que venia a substituir l’anterior Llei d’Ordenació de l’Activitat Comercial, la qual sí contemplava i garantia els drets lingüístics dels consumidors. La derogació d’aquesta va eliminar de l’ordenament jurídic els drets lingüístics dels consumidors.

 D’aquesta manera, Més per Menorca sol·licita en la Proposició de Llei que se incorporin dos nous articles a la Llei de Comerç de 2014 per així recuperar els drets eliminats pel govern del PP. El redactat de la petició diu:

Article 1
 S’introdueix en la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears, un nou article amb el contingut següent:

Article 5 bis. Drets lingüístics dels consumidors

1. En els establiments regulats en aquesta llei, els consumidors tenen dret a ser atesos en alguna de les llengües oficials de les Illes Balears, i no podran ser discriminats o atesos incorrectament per raó de la llengua oficial que emprin.

2. En els establiments al detall que disposen d'una plantilla laboral de més de tres treballadors, els consumidors tenen, a més, el dret de ser atesos en la llengua oficial de les Illes Balears que escullin.

3. La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per als consumidors dels establiments oberts al públic han de ser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial. En els termes que reglamentàriament es determinin, els establiments comercials informaran els consumidors dels seus drets lingüístics mitjançant la col·locació dels anuncis corresponents.

4. Les administracions competents promouran l'ús progressiu de la llengua catalana en les activitats comercials, com també en els rètols, símbols i distintius dels establiments comercials de les Illes Balears.

Article 2

 Es modifica l’article 20 de la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears, un nou article amb el contingut següent:

Article 20. Publicitat de l’horari comercial

 A tots els establiments comercials ha de figurar la informació del calendari diari d'obertura i de tancament en un lloc visible, tant a l'interior com a l'exterior, fins i tot quan l'establiment sigui tancat. El text d'aquesta informació ha de constar, almenys, en català.

Disposició final

 Aquesta llei entrarà en vigor al dia següent de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.



dilluns, 27 de febrer del 2017

Més per Menorca contrari al Decret que atorga una moratòria de 2 anys per acreditar el català a l’IBSalut

El portaveu menorquinista Nel Martí afirma que el fet fa “perllongar una discriminació cap als ciutadans de les Illes que volen emprar el català en els serveis de Salut”




Més per Menorca, juntament amb la formació homònima de Mallorca, creu injustificat el fet que el Decret d’exigència del coneixement de la llengua catalana del personal al servei de Salut de les Illes Balears, atorgui dos anys a l’esmentat personal perquè acrediti el coneixement de la llengua pròpia del país.
A tal efecte, els ecosobiranistes de cada illa ja han avançat que el Govern rectificarà l’error i garantirà el dret dels ciutadans independentment de la llengua oficial que triïn.
MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca han manifestat el seu desacord perquè no es tractar per igual els ciutadans.
El portaveu de MÉS per Menorca, Nel Martí, ha afirmat que "evidentment" aquesta moratòria no compta amb el suport dels menorquinistes ni dels mallorquinistes perquè el que fa és "perllongar una discriminació cap als ciutadans de les Balears que volen emprar el català al sistema de Salut".
Per la seva part, Bel Busquets, portaveu de MÉS per Mallorca, ha afirmat que s’han mantingut negociacions al si del Govern des del mateix dijous, i que estan segurs que la conselleria de Salut del Govern rectificarà de manera immediata en una qüestió que per als ecosobiranistes representa una "línia vermella".
Ambdues formacions han recalcat que la moratòria, a més, no té sentit des del moment que el mateix decret ja preveu excepcions perquè en cap cas la prestació assistencial pugui resultar afectada per la manca de professionals competents.



dilluns, 20 de febrer del 2017

Els governs de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià es comprometen a col·laborar en matèria de llengua i cultura

“Junts tenim més oportunitats d'obrir-nos al món.” Ruth Mateu, Consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears

Santi Vila, Ruth Mateu i Vicent Marzà
El Parlament de les Illes Balears de la passada legislatura, amb els vots de la majoria del partit popular, va declarar la inexistència dels Països Catalans, com si l’existència d’una realitat històrica, cultural, lingüística, econòmica, etc. depengui d’un pronunciament. Com si per art de màgia es pugui esborrar tot, perquè qui mana en aquell moment està interessat en generar rebuig contra aquesta realitat. Tanmateix, tant d’esforç per erradicar-nos va acabar deixant aquell partit a l’oposició: el pronunciament va ser vençut per la realitat.

