Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de maig del 2017

Nel Martí demana a Francina Armengol quan posarà en marxa el descompte fiscal per a estudiants fora de l’illa

La proposta va ser aprovada el passat mes de febrer a instàncies de Més per Menorca. Es tracta d’un incentiu per reduir costos a les famílies




Més per Menorca, a través del seu portaveu al Parlament, Nel Martí, vol conèixer quan posarà en marxa l’Executiu de Francina Armengol la Proposició de Llei per a els reduccions fiscals a les famílies que tenen fills estudiant fora de la seva illa de residència. És una proposta que va presenta la coalició menorquinista a la mesa del Parlament i que va ser aprovada a una Comissió d’Educació celebrada el passat mes de febrer.

La possibilitat que les famílies puguin disposar de deduccions fiscals per tenir fills que curses estudis fora de la seva illa de residència era una proposta que Més per Menorca contemplava al seu programa electoral, però també és un punt que figura als Acords pel Canvi, el document que va possibilitat la formació del govern progressista a les Illes Balears. Des de la coalició menorquina s’entén que es tracta d’una iniciativa que no es pot retardar per més temps i creu que l’Executiu d’Armengol ha d’accelerar la seva posada en marxa.

És per açò que Martí formularà a la presidenta Francina Armengol la següent pregunta:

-Quan es posarà en marxa una deducció fiscal en el tram autonòmic de l’IRPF a les famílies de les Illes Balears amb estudiants que cursin fora de l’illa de residència?

Els joves tenen tot el dret a cursar els estudis preferits i alleugerir les seves despeses familiars poden ser un ajut considerable. La Comissió d’Educació va aprovar l’aplicació de deduccions a l’IRPF en la quota íntegra autonòmica de 1.500€ per a cada descendent o adoptat fadrí menor de 25 anys, que depengui econòmicament del contribuent i amb domicili familiar a Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera. S’aprovà que la deducció s’apliqui als joves que s’han de desplaçar a una altra illa de les Balears, a una altra comunitat autònoma d’Espanya o a un altre país de la Unió Europea (UE-28) per cursar estudis a centres públics universitaris oficials, de grau o màster o de cicle formatiu de grau mitja o de grau superior de Formació Professional, les quals no s'impartesquin a la seva illa de residència.

També van quedar definits els requisits que s’han de complir per acollir-se a les esmentades deduccions per poder-les fer efectives en les declaracions de l'IRPF corresponents a l'any 2017.


dimecres, 3 de maig del 2017

El conseller Martí March es compromet a elaborar una Llei d’Educació a instàncies de Més per Menorca

El diputat Josep Castells dissenteix en crear una Ponència per debatre el Pacte Educatiu, ja que “farà inviable materialitzar-lo aquesta legislatura”

Pep Castells, durant la intervenció parlamentària dirigint-se al conseller March

 El conseller balear d'Educació Martí March va anunciar ahir que posarà en marxa una llei balear d’educació. March va fer aquest anunci en resposta a una pregunta i a instàncies del diputat de Més per Menorca, Josep Castells, en la sessió parlamentària celebrada ahir, 2 de maig, a la cambra autonòmica.

 “Des del primer moment començarem a treballar en una llei autonòmica educativa", va afirmar el conseller March. Castells instà al titular d’Educació a materialitzar el Pacte Educatiu en una llei autonòmica, després de ser aprovat al si del Consell Escolar de les Illes Balears, “per la qual cosa es culminaria, així, el procés de debat social d'aquest document”, apuntà el diputat menorquinista.

 Els arguments de Castells a favor de la necessitat d'una llei són que el que persegueix el Pacte Educatiu és estabilitat en el sistema i aquesta estabilitat només es pot aconseguir amb una llei que "doni resposta als problemes complexos del nostre sistema educatiu". A més,  el polític menorquí va insistir en què “generaria una gran frustració si aquesta legislatura no obtingués, com a  resultat, la plasmació del Pacte en una nova Llei educativa”, alhora que advertí que "el compte enrere ja ha començat, si és que volem aplicar els resultats del Pacte Educatiu al curs 2018-2019, darrer curs escolar de la legislatura".


