Article d'opinió
Nel Martí. Portaveu de Més per Menorca al Parlament, 
La constitució de la Comissió General dels
Consells Insulars el passat 28 de novembre és una bona notícia. El que hem fet
al Parlament, per tant, és simplement -però amb molt de sentit i significat- donar
compliment i desenvolupar allò que ja preveu l’Estatut d’Autonomia de les Illes
Balears amb la reforma de l’any 2007. Preveu dues noves fórmules de cooperació
institucional entre el Govern i els consells insulars. Una, en l’àmbit de
l’executiu, és la Conferència de Presidents, i l’altra, en l’àmbit del
legislatiu, es la creació de la Comissió General de Consells Insulars.
Aquesta darrera figura està recollida a
l’article 53 de l’Estatut. La Proposició de Llei que va presentar Més per
Menorca era el pas previ i necessari per a la constitució de l’esmentada
comissió, que serà participada paritàriament pel Parlament i Consells Insulars,
(per 24 vocals: 12 nomenats pels grups parlamentaris, i 3 per cadascun dels 4 consells
insulars) amb un reglament i unes funcions que l’Estatut li atorga. La composició de la Comissió és inicial i
constituent, és a dir, que després serà ella mateixa qui, com diu l’Estatut, ha
de definir la composició. Però l’important és garantir la participació de tots
els grups polítics presents als consells insulars.
Quin és l’esperit de la Comissió quant a les
funcions? La Comissió ha de tenir funcions de caràcter consultiu i prescriptiu
en qüestions bàsiques que l’afecten en el seu autogovern, com l’atribució de
competències als consells, el finançament, l’organització territorial i
institucional, la legislació que afecti a les competències pròpies dels
consells, etc.
D’aquesta manera es garanteix: 1.- Que la consulta i participació dels
consells no sigui qüestió discrecional, depenent de les conveniències de
l’executiu; 2.- Discernir les funcions:
una cosa són les consultes de l’Executiu i una altra molt distinta la
coordinació del legislatiu amb els consells. 3.- Quan l’executiu consulta els consells, ho fa
amb els governs insulars, en canvi en la
Comissió hi tindria presència el consell com a corporació, o sigui amb govern i
oposició.
A més del caràcter prescriptiu , la Comissió
també hauria de ser informada i poder debatre assumptes tan rellevants com la
dotació, distribució i regulació dels recursos lligats a la Llei de finançament
dels consells insulars; de les seccions dels projectes de Llei de
pressuposts de la CAIB que afectin el finançament
dels consells insulars i les inversions territorialitzades; els convenis i
acords subscrits pel Govern amb els consells insulars; els convenis i acords
subscrits pel Govern de les Illes Balears amb el Govern de l’Estat en matèries
de competències pròpies dels consells, etc, etc.
Aquesta
nova comissió és, alhora, molt senzilla i molt important. I
és així perquè suposa ratificar la voluntat recollida en el text estatutari del
2007 de desenvolupar una arquitectura institucional per a la CAIB on els
consells insulars en són columna vertebral. Perquè aquesta comunitat -feta
d’illes i de països- s’aguanta sobre quatre columnes, que són Mallorca,
Menorca, Eivissa i Formentera. Són columnes de diàmetre diferent, però de
mateixa alçada. Un edifici que es sosté sobre columnes de diferent alçada és un
edifici insostenible. Hem de saber gestionar molt bé, per tant, el principis
d’igualtat i de diferència.
L’Estatut parla dels consells insulars com a “governs a cada una de les Illes”, i els
atorga competències pròpies (que nosaltres entenem com exclusives); els atorga
capacitat reglamentària sobre aquestes competències pròpies; els atorga capacitat
d’iniciativa legislativa i l’elecció dels membres dels consells es fa a partir
de llistes específiques, distintes de la llista per elegir diputats al
Parlament balear… En definitiva, els dóna més capacitat d’autogovern, més
sobirania, més capacitat de decidir, d’influir i de participar en les decisions
que afecten els ciutadans que representen i defensen.
I efectivament crec que aquest és el camí per
adaptar la realitat institucional, de gestió i de presa de decisions, a la
realitat sociològica i de necessitats d’aquesta comunitat feta d’illes. I sobre
tot -no ho podem oblidar- per donar resposta a les ànsies d’autogovern de
Menorca, Eivissa i Formentera.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada