Butlletí nº 11 - mes d'abril 2017

Clica aquí per obrir la publicació

A favor de la participació i contra l'indult a la corrupció

MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca presenten dues propostes parlamentàries per promoure la dignitat política i que la ciutadania pugui convocar referèndums

MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca han presentat dues Proposicions no de llei (PNL) per promoure la dignitat política i que la ciutadania pugui convocar referèndums. Les dues formacions volen que les iniciatives legislatives populars d'àmbit estatal siguin més fàcils de tramitar. "Reduïm de 500.000 a 250.000 firmes, és a dir la meitat", ha assenyalat el portaveu de MÉS per Menorca, Nel Martí, que ha explicat que també s'incorporen aspectes que ara estan exclosos com "una iniciativa per poder fer una consulta popular o un referèndum"

Martí ha explicat que la proposta també inclou "que els ajuntaments, consells insulars i govern puguin dur a terme referèndums, vinculants o no, de les seves competències a la seva ciutadania per prendre decisions que són imporants per cada institució". Així ho podran fer de forma autònoma sense l'autorització de l'Estat. "En democràcia aquestes institucions són adultes i no necessiten la tutela de l'Estat", ha assegurat el portaveu de MÉS per Menorca.

L'altra Proposició no de llei (PNL) aposta per fer una revisió en profunditat de la llei de l'indult, "El govern no ha de tenir la competència damunt l'indult. Hauria de ser una competència del Congrés dels Diputats i s'hauria d'aconseguir una majoria qualificada", ha assenyalat la coportaveu de MÉS per Mallorca, Bel Busquets.

"Corrupció i indult són incompatibles, en els casos de delictes de corrupció, en casos que van en contra dels recursos públics, contra la hisenda pública o l'administració pública no hauria d'haver-hi la possibilitat de l'indult", assegura Busquets qui també ha assenyalat que "s'ha d'exigir una extensa motivació perquè es pugui prendre una decisió adient"

Més informació:

1. PNL Derogació de la llei de l'indult

2. PNL Democràcia directa

3. Àudio Nel Martí

4. Àudio Bel Busquets

Butlletí nº 9 de Més per Menorca. Febrer 2017

Clica aquí per obrir-lo

La Comissió de Consells, una eina més d’autogovern

Article d'opinió

Nel Martí. Portaveu de Més per Menorca al Parlament, 

   La constitució de la Comissió General dels Consells Insulars el passat 28 de novembre és una bona notícia. El que hem fet al Parlament, per tant, és simplement -però amb molt de sentit i significat- donar compliment i desenvolupar allò que ja preveu l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears amb la reforma de l’any 2007. Preveu dues noves fórmules de cooperació institucional entre el Govern i els consells insulars. Una, en l’àmbit de l’executiu, és la Conferència de Presidents, i l’altra, en l’àmbit del legislatiu, es la creació de la Comissió General de Consells Insulars.

  Aquesta darrera figura està recollida a l’article 53 de l’Estatut. La Proposició de Llei que va presentar Més per Menorca era el pas previ i necessari per a la constitució de l’esmentada comissió, que serà participada paritàriament pel Parlament i Consells Insulars, (per 24 vocals: 12 nomenats pels grups parlamentaris, i 3 per cadascun dels 4 consells insulars) amb un reglament i unes funcions que l’Estatut li atorga.  La composició de la Comissió és inicial i constituent, és a dir, que després serà ella mateixa qui, com diu l’Estatut, ha de definir la composició. Però l’important és garantir la participació de tots els grups polítics presents als consells insulars.

  Quin és l’esperit de la Comissió quant a les funcions? La Comissió ha de tenir funcions de caràcter consultiu i prescriptiu en qüestions bàsiques que l’afecten en el seu autogovern, com l’atribució de competències als consells, el finançament, l’organització territorial i institucional, la legislació que afecti a les competències pròpies dels consells, etc.

  D’aquesta manera es garanteix:  1.- Que la consulta i participació dels consells no sigui qüestió discrecional, depenent de les conveniències de l’executiu; 2.-  Discernir les funcions: una cosa són les consultes de l’Executiu i una altra molt distinta la coordinació del legislatiu amb els consells. 3.-  Quan l’executiu consulta els consells, ho fa amb els governs  insulars, en canvi en la Comissió hi tindria presència el consell com a corporació, o sigui amb govern i oposició.

