Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Justícia social. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Justícia social. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de maig del 2017

Balears instarà l’Estat perquè els transsexuals menors puguin canviar-se el nom i les parelles de lesbianes registrar la filiació d’un fill o filla

La Comissió d’Assumptes Socials del Parlament dóna llum verda a la PNL de Més per Menorca que demana al govern central modificar ambdues lleis a favor de permetre aquests drets socials




 La Comissió d’Assumptes Socials del Parlament de les Illes Balears ha aprovat avui la Proposició No de Llei de Més per Menorca en la pretén donar una passa més en lluita per la igualtat de gènere de les persones i la legalització dels seus drets socials.

 La proposta ha obtingut quasi la unanimitat total dels representants polítics. Al punt 1, ha obtingut 7 vots a favor de les forces progressistes, mentre que els quatre representants dels PP s’han abstingut. Els punts 2 i 3 han estat aprovats per unanimitat, el darrer amb una esmena del PSIB.

 D’aquesta manera el Parlament de les Illes Balears procedirà instar el Govern de les Estat a modificar la Llei 3/2007, de 15 de març, Reguladora de la Rectificació Registral en relació al sexe de les persones, perquè es reconegui i es dignifiquin els drets dels transsexuals menors.

 Pel que fa al dret registral dels fills en les parelles homosexuals femenines es sol·licitarà la revisió de l’article 7 de la Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida que deia que les parelles de lesbianes no podien inscriure la filiació (amb la tècnica de reproducció assistida) d’un fill o filla si la parella no estava casada. Fet aquest que sí es permet en els casos de parelles heterosexuals, el que genera un greuge d’igualtat.



dimecres, 3 de maig del 2017

La Comissió d’Assumptes Socials debat aquest dijous que els transsexuals menors d’edat puguin canviar-se el nom

La Proposició No de Llei de Més per Menorca insta, també, a reformar la Llei de Reproducció Assistida perquè es pugui registrar la filiació d’un fill entre parelles de lesbianes fora del matrimoni


La Comissió d’Assumptes Socials del Parlament de les Illes Balears tractarà sobre una Proposició No de Llei de Més per Menorca en la pretén donar una passa més en lluita per la igualtat de gènere i la legalització dels drets socials de les persones respecte la seva identitat de gènere.

La iniciativa menorquinista promou que el Parlament insti el Govern espanyol perquè aquest  procedesqui a la modificació de les lleis que encara limiten els drets de les persones transsexuals menors d’edat, en el sentit de permetre que els menors d’edat es puguin canviar el nom d’acord amb la seva voluntat i amb la seva identitat sexual. Alhora, també sol·licita, en la mateixa línia, la reforma de la Llei de Reproducció Assistida, perquè les parelles de lesbianes puguin inscriure al Registre Civil la filiació dels fills, estiguin o no casades.

En primer lloc, La Llei 3/2007, de 15 de març, Reguladora de la Rectificació Registral en relació al sexe de les persones, va suposar una fita en el reconeixement de la identitat sexual de les persones i, per tant, una passa important cap a la dignificació dels transsexuals. Tanmateix açò no és possible fins a la majoria d’edat. És per aquest motiu que Més per Menorca demana ampliar aquests drets d’igualtat als menors d’edat, perquè també tenen dret a desenvolupar-se d’acord amb el seu sentiment d’identificació de sexe i tenen el dret a registrar-se amb el nom i sexe que considerin com a propi.

En aquest sentit, la legislació vigent limita aquest procediment. Per canviar el nom i el sexe de la partida de naixement i DNI d’una persona menor d’edat se li ha d’haver diagnosticat una disfòria de gènere i haver estat tractada mèdicament durant un mínim de dos anys per adaptar les característiques físiques a les del gènere amb què s’identifica.

Cal modificar, doncs, la Llei 8 de juny de 1957 sobre el Registre Civil, article 54, que estableix que: “Quedan prohibidos los nombres que objetivamente perjudiquen a la persona, los que hagan confusa la identificación y los que induzcan a error en cuanto al sexo”.  Una previsió aquesta que ha donat lloc a moltes arbitrarietats avui injustificables.