El 20 de gener de 2017, tres anys després de la negació, els tres consellers de cultura de Principat, País Valencià i Illes Balears s’han reunit pel foment de la llengua i cultura compartides. És el seu deure; un deure que, de fet, ja recull el nostre Estatut. La Consellera Ruth Mateu, aquest deure (com tots els que té) se’l creu, i no desaprofita el fet que els seus homòlegs del Principat, Santi Vila, i del País Valencià, Vicent Marzà, comparteixin aquest compromís. Amb ells, els tres grans governs dels Països Catalans han acordat la Declaració de Palma, per la qual es comprometen a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura.

Els tres consellers, acompanyats dels seus equips, s’han reunit al Museu de Mallorca, on s'ha escenificat la voluntat de treballar conjuntament i reforçar els projectes compartits, aprofitant el moment històric favorable entre les tres administracions.

En aquest sentit, la consellera Ruth Mateu ha destacat que «hem d'aprofitar els vents favorables que ens ha brindat aquesta etapa política per crear sinergies que ens permetin reforçar els projectes comuns, tant a dins com defora dels nostres territoris, perquè junts tenim més oportunitats d'obrir-nos al món.»

El conseller Santi Vila ha posat en valor la necessitat "d'intensificar els vincles entre els tres territoris perquè és impossible entendre la nostra cultura sense les aportacions dels creadors baleàrics o valencians". Vila considera que la Declaració de Palma és una "oportunitat per definir com ens interrelacionem culturalment" i ha apostat per seguir potenciant l'Institut Ramon Llull com a «eina per internacionalitzar els nostres autors i creadors més enllà dels nostres territoris.»

Per la seva banda, el conseller Vicent Marzà ha explicat que «aquest acord és un pas més per a potenciar les indústries culturals i creatives de cada territori, la primera pedra per a construir ponts i no murs a un vertader i eficaç corredor mediterrani cultural. Estic segur que aquesta acció repercutirà en positiu als nostres sectors culturals tant pel que fa a l'ampliació de circuits de programació com al rendiment econòmic de les propostes creatives.»

La Declaració de Palma contempla la necessitat de reforçar el mercat interior cultural entre els tres territoris, impulsant circuits d'Arts Escèniques, Visuals, Música, Literatura, Audiovisual i Cultura Popular o Tradicional. L'objectiu de crear aquests circuits és facilitar el moviment entre els tres territoris a les indústries culturals i els creadors, i el funcionament serà acordat per grups de treball de les tres institucions. Pel que fa a la promoció de la creació literària i la indústria editorial, es coordinaran tasques de promoció de la literatura i es promouran programes d'intercanvi d'autors.

En l'àmbit de llengua, la Declaració de Palma estableix assolir un sistema d'acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible, garantint la coherència, la transparència i la màxima informació pública. Entre altres compromisos, els tres consellers han acordat impulsar iniciatives conjuntes envers les polítiques estatals lesives envers la llengua compartida.

La consolidació de l'Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior i internacionalització de la cultura pròpia també s’hi ha tingut en compte. En aquest sentit, cal remarcar el reingrés del Govern de les Illes Balears a l'Institut, i la col·laboració de l'IRL amb la Generalitat Valenciana dintre del Pla Estratègic Cultural "Fes Cultura".

