Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Turisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Turisme. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de maig del 2017

Més per Menorca presenta 17 esmenes al projecte de Llei d’estades turístiques

El model de la coalició menorquinista defensa les competències insulars i aposta perquè beneficiï els petits tenidors d’habitatges enfront dels grans operadors turístics

Més per Menorca ha presentat un total de 17 esmenes al projecte de Llei d’estades turístiques en habitatges. Les esmenes del grup menorquinista van en la línia de fer prou flexible la Llei per adaptar-la a les circumstàncies concretes de cada illa i per promoure un concepte en el que l’ús residencial dels habitatges és la norma i l’ús turístic l’excepció.

En aquesta línia, destaca un grup  d’esmenes –presentades conjuntament amb Gent per Formentera- que advoquen perquè la nova regulació tingui rang reglamentari i només s’apliqui en defecte de normativa reglamentària insular. Aquesta opció es correspon al fet que les competències d’ordenació turística estan traspassades als consells insulars de Menorca, d’Eivissa i de Formentera.

Concretament, l’esmena principal consisteix en afegir al text un nou punt que incorporaria una nova disposició addicional a la Llei de Turisme de les Illes Balears:

·         25. S’afegeix una nova disposició addicional 21ena.

·         Els articles 50, 51 i 52 tenen naturalesa reglamentària, i només són aplicables en defecte del desplegament reglamentari que correspon a les administracions competents en matèria d’ordenació turística.

En el cas de la regulació de les estades turístiques en habitatges, l’opció plantejada per l’esmena és plenament congruent amb el fet que molts dels requisits per a la comercialització no es refereixen simplement a paràmetres de qualitat, sinó que es refereixen a circumstàncies de naturalesa territorial i de coexistència amb l’ús estrictament residencial. És obvi que aquestes circumstàncies varien de forma determinant d’una illa a una altra, per la qual cosa és encertat establir una regulació integral autonòmica que serà d’aplicació només en defecte de regulació a nivell insular.

Un altre aspecte rellevant de les esmenes presentades és l’aposta per un model en el que el lloguer turístic obeeixi realment a una socialització dels beneficis del negoci turístic, i no a la inversió massiva d’operadors turístics en aquest segment.
Aquesta mesura, a banda de la seva vessant social, ha d’actuar com un fre al creixement descontrolat d’aquest nou tipus d’allotjament turístic, un cop assolida la saturació en els altres tipus d’allotjament.

La forma de tendir en aquest model consisteix en establir un preu per plaça superior i progressiu per a les places corresponents a un segon o successiu habitatge explotat per una mateixa empresa. El preu no es fixa a la Llei; l’haurà d’establir l’organisme gestor de places o l’autoritat turística. Però l’esmena presentada garanteix que hi hagi un preu per plaça i que aquest sigui cada vegada més elevat en funció dels habitatges que s’explotin.

D’aquesta manera s’afavoreix la participació en el negoci turístic dels petits tenidors d’habitatges, socialitzant així els beneficis d’una activitat que impacta sobre tots els residents a les nostres Illes.

Es modifica el primer paràgraf del punt 4 de l’article 91 de la Llei i s’hi afegeix un nou paràgraf a continuació:

·         4. L’organisme gestor de de les places o, si escau, l’Administració turística establirà un preu per a les places en consideració a criteris objectius de valoració i se li ha de donar publicitat.

En tot cas, per a les places corresponents a habitatges d’ús residencial objecte de comercialització d’estades turístiques, l’organisme gestor o Administració turística corresponent, haurà d’establir un preu major i progressiu per a les places corresponents a un segon o successiu habitatge explotat per una mateixa empresa.

Altres aspectes als que s’han adreçat les esmenes de Més per Menorca són les següents: - Una delimitació conceptual més clara i inequívoca del tipus d’arrendament que entra en l’òrbita turística i el que roman en l’òrbita de la Llei d’Arrendament Urbans (LAU). L’obligació de publicitar el número de llicència en les pàgines web de comercialització turística d’habitatges. L’establiment d’un règim transitori alternatiu que es pugui adaptar a la problemàtica diferenciada de cada illa. La prohibició de comercialitzar estades en habitatges amb expedients per infracció urbanística o que estiguin fora d’ordenació.