Pel que fa al dret registral dels fills en les parelles homosexuals femenines, la Llei 3/2007, de 15 de març, de Rectificació Registral, va introduir un apartat a l’article 7 de la Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida, que establia: “3. Cuando la mujer estuviere casada, y no separada legalmente o de hecho, con otra mujer, esta última podrá manifestar ante el Encargado del Registro Civil del domicilio conyugal, que consiente en que cuando nazca el hijo de su cónyuge, se determine a su favor la filiación respecto del nacido”.  És a dir, que l’actual llei determina que les dones lesbianes que volen ser mares fora del matrimoni s’han de casar per inscriure el seu futur fill o filla. Una situació que no es produeix en el cas de parelles heterosexuals, on es dóna per fet la presumpció de paternitat tant dins com fora del matrimoni.


És per tot l’exposat que Més per Menorca presenta una Proposició No de Llei perquè s’insti al Govern de l’Estat a les modificació de les lleis respectives i poder certificar l’assumpció dels drets de totes les persones.

dimarts, 2 de maig del 2017

El Parlament aprova avui una nova proposta de Llei de modificació del REB i la tarifa màxima de 30 euros a les Corts Espanyoles


El ple, per unanimitat, preveu iniciar els tràmits d'una nova Proposició de Llei a Madrid per aconseguir un Règim Especial molt millor




 Els grups parlamentaris de les Illes Balears aproven avui matí remetre de nou a les Corts Espanyoles la Proposició de Llei de modificació de la Llei 30/1998, del 29 de juliol, del Règim Especial de les Illes Balears (REB), la qual contempla la proposta d’aplicar la tarifa màxima universal de 30 euros en els vols entre les Illes. L’acord de remissió de la proposta a Madrid s’ha produït, altre cop, per unanimitat de tots els grups amb representació a la cambra autonòmica. Un fet que reforça la necessitat urgent que tenen les Illes Balears de regular la seva situació de comunitat discontínua.

 És aquest un segon intent, que ve arran de la resposta negativa donat pel Govern central el 2 de març de 2017, (Ministeri de Presidència i Administracions Territorials, així com el vist i plau a l’informe governamental per part de la Mesa del Congrés al·legant manca de pressupost i que aquest no estava aprovat) per rebutjar la tramitació i debat de la proposta balear. Per tant, el Parlament de les Illes Balears acorda remetre de nou a Madrid el mateix text, afegida, emperò, una Disposició Final que diu textualment:

 “Aquesta Llei entrarà en vigor amb la primera Llei de Pressupostos Generals de l’Estat que sigui aprovada després de la publicació al BOE de la modificació de la Llei 30/1998, de 29 de juliol, del règim especial de les Illes Balears.

 És, de fet, el que es creia que es podia haver acordat durant el debat (si hagués existit) de la Proposició de la Llei a la Cambra Baixa de l’Estat una volta admesa en consideració. Bastava una esmena similar a la Disposició Final per validar la proposta de REB i tarifa màxima de 30 euros, la vigència de la qual fos condicionada a la nova aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat. I així mateix ho ha explicat reiteradament Nel Martí, el portaveu de Més per Menorca al Parlament: “era un cosa que s’hagués pogut afegir amb una esmena al debat del Congrés. Era perfectament factible, però ja que no se li va donar curs a la iniciativa la tornarem a impulsar nosaltres, en tramitació d’urgència, de lectura única per poder guanyar temps”.

 La Proposta del REB i la tarifa màxima universal era una iniciativa de Més per Menorca al Parlament i que venia també fixada als pactes de governabilitat dels Acords pel Canvi. Però, sobretot, és una reivindicació històrica de la societat menorquina i dels seus sectors econòmics. Alhora, i desptrés de la negativa del govern Rajoy, també va ser Més per Menorca qui va insistir en tramitar de nou la proposta.


 El fet que sigui amb la unitat de totes les forces polítiques representades al Parlament balear, fa, sens dubte, que la proposta seguesqui mantenint la seva consistència com a petició autonòmica. Amb tot, la coalicació menorquinista demana al PP, PSOE, PODEMOS i CIUDADANOS que insistesquin als seus grups a Madrid perquè facilitin la tramitació a Madrid.




dimecres, 26 d’abril del 2017

Les noves famílies, els serveis públics i els desequilibris generacionals



1r. CONGRÉS DE MÉS PER MENORCA         




Cris Mercadal Salord

Directora Serveis Socials
Ciutadella
Des del punt de vista jurídic, l’ordenament espanyol no estableix una definició del concepte de família. No obstant això, des de la mateixa Constitució, com des del dret de família, s’ha anat regulant la realitat familiar permanentment. És en l’article 39 que, de manera concreta, la Constitució espanyola fa referència a la família i la considera un element social essencial de la societat que té dret a la protecció social, jurídica i econòmica adequada per assolir el seu ple desenvolupament.

Pel que fa a la regulació de la família, la mateixa Constitució reconeix les diferents formes de vincle de parella i no el matrimoni com a únic vincle exclusiu, els reconeix el dret a la protecció, i garanteix el respecte a la igualtat i la dignitat de tots els membres.
La família és una organització social en constant evolució i canvi. Aquest fet s’ha intensificat en els darrers anys a causa de determinades circumstàncies, com ara una esperança de vida més alta i el conseqüent envelliment de la població, la progressiva incorporació de la dona al món laboral, l'aparició de noves formes de família així com el gran nombre de persones que han immigrat i que han constituït nuclis familiars nous.
Juntament amb aquests aspectes, la crisi econòmica i social dels darrers anys ha provocat, novament, ajusts de les famílies, moltes de les quals s’han vist amb la necessitat, d’una banda, de reagrupar-se amb una part de la família extensa, especialment els avis/àvies, i, de l’altra, els avis i àvies mateixos han hagut d’assumir més protagonisme i compromisos envers la cura de determinats membres de la família (per exemple, en situació de dependència) i, especialment, dels néts.
A partir d’aquestes tendències, continuen convivint diversos tipus de famílies, que poden presentar grans diferències entre si, tant en l’estructura com en les funcions, i es poden establir diferents dimensions d’agrupacions familiars: Parelles amb fills/filles; Llars unipersonals; Parelles sense fills/filles; Llars monoparentals; Llars extenses i múltiples; Llars de diferents generacions; Llars sense nucli. Més enllà de la tipologia, els elements que caracteritzen les llars de Menorca són, una estructura envellida, noves formes de convivència i població nouvinguda.


El paper dels serveis públics
Històricament la protecció de la família ha passat per diferents fases: des d’un primer moment, en què la família va haver de subsistir i autoregular-se de manera autònoma davant les situacions que se li presentaven, a una fase en què els serveis públics han anat agafant més protagonisme, i la família es convertí, en alguns casos, en un subjecte passiu receptor. Actualment, ateses les circumstàncies socioeconòmiques que limiten moltes de les actuacions envers la protecció de la família, s’està produint un nou canvi de paradigma: les necessitats de les famílies s’han de solucionar no solament amb ajuts públics sinó que també la família mateixa ha d’adoptar un paper més actiu. En definitiva, la tendència dels serveis públics és l'acompanyament a la família per tal que aquesta aconsegueixi el seu propi apoderament.
En general, podem establir que les actuacions dels serveis públics quant a les polítiques de família responen a diversos objectius, com ara contrarestar el descens de la natalitat, atendre la infància, protegir els membres més vulnerables, aconseguir la igualtat i la coresponsabilitat entre homes i dones o incrementar la qualitat de vida.
Els instruments més emprats són les prestacions econòmiques, els serveis i les ajudes tècniques, sense oblidar que fer política de família és també treballar des de l’àmbit de l’educació, de la salut, de l’habitatge... Per això, les demandes de prestacions i de serveis són cada dia més nombroses i estan a l'ordre del dia dels serveis públics: les escoles infantils, l’atenció a la dependència i a les persones amb discapacitat, les prestacions econòmiques, la regulació de noves situacions familiars, etc.
Per tot això, és fonamental que els grans eixos de les polítiques socials i de família girin entorn de la coresponsabilitat, la natalitat, la parentalitat, l'emancipació dels joves i les noves realitats familiars ordenant-ne la seva planificació de manera responsable.

Conseqüències del desequilibri generacional
Sobre els desequilibris de les noves generacions, els aspectes clau a desenvolupar i a debatre són: 1) el fet que l'Estat destini molts recursos tècnics i econòmics a les persones majors i pocs als joves; 2) la possible forma, poc selectiva, que dedica dels recursos destinats a la població major i 3) el fet que deixi al llindar del desemparament i la protecció l'abandonament escolar, la formació dels joves, l'accés al mercat de treball amb condicions, entre altres.



dilluns, 24 d’abril del 2017

Nel Martí demana a la presidenta Armengol quan estaran enllestides les 20 places per a malalts de Son Espases

Més per Menorca advoca per mantenir l’actual model de Can Granada, els pisos i les noves places a l’hospital de referència, sense renunciar a un futur hostatge a Son Dureta



  Nel Martí, portaveu del Grup parlamentari de Més per Menorca al Parlament, realitzarà una pregunta a la presidenta del Govern, Francina Armengol, sobre la situació de les obres de les 20 places de son Espases que han d’acollir a malalts i familiars desplaçats a Palma per mor de tractament mèdics.