La Consellera Ruth Mateu ha estat acompanyada per Marta Fuxà i Jaume Gomila, directors generals de Normalització Lingüística i de Cultura, tots dos també de MÉS per Menorca.









dilluns, 19 de setembre del 2016

Més per Menorca exigeix al Govern el compliment del requisit del català en les diferents convocatòries públiques

El portaveu parlamentari, Manel Martí, demana que sigui corregida la resolució de l’Escola Balear de l’Administració Pública (EBAD) i que incorpori el català a les proves



  Més per Menorca es mostra sorprès i dolgut alhora per les diverses convocatòries de places públiques en els quals no es dóna compliment al mandat legislatiu d'incorporar el requisit de català per a ser treballador públic, independentment de si afecta a la funció pública o a algun organisme del sector instrumental (per al qual s'està tramitant actualment un decret de desenvolupament). En paraules del portaveu parlamentari de la coalició, Manel Martí,el mandat era clar i inequívoc: “la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma ha de funcionar com a requisit en tot l'àmbit de les administracions autonòmiques”.

  Aquesta declaració de Més per Menorca ve arran de la Resolució de la presidenta de l’Escola Balear d’Administració Pública per la qual s’aproven la convocatòria i les bases que han de regir el procés selectiu per dur a terme el Curs Bàsic de capacitació per a l’accés a la policia local, publicada ja al BOIB. Versió PDF

  En aquesta convocatòria d’un nou curs bàsic per a la formació de policies locals no s’inclou el coneixement de català, com així s’exigeix per a qualsevol lloc de feina de la Funció Pública. Aquest curs és el filtre per després accedir a les places dels diferents ajuntaments. El problema rau en què quan els aspirants hagin superat el Curs Bàsic sense haver fet les proves de català es trobaran amb què aquest requisit els serà exigirà als ajuntaments, i sense haver acreditat els corresponents coneixement en la llengua pròpia, no podran accedir a la plaça municipal. A més, Martí recorda que aquest és un punt inclòs a la Llei de Coordinació de les Policies Locals i el seu Reglament:

  Article 188
Accés al curs de formació bàsica i requisits
1. L’accés al curs de formació bàsica es fa un cop superades les proves selectives que convoqui l’Escola Balear d’Administració Pública.
2. Els requisits per ser admès en les proves d’accés al curs de formació bàsica són els següents:
a) Tenir la nacionalitat espanyola.
b) Tenir devuit anys complerts.
c) Posseir el títol acadèmic o un d’equivalent per al grup al qual pertany la plaça convocada d’acord amb la legislació bàsica de l’Estat.
d) No patir cap malaltia o defecte físic o psicofísic que impedeixi o minvi el desenvolupament correcte de les funcions, en relació amb el quadre d’exclusions de l’annex 5 d’aquest Reglament.
e) No haver estat separat del servei de l’Administració local, autonòmica o estatal, ni estar inhabilitat per a l’exercici de la funció pública.
f) No tenir antecedents penals per delictes dolosos.
g) Estar en possessió dels permisos de conduir de classe A, B i BTP en vigor.
h) Comprometre’s a dur armes i, si escau, a utilitzar-les, mitjançant una declaració jurada.
i) Acreditar, si escau, el nivell de coneixements de la llengua catalana que determini la legislació vigent. Disposició. Versió PDF

  Per al portaveu del grup parlamentari Més per Menorca, “de res haurà servit canviar la Llei de Funció Pública i recuperar la DG de Política Lingüística, si la resta del Govern -totes les conselleries- no actuen en la mateixa direcció i donant compliment al mandat del Parlament”.

En aquest sentit Martí demana al Govern que rectifiqui i que “totes les conselleries remin en el mateix sentit de fer del català una llengua d'ús preferent a l'administració”.



dimarts, 13 de setembre del 2016

Triple front per a la cohesió social i lingüística

Consell de Menorca i ajuntaments de l’illa se sumen a la campanya Històries del català, que promou el Govern i que pretén la integració dels nousvinguts





Històries del Català és un projecte promocional, impulsat des de la Direcció de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, que pretén donar a conèixer la importància  d’una integració social adequada amb el que representa, per als nouvinguts, la realitat sociocultural de la terra d’acollida. Així, aquesta campanya d’integració lingüística s’inicia a Formentera per a després traslladar-se a la resta de les Illes. Als vídeo individuals intervenen persones de diferents edats, condició i origen que expliquen la seua experiència d’elegir Menorca per viure-hi i els beneficis que els ha reportat aprendre la llengua pròpia dels menorquins, la llengua catalana. És una acció conjunta de totes les Illes Balears, en la qual participen les diferents administracions de la comunitat: autonòmica, insular i local per tal de transmetre una idea d’unitat en relació amb la llengua pròpia del territori.