  A més del caràcter prescriptiu , la Comissió també hauria de ser informada i poder debatre assumptes tan rellevants com la dotació, distribució i regulació dels recursos lligats a la Llei de finançament dels consells insulars; de les seccions dels projectes de Llei de pressuposts de la CAIB que afectin el finançament dels consells insulars i les inversions territorialitzades; els convenis i acords subscrits pel Govern amb els consells insulars; els convenis i acords subscrits pel Govern de les Illes Balears amb el Govern de l’Estat en matèries de competències pròpies dels consells, etc, etc.

  Aquesta nova comissió és, alhora, molt senzilla i molt important. I és així perquè suposa ratificar la voluntat recollida en el text estatutari del 2007 de desenvolupar una arquitectura institucional per a la CAIB on els consells insulars en són columna vertebral. Perquè aquesta comunitat -feta d’illes i de països- s’aguanta sobre quatre columnes, que són Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Són columnes de diàmetre diferent, però de mateixa alçada. Un edifici que es sosté sobre columnes de diferent alçada és un edifici insostenible. Hem de saber gestionar molt bé, per tant, el principis d’igualtat i de diferència.

  L’Estatut parla dels consells insulars com a “governs a cada una de les Illes”, i els atorga competències pròpies (que nosaltres entenem com exclusives); els atorga capacitat reglamentària sobre aquestes competències pròpies; els atorga capacitat d’iniciativa legislativa i l’elecció dels membres dels consells es fa a partir de llistes específiques, distintes de la llista per elegir diputats al Parlament balear… En definitiva, els dóna més capacitat d’autogovern, més sobirania, més capacitat de decidir, d’influir i de participar en les decisions que afecten els ciutadans que representen i defensen.

  I efectivament crec que aquest és el camí per adaptar la realitat institucional, de gestió i de presa de decisions, a la realitat sociològica i de necessitats d’aquesta comunitat feta d’illes. I sobre tot -no ho podem oblidar- per donar resposta a les ànsies d’autogovern de Menorca, Eivissa i Formentera.

La urgència en el projecte del Conservatori de Música de Menorca

Comunicat de premsa

El 2017 cal disposar d’un projecte i a partir de 2018 cal començar les obres de forma inexorable

  El passat divendres es van fer públiques unes declaracions del Conseller d’Educació i Universitat del Govern Balear sobre el calendari per a la rehabilitació de la Sala Augusta de Maó per acollir-hi el Conservatori de Música.

  Des de l’inici de la legislatura, la conselleria d’Educació ha tingut en cartera aquest projecte i s’ha compromès a desbloquejar-lo i a fer passes decisives cap a la solució d’un problema que fa anys que s’arrossega. En el darrer any s’han resolt dues qüestions decisives: la primera, la ubicació. En aquests moments, tots els actors implicats han assumit que la solució passa per ubicar el Conservatori a la Sala Augusta. Les diferències sobre aquesta qüestió eren un dels elements que actuaven com a excusa per a la paràlisi.   La segona qüestió resolta és la de l’assumpció per part de la Conselleria de la redacció del projecte arquitectònic.

  Per tant, hi ha una línia de treball clara que s’ha d’executar sense dilacions. A aquest efecte, instam a la Conselleria d’Educació a contractar la redacció  del projecte, de manera que estigui acabat dins de 2017.  Açò no és més que la plasmació dels acords assolits entre Conselleria i Ajuntament i dels que la premsa ja s’ha fet ressò arran de les visites del Conseller a Maó. Aquest compromís, per tant, ha de tenir plasmació en els pressupostos de 2017 i Més per Menorca estarà amatent a que així sigui.

  Així, el projecte arquitectònic ha de tenir-se llest durant el 2017, de manera que es conegui el cost estimat de les obres. A partir d’aquí, cal que les obres es puguin iniciar de forma inexorable el 2018. Des de Més per Menorca es treballarà en la línia d’assegurar que tant en els pressupostos de 2018 com en els de 2019  hi hagi partides suficients per executar les obres, d’acord amb el calendari previst en el projecte arquitectònic.