 Tanmateix, Castells va dissentir de March quant el procediment a seguir a partir d'ara. El conseller d'Educació es va mostrar  partidari que es creés una Ponència al Parlament per tal que es quallés un pacte polític al voltant del document aprovat pel Consell Escolar. Castells va considerar redundant i innecessari fer una Ponència, “perquè farà inviable materialitzar-lo aquesta legislatura, ja que la llei haurà de passar igualment pel Parlament i, en canvi, es perdrà un temps preciós”. En comptes d'això, el diputat de Més per Menorca va instar a March a preparar d'immediat un projecte de llei tot pactant-lo amb l'oposició, per garantir l'estabilitat de la Llei en futures legislatures. "Necessitem una Llei educativa i el temps s'acaba", va reblar Castells.



La Comissió d’Assumptes Socials debat aquest dijous que els transsexuals menors d’edat puguin canviar-se el nom

La Proposició No de Llei de Més per Menorca insta, també, a reformar la Llei de Reproducció Assistida perquè es pugui registrar la filiació d’un fill entre parelles de lesbianes fora del matrimoni


La Comissió d’Assumptes Socials del Parlament de les Illes Balears tractarà sobre una Proposició No de Llei de Més per Menorca en la pretén donar una passa més en lluita per la igualtat de gènere i la legalització dels drets socials de les persones respecte la seva identitat de gènere.

La iniciativa menorquinista promou que el Parlament insti el Govern espanyol perquè aquest  procedesqui a la modificació de les lleis que encara limiten els drets de les persones transsexuals menors d’edat, en el sentit de permetre que els menors d’edat es puguin canviar el nom d’acord amb la seva voluntat i amb la seva identitat sexual. Alhora, també sol·licita, en la mateixa línia, la reforma de la Llei de Reproducció Assistida, perquè les parelles de lesbianes puguin inscriure al Registre Civil la filiació dels fills, estiguin o no casades.

En primer lloc, La Llei 3/2007, de 15 de març, Reguladora de la Rectificació Registral en relació al sexe de les persones, va suposar una fita en el reconeixement de la identitat sexual de les persones i, per tant, una passa important cap a la dignificació dels transsexuals. Tanmateix açò no és possible fins a la majoria d’edat. És per aquest motiu que Més per Menorca demana ampliar aquests drets d’igualtat als menors d’edat, perquè també tenen dret a desenvolupar-se d’acord amb el seu sentiment d’identificació de sexe i tenen el dret a registrar-se amb el nom i sexe que considerin com a propi.

En aquest sentit, la legislació vigent limita aquest procediment. Per canviar el nom i el sexe de la partida de naixement i DNI d’una persona menor d’edat se li ha d’haver diagnosticat una disfòria de gènere i haver estat tractada mèdicament durant un mínim de dos anys per adaptar les característiques físiques a les del gènere amb què s’identifica.

Cal modificar, doncs, la Llei 8 de juny de 1957 sobre el Registre Civil, article 54, que estableix que: “Quedan prohibidos los nombres que objetivamente perjudiquen a la persona, los que hagan confusa la identificación y los que induzcan a error en cuanto al sexo”.  Una previsió aquesta que ha donat lloc a moltes arbitrarietats avui injustificables.

Pel que fa al dret registral dels fills en les parelles homosexuals femenines, la Llei 3/2007, de 15 de març, de Rectificació Registral, va introduir un apartat a l’article 7 de la Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida, que establia: “3. Cuando la mujer estuviere casada, y no separada legalmente o de hecho, con otra mujer, esta última podrá manifestar ante el Encargado del Registro Civil del domicilio conyugal, que consiente en que cuando nazca el hijo de su cónyuge, se determine a su favor la filiación respecto del nacido”.  És a dir, que l’actual llei determina que les dones lesbianes que volen ser mares fora del matrimoni s’han de casar per inscriure el seu futur fill o filla. Una situació que no es produeix en el cas de parelles heterosexuals, on es dóna per fet la presumpció de paternitat tant dins com fora del matrimoni.