El conseller de Cultura i Educació,
Miquel Àngel Maria, i la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Marta Fuxà, van presentar la campanya als mitjans de comunicació. A l’acte també hi foren presents els regidors de Cultura de Maó, Biel Pons; de Ferreries, Joana Febrer i d’Alaior, Isabel Rodríguez. A més d’alguns dels 12 testimonis de la campanya audiovisual, gent de perfils variats i diferents municipis que s’han prestat a compartir la seva experiència sobre com i per què han après el català.

La campanya consisteix a elaborar material gràfic (una imatge) i audiovisual (un vídeo de curta durada) d’aquestes persones de manera individual per promocionar-lo de forma específica a les xarxes socials (una pàgina web pròpia de la campanya, Facebook, Twitter, etc.) i altres mitjans, com ara, la televisió local, les sales de cinema, falques de ràdio, etc.

Les 12 “històries” de Menorca es podran visualitzar al web de la campanya www.historiesdelcatala.cat, en el qual ja es poden veure les corresponents a les illes Pitiüses, ja que prest s'incorporaran les de Mallorca i Menorca.



dijous, 11 d’agost del 2016

Suport a la premsa local en català

Des del Consell Insular s’ha donat una passa més per restituir i impulsar la normalitat lingüística en l’àmbit de les revistes dels pobles




Des de Presidència del Consell de Menorca, i en concret del Departament de Normalització Lingüística, que dirigeix la presidenta Maite Salord, la institució insular fa una aposta més per situar l’ús de la llengua pròpia de Menorca en el marc la normalitat editorial de les publicacions locals, però també com a impuls per difondre la lectura en català a la societat illenca. Una acció que ve a restituir, lamentablement, les retallades que havien patit aquests tipus de revistes locals. Uns ajuts recuperats per mantenir el suport cap a aquestes edicions que malden, periòdicament, per informar els vesins de l’actualitat social, política i cultural dels pobles. És una manera de reconèixer la labor informativa i alhora el foment de la llengua de Menorca.




L’ajuda és de 10.000 euros i s’ha canalitzat a través de l'Associació de Premsa Local de Menorca (APLM). La presidenta Salord i el president de l’associació, Miquel Àngel Marquès, acompanyat d'un representant de cadascuna de les revistes locals de l'illa, han signat aquest matí el conveni que aprovà el Consell Executiu en la sessió de dia 1 d'agost pel foment de l'associacionisme entre les revistes locals.

Actualment, l'Associació de Premsa Local de Menorca repartirà l’import entre el
Setmanari el Iris de Ciutadella, S'Ull de Sol d’Alaior, Revista S'Auba de Sant Lluís i Xerra i xala des Mercadal.



dilluns, 8 d’agost del 2016

Proposició de Llei perquè IB3 sigui un servei públic normalitzat i normalitzador de la llengua catalana

Manel Martí recorda que l’Executiu Bauzá va intentar marginar l’idioma propi a les escoles, a les institucions i als mitjans informatius


  El Grup Parlamentari de Més per Menorca presenta una Proposició de Llei perquè l’Ens Públic de la Ràdio i Televisió de les Illes Balears, IB3, sigui un servei públic normalitzat i normalitzador a favor de la llengua catalana, considerant el que estableix l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística.

  Manel Martí, diputat i portaveu de la formació a la cambra balear, recorda que "la passada legislatura presidida per José Ramón Bauzá es va caracteritzar per un intent constant de marginar el català a les escoles, a la funció pública i als mitjans de comunicació. Concretament, quant a l'Ens públic IB3, el PP va impulsar un Mandat Marc (amb rang de llei) en el qual s'intenta diluir i evitar els imperatius recollits a l'Estatut d'Autonomia, la Llei de Normalització i la Llei d'IB3, en relació a l'ús, la promoció i la normalització de la llengua catalana".