Més per Menorca

No a una nova moratòria sobre sanejament als nuclis urbans

MÉS per Menorca votarà en contra de la Proposició de llei presentada pel PP per a aprovar una nova moratòria que permeti construir en urbà sense xarxa de clavegueram.

"No podem fer com si res. Construir sense clavegueram o altres sistemes de sanejament no pot ser una opció."

Si la proposta del PP s'aprovàs, aquesta seria la quarta moratòria (després de les del 2009, 2011 i 2013) des què l'any 2008 la Llei balear 4/2008, de mesures urgents per al desenvolupament territorial sostenible, establís que el servei de sanejament era un servei bàsic per a concedir llicències per a noves construccions en sòl urbà. Una previsió legal que no era en absolut nova. Ja la Llei del sòl de 1975 establia que constituïa sòl urbà aquell que el PGOU incloïa serveis bàsics entre els quals hi havia l'evacuació d'aigües.

En contra de la moratòria

Les raons del vot en contra de MÉS per Menorca són:

1. De legalitat. No té cap sentit tenir una llei (tant estatal com autonòmica) el compliment de la qual és excepcionada reiteradament (per una llei autonòmica), i que ha donat temps més que suficient perquè els ajuntaments hagin iniciat actuacions per a regularitzar la situació.

2. De salubritat i ambientals. Com estableix la Llei balear 4/2008, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible i després la Llei d'Ordenació i Ús del Sòl del 2014, la millor garantia de salubritat i qualitat de les aigües la dóna una xarxa de clavegueram connectada a un sistema de depuració. Aquesta exigència que la llei estableix en sòl urbà queda només excepcionada pel que disposa la Disposició addicional 8 de la LOUS, amb sistemes descentralitzats (com els filtres verds o fosses sèptiques homologades) que també contempla el Pla Hidrològic vigent.

Les dades

La realitat en xifres posa de manifest que difícilment els ajuntaments podran fer front en solitari, a curt termini, a unes actuacions en infraestructures tan importants. Només a Menorca hi ha 32 nuclis sense xarxa de clavegueram, amb un total de 4.896 habitatges, i amb una població de padró i estacional de 4.844 i 15.118 persones, respectivament. Segons dades de EIEL del 2015. (Aquí hi podeu veure un quadre amb les dades). 

A favor de plans directors

Davant les greus dificultats econòmiques per les que passen els ajuntaments, MÉS per Menorca proposa una actuació planificada i corresponsabilitzada, és a dir pactada entre totes les administracions implicades i ordenada en el temps.

Concretament, MÉS per Menorca aposta per plans directors insulars de sanejament, basats en els planejaments urbanístics municipals i en cinc idees fonamentals:

0.      No s'aprova cap nova moratòria ni pròrroga al previst a la Llei balear 4/2008, i a la LOUS més enllà del previst en la seva DA8.

1.     A partir d’una diagnosi actualitzada dels nuclis i edificacions en urbà sense xarxa de clavegueram (que podrien coordinar els consells insulars),

2.       determinar en cada cas la situación legal (a partir de la LOUS), i

3.   determinar en cada cas les actuacions necessàries per a garantir el correcte tractament i depuració d’aigües residuals. (En alguns casos no hi ha xarxa, en d'altres no hi depuradora o la depuradora no té capacitat suficient, en d'altres hi ha xarxa i depuradora però no està resolt el tema de l'emissari, etc.)

4.   Cada pla director impulsaria actuacions que integrarien tant els deures dels promotors de l'urbanització i les càrregues dels veïns, com també els possibles plans insulars (plans d’obres i serveis, plans de cooperació, etc.), i les actuacions que corresponen al Govern de les Illes Balears derivades de les seves competències (depuració, emissari, etc).

El Parlament insta el Govern a incloure en les seves contractacions criteris favorables als productes agrícoles de les Illes

La mesura s’ha inclòs gràcies a la introducció d’una esmena de MÉS per Menorca a una Proposició no de llei del PI

La Comissió d’Economia del Parlament de les Illes Balears ha debatut avui una Proposició no de llei (PNL) del PI de promoció i foment de productes lactis balears. La PNL proposava fer un pla de conscienciació dels consumidors, a incentivar el consum de llet als establiments públics i a cercar acords amb el sector hoteler. 