És per tot l’exposat que Més per Menorca presenta una Proposició No de Llei perquè s’insti al Govern de l’Estat a les modificació de les lleis respectives i poder certificar l’assumpció dels drets de totes les persones.

dijous, 27 d’abril del 2017

Nova iniciativa per insistir al Govern central sobre la necessitat de protegir els monitors no professionals

Més per Menorca impulsa, de nou, una Proposició de Llei que demana modificar la Llei estatal que perjudicarà els clubs sense ànim de lucre




 El Grup Parlamentari de Més per Menorca creu convenient insistir en sol·licitar al Govern central la modificació de la Llei 14/2013 de 27 de setembre de suport als Emprenedors i la seva internacionalització, la qual pretén la regularització laboral de l’activitat que duien a terme les entitats, clubs i associacions esportives sens ànim de lucre. En altres paraules: el Govern del PP a Madrid pretén regular l’activitat que presten els col·laboradors, monitors i tècnics esportius no professionals a club o entitat sense ànim de lucre. És una regularització que obliga a aquestes associacions als corresponents deures fiscals i tributaris amb Hisenda i Seguretat Social, si bé com a col·laboradors i no a assalariats De fet, el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social està iniciant, en base a la Llei d’Emprenedors, una campanya que, sota la denominació de «Regularització laboral de l'activitat desenvolupada en els clubs i entitats esportives sense ànim lucre», posa en perill la supervivència de gran part de l’activitat de l'esport de base.

 El Parlament de les Illes Balears, per unanimitat, ja va instar el Govern central per evitar aquest perjudici a les entitats i clubs esportius en relació als seus col·laboradors, els que fan possible que milers i milers d’al·lots i al·lotes puguin desenvolupar les seves activitats físiques i esportives durant cada setmana. Tanmateix, aquesta iniciativa va ser rebutjada per la Mesa del Congrés dels Diputats a instàncies de l’Executiu de Mariano Rajoy. L’entrada en vigor de les mesures proposades a aquesta nova Llei posa en perill la supervivència de gran part de l’activitat de l'esport de base.

 Recordem que a L’Estat espanyol existeixen un total de 62.363 clubs de base enregistrats que no són professionals. Aquests clubs, que obren cada dia les seves portes per apropar l'esport a la ciutadania, compten amb la col·laboració desinteressada de molts voluntaris: col·laboradors, monitors i tècnics esportius que, de manera altruista i amb grans dosis d'il·lusió i passió per l'esport, fan possible que milers d’infants i adolescents puguin entrenar i practicar el seu esport. Els recursos d'aquests clubs solen ser bastant limitats i les retribucions del personal que col·labora es redueixen, en la majoria dels casos, a cobrir les despeses necessàries per realitzar l'activitat.

 Existeix, per tant, el risc, el perill i també la preocupació, que l’aplicació d’aquesta normativa faci que el voluntariat esportiu sense ànim de lucre quedi rebaixat exclusivament a una relació laboral, la qual cosa, entre altres perjudicis, comportarà incrementar les despeses derivades de la pràctica esportiva de base i limitarà la important funció social d'interès general que exerceixen els clubs de base.

 Aquesta normativa ja va suposar una manifestació contrària de clubs, federacions, associacions i col·lectius vinculats al sector esportiu pel greuge que suposaria regularitzar les activitats altruistes i sense lucre de milers d’entitats i col·laboradors de l’esport base. Perquè es tracta d’un cost que faria perillar la continuïtat de molts d’ells i, per tant, també del dret a l’esport que tenen els ciutadans.

 Més per Menorca entén que s’ha d’insistir i ara presenta una nova iniciativa parlamentària en aquest sentit amb la qual també cerca la unanimitat de tots els representants de la cambra autonòmica.


 El text serà similar al presentat anteriorment però, a l’igual que va ocórrer amb la petició de modificació del Regim Especial de Balears (REB), s’inclourà una Disposició que demana que els canvis a la Llei estatal per protegir aquest sector no professional i sens ànim de lucre entrin en vigor en el pròxim Pressupost General de l’Estat que aprovin les Corts Espanyoles.



dilluns, 20 de març del 2017

Josep Castells defensa una Proposició No de Llei per regular els deures escolars fora de l’horari lectiu

El diputat de Més per Menorca ha explicat que cap normativa obliga els alumnes en l’afer i veu convenient que sigui, en tot cas, contemplat als projectes educatius



Més per Menorca, a través del seu diputat Josep Castells, defensarà demà dimarts en sessió parlamentària una Proposició No de Llei per limitar o regular els deures escolars fora de les hores lectives dels centres. En aquest sentit, Castells ha explicat que “en cap cas pretén que la política es pugui immiscir-se en temes pedagògics, però sí que pugui establir que els deures fora de l’horari lectiu responguin a un opció pedagògica plantejada pel propi centre”.
 