  Efectivament, el Mandat Marc, segons l'article 5 de la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, estableix que:

  Article 5. Mandat marc i contractes programa

  1. El Parlament ha d’aprovar un mandat marc adreçat a l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, en el qual s’han d’establir els objectius que ha d’assolir el servei públic de ràdio i televisió (de comunicació audiovisual), d’acord amb el que determina l’article anterior. La vigència del mandat marc és de sis anys.

  2. Els objectius que prevegi el mandat marc s’han de desenvolupar de manera precisa i concreta mitjançant els contractes programa subscrits entre el Govern i l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. La vigència dels contractes programa és de tres anys.

  El Mandat Marc, doncs, és el mandat del Parlament a IB3 quant als objectius que ha d'assolir com a servei públic. Uns objectius que, necessàriament, han de donar compliment al que estableix el nostre marc normatiu (Estatut d'Autonomia, LlNL i Llei IB3), però que el PP va intentar evitar aprovant un text que en cap moment deixava clar que el català ha de ser la llengua preferent i vehicular d'IB3, o que forma part de la funció de servei públic de l'Ens difondre i promoure el coneixement de la llengua catalana. Tot el contrari.  “El PP va intentar crear confusió quant els registres i modalitats lingüístiques (recordem l'article salat als informatius) i va qüestionar el paper de la Universitat de les Illes Balears (autora del Llibre d'Estil d'IB3) quant a màxima autoritat acadèmica en matèria lingüística" ha apuntat el portaveu de Més per Menorca.

  Martí fa al·lusió també a la necessària funció d’un mitjà de comunicació públic quant al paper regulador i normalitzador. “Les audiències són importants en qualsevol mitjà, però en un mitjà públic és més important el compliment de la seva funció de servei públic. I l'ús, la promoció i la normalització del català són irrenunciables en la funció de servei públic en una comunitat autònoma amb llengua pròpia, que a més està en una situació de minorització. Tot això el PP ho va incomplir i evitar. Ara toca recuperar la normalitat perquè IB3 sigui també normalitzadora."

  La Proposició de Llei que presenta el Grup Parlamentari de Més per Menorca pretén deixar clar que el mandat del Parlament és que IB3 complesqui amb la funció cultural i normalitzadora del català que li correspon, i que segueixi criteris acadèmics i professionals. “Volem impedir que IB3 sigui un instrument al servei dels interessos d'un partit, i pugui fer feina -com està fent ja- al servei dels interessos generals, que són els que recull l'Estatut, la LlNL i la Llei d'IB3", conclou Manel Martí.

  D’aquesta manera, i d’acord amb la recuperació dels textos jurídics que el PP va modificar en l’intent de marginar la llengua pròpia de les Illes, Més per Menorca vol restablir també el Mandat Marc de l’Ens Públic de Ràdio i Televisió de les Illes Balears per ressituar l’estat de la llengua al nivell que li correspon a un mitjà de comunicació públic, com ho són la ràdio i la televisió publiques de les Illes.


dimarts, 21 de juny del 2016

Per una llengua normal, per un ús habitual

El Ple del Consell aprova el Reglament d’Usos Lingüístics de la institució insular recuperant així allò que el PP havia eliminat.



 La sessió plenària del Consell de Menorca, celebrada ahir capvespre, va aprovar el Reglament d’Usos Lingüístics que ha de servir com a norma a la mateixa institució i a tots els seus departaments i organismes.

 La proposta, exposada al ple per la pròpia presidenta Maite Salord, recorda el procediment jurídic seguit a la institució d’ençà 1999, per regular l’ús de la llengua pròpia al si del Consell. Era ja llavors la voluntat de posar sentit i coherència en l’ús lingüístic de la corporació i per fer valer la llengua pròpia com a idioma vehicular en qualsevol afer institucional.

