Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris impost turístic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris impost turístic. Mostrar tots els missatges
divendres, 3 de febrer del 2017
dimarts, 24 de gener del 2017
Menorca rebrà 4,1 milions d’inversió en projectes finançats per l’Impost de Turisme Sostenible
7 projectes han estat adjudicats a la nostra illa, el 13,6% del total de 30
milions que el Govern repartirà als 47 projectes finançats amb el tribut
Menorca, igual que la resta
de les Illes Balears, ja coneixen les primeres inversions que ha generat
l’aplicació del nou Impost de Turisme Sostenible, o ecotaxa, com més
popularment se’l coneix. La comissió tècnica ja ha avaluat les propostes
presentades a la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible (CITS) per ser finançats
amb els fons recaptats amb el tribut esmentat. Disposa d’un document gairebé
tancat en el qual selecciona 47 projectes en total, aprovats ahir al Comitè
Executiu, pendent de ratificar per la Comissió (CITS).
Menorca té adjudicats 7 projectes
per un import de 4,1 milions d’euros, el que representa el 13,6% de la quantia
total a repartir, que són 30 milions. A Mallorca, l’ITS destinarà el 64,9%; a
Eivissa el 19% i a Formentera el 2,4%.
![]() |
| Depuradora de Ciutadella i Convent de Sant Diego d'Alaior |
Tot plegat és el resultat
d’aplicar la recaptació de l’ecotaxa en inversions dirigides a beneficiar els
efectes del turisme a les nostres illes i a millorar el patrimoni pel que fa al
Pla Anual corresponent a 2016. Així, el 79,4% del total va destinat a projectes
mediambientals amb un significatiu
percentatge a les inversions de la millora de les
infraestructures hídriques i del cicle de l’aigua, que s’ha fixat com a objectiu
prioritari enguany. La resta, el 20,6% anirà destinat a la
recuperació i rehabilitació del patrimoni històric i cultural, a la recerca científica, desenvolupament i innovació tecnològica; a la
millora de la formació i la qualitat de l’ocupació foment de la
desestacionalització i l’activació de productes turístics en temporada baixa.
La presidenta del Consell, Maite
Salord
Coneguda
la selecció de les propostes presentades, la presidenta del Consell Insular de
Menorca, Maite
Salord, n’ha fet una primera valoració positiva, ja que
significa posar en pràctica la recaptació del nou tribut. Salord ha manifestat que
“des del primer moment hem donat suport a la implantació d’aquest impost i, a
més, creim que el Govern ha fet una bona feina, en tant pocs mesos, per fer-lo
realitat i que avui puguem parlar de projectes i finançaments concrets”. La
presidenta insular ha volgut agrair la feina de recaptació duita a terme pels
establiments hotelers, “tenint en compte les dificultats
que ha tingut, considerant que és el primer any que s’aplica, però que, alhora,
serà un impost que tindrà més recorregut”. Salord també
ha indicat que “en el cas de Menorca,
l’assignació de 4,1 milions respon a allò que estava fixat i determinat, si bé
hem de lamentar que no s’hagin contemplat els projectes presentats pels
ajuntaments, un tema que en properes convocatòries s’hauria de reconduir”.
Al
respecte, indicar que han estat molts els projectes presentats i que es feia
molt complicat donar cobertura a totes les propostes. Un total de 237 projectes
han optat a les inversions de l’impost, que sumen un total de 185 milions
d’euros, quan només n’hi havia disponibles 30.
Cal
tenir en compte, també, que la recaptació total de 30 milions correspon a mig
any (a partir del juliol de 2016). El Govern entén que per a 2017, quan
l’impost tindrà vigència durant tota l’anualitat, la recaptació total podria
ser d’un 60 milions, que suposaria, amb els mateixos percentatges de
distribució que enguany, que cada illa podria rebre el doble del que ha rebut
en aquesta primera inversió.
![]() |
| Torres de defensa de Sanitja (Es Mercadal) Rambla (Maó) |
Els projectes d’inversió directa a
Menorca (3,1 milions)
1-Conducció
de la dessaladora de Ciutadella al dipòsit de Son Blanc: 583.000€
2-Prova
pilot d’injecció d’aigua depurada per recuperació d’aqüífers: 850.000€
3-Consolidació
de la muralla del Castell de Santa Àgueda: 118.000€
4-Pla
de gestió i recuperació del Camí de Cavalls: 260.000€
5-Rehabilitació
de la torre de defensa de Sanitja (Es Mercadal): 250.000€
6-Rehabilitació
torre de defensa Rambla (Maó): 177.000€
7-Rehabilitació
patrimoni i dotació del convent de Sant Diego: 885.000€
Inversions indirectes mitjançant
projectes d’àmbit balear
La Comissió
de l’ITS contempla un milió d’euros que també repercutirà a Menorca i que són projectes
integrals d’àmbit balear. Seran inversions en matèria d’investigació, recerca, innovació,
creació de producte turístic, foment de la desestacionalització o promoció del
turisme sostenible en temporada baixa, entre alguns altres.