La Proposició No de Llei té com a objectiu fonamental que la Conselleria d'Educació prengui les mesures oportunes perquè, a partir del curs 2017-18, com a principi general, els continguts del currículum s'assolesquin en l'horari lectiu. “No hi ha cap norma que imposi als estudiants el deure de fer feines fora de l'horari lectiu”.

Altrament, la mateixa proposta deixa la porta oberta a què els centres incloguin la possibilitat que fora de l'horari lectiu els alumnes puguin dur a terme activitats que els permetin desenvolupar competències alternatives a les que treballen en l'horari lectiu; sempre que siguin en el marc del projecte educatiu; puguin ser conegudes pels pares a l'hora de triar centre; que no responguin, tampoc, a una decisió unilateral del docent, pel simple fet que no té prou hores per acabar el programa, i perquè estiguin planificades i suposin una dedicació raonable i distribuïda en el temps per part dels estudiants. 


Per tant, segons exposa el ponent, “no es pretén que des del Parlament es digui si hi ha d'haver deures, i molt menys com han de ser. “Simplement defensam el drets dels infants a l'oci i a l'educació de qualitat, deixant el tema de la fixació dels deures a l'autonomia de cada centre”.



dimarts, 14 de març del 2017

Montoro fa xantatge als centres educatius i té el professorat com a ostatge

MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca reclamen que l'Estat no posi excuses amb els pressupostos i permeti convocar el nombre de places que els centres educatius necessiten

Josep Castells i Bel Busquets, diputats de Més per Menorca i Més per Mallorca, respectivament

 MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca denuncien la manca de voluntat del Govern espanyol de resoldre la inestabilitat de la plantilla docent, un dels problemes creats pel Govern Bauzá en l'àmbit educatiu durant l'anterior legislatura.

 Cal destacar, que les Illes compten amb una mitjana d'interins docents del 32,9%, la més elevada de tot l'Estat, ja que la mitjana estatal és del 19%. A la passada legislatura, no es va obrir cap convocatòria de personal docent, el que ha suposat l'eliminació de places estables de feina per als professors i professores dels diferents centres educatius de les Illes.

 "Amb l'excusa dels pressupostos Montoro fa xantatge als nostres centres educatius i té el professorat com a ostatge", ha assenyalat una de les portaveu de MÉS per Mallorca, Bel Busquets. En aquest sentit Pep Castells, diputat de MÉS per Menorca ha assenyalat: "L'Estat perjudica la qualitat de l'ensenyament a les Illes Balears. El govern centralitzador impedeix consolidar el professorat interí que al cap i a la fi l'hem de pagar igual"


MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca reclamen que s'alliberi la taxa de reposició i es puguin substituir el professorat que s'ha jubilat. A més a més demanen processos d'oposicions cada any per poder rescabalar la taxa tan grossa que tenim. També volen que se'n puguin convocar a totes les illes i de totes les especialitats.




dimecres, 22 de febrer del 2017

La Comissió d’Educació aprovarà demà l’aplicació de deduccions per a famílies amb estudiants fora de l’illa

La Proposició No de Llei de Més per Menorca, a més de ser un punt del programa electoral, també forma part del pacte dels Acord pel Canvi




 Més per Menorca vol que les deduccions per a famílies amb estudiants fora de l'illa de residència es comencin a aplicar amb efectes a l’any 2017. És aquesta una proposta presentada per la coalició menorquinista i que també han signat la resta de formacions polítiques que donen suport al Govern (Més per Mallorca, PSIB i PodemIB).