  El 2005 el Consell va revisar la normativa d’aleshores per adequar-la a la societat i a la legislació vigent, amb una modificació afegida el juny de 2006. Així, lentament, les institucions s’anaven dotant dels recursos jurídics per garantir el desenvolupament de la Llei de Normalització Lingüística de 1986. Tanmateix, amb l’arribada del PP al Govern balear i als consells insulars, la llengua pròpia rep un dels atacs polítics més ferotges d’ençà la recuperació de la democràcia. Les garanties normatives en matèria de llengua són notablement retallades per deixar sense efecte les disposicions jurídiques més significatives quant a la protecció de l’ús de la llengua catalana a les institucions públiques. El 2012 el Consell de Menorca aprova un nou Reglament d’ús de les llengües catalana i castellana, que anul·lava l’anterior normativa. El mateix any l’Executiu balear impulsa la modificació de la Llei de Funció Pública, que aprova després el Parlament de les Illes Balears, la qual buida de contingut l’article 9 de la Llei de NL, i deixa sense efecte l’apartat 3 que diu: “Els consells insulars i les corporacions locals han de regular l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit de la seva competència d’acord amb els principis i normes d’aquesta llei”. Va ser una estocada legislativa per arraconar la protecció jurídica de què gaudia la llengua pròpia llavors.




  L’actual Govern balear va posar fil a l’agulla des del primer moment per retornar la dignitat que mereix l’ús de la llengua pròpia a les institucions i va modificar enguany la Llei de NL per tornar-la a l’esperit anterior i, per tant, per recuperar l’article 9 i l’apartat 3r.

  És així que el Consell Insular de Menorca, a través de Maite Salord, com a presidenta i responsable de Normalització Lingüística, però també amb el compromís de la resta de l’equip de Govern, ha adquirit el compromís d’engegar el procés de normalització lingüística a la institució insular. Perquè és la voluntat que les polítiques lingüístiques facin possible retornar els drets a la societat menorquina i perquè era un objectiu el consolidar l’ús de la llengua catalana, com a pròpia i vehicular, en totes les actuacions del Consell de Menorca, però també com exemple del foment de la llengua pròpia entre la societat menorquina.

  El nou Reglament d’Usos Lingüístics consta de 27 articles el quals regulen les funcions internes in externes de l’ús del català; dels càrrecs, quan actuïn en representació de la institució i dels funcionaris i empleats públics en l’exercici de les seves funcions, així com en l’atenció als administrats, sense perjudici de la llengua que triï aquest.

  Amb aquest aprovació, la llengua pròpia dels menorquins, però també la llengua que es va emprar a l’Administració Pública els segles anteriors (concentrada bàsicament al si de la Universitats General de Menorca i les Universitats Particulars dels termes) torna a tenir l’ status que li correspon, com a llengua normal amb un ús més habitual.


dilluns, 6 de juny del 2016

Un any de bona feina al Parlament de les Illes Balears

El portaveu Manel Martí considera molt positiva la tasca feta a la cambra autonòmica i en fa un balanç esperançador del primer any de canvi

El Grup Parlamentari de Més per Menorca al Parlament de les Illes Balears en fa una valoració molt positiva de la tasca duita a terme a la cambra per part dels tres diputats menorquinistes. Una feina política encaminada, en la mesura que els ritmes parlamentaris ho han permès, a donar sortida a les promeses electorals de la coalició, però també a donar suport al Govern de les Illes en base a l’acord de pacte entre les diferents formacions que van optar per un Govern de Canvi.

Els diputats del Grup Parlamentari Més per Menorca: Castells, Martí i Font

Manel Martí, portaveu i diputat de Més per Menorca al Parlament, considera bona la feina feta perquè ha donat els seus resultats, tot i que la coalició té clar que encara resten moltes accions a realitzar. Tanmateix, el balanç d’aquest primer any de Govern de Canvi és valorat com a positiu i alhora esdevé la prova esperançadora per la qual, fins a final de legislatura, els avenços polítics per a Menorca i Balears seran millors.

Més per Menorca, a través de Manel Martí, destaca algunes iniciatives rellevants, “com és la modificació de la Llei de Regim Especial de Balears, impulsada i coordinada per Més per Menorca, que permetrà introduir a la llei la tarifa plana universal màxima de 30 euros en els vols entre illes”, dius Martí. Una Proposició de Llei que té consens unànime a la cambra i pendent de la tramitació a les Corts Espanyoles.