D’altra banda, s’ha volgut aprofitar aquesta modificació de la Llei de Turisme per facilitar l’accés a la professió de guia turístic per tots aquells que estan en possessió del grau en història, arqueologia, història de l’art i humanitats, equiparant-los als graduats en turisme.



dissabte, 4 de febrer del 2017

Apostam per una Escola integrada d’Hoteleria que sigui pública, accessible en preus i amb titulacions oficials

Més per Menorca donarà suport a una PNL del PI que demana traslladar a l’antiga Estació Marítima de Ciutadella, els cursos de cuina i restauració de l’IES Maria Àngels Cardona, però creu molt important que  l’edifici aculli altres estudis relacionats amb el turisme




  Davant la proposta del PI d’ubicar els estudis de formació professional de Cuina i Restauració, que actualment es presten a l’IES M.A. Cardona de Ciutadella, a l’antiga Estació Marítima del port antic, Més per Menorca veu molt encertada aqueta proposta, per la qual cosa li donarà suport al Parlament. No obstant açò, els menorquinistes entenen que l’edifici de l’antiga estació portuària de Ciutadella té capacitat per ubicar-hi altres branques i estudis relacionats amb el turisme.

  És per açò que des de Més per Menorca es proposa d'instal·lar-hi també l’Escola professional d’Hoteleria a Menorca, perquè ha de suposar un avenç considerable en la formació i preparació de persones de cara a un sector que és cabdal a la nostra illa com és el turisme,  l’economia del qual significa un alt percentatge del PIB. Regular la formació d’aquest sector i determinar els centres i espais adequats  és una passa que hem de saber valorar en la seva justa mesura, però també per a la consecució de les garanties que facin possible que sigui un centre formatiu de caràcter públic i amb titulacions de grau reglades i oficials.

  D’aquí, i davant la proposta (o opció) d’obrir un centre de l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears a Menorca (EHIB) Més per Menorca ha de deixar clares unes quantes coses, i, sobre tot, la consideració de centre de formació públic i de qualitat. Per açò l’aposta de la coalició, com a alternativa a la idea o proposta de la l’EHIB, és diferent.

  La nostra aposta és per un centre integrat d'hoteleria en un nou edifici.  En aquests moments s'està estudiant l'ús de l'antiga estació marítima de Ciutadella, (una proposta aportada per El PI, que demana traslladar-hi els estudis de Cuina i Restauració), amb la qual pretenem que complesqui amb certs paràmetres. Així, entenem que la nova Escola d’Hoteleria hauria de comptar amb:

1- Que tengui la consideració de Centre Públic. L'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears és un consorci NO integrat en la xarxa formativa pública, d’aquí les pretensions que el nou centre complesqui amb els paràmetres que defensa i impulsa Més per Menorca: formació i educació públiques i de qualitat.

2- Que siguin uns estudis accessibles i oberts a la població en general, per tant, també amb uns costos raonables. Els preus de matrícula a l'EHIB són molt superiors als de la formació reglada, fet que sempre hem de considerar per projectar el concepte de formació i educació universal.

3- Que el nou centre d’hoteleria expedesqui les corresponents titulacions oficials de grau, tant de grau mitjà com de grau superior. Els títols que ofereix l'EHIB només estan reconegudes per la UIB, i NO són títols oficials de grau.

4- Que permeti ampliar noves titulacions de grau mitjà i superior vinculades a l'hoteleria.

5- Que permeti continuar i ampliar la formació ocupacional, a través del SOIB, o altres organismes reglats, oficials i reconeguts, o bé accedir a altres programes de formació.