 A més de ser un aposta contemplada al programa electoral de Més per Menorca, també forma part dels compromisos dels Acords pel Canvi del Govern. La voluntat dels signants és anar incorporant progressivament diverses deduccions fiscals i Més per Menorca considera que les que afecten a la formació del capital humà no poden esperar més temps, per la qual cosa la proposta pretén accelerar la posada en marxa d’aquests tipus d’ajuda. El suport polític que té la iniciativa ja dóna a entendre que aquesta serà aprovada inicialment demà mateix a la Comissió de Cultura i Educació del Parlament de les Illes Balears.

 És evident que la insularitat és un factor que dificulta i encareix el fet de realitzar estudis superiors. L’oferta de la UIB a les illes menors és encara limitada en moltes disciplines i per altra banda, a Mallorca, tot i tenir la seu universitària, té també té graus universitaris que no s’ofereixen, la qual cosa fa que els interessats en aquests estudis hagin de sortir fora. Al marge de les despeses habituals per a l’ingrés a les facultats respectives, el major cost és la residència i desplaçaments fora de l’illa de residència per cursar les esmentades matèries acadèmiques o formatives.

 Per tot açò, i algunes dificultats més que implica marxar fora, Més per Menorca considera que els joves illencs tenen tot el dret de poder cursar els estudis preferits. D’aquí que alleugerir les seves despeses familiars poden ser un ajut considerable. En aquest sentit, des del Grup Parlamentari menorquinista s’enten que aplicar deduccions a l’IRPF pot ser una mesura encoratjadora i satisfactòria.

 Per tot l’exposat, Més per Menorca presenta una PNL amb la firma de les forces progressistes perquè el Parlament de les Illes Balears insti el Govern de les Illes Balears a:

-Introduir en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) una deducció en la quota íntegra autonòmica de 1.500€ per a cada descendent o adoptat fadrí menor de 25 anys, que depengui econòmicament del contribuent i amb domicili familiar a Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera.

-Establir que la deducció s’apliqui als joves que s’han de desplaçar a una altra illa de les Balears, a una altra comunitat autònoma d’Espanya o a un altre país de la Unió Europea (UE-28) per cursar, a universitats o a centres educatius d’entitat pública, estudis universitaris oficials de grau o màster o de cicle formatiu de grau mitja o de grau superior de Formació Professional, les quals no s'impartesquin a la seva illa de residència.

-Alhora, s'insta també el Govern de les Illes Balears a definir els requisits que s’han de complir per acollir-se a les esmentades deduccions per poder-les fer efectives en les declaracions de l'IRPF corresponents a l'any 2017.







divendres, 17 de febrer del 2017

El conseller March confirma a Josep Castells que els problemes dels instituts de Maó es resoldran enguany

El diputat de Més per Menorca considera que l’IBSEC no és prou eficient en la direcció de les obres a Menorca, amb la qual cosa el conseller ha discrepat

El conseller d'Educació, Martí March i el diputat de Més per Menorca, Josep Castells

 El diputat de Més per Menorca, Josep Castells, diu està satisfet “a mitges” de les respostes donades pel conseller d’Educació, Martí March, en relació a la passivitat amb què ha actuat la conselleria amb els problemes reiterats que pateixen dos centre de secundària de Maó; per una banda, el mal funcionament de la calefacció de l’IES Cap de Llevant; i per altra, el mal estat de la coberta del poliesportiu de l’IES Pasqual Calbó. Ambdós centres pateixen, des de fa molt temps, les incomoditats que representen els dies de molt de fred i pluja intensa, respectivament.

 El conseller d’Educació del Govern de les Illes Balears, Martí March, qui ha comparegut avui a la comissió corresponent per mor d’una petició de Pep Castells, s’ha compromès a solucionar de forma definitiva els problemes de calefacció de l'IES Cap de Llevant. Ha manifestat que “l'hivern 2017-18 no hi haurà problema de fred”.
El parlamentari menorquinista havia demanat a Martí els 90.000 euros pressupostats per arranjar els problemes de calefacció i “no té sentit que no es faci o que qualcú decideixi que açò no s'ha de fer”, ha indicat Castell, qui alhora s’ha demanat “on falla la cadena de comandament?"