El grup parlamentari MÉS per Menorca ha volgut anar més enllà i ha presentat una esmena on es concretava la manera de fer efectiva aquesta mesura. L’esmena té el tenor següent: El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a fer les gestions oportunes perquè en els plecs de condicions dels contractes amb proveïdors de serveis de cuina i menjador es valori favorablement el fet que el prestador del servei elabori els seus menús en base a productes alimentaris de proximitat, com una mesura de foment de la qualitat alimentària, el medi ambient i l’estalvi energètic.

Josep Castells en una intervenció al Ple del Parlament de les Illes Balears

En l’explicació de l’esmena, el diputat Josep Castells ha indicat que l’administració intervé de forma directa o indirecta en l’adjudicació de diversos serveis de manutenció: centres escolars, residències de gent gran i hospitals. Ha reconegut que la mesura és complexa, perquè “es pot considerar que atempta contra la lliure competència, en afavorir productes locals respecte a la resta”. Precisament per açò ha precisat que “la justificació d’aquests criteris han de basar-se en altres valors que són objecte de protecció per la normativa estatal i comunitària, com pot ser el de la qualitat alimentària, la protecció del medi ambient i l’estalvi energètic”.

El portaveu del PI, Josep Melià, ha acceptat l’esmena i el portaveu del PP, Biel Company, ha assenyalat que l’esmena anava en la línia del que disposa la Llei Agrària de Balears i la Llei estatal de la Cadena Alimentària. La proposició, amb l’esmena incorporada, ha estat aprovada per unanimitat.

MÉS per Menorca critica la pujada de la Línia 1, sense tenir en compte els viatgers de la resta d'illes

El diputat portaveu de MÉS per Menorca, Nel Martí, critica la pujada del preu del bitllet de la Línia 1, de 3 a 5 euros, sense incorporar cap mesura compensatòria per als passatgers de Menorca, Eivissa i Formentera, que l'han d'utilitzar per accedir a serveis balears ubicats a la illa de Mallorca, com poden ser la UIB o Son Espases.

Agafar la Línia 1 de Bus a l'Aeroport de Palma per arribar a la ciutat val a partir de divendres passat 5 €. Ha passat de 3 a 5 €. És car, sense cap dubte. Molt car, i gens incentivador del transport públic. 

"Imagín que qui ha pres aquesta desafortunada decisió ha pensat que calia quadrar nombres, i que la millor manera de fer-ho era incrementant el preu del bitllet de la línia més turística. I no ha reparat, en canvi, que la Línia 1 és també el mitjà de transport més habitual dels que es traslladen des de les altres illes per accedir a serveis que són de tots (de tots els ciutadans de les Illes Balears), açò és, per exemple, la universitat i l'Hospital de Son Espases." Per aquests ciutadans el bitllet de 5€ actua com a impost que grava la insularitat dels menorquins, eivissencs i formenterers.

En aquest sentit s'haurien d'haver previst solucions per evitar aquest nou perjudici als menorquins que es mouen per Mallorca degut a determinats serveis comuns que estan ubicats a aquesta illa. Corresponia a l'Ajuntament de Palma i a l'Empresa Municipal de Transport Urbans haver previst mesures per a corregir aquest agravi intolerable. 

Caldrà fer coses, necessàriament! Però així és impossible construir cap país, ans al contrari: genera desconfiança i incomprensió.

Més per Menorca

Algunes companyies no apliquen el descompte de resident a les despeses de gestió

MÉS per Menorca presentarà els propers dies una queixa davant el Ministeri de Foment i davant l'OCU per abús i possible incompliment legal d'algunes companyies en l'aplicació del descompte de resident.

Aquesta denúncia parteix de la decisió de Vueling que, des del mes de desembre, va deixar d'aplicar el descompte de resident a les despeses de gestió dels seus bitllets, tot i que la llei diu clarament (RD 1340/2007, article unic, apartat 4) que s'ha d'aplicar el descompte a tarifa, maleta, i "en su caso, cargos de emisión".

MÉS per Menorca recomana als ciutadans que guardin el bitllet i la seva factura per tal de poder reclamar, si el Ministeri de Foment obliga a les companyies a rectificar.