  És en aquesta línia que Més per Menorca pugna perquè el nou centre o escola d’hoteleria sigui integrat a la xarxa de formació pública i garantesqui i certifiqui titulacions oficials. És per açò que la nostra coalició demanarà que la Conselleria de Treball i Educació que facin feina en la mateixa direcció i sumin recursos per fer realitat aquesta iniciativa en el transcurs de l’actual legislatura. S’ha de tenir en compte que una seu de l'EHIB (la del consorci) faria inviable el centre integrat, públic, accessible, amb titulacions de grau i amb autonomia, i desplaçaria la formació en hoteleria a un centre depenent de l'EHIB.


dimecres, 25 de gener del 2017

Més per Menorca agraeix la moció d’ERC al Senat que demana a l’Estat que ajudi les Illes pels danys del temporal

La coalició menorquinista espera que la moció presentada pel senador Bernat Picornell prosperi i que el govern espanyol actuï als municipis afectats

Urbanització de s'Algar, Sant Lluís, i platja des Grau, a Maó

  Més per Menorca agraeix i dóna el seu total suport a la moció que ha presentat el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana al Senat, la qual insta el Govern de l’Estat a prestar ajudes als municipis de la costa mediterrània i les Illes Balears que s’han vist afectats pels virulents temporals dels dies 20, 21 i 22 de gener. La moció, signada pel senador Bernat Picornell, cita en l’exposició de motius els diferents municipis illencs damnificats per les successives tempestes viscudes. Un fet que Més per Menorca es congratula per l’interès mostrat per ERC.

  En el cas de Menorca, Picorenell cita els danys confirmats a Cala en Bosch i a Maó, però sobretot a Sant Lluís, amb els considerables desperfectes produïts, concretament a s’Algar. La proposta també inclou altres zones balears, com la ruptura del dic de contenció de Cala Ratjada, o la destrossa de les passarel·les causada per la força del mar a la platja de Ses Illetes de Formentera. Òbviament, la moció fa un extens recorregut pels municipis damnificats a la costa catalana, així com també al llarg del litoral valencià.


  La iniciativa sol·licita declarar de forma immediata el litoral mediterrani i les Illes Balears com a zona catastròfica i activar un pla d’ajudes per als municipis afectats, També demana que l’Estat procedesqui a la restitució i restauració de les zones i platges malmeses. I per últim, sol·licita l’elaboració d’un Pla de Litoral que compti amb la participació dels sectors turístic i pesquer damnificats pels temporals marítims.



dimarts, 24 de gener del 2017

Menorca rebrà 4,1 milions d’inversió en projectes finançats per l’Impost de Turisme Sostenible

7 projectes han estat adjudicats a la nostra illa, el 13,6% del total de 30 milions que el Govern repartirà als 47 projectes finançats amb el tribut


Camí de Cavalls i Castell de Santa Àgueda

  Menorca, igual que la resta de les Illes Balears, ja coneixen les primeres inversions que ha generat l’aplicació del nou Impost de Turisme Sostenible, o ecotaxa, com més popularment se’l coneix. La comissió tècnica ja ha avaluat les propostes presentades a la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible (CITS) per ser finançats amb els fons recaptats amb el tribut esmentat. Disposa d’un document gairebé tancat en el qual selecciona 47 projectes en total, aprovats ahir al Comitè Executiu, pendent de ratificar per la Comissió (CITS).

 Menorca té adjudicats 7 projectes per un import de 4,1 milions d’euros, el que representa el 13,6% de la quantia total a repartir, que són 30 milions. A Mallorca, l’ITS destinarà el 64,9%; a Eivissa el 19% i a Formentera el 2,4%.


Depuradora de Ciutadella i Convent de Sant Diego d'Alaior

  Tot plegat és el resultat d’aplicar la recaptació de l’ecotaxa en inversions dirigides a beneficiar els efectes del turisme a les nostres illes i a millorar el patrimoni pel que fa al Pla Anual corresponent a 2016. Així, el 79,4% del total va destinat a projectes mediambientals amb un significatiu percentatge a les inversions de la millora de les infraestructures hídriques i del cicle de l’aigua, que s’ha fixat com a objectiu prioritari enguany. La resta, el 20,6% anirà destinat a la recuperació i rehabilitació del patrimoni històric i cultural, a la recerca científica, desenvolupament i innovació tecnològica; a la millora de la formació i la qualitat de l’ocupació foment de la desestacionalització i l’activació de productes turístics en temporada baixa.