 En la mateixa posició s’ha mantingut amb els 300.000 euros compromesos per a arranjar els desperfectes del sostre del poliesportiu del IES Pasqual Calbó “i no s’hagi fet res. És dramàtic –ha indicat- que l'obra tingués pressupost, es licités i s'adjudiqués i després no es dugués a terme”. També es demana Castells, en aquest cas, “Qui és el responsable?”

 En aquest sentit Martí March ha respost que des de la Conselleria es tornarà a licitar el projecte perquè es dugui a terme l'estiu de 2017. “El projecte serà més ambiciós i comprendrà la restauració de tots els desperfectes que ha causat l'aigua”, ha assegurat el conseller, sense, emperò, entrar massa a donar més explicacions. Castells, en açò, considera que si comencen a licitar ara, poden començar les obres al maig i assegurar que les obres estaran enllestides aquest 2017.

 Per a Josep Castells, aquests dos episodis fa pensar que l'IBISEC (Institut Balear d'Infraesteuctures i Serveis Educatius) té mancances en el seu funcionament. “No és una cosa ni de govern de dretes ni de govern d'esquerres. Però si que és responsabilitat del Govern corregir el que no funciona dins l'IBISEC.", ha dit. El conseller March ha expressat la confiança absoluta en el personal de l'IBISEC. “Si no fos així, el cessaria”, ha indicat assegurant que no hi ha problemes de funcionament. El diputat menorquinista manté que alguna cosa falla perquè no és gens normal el que ha passat. La impressió, segons Castells, “és que la direcció d'obres no s'exerceix amb la diligència que pertoca”, al manco a Menorca.

 En aquesta línia, Castells ha proposat que la direcció de les obres als centres de Menorca es duguin des de Menorca, però no ho ha considerat adient el conseller March reiterant que l’IBSEC funciona sense cap problema.


dilluns, 13 de febrer del 2017

Aposta perquè als 16 anys els joves tenguin els mateixos drets que els adults i puguin ser més participatius

Més per Menorca demana que es rebaixi l’edat per als seus drets cívics i s’obri també el debat sobre el sufragi universal a partir d’aquesta edat




  Més per Menorca vol plantejar a la societat i a les institucions la necessitat de regular la legislació perquè els joves puguin disposar de més drets cívics a partir dels 16 anys.  Es tracta que l’ordanament jurídic contempli i reconegui per als joves els mateixos drets i responsabilitats que tenen els adults. De fet, la Proposició de Llei sobre la Iniciativa Legislativa Popular (presentada per Més per Menorca i que es debatrà aquest dimarts al Parlament), ja demana que els joves puguin presentar iniciatives legislatives a partir dels 16 anys. És una primera passa.

  A molts països d’Europa el debat de la participació cívica i política dels joves a partir dels 16 anys ja és damunt la taula. Ho és també el plantejament que es fa sobre el dret a vot a partir  aquesta edat. Una realitat que en alguns estats ja es està en marxa i la qual el Fòrum Europeu de la Joventut també en fa una aposta clara perquè l’exercici del dret al sufragi universal sigui a partir dels 16 anys.

  La realitat i el compromís amb els joves parteix de l’equiparació amb els adults dels seus drets, deures i responsabilitats. Els joves entre els 16 i 18 anys, actualment, no tenen dret a vot, però en canvi se’ls exigeix determinades responsabilitat penals; el deure a treballar i a pagar impostos; se’ls reconeix el dret al matrimoni; disposen del dret de consciència en qüestions de salut o en tractaments mèdics, etc., etc. I tanmateix, no poden votar fins els 18 anys.

  És per açò que Més per Menorca creu interessant obrir el debat i la revisió per a una major participació dels joves en la democràcia i en tots els vessants cívics que aquesta ha de representar en la societat del segle XXI.



dissabte, 4 de febrer del 2017

Apostam per una Escola integrada d’Hoteleria que sigui pública, accessible en preus i amb titulacions oficials

Més per Menorca donarà suport a una PNL del PI que demana traslladar a l’antiga Estació Marítima de Ciutadella, els cursos de cuina i restauració de l’IES Maria Àngels Cardona, però creu molt important que  l’edifici aculli altres estudis relacionats amb el turisme




  Davant la proposta del PI d’ubicar els estudis de formació professional de Cuina i Restauració, que actualment es presten a l’IES M.A. Cardona de Ciutadella, a l’antiga Estació Marítima del port antic, Més per Menorca veu molt encertada aqueta proposta, per la qual cosa li donarà suport al Parlament. No obstant açò, els menorquinistes entenen que l’edifici de l’antiga estació portuària de Ciutadella té capacitat per ubicar-hi altres branques i estudis relacionats amb el turisme.