 La previsió en la posada en marxa d’aquest espai residencial per a pacients de les illes menors era per al proper més de juny. Tanmateix s’hi preveuen retards en l’obertura per mor de l’endarreriment en l’atorgament de les llicències d’obres. Un fet que preocupa a la coalició menorquinista.

 La millora quant a l’atenció als pacients i familiars que s’han de desplaçar a l’hospital de referència de Son Espases és un dels compromisos electorals de Més per Menorca, tant pel que fa a la ciutadania menorquina com a la resta d’illes menors, ja que convé recordar que Son Espases és l’hospital de tots els balears, també de Menorca, Eivissa i Formentera.

 Amb tot, des de Més per Menorca es reconeix la feina feta en molts aspectes i els avenços aconseguits de cara a l’atenció mèdica:

1.     - En reduir desplaçaments:
-       S’ha incrementat el nombre d’especialistes que es desplacen a Menorca.
-       S’està construint el búnker per a posar en marxa la radioteràpia a Menorca.
2.     - En ampliar a 24 hores el servei d’avioneta-ambulància.
3.    -  En  actualitzar l’IPC de les dietes als malalts i familiars, tot i que segueix sent molt baixa.
4.   - I en eliminar el copagament i pagament anticipat a Can Granada, alhora que duplicant el nombre de places.

 Però també s’ha fet una gran passa en definir quin model residencial i d’hostatge es vol oferir als malalts i familiars desplaçats a Palma. Des de Més per Menorca s’ha defensat que aquest model havia de ser diversificat, accessible i de col·laboració.

Diversificat, perquè hi ha malalts i familiars que han d’estar a prop del centre hospitalari, i d’altres que necessiten distància;

Accessible, perquè el pacient i familiar no hagin d’anticipar recursos per accedir a Son Espases.

Col·laborador, perquè s’ha de fer amb diàleg i col·laboració amb les entitats de malalts.

Per tot açò apostam per un model composat per tres elements:

1.-Can Granada (23 places); 
2.- Els pisos pactats a mb les entitats; 
3.- L’Hostatge de Son Espases (20 places, ampliables).

 Tot açò sense renunciar a una reserva d’espai a Son Dureta, en previsió d’unes noves necessitats de futur, vist que altres recursos, com l’hotel, ja no és una oferta possible. Així, previsiblement, s’haurà de decidir si es vol mantenir un concert amb una residència privada o bé es vol afrontar la qüestió des d’una gestió pública.


 Davant els fets i procediments, Nel Martí demana a la presidenta del Govern, quan estarà finalitzada l’obra i s’obriran al públic les 20 places de Son Espases? I davant el probable retard en l’obertura, també es demana quina és la previsió del Govern en aquest sentit?



dimecres, 19 d’abril del 2017

Més per Menorca insisteix en impedir la difusió de l’odi amb la visita del bus trànsfob Hazte Oir a les Balears

El grup parlamentari menorquinista també recorda les sancions previstes contra els col·lectius LGTIB i, per tant, la necessitat de fer complir la llei




 Més per Menorca insisteix perquè es frenin les manifestacions de rebuig i odi contra les persones, i més en concret en les campanyes i expressions que ataquen i menyspreen els sentiments motivats per les seves orientacions sexuals.

 El grup parlamentari menorquinista va presentar fa unes setmanes una Proposició No de Llei al parlament que insta l’Executiu autonòmic a què es manifesti contrari a la difusió de qualsevol missatge d’odi cap a les persones per la seva expressió de gènere, a més, també, demana que impedesqui la difusió d’aquests tipus de missatges i expressions homòfobes.

 En els altres dos punts, Més per Menorca també sol·licita que el Govern de les Illes Balears declari non gratum, en el territoris de la Comunitat Autònoma l’autocar Hazte Oir, alhora, que també rebutgi els missatges que neguen la identitat de les persones transsexuals, especialment els menors d’edat.