Us adjuntam una imatge comparativa de la no aplicació del descompte en les despeses de gestió:

MÉS per Menorca

COMUNICAT: Reacció a les intencions de Foment de limitar el descompte de resident

"Foment gestiona el transport aeri de les Illes com si fos un privilegi, i és un servei bàsic i essencial"

Arran de la informació publicada aquests dies segons la qual el Ministeri de Foment ha elaborat una proposta per a limitar el descompte de resident en els bitllets més cars, MÉS per Menorca expressa el seu més absolut rebuig i denuncia la constant ofensiva de l'Estat per gestionar la connectivitat entre i des de les Illes com si fos un servei VIP per als ciutadans balears, quan en realitat és un servei bàsic i essencial per als residents de les Illes.

Nel Martí, diputat portaveu de MÉS per Menorca, considera que des de Madrid encara no han entès que en pràcticament tots els casos, quan un ciutadà compra un bitllet d'avió amb la tarifa més cara ho fa per necessitat (i fins i tot per urgència). Per a Martí, "penalitzar les comprés de darrera hora és una mostra més de la incomprensió de l'Estat vers la realitat de les Illes. Tot té a veure amb la inèrcia de Madrid de no considerar el transport aeri per a les Illes com un servei d'interès públic, i que per tant l'administració ha d'intervenir per a fer-lo accessible per a tothom i sense discriminació".

MÉS per Menorca prepara una iniciativa parlamentària de rebuig a la proposta elaborada pel Ministeri de Foment.

MÉS per Menorca obté el suport d'ERC al Congrés i Senat per aprovar la tarifa màxima de 30 euros entre illes

Comunicat de premsa

Avui s'han reunit a Ciutadella Bernat Picornell, senador d'ERC, i Nel Martí, diputat portaveu de MÉS per Menorca, per analitzar en quina situació es troben totes les sol·licituds de documentació sobre transport aeri que afecta Menorca, fetes per MÉS i canalitzades al Senat a través d'ERC.

Nel Martí i Bernat Picornell després de la reunió d'avui a Menorca

En aquestes sol·licituds es demanava informació sobre l'OSP Menorca- Madrid i entre illes, així com documentació per a tramitar la tarifa màxima universal de 30 euros entre illes. Atès que el Congrés i el Senat s'han disolt, les peticions al Ministeri de Foment s'hauran de tornar a presentar a l'inici de la nova legislatura de les Corts Generals.

Per altra banda, Nel Martí ha explicat a Picornell la proposició de llei de modificació puntual del REB de les Illes Balears per a substituir per als vols entre illes l'actual sistema de descompte de resident pel sistema de tarifa màxima i universal de 30 euros. En aquest sentit, Martí li ha demanat el vot favorable d'ERC tant al Congrés com al Senat perquè s'aprovi la tarifa màxima de 30 euros. 

El portaveu de MÉS per Menorca també ha explicat que durant els propers mesos es reunirà amb altres formacions polítiques per comprometre el seu vot en la tramitació. Martí vol que, una vegada el Parlament de les Illes hagi aprovat la modificació del REB per incorporar la tarifa màxima, un grup de diputats (amb PP, PSOE, Podem, entre d'altres), en nom del Parlament, es reuneixi per separat amb tots els grups parlamentaris del Congrés per garantir que la iniciativa s'aprovi.

(Volem aprofitar el comunicat de premsa per informar que dijous dia 5 de maig es constitueix la ponència parlamentària per debatre la proposició de llei impulsada pel MÉS per Menorca, PSIB, MÉS per Mallorca i Podem, de modificació del REB i implantació de la tarifa màxima de 30 euros)

MÉS per Menorca

La tarifa màxima de 30 euros, unanimitat al Parlament

Nota de premsa

Avui dia 18 d'abril acabava el termini per a presentar esmenes a la Proposició de llei impulsada pels grups parlamentaris que donen suport al Govern per a modificar puntualment el REB i substituir el sistema de bonificació pel sistema de tarifa màxima universal de 30 euros, en els vols entre illes.

Els únics que han presentat esmenes són els mateixos proposants, que han introduït diverses modificacions recomanades pels serveis jurídics i pel Ministeri de Foment.