  És per açò que des de Més per Menorca es proposa d'instal·lar-hi també l’Escola professional d’Hoteleria a Menorca, perquè ha de suposar un avenç considerable en la formació i preparació de persones de cara a un sector que és cabdal a la nostra illa com és el turisme,  l’economia del qual significa un alt percentatge del PIB. Regular la formació d’aquest sector i determinar els centres i espais adequats  és una passa que hem de saber valorar en la seva justa mesura, però també per a la consecució de les garanties que facin possible que sigui un centre formatiu de caràcter públic i amb titulacions de grau reglades i oficials.

  D’aquí, i davant la proposta (o opció) d’obrir un centre de l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears a Menorca (EHIB) Més per Menorca ha de deixar clares unes quantes coses, i, sobre tot, la consideració de centre de formació públic i de qualitat. Per açò l’aposta de la coalició, com a alternativa a la idea o proposta de la l’EHIB, és diferent.

  La nostra aposta és per un centre integrat d'hoteleria en un nou edifici.  En aquests moments s'està estudiant l'ús de l'antiga estació marítima de Ciutadella, (una proposta aportada per El PI, que demana traslladar-hi els estudis de Cuina i Restauració), amb la qual pretenem que complesqui amb certs paràmetres. Així, entenem que la nova Escola d’Hoteleria hauria de comptar amb:

1- Que tengui la consideració de Centre Públic. L'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears és un consorci NO integrat en la xarxa formativa pública, d’aquí les pretensions que el nou centre complesqui amb els paràmetres que defensa i impulsa Més per Menorca: formació i educació públiques i de qualitat.

2- Que siguin uns estudis accessibles i oberts a la població en general, per tant, també amb uns costos raonables. Els preus de matrícula a l'EHIB són molt superiors als de la formació reglada, fet que sempre hem de considerar per projectar el concepte de formació i educació universal.

3- Que el nou centre d’hoteleria expedesqui les corresponents titulacions oficials de grau, tant de grau mitjà com de grau superior. Els títols que ofereix l'EHIB només estan reconegudes per la UIB, i NO són títols oficials de grau.

4- Que permeti ampliar noves titulacions de grau mitjà i superior vinculades a l'hoteleria.

5- Que permeti continuar i ampliar la formació ocupacional, a través del SOIB, o altres organismes reglats, oficials i reconeguts, o bé accedir a altres programes de formació.

  És en aquesta línia que Més per Menorca pugna perquè el nou centre o escola d’hoteleria sigui integrat a la xarxa de formació pública i garantesqui i certifiqui titulacions oficials. És per açò que la nostra coalició demanarà que la Conselleria de Treball i Educació que facin feina en la mateixa direcció i sumin recursos per fer realitat aquesta iniciativa en el transcurs de l’actual legislatura. S’ha de tenir en compte que una seu de l'EHIB (la del consorci) faria inviable el centre integrat, públic, accessible, amb titulacions de grau i amb autonomia, i desplaçaria la formació en hoteleria a un centre depenent de l'EHIB.


dijous, 2 de febrer del 2017

El conseller March haurà d’explicar la problemàtica de la calefacció dels instituts de Maó a petició de Més per Menorca

Josep Castells recorda que les millores als centres Cap de Llevant i Pasqual Calbó estaven pressupostades el 2016 i vol saber per què no s’han executat




 La Mesa del Parlament ha acordat donar tràmit a la petició del diputat de Més per Menorca, Josep Castells, després de formular diverses preguntes sobre les problemàtiques a dos dels instituts de Maó.  Conseqüentment Castells sol·licita, alhora, la compareixença davant la Comissió d’Educació del conseller d’Educació del Govern, Martí March, perquè en doni les explicacions pertinents. La compareixença es produirà probablement el proper dia 9 de febrer

 Segons indica el diputat menorquinista,  "s'havia acordat amb la conselleria que durant el 2016 es destinarien 90.00 euros per resoldre els problemes de calefacció de l'IES Cap de Llevant i, segons tots els indicis, sembla que aquestes actuacions no s'han dut a terme". Castells ja va demanar per escrit el mes de setembre de 2016 si les actuacions s'havien realitzat, sense obtenir cap resposta per part del Govern. Per aquest motiu, el passat dia 13 de gener, el diputat menorquinista va sol·licitar que aquestes qüestions es responguessin oralment en comissió. 