La presidenta del Consell, Maite Salord

Coneguda la selecció de les propostes presentades, la presidenta del Consell Insular de Menorca, Maite Salord, n’ha fet una primera valoració positiva, ja que significa posar en pràctica la recaptació del nou tribut. Salord ha manifestat que “des del primer moment hem donat suport a la implantació d’aquest impost i, a més, creim que el Govern ha fet una bona feina, en tant pocs mesos, per fer-lo realitat i que avui puguem parlar de projectes i finançaments concrets”. La presidenta insular ha volgut agrair la feina de recaptació duita a terme pels establiments hotelers, “tenint en compte les dificultats que ha tingut, considerant que és el primer any que s’aplica, però que, alhora, serà un impost que tindrà més recorregut”. Salord també ha indicat que “en el cas de Menorca, l’assignació de 4,1 milions respon a allò que estava fixat i determinat, si bé hem de lamentar que no s’hagin contemplat els projectes presentats pels ajuntaments, un tema que en properes convocatòries s’hauria de reconduir”.

 Al respecte, indicar que han estat molts els projectes presentats i que es feia molt complicat donar cobertura a totes les propostes. Un total de 237 projectes han optat a les inversions de l’impost, que sumen un total de 185 milions d’euros, quan només n’hi havia disponibles 30.

  Cal tenir en compte, també, que la recaptació total de 30 milions correspon a mig any (a partir del juliol de 2016). El Govern entén que per a 2017, quan l’impost tindrà vigència durant tota l’anualitat, la recaptació total podria ser d’un 60 milions, que suposaria, amb els mateixos percentatges de distribució que enguany, que cada illa podria rebre el doble del que ha rebut en aquesta primera inversió.

Torres de defensa de Sanitja (Es Mercadal) Rambla (Maó)


Els projectes d’inversió directa a Menorca (3,1 milions)


1-Conducció de la dessaladora de Ciutadella al dipòsit de Son Blanc: 583.000€
2-Prova pilot d’injecció d’aigua depurada per recuperació d’aqüífers: 850.000€
3-Consolidació de la muralla del Castell de Santa Àgueda: 118.000€
4-Pla de gestió i recuperació del Camí de Cavalls: 260.000€
5-Rehabilitació de la torre de defensa de Sanitja (Es Mercadal): 250.000€
6-Rehabilitació torre de defensa Rambla (Maó): 177.000€
7-Rehabilitació patrimoni i dotació del convent de Sant Diego: 885.000€

Inversions indirectes mitjançant projectes d’àmbit balear

La Comissió de l’ITS contempla un milió d’euros que també repercutirà a Menorca i que són projectes integrals d’àmbit balear. Seran inversions en matèria d’investigació, recerca, innovació, creació de producte turístic, foment de la desestacionalització o promoció del turisme sostenible en temporada baixa, entre alguns altres.


dimarts, 8 de novembre del 2016

Menorca ofereix a la World Travel Market de Londres els valors per a un turisme alternatiu

La presidenta del Consell, Maite Salord, destaca les reunions amb agents per promoure el turisme gastronòmic, cultural i esportiu fora de la temporada alta

La presidenta de Menorca oferí un breu parlament en anglès a l'estand de les Illes Balears

  La World Travel Market de Londres va obrir les portes ahir per acollir una de les fires de turisme més importants del sector. Menorca, dins l’estand de les Illes Balears, hi és present a través de la Fundació Foment del Turisme i té una destacada presència i una agenda molt completa per donar a conèixer els valors alternatius de l’illa més enllà del sol i platja. Una promoció que cerca desestacionalitzar una temporada centrada en excés durant els tres més forts d’ocupació turística i oferir la possibilitat d’un turisme que pugui gaudir d’altres valors de l’illa fora de l’època estrictament estival.

 En aquest sentit, la presidenta del Consell, Maite Salord, present a la fira londinenca, va destacar des del mateix recinte firal les important trobades amb agents per mostrar i promoure un turisme diferent al típic de juliol i agost. Així la presidenta indicà la interessants reunions amb Jet2 i EasyJet, dues companyies que “connecten amb Menorca i que alhora són col·laboradores estratègiques per perllongar la temporada turística”, indica Salord. També remarcà la reunió amb la Food Travel Magazine, una revista especialitzada en el turisme gastronòmic i una de les millors del Regne Unit. La presidenta va fer menció, altrament, a la revista Better in winter (Millor a l’hivern) “per promocionar les Illes fora de la temporada alta i en el vessant més cultural i  esportiu”, apuntà la Maite Salord.