 Per últim, la coalició ecosoberanista demana que s’insti el Govern espanyol perquè retiri a l’associació Hazte Oir la declaració d’Utilitat Pública.

 Els missatges o expressions d'odi contra el col·lectius LGTBI, i especialment contra les persones transsexuals, apareguts les últimes setmanes a través del ja conegut com ‘l’Autobús de l’odi’, dóna a entendre que encara resta molta feina a fer. A l’autobús esmentat s’ha pogut llegir que "Els nens tenen penis. Les nenes tenen vulva. Que no t'enganyin. Si neixes home, ets home. Si ets dona, seguiràs sent-ho". D'aquesta manera s'incentiva el rebuig cap a la diversitat de les identitats sexuals i de gènere, es fomenta l'assetjament contra les persones transsexuals -especialment les que són menors- i se’ls priva de la dignitat necessària per al desenvolupament personal.

 A pesar de la legislació vigent (Constitució, Estatut d’Autonomia, Codi Penal, etc...) que garanteix els drets de les persones independentment de la seva condició o creences i, en concret, de la recent Llei balear 8/2016, de 30 de maig, que també garanteix els drets i pretén erradicar la LGTBIfòbia, assenyala que les institucions de les Illes Balears han de garantir i desenvolupar l’exercici dels drets d’aquests col·lectius, per la qual cosa calen aplicar més mesures per lluitar contra l’homofòbia.

 L’esmentada Llei balear contra la LGTIBfòbia, a més, contempla, a l’Article 36, les infraccions que se’n poden derivar pels actes, atacs, discriminació o expressió de menyspreu cap a les persones d’aquests col·lectius. Infraccions que són de grau lleu, greu o molt greu. Així, a l’article 37 s’estableixen les respectives sancions, que són d’un màxim de 3.000 euros en el casos d’infraccions lleus; fins a 30.000 euros en el supòsit d’infracció greu, o fins a 90.000 euros en el cas d’infracció molt greu.

 A més, la normativa vigent preveu la inhabilitació per a càrrecs i contractes i prohibició d’ajuts relacionats, ambdós casos, amb l’Administració Pública.

 És per tot açò que Més per Menorca creu que el poder executiu i administratiu s’ha de mantenir vigilant per fer complir les lleis i per evitar formes homòfobes a la societat actual.




dijous, 30 de març del 2017

Presentada una Proposició de Llei per saldar el deute pendent amb les víctimes del règim franquista

La iniciativa parlamentària s’ha presentat conjuntament per part de Més per Menorca i Mallorca, Podem IB, Gent per Formentera i PSIB




“No hi ha justícia sense memòria”. Amb aquest lema les formacions polítiques progressistes que donen suport al Govern de les Illes Balears (MÉS per Menorca, Gent per Formentera Podem Illes Balears, MÉS per Mallorca i PSIB) han registrat avui al Parlament autonòmic la Proposició de Llei de Memòria Democràtica, una iniciativa amb la qual pretenen saldar el deute pendent amb les víctimes del règim franquista.

La representant de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha acompanyat avui els diputats de MÉS per Menorca, Josep Castells; del PSIB-PSOE, Sílvia Cano; de Podem IB, Laura Camargo i de MÉS per Mallorca, Margalida Capellà, al registre parlamentari i a la roda de premsa posterior per explicar la proposició de llei amb la que es compleix un dels compromisos inclosos als Acords pel Canvi, signats a principi de legislatura.

Els signants han explicat que amb aquesta llei es pretén «restituir, rehabilitar i reparar de forma adient les víctimes de la dictadura i la repressió franquista i de tots aquells que lluitaren i perderen la vida perquè avui tinguem una democràcia i puguem gaudir de drets i llibertats».

Partint de la màxima que «no hi ha justícia sense memòria», la proposició de llei cerca que les institucions públiques complesquin amb el «deure de memòria» que tenen, perquè «no ens podem permetre una societat que no conegui les errades i els conflictes del passar per assegurar que no es tornin a repetir», han dit.

Aquesta proposició de llei comença ara la seva tramitació parlamentària en la que els grups signants esperen i els  de l'oposició facin les seves aportacions per tenir una llei participada, dialogada i aprovada amb el màxim consens. «No pretén reobrir ferides, sinó tancar-les definitivament per a les víctimes i els seus familiars».

Estructura de la llei

Aquesta Llei s’estructura en sis títols i s’articula en quatre eixos principals:
-         El dret a la veritat.
-         El dret a la memòria democràtica.
-         El dret a la reparació i reconeixement de les víctimes i les garanties de no-repetició.