 A més de la problemàtica de la calefacció al Cap de Llevant, Josep Castells també demanarà al conseller March sobre la substitució de la coberta de l'IES Pasqual Calbó, amb la qual el Govern s'havia compromès a destinar-hi 300.000 euros, però sembla que tampoc aquesta reparació s’ha dut a terme.


 El diputat menorquinista ha manifestat que "algú ha d'assumir la responsabilitat que aquestes actuacions no s'hagin realitzat". Castells apunta que ha demanat la compareixença perquè "vull saber perquè aquests compromisos no s'han complert i instar el conseller a  solucionar-ho de forma urgent i immediata".



dissabte, 14 de gener del 2017

Més per Menorca demana que les deduccions a famílies amb estudiants fora de l’illa s’apliquin enguany

La Proposició No de Llei dels menorquinistes, a més de ser un punt del programa electoral, també forma part del pacte dels Acord pel Canvi




  Més per Menorca vol que les deduccions per famílies amb estudiants fora de l'illa de residència es comencin a aplicar amb efectes del 2017. Aquesta és una proposta que la coalició menorquinista duia en el seu programa electoral i, alhora, també forma part dels compromisos dels Acords pel Canvi, o sigui el pacte de governabilitat signat per les forces progressistes del Parlament. La voluntat dels signants dels Acords és anar incorporant progressivament diverses deduccions, i Més per Menorca considera que les que afecten a la formació del capital humà no poden esperar més temps, per la qual cosa la proposta pretén accelerar la posada en marxa d’aquests tipus d’ajuda. En aquest sentit Més per Menorca impulsa una PNL (amb intenció que sigui signada per tots els grups que donen suport al Govern) per instar es complesqui amb aquest tema dins l'any 2017.

  És evident que la insularitat és un factor que dificulta i encareix el fet de realitzar estudis superiors. L’oferta de la UIB a les illes menors és encara limitada en moltes disciplines i per altra banda, a Mallorca, tot i tenir la seu universitària, té també té graus universitaris que no s’ofereixen i els interessats en aquests estudis han de sortir fora. Al marge de les despeses habituals per a l’ingrés a les facultats respectives, el major cost és la residència i desplaçaments a fora que la formació acadèmica representa per als estudiants balears.

  Per tot açò, i algunes dificultats més que implica marxar fora, Més per Menorca considera, igualment, que els joves illencs tenen el dret de poder cursar els seus estudis. D’aquí que alleugerir les seves despeses familiars potser un ajut considerable. En aquest sentit, des del Grup Parlamentari, consideram que aplicar deduccions a l’IRPF pot ser una mesura encoratjadora i satisfactòria.

  Per tot l’exposat, Més per Menorca  presenta una PNL perquè el Parlament de les Illes Balears insti el Govern de les Illes Balears a:

-Introduir en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques una deducció en la quota íntegra autonòmica de 1.500€ per a cada descendent o adoptat fadrí menor de 25 anys, que depengui econòmicament del contribuent i amb domicili familiar a Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera.

-Establir que la deducció s’apliqui als joves que s’han de desplaçar a una altra illa de les Balears, a una altra comunitat autònoma d’Espanya o a un altre país de la Unió Europea (UE-28) per cursar, a universitats o a centres educatius d’entitat pública, estudis universitaris oficials de grau o màster o de cicle formatiu de grau mitja o de grau superior de Formació Professional, les quals que no s'impartesquin a la seva illa de residència.

-Alhora, s'insta també el Govern de les Illes Balears a definir els requisits que s’han de complir per acollir-se a les esmentades deduccions per poder-les fer efectives en les declaracions de l'IRPF corresponents a l'any 2017.