Maite Salord, parlant amb Francina Armengol, al costrat de Biel Barceló i altres autoritats


 A la jornada inaugural hi assistiren també la presidenta del Govern, Francina Armengol i el vicepresident, Biel Barceló, que juntament amb la presidenta menorquina, van recórrer els estands de la Fira, a més d’oferir un breu parlament a l’expositor propi.



dilluns, 24 d’octubre del 2016

El Parlament ratifica una Declaració Institucional de Més per Menorca que demana no canviar l’hora

La proposta dels menorquinistes ha comptat amb el beneplàcit i la signatura de tots els grups polítics de la cambra balear




 El Parlament de les Illes Balears donarà demà lectura a una Declaració Institucional formulada per Més per Menorca, en la que demana al govern espanyol que permeti a les Illes no canviar l’hora a finals d’aquest més d’octubre i mantenir l’horari d’estiu. Els motius són els de treure el màxim benefici a un recurs tant apreciat com és el sol. 

 Es tracta de tenir un horari lògic, racional i més natural. Òbviament, a part de gaudir de més claror quan s'acaben les obligacions diàries (feina, universitat, escola...) els guanys són individuals i col·lectius, com són en l’àmbit de la salut, l’econòmic, el social o el familiar. També perquè alguns arguments exposats fa dècades tenien un marcat contingut d’economia industrial, un argument que ha quedat obsolet i perquè ara les economies i la societat compta amb hàbits diferents.
 
 Cal recordar que la figura de Declaració Institucional és tramitada de forma diferent a qualsevol altra iniciativa parlamentària. És presenta la proposta en qüestió a tots els grups del parlament i tots, sense cap excepció, l’han de signar perquè esdevengui com a tal. Després es faria una lectura del text en sessió parlamentària, sense debat. D’aquesta manera s’expressa la voluntat unànime de la representació política de la Comunitat sobre un tema en concret. En aquest cas, la Declaració Institucional pretén que el Parlament al complet es manifesti en contra del canvi d’hora previst per a final d’aquest mes.


dimecres, 19 d’octubre del 2016

Maite Salord recorda al PP la millora en transparència i participació quant a les polítiques turístiques

La presidenta insular respon a la popular Salomé Cabrera de la celeritat en la constitució de la Fundació Turisme i les accions actuals




  Una moció sobre projecte polític i turístic presentat pel Grup Popular al Ple del Consell, i defensada per la consellera Salomé Cabrera, va ser resposta amb claredat per la presidenta i consellera de Promoció Turística Maite Salord.

 Cabrera demanava l’acord de sis punts que sol·licitaven redactar un informe de deficiències en serveis i infraestructures turístiques; un Pla d’Acció per a 2017 en base a l’informe; establir un calendari per tractar l’informe amb els diferents òrgans del sector; redactar, des de la Fundació Turisme, un nou Pla per 2017-19 per a la desestacionalització i un altre per a la implementació i demanà també que el Consell mantengui igualment la partida actual de Promoció Turística fins i tot quan hagi rebut el traspàs de la competència.

  La moció del PP també qüestionava “el contingut i definició des de la trasnversalitat i des del lideratge polític” de Maite Salord, un terme, aquest últim, que el Grup Popular i el PP, utilitzen de forma reiterada, pesada fins i tot, en cada plenari i comunicat, però que no té més argument al darrera que la intenció de deteriorar la imatge de la presidenta del Consell i les seves polítiques d’avenços. “Tenen una veritable obsessió amb el tema del ‘lideratge”,  va dir la presidenta Salord als consellers de l’oposició, i acte seguit va recordar la lentitud amb què els populars van tramitar la constitució de la nova Fundació Turisme, de la qual Cabrera es vanagloriava d’haver-ho deixat tot enllestit. Salord respongué a la popular dient-li que els estatuts que havien de regir la nova Fundació Turisme van ser proposats el març de 2014; aprovats el novembre de 2014 i van ser publicats al BOIB el juny de 2015. “I em parla vostè de lideratge”, replicà la presidenta Salord.