Entre els aspectes més rellevants, destaca la creació del Cens de la Memòria, un registre de caràcter públic sobre les víctimes; a més de la creació de Seccions de la Memòria Democràtica a arxius, biblioteques i museus on dipositar tots aquells vestigis franquistes que es retirin. També es confeccionarà un catàleg amb tots aquells espais rellevants per a la Memòria Democràtica que estaran protegits per la nova figura dels Espais i Itineraris de la Memòria.

La llei també declara el dia 11 de novembre com a data simbòlica de record i homenatge a les víctimes de la dictadura i la repressió franquista; i es crearà un Cens de símbols i mencions franquistes que hauran de ser retirats per les institucions públiques.

A més, el Govern de les Illes Balears mostra la seva predisposició, per tal d’aconseguir l’aplicació de les resolucions de les Nacions Unides sobre crims contra la Humanitat, i constata el seu compromís personant-se davant les institucions judicials pertinents, en casos de desaparicions forçades, consells de guerra i afusellaments i altres vulneracions dels drets humans comeses durant la repressió i Dictadura franquista.

Per últim, es sol·licita a l’Estat Espanyol la nul·litat de tots els judicis a ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears realitzats per tribunals militars i/o civils per causa de motius polítics vinculats a la República, la Guerra Civil o la lluita en defensa de la democràcia durant la Dictadura o la Transició, incloent l’anul·lació de les sentències dels Consells de Guerra, Tribunals de Responsabilitats Polítiques, Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme i Tribunal d’Ordre Públic (TOP), així com expedients de depuració del magisteri.



divendres, 24 de març del 2017

Més per Menorca demana al Parlament que declari "non gratum" a les Illes Balears l’autocar homòfob "Hazte Oir"

Els menorquinistes també demanen a la cambra que insti a l’Executiu balear perquè impedesqui la difusió de l’odi contra l’expressió de gènere




 Més per Menorca insisteix perquè es frenin les manifestacions de rebuig i odi contra les persones, i més en concret en les declaracions o expressions que ataquen i menyspreen els sentiments motivats per les seves orientacions sexuals.

 Per açò, el grup parlamentari menorquinista insta l’Executiu autonòmic a què es manifesti contrari a la difusió de qualsevol missatge d’odi cap a les persones per la seva expressió de gènere, a més, també, demana que impedesqui la difusió d’aquests tipus de missatges i expressions homòfobes.

 En els altres dos punts, Més per Menorca també sol·licita que el Govern de les Illes Balears declari non gratum, en el territoris de la Comunitat Autònoma l’autocar Hazte Oir, alhora, que també rebutgi els missatges que neguen la identitat de les persones transsexuals, especialment els menors d’edat.

 Per últim, la coalició ecosoberanista demana que s’insti el Govern espanyol perquè retiri a l’associació Hazte Oir la declaració d’Utilitat Pública.

 Els missatges d'odi contra el col·lectius LGTBI, i especialment contra les persones transsexuals, apareguts les últimes setmanes a través del ja conegut com ‘l’Autobús de l’odi’, ens fa entendre que encara resta molta feina a fer. A l’autobús esmentat s’ha pogut llegir que "Els nens tenen penis. Les nenes tenen vulva. Que no t'enganyin. Si neixes home, ets home. Si ets dona, seguiràs sent-ho". D'aquesta manera s'incentiva el rebuig cap a la diversitat de les identitats sexuals i de gènere, es fomenta l'assetjament contra les persones transsexuals -especialment les que són menors- i se’ls priva de la dignitat necessària per al desenvolupament personal.

page2image3984
 A pesar de la legislació vigent (Constitució, Estatut d’Autonomia, Codi Penal, etc...) que garanteix els drets de les persones independentment de la seva condició o creences i, en concret, de la recent Llei balear 8/2016, de 30 de maig, que també garanteix els drets i pretén erradicar la LGTBIfòbia, i assenyala que les institucions de les Illes Balears han de garantir i desenvolupar l’exercici dels drets d’aquests col·lectius, calen aplicar més mesures per lluitar contra l’homofòbia.

 És per tot açò que Més per Menorca creu que el poder executiu i administratiu s’ha de mantenir vigilant per fer complir les lleis i per evitar formes homòfobes a la societat actual.