El fet que ni el PP, ni C'S, ni el Pi, hagin presentat esmenes és una mostra de la unanimitat amb la qual compta la iniciativa. Unanimitat que no és casual, sinó el resultat de múltiples reunions entre els grups parlamentaris i entre aquests i la societat civil. Concretament, els grups parlamentaris PP, PSIB, MÉS per Menorca i PI van tenir una reunió el passat mes de març amb membres del Fòrum menorquí, que agrupa la societat civil organitzada en relació a la problemàtica del transport aeri.

La previsió és que la Proposició de llei s'aprovi definitivament en el Parlament de les Illes Balears durant el mes de maig, i que tot d'una sigui remesa a la Mesa del Congrés dels Diputats perquè iniciï la seva tramitació a les Corts Generals.

Més per Menorca

Més per Menorca celebra el retorn d’IB3 al Principat i s’adhereix al Manifest per un espai de comunicació en català

                                                                                                 

Aquesta passa cap a la normalitat és motiu de celebració, però encara hi queda molt per fer en matèria de mitjans de comunicació

El govern Bauzá va fer tots els possibles per denigrar, amagar, dividir i empetitir la nostra cultura. La recepció de mitjans de comunicació no va quedar al marge d’aquesta ofensiva. Abans de deixar els illencs sense els canals 3/24 i 33, ja s’havia preocupat de deixar els ciutadans del Principat sense IB3. Ja se sap que, per segons qui, tot estalvi és bo si ha de servir per aïllar-nos de la resta de l’espai idiomàtic. Podrien haver dissimulat procurant optimitzar recursos abans de prendre la decisió dràstica, o d’avaluar el potencial de tenir un mercat televisiu set vegades major, però el tren catalanòfob d’un PP totalment marcat per la FAES d’Aznar ja anava a tota màquina.

Tanmateix, per creure els enganys del PP quan es tracta de ferir la nostra dignitat i cohesió cultural, cal estar armat amb grans dosis de voluntarisme; o sigui, tenir moltíssimes ganes de creure’ls. O no van insultar la intel·ligència de tots els illencs quan van assegurar que unes qüestions tècniques feien impossible la recepció del 33 i el 3/24? Ara deuen voler fer creure que el desembre passat es va produir un miracle. Així idò, si el PP segueix amb el mateix discurs, per la gent que encara hi confia, el govern d’acord serà recordat com el govern dels miracles, i no només en aquesta matèria.

Ara, amb el retorn d’IB3 al Principat, el Govern de les Illes Balears compleix la seua part pel que fa a reciprocitat, cosa que ja de per si ens sembla lògica i necessària per part de qualsevol govern digne. Fem la nostra aportació a l’oferta televisiva en la nostra llengua en una comunitat on, igual que aquí, és clarament minoritària a la llista de canals. A més a més facilitam el coneixement de la realitat illenca (sí, molt especialment la mallorquina, però açò és un tema a part en què també estem treballant), de la producció cultural, dels nostres rallars... més enllà de les fronteres autonòmiques. Projectam en un mercat molt major els nostres artistes, emprenedors, iniciatives, documentals. En definitiva, tot allò que es vol donar a conèixer entre els illencs també s’oferirà a molts més espectadors. Qualsevol que es trobés amb aquesta opció sense estar condicionat per un fanatisme malaltís, l’aprofitaria sense dubtar-ho. El PP, però, tot i trobar-s’ho fet, li va girar l’esquena. Per fer estalvi? Poden explicar els contes que vulguin, però no serem nosaltres que facem el gran esforç de creure’ls.

Està clar, idò, que aplaudim el retorn d’IB3 a aquesta part important del que consideram que ha de ser el seu espai natural, però no ho volem deixar aquí. Volem aprofitar l’ocasió per refermar el nostre compromís amb l’establiment d’un continu comunicatiu que abasti tot el territori que comparteix la nostra llengua autòctona. Tenim el que tenim i res més, uns quants canals potents, la majoria públics, en català, i els tenim amagats, compartimentats. És un desaprofitament injustificable i que realment no ens podem permetre si volem que la nostra llengua sigui prou coneguda i tengui el prestigi necessari per exercir el paper de vehicle de cohesió social que li pertoca.