  Quant als plans d’acció i altres qüestions demanats a la moció, Maite Salord va mostrar un Pla de 33 pàgines i va explicar que també s’avançava en allò que demana Cabrera. Altrament, la presidenta del Consell va replicà el PP sobre el tema de transparència argumentant que la Fundació va incorporar el sector privat a més de noves entitats empresarials i socials per obrir-la a la participació. També recordà a Cabrera que el PP, com a oposició, té presència al si de la Fundació, cosa que en el passat mandat el Govern popular quedava exclosa la representació de l’oposició.



dimarts, 18 d’octubre del 2016

Salord: “No podem liderar un estand propi a Fitur perquè no tenim competències en Promoció Turística”

La presidenta Maite Salord deixà clar que se li pot donar suport econòmic a la idea que presentà ASHOME, però no en som responsables si la retira




  La presidenta del Consell de Menorca, Maite Salord, deixà clar ahir al conseller del PP, Santiago Tadeo, que la institució insular i el seu govern no podia crear, assumir o gestionar una activitat promocional pròpia de Menorca a la Fira Turística de Madrid perquè el Consell, de moment, no ho pot dur a terme. “No podem liderar un estand propi a Fitur perquè no en tenim les competències per fer-ho”, va respondre Salord al conseller Tadeo. Va ser en el transcurs del debat d’una proposta d’urgència presentada pel Grup Popular en el ple d’ahir al Consell de Menorca, que demanava que el govern insular lideràs i assumís un espai propi a la propera Fira turística de Madrid que inclogués tot el sector turístic menorquí i que havia demanat al Consell a final de setembre l'Associació Hotelera de Menorca (ASHOME).

  El Partit Popular va traslladar així al ple una proposta en el mateix sentit que demanava la patronal hotelera menorquina al Govern insular en què demanava que Menorca comptàs amb un espai promocional propi a Fitur, exposat al marge del que instal·la l’Agencia de Turisme de Balears (ATB), en la qual hi tenen cabuda totes les Illes Balears.

  El passat dia 10 d’octubre la presidenta Salord va respondre a la proposta d’ASHOME dient que li donaven suport econòmic i logístic però que no podien liderar el projecte promocional. Llavors ASHOME va retirar la idea d’instal·lar un espai propi a Fitur considerant que havia de ser el Consell que l’havia d’assumir. El fet va dur a presentar la iniciativa al plenari insular a través d’una moció d’urgència enregistrada el matí mateix matí per part del Partit Popular.

  A la defensa de la moció que va fer Tadeo, demanant valentia a la presidenta, Maite Salord li va contestar que la iniciativa era oportunista i replicà al conseller popular amb una suposada acció similar de quan era president del Consell: “ja m’hagués agradat veure la valentia seua presentant un estand propi a Fitur quan era conseller balear de Turisme Carlos Delgado!”

  La presidenta indicà també que “el Consell l’únic que pot fer és donar suport però no liderar un estand propi de promoció turística. La proposta no és del Consell i per tant no la podem liderar, només la podem acompanyar, i en açò sí hi estam d'acord.”. 

Per altra banda, la presidenta Maite Salord deixà també clar que el fet que aquest espai que reclamava ASHOME a Fitur no sigui una realitat, no es culpa del Consell ni es pot responsabilitzar a aquest de la seua retirada"

  La moció del PP va quedar rebutjada pels vots contraris de l’equip de Govern.



divendres, 16 de setembre del 2016

Valoració positiva dels dos primers mesos de l’ecotaxa

Més per Menorca considera que la mesura impositiva ha estat ben rebuda pels visitants i ben gestionada pel Govern de les Illes Balears




MÉS per Menorca fa una valoració molt positiva de l'Impost de Turisme Sostenible que es va començar a aplicar l'1 de juliol d'enguany. Els turistes no l’han interpretada com una mesura negativa, com pronosticava el PP i la patronal hotelera ASHOME, sinó tot el contrari, la valoració ha estat positiva. No ha tingut efectes negatius sobre l'elecció de la destinació, i, en canvi, ha servit per explicitar el compromís de les Illes Balears amb la conservació del medi ambient i el paisatge i per a una activitat turística sostenible amb el territori

Tampoc els residents han fet una valoració negativa. L'excepcionalitat introduïda en l'impost en què els menors de 17 anys, viatgers d'INSERSO i les persones desplaçades per motius de salut no hagin de pagar l’impost, han reduït l'efecte negatiu sobre els propis residents i han acollit la mesura positivament.