Una altra iniciativa política assolida en benefici dels ciutadans de Menorca, és disposar d’una avioneta ambulància per al trasllat de malalts durant les 24 hores del dia o el comptar amb un nou model de residència per als malalts i familiars desplaçats a Son Espases de Palma per qüestions de consulta o tractament mèdic. Una mesura política que podria ser una realitat en pocs mesos.

Martí afirma que “crec que hem contribuït a prendre decisions i mesures molt importants pel conjunt de la societat balear, com són la implantació d’un Renda Bàsica Garantida, per aquelles persones que no tenen uns ingressos mínims per viure dignament”. Una altra mesura que destaca el portaveu de Més per Menorca al Parlament és la instauració de l’Impost Turístic que està “al servei d’un model econòmic i mediambiental que faci possible una distribució de la riquesa més real. El turisme genera riquesa i aquesta no ha d'afectar el medi ambient i ha de suposar benestar social”.

L'activitat parlamentària dels diputats de MÉS per Menorca durant aquest primer any s'ha centrat principalment en posar en marxa polítiques a favor de les persones, canviar el model econòmic i implementar mesures relacionades amb els costos de la insularitat. Aquest és un sintètic resum de la feina feta.

El Grup ha presentat 469 iniciatives parlamentàries, que inclou preguntes, sol·licituds de documentació i propostes.
46 Proposicions no de Llei, de les quals se n’han aprovat 29, retirat 4, 13 pendents de tramitació.
8 Proposicions de Llei, de les quals se n’han aprovat 3, 1 no admesa, 1 retirada, i 3 pendents de tramitació.
I ha donat el suport al Govern en la tramitació d’11 lleis i 3 decrets llei.

Llistat de les iniciatives legislatives de Més per Menorca al Parlament


Contingut de les iniciatives

Com a Proposicions no de llei (PNL) presentades per MÉS per Menorca i aprovades pel Parlament de les Illes Balears destacam:

Les que insten el Govern de les Illes Balears a:
Retirar la taxa per a l’emissió de la targeta sanitària;
Modificar el programa escolar d’ajuts a les famílies amb pocs recursos econòmics;
Revisar el possible finançament il·legal de la campanya electoral del PP l’any 2007.

Les que insten el Govern de l’Estat a:
Revertir la privatització d’AENA;
Modificar el reglament postal per a recuperar el repartiment domiciliat;
Reclamar la inversió dels 16 milions d’euros pendents de les inversions estatutàries, destinats a la millora del port de Ciutadella.

Com a Proposicions de Llei (PdL) presentades per MÉS per Menorca, destacam:

APROVADES:

La creació de la Comissió General de Consells Insulars perquè les institucions insulars puguin participar activament en la tramitació de les lleis que les afecten. (Coordinada per MÉS per Menorca. Aprovada)

La primera Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals, i per eradicar la LGTBIfòbia. (Coordinada per MÉS per Menorca. Aprovada per unanimitat)
La modificació de la Llei de Funció Pública de les Illes Balears per a recuperar el requisit de català per accedir a l’administració pública. (Coordinada per MÉS per Menorca. Aprovada)

EN TRÀMIT
- La supressió de l’aforament. (No admesa a tràmit, i acord perquè la modificació de l’Estatut d’Autonomia es faci de forma més àmplia i consensuada)
- La modificació de la Llei de règim municipal de les Illes Balears per a introduir millores en la participació i transparència. (En tràmit)
- La modificació del Règim Especial de les Illes Balears per a implementar la tarifa màxima universal de 30 euros en els vols entre illes, Ponència coordinada per MxMe(En tràmit)

- En l’àmbit dels projectes de llei impulsats pel Govern i als quals s'ha donat suport, MÉS per Menorca vol expressar la seva satisfacció per:
- La derogació de la Llei de símbols (Aprovada);
- La creació de la renda Bàsica Garantida (Aprovada);
- La implantació de l’Impost d’Estades Turístiques (aprovada);
- La creació de l’Oficina de Lluita contra la Corrupció (En tràmit);
- La derogació de les mesures més desreguladores i de gran impacte sobre el territori del Govern Bauzà (Aprovada).