És per tot açò que anunciam l’adhesió de MÉS per Menorca al “Manifest per un espai comunicatiu en català” impulsat per la xarxa d’entitats “Enllaçats per la Llengua”, a la vegada que aprofitam per fer una crida a adherir-s’hi a qualsevol organització que tengui un mínim de sensibilitat envers la llengua pròpia i els drets dels ciutadans a gaudir de tots aquests canals.

Resumidament, el Manifest insta els governs corresponents a:

-      Reprendre les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris de llengua catalana.

-      Recuperar amb la màxima urgència les emissions de la ràdio i la televisió valencianes.

-      Fer efectives que totes les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguin en català.

-      Establir la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicació dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc.

-      Finalment, el govern espanyol, a que no sols asseguri la lliure recepció de les emissions en català sinó també promogui una actuació positiva perquè les ràdios i les televisions en aquesta llengua -que l’Estat hauria de considerar seva també en els fets- tinguin una presència social àmplia i normal.

Més per Menorca

El PP fa demagògia i compara el maltractament animal de les festes de toros amb els cavalls de Sant Joan

Comunicat de Premsa

El Grup Popular al Parlament de les Illes Balears actua amb demagògia i juga a confondre l’opinió pública quan diu que la modificació de la Llei de Protecció dels Animals, que prohibirà les festes i celebracions de corregudes de braus i correbous, afectarà també les festes de Sant Joan de Ciutadella o, per extensió,  la resta de festes de cavalls de Menorca. Vol crear confusió volent fer entendre que la modificació d’aquesta llei afectarà també a les celebracions cavalleresques de la nostra illa.

El Partit Popular fa ús dels sentiments de la gent i de les tradicions populars per crear confusió entre la ciutadania volent donar a entendre que amb la prohibició de les festes, celebracions o espectacles taurins a les Illes Balears (amb tortura i/o mort de l’animal) també s’hauran de prohibir les celebracions de cavalls a Menorca, comparant el maltractament als animals. Un vegada més el PP en fa un ús partidista de les situacions amb l’únic objectiu de crear alarma ciutadana entorn a temes de sensibilitat social, com seria ara el cas sobre Sant Joan.

En cap cas es poden comparar les mencionades celebracions. La modificació de la Llei 1/1992 de 8 d’abril de Protecció dels Animals que viuen a l’entorn humà té com a única finalitat prohibir només l’ús d’animals en festes que tenen com a objecte el maltractament, el dany, el sofriment, la tortura o la mort dels animals. I en cap cas es pot considerar ni comparar aquests fets a les celebracions amb cavalls a Menorca.

Les Festes de Sant Joan, o les restants de Menorca, tenen com a objecte tot el contrari, ja que la figura equina és cuidada, protegida i estimada pels menorquins en el seu conjunt. Per tant, la confusió que ha volgut crear el PP, a través d’un PNL al Parlament considerant que la modificació de la Llei també prohibiria o afectaria les festes de Sant Joan no té cap sentit i d’aquí que hagi estat rebutjada la seva proposta.

La protecció i cura dels cavalls a les festes menorquines és d’una evidència que no cal ni qüestionar. És més, a Ciutadella existeix una Ordenança de Sant Joan que regula el fet de tenir cura dels principals protagonistes. L’article 22 diu que “Queda taxativament prohibit (...) qualsevol conducta que pugui ser lesiva o molesta cap als caixers, cavallers i portadors, especialment cap als cavalls...”. La normativa municipal no només protegeix els propis animals, sinó que fins i tot prohibeix “agafar, estirar ni danyar els elements d'ornamentació i de guarniment dels cavalls...” Amb tot, la gravetat d’aquestes infraccions cap als cavalls poden ser greus i molt greus i estan estipulades amb sancions que van dels 750 als 1.500 euros de multa.

És evident que a més de ser una barbaritat el que proposava el Partit Popular, la realitat és que per Sant Joan el més perjudicat pot ser la persona infractora si gosa fer qualsevol malifeta als equins. Un fet que demostra que la iniciativa parlamentària del PP, volent confondre l’opinió pública, no és més que una ximpleria que els menorquins mai no es creuran. Per Sant Joan i festes de Menorca, els cavalls no són maltractats, ans el contrari, són protegits.

Més per Menorca