La gestió de l'impost s'ha desenvolupat amb normalitat.

MÉS per Menorca també valora molt positivament el primer Pla Annual de Desenvolupament del Turisme Sostenible aprovat ahir, i en el qual es prioritzen les qüestions mediambientals i relacionades amb la gestió de l'aigua. Per a Més per Menorca, l'impost turístics ha de servir a Govern, consells i ajuntaments per posar al dia tota la infraestructura relacionada amb l'aigua, com poden ser dessaladores, depuradores, sistemes alternatius de depuració (filtres verds), reg amb aigua depurada... entre altres actuacions. Per tant, entenem que la gestió de l’impost està sent el que s’havia previst.

D'acord amb les respostes parlamentàries, amb la primera aplicació de l'ecotaxa, de l’any 2001 al 2004, el Govern va recaptar quasi 88 milions d'euros, als que caldria afegir els que estan pendents de liquidar (186.000 euros). Per als menorquinistes la previsió és que amb el nou impost turístic es pugui recaptar, a l'any, el mateix que es va recaptar llavors durant tota la vigència de l'ecotaxa, (2001-2004) especialment tenint en compte els 12 mesos (el 2016 només seran 6 mesos), així com l'ampliació del tribut  al lloguer de l’habitatge turístic o vacacional.

MÉS per Menorca demana també al Govern que no defallesqui en la liquidació pendent de quasi 200.000 euros, pendent de la liquidació que s'havia de fer el 2004, corresponent als anys anteriors.

El Govern de Canvi fa així una passa endavant amb la cura del medi ambient i l’activitat turística; aplicant una mesura fiscal per a l’ús turístic del territori, que ha de revertir en polítiques de conservació i control i que ja apliquen, des de fa temps, altres ciutats i països turístics del nostre entorn.



dijous, 28 de juliol del 2016

El PP reclama ara el que al seu moment va obviar: actuar sobre les plantilles de Policia Local

El portaveu de Més per Menorca al Parlament, Manel Martí, recorda les propostes fetes fa un temps i que l’anterior Govern del PP no en va fer ni cas



El Partit Popular demana ara que es resolguin els problemes que pateixen els municipis quant a la insuficiència de les plantilles de Policies Locals. Una situació que mostra, sobretot durant la temporada turística, les mancances de personal existents en aquest cos de seguretat per atendre els serveis que provoca la densa població flotant els mesos estivals i que causa una notable pressió humana a tots els municipis de l’illa, però de forma més notable en els termes de Ciutadella i Maó.

“I és cert que hi ha manca de personal policial aquests mesos, però la situació s’ha agreujat els darrers estius i qui ho havia de començar a resoldre era qui en tenia la responsabilitat de Govern. D’aquí l’actitud cínica del PP reclamant ara el que no va fer quan li corresponia”, afirma el diputat Manel Martí

La manca de recursos en les plantilles d’agents municipals ve donada per tres situacions molt concretes:

1.- Pel nivell d’envelliment de les plantilles. Alguns agents, per edat o per qualsevol altra prescripció estan absents de realitzar determinats serveis, per la qual cosa són agents destinats a segones activitats, el que fa que  es reduesqui la prestació de serveis i d’atenció ciutadana. Durant el mandat del PP es va demanar iniciar un Pla contra l’envelliment de les plantilles de policies local, i el pla no es va fer.

2.- El primer punt du com a conseqüència un segon camp d’actuació. Més per Menorca, amb la voluntat de regularitzar les plantilles i per tant els serveis, va demanar al seu moment l’elaboració d’un Pla d’Estabilitat de la Policia Local que consistia en convertir els policies interins en funcionaris fixos, per així dotar de garanties el servei de policia als municipis. Darrerament s’ha conegut per una sentència judicial que un policia interí no té la condició d’autoritat pública i, per tant, no hi pot haver agents interins en els cossos de Policia Local.

3.- La solució a la manca de recursos humans que pateixen els ajuntaments quant a la dotació de policies es podria pal·liar amb la contractació de més agents, tanmateix la Llei Montoro no permet l’ampliació de plantilles als ajuntaments, a excepció que sigui per cobrir baixes laborals. La coneguda Llei Montoro fa referència a les dues normes de 2012 i 2013; les Lleis d’Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera  i la de  Racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, que representen un veritable ofec per a les corporacions locals.

Tota aquesta situació genera molta pressió, sobre tot als consistoris de Maó i Ciutadella, “ja que no podem ampliar la plantilla de policies ni atendre els serveis degudament en ple equador de la temporada estiuenca” segons apunta el diputat menorquinista.

De tot plegat, Manel Martí reitera que al seu moment, el PP no va voler donar resposta al que es veia venir. També demana al Partit Popular “que reconegui que la situació actual és conseqüència de la seva deixadesa, per no voler enllestir un Pla contra l’envelliment de policies ni prendre mesures per a una futura estabilitat del cos”.

Per tot açò, Més per Menorca demana al Govern balear que estigui al costat dels ajuntaments; que reclami la derogació de la Llei Montoro i que actuï en la regularització de traspassar els agents interins a personal fix. També creu convenient que l’Executiu convoqui la Comissió de Coordinació de Policies Locals per tractar el tema amb el ajuntaments i fer un front comú per resoldre la mancança de recursos policials que sofreixen actualment els ajuntaments.


dijous, 16 de juny del 2016

Miquel Preto pren possessió del càrrec de conseller executiu del Consell de Menorca

El nou membre del Govern insular havia desenvolupat fins ara les tasques de director insular de Transports

El nou conseller en el moment de la presa de possessió

Miquel Preto ha pres possessió avui matí del seu lloc de conseller executiu en substitució de Maria Sellarès, la consellera electe el passat 24 de maig de 2015 pertanyent a Més per Menorca, igual que el nou conseller, que pertany a la mateixa coalició. El Ple extraordinari també ha nomenat nou conseller a Miquel Company del PSOE, en substitució de Santiago Florit, del mateix partit.

Preto arriba al Govern del Consell amb prou coneixement de la carretera de Menorca, ja que és tècnic funcionari zelador en carreteres. No debades ha estat el director insular de Transports d’ençà la constitució del Govern de canvi el 4 de juliol de 2015. La baixa per maternitat de Maria Sellarès a principi d’any havia deixat l’Executiu insular amb un membre manco. Les àrees que gestionava Sellarès (Promoció Turística, Transport i Artesania) les assumí durant uns mesos la presidenta del Consell, Maite Salord.

Preto felicitat per la presidenta Maite Salord
Tanmateix, les dues noves incorporacions han servit per a la primera remodelació del cartipàs insular. Pel que fa a Miquel Preto, la seva conselleria gestionarà Carreteres, Transports i Artesania, mentre que la presidenta Salord assumirà les àrees de Promoció Turística i deixarà Carreteres, alhora que manté Cooperació Local, Normalització Lingüística i, òbviament, Presidència.

Preto tindrà el repte de seguir gestionant la revisió de les obres i el projecte de la carretera General, una de les assignatures de reconversió en què es va comprometre el nou govern, i en concret la presidenta Maite Salord, qui, en qüestió de 10-12 mesos, ha duit a terme una feina eficient i eficaç alhora. Una gestió força complicada tal com estava l’expedient i els entrebancs deixats per l’anterior govern respecte les obres. Ara, ja s’ha resolt el tram de Ciutadella-Ferreries, a punt per executar-se, i s’ha iniciat la revisió del tram Maó-Alaior, començant per la primera fase que serà la zona i rotonda d’entrada a Alaior.

Miquel Preto està al corrent de totes aquestes gestions, ja que ho ha viscut de prop com a director insular de Transports i en el treball a Presidència, d’aquí, que la gestió, tot i que complicada igualment, no li serà gens desconeguda, per la qual, és garantia de seguir fent les coses correctament.