divendres, 14 d’octubre del 2016
El Consell presenta 9 projectes per ser finançats amb l’Impost de Turisme Sostenible
La presidenta Maite Salord destaca la bona feina feta amb el Govern i recorda
que el repartiment a cada illa es basa en el criteri de territorialitat, d’acord
amb la Llei de Finançament dels consells
El Consell Insular de Menorca ha fet
públic els 9 projectes que presentarà al Govern de les Illes Balears per ser
finançats amb la recaptació de l’Impost de Turisme Sostenible. La institució
insular recorda que la distribució de la recaptació de l'impost respectarà el
criteri de territorialitat d'acord amb la llei de finançament dels consells insulars
i que, anualment, es fixaran unes àrees prioritàries d'actuació.
La finalitat prioritària de l’impost és
mediambiental, però també en la preservació del patrimoni històric i cultural i
la promoció d’un turisme sostenible.. Des de la Presidència del Consell de
Menorca, la seva titular, Maite Salord, vol remarcar la bona feina
de col·laboració entre la institució insular i el Govern de les Illes Balears,
alhora que recorda que el repartiment per illes de la recaptació de l'impost es
farà basat en el criteri de territorialitat d'acord amb la llei de finançament
dels consells insulars i que, anualment, es fixaran unes àrees prioritàries
d'actuació.
![]() |
| Estudi del camí de Cavalls i recuperació dels béns etnològics de les finques agrícoles |
1.- Pla de
gestió i recuperació del Camí de Cavalls
Serà un pla que defineix una sèrie d'actuacions de
millora del Camí de Cavalls per a corregir l'origen d'aquests processos erosius
com, per exemple: col·locació d’escalons i rampes amb pedra en sec, tasques
d'empedrat puntual, reconducció d'aigües superficials, i l’acordonament a banda
i banda del camí.
2.- Menorca Smart
Island
És un projecte que pretén fer-se amb una
infraestructura tecnològica que permeti al Consell recollir informació sobre
diferents àmbits que es considerin sensibles i d’importància per la
singularitat de l’illa. La informació tindrà rellevància en la presa de decisions
per augmentar l’eficiència i tractar les situacions de forma intel·ligent. L’impacte en el territori per la mobilitat (camins rurals,
Camí de Cavalls, jaciments arqueològics, platges, aparcaments i carreteres);
l’anàlisi de l’ús dels recursos hídrics i de les energies renovables; la gestió
de residus; la millora de la qualitat de vida de ciutadans, visitants i
empreses; generació de nous models de negoci i contribució a la diversificació
econòmica i l'ocupació o l’impuls al sector turístic, en seran els objectius
principals.
3.- Restauració
d'elements etnològics i millora ambiental de les finques agrícoles
El projecte consisteix en la recuperació i
restauració de diferents elements etnològics que formen part del patrimoni
històric i cultural (aljubs, síquies empedrades, cisternes...), a les finques
agrícoles professionals, millorant de forma directa els serveis ambientals que
generen, en especial la conservació del paisatge, la prevenció de risc
d’incendis, risc d’inundacions i la millora de la biodiversitat.
4.- Primera Fase per a l'eficiència en l'ús de l'aigua als allotjaments
turístics
Es durà a terme en diverses tipologies
d'establiments d'oferta d’allotjament turístic. L'objectiu final és avaluar
l'efectivitat de les mesures aplicades, i per tant, el projecte durà associat un important esforç de mesura de la seva efectivitat
econòmica i ambiental, de cara a extreure informació útil per poder aplicar en
el futur en altres allotjaments. Reduir l'ús de l'aigua en jardineria, en piscines i el
consum humà i de serveis.
![]() |
| Castell de Santa Àgueda i les Coves subterrànies de Cala Blanca |
5.- Les Coves de
Cala Blanca com a oferta turística (Ciutadella)
Es pretén adequar els espais a les visites guiades
a visitants i ajudar així a protegir aquest entorn tan delicat. S'han de
connectar les dues coves mitjançant un túnel per poder enllaçar la visita, així
com aportar a l'espai totes les infraestructures necessàries per poder garantir
la seguretat dels visitants i la satisfacció dels mateixos.
6.- Consolidació
del castell medieval de Santa Àgueda (Ferreries)
És propietat del Consell Insular de Menorca i és el
major jaciment arqueològic d'època islàmica de l'illa, amb estructures
arquitectòniques monumentals. Ja hi ha redactat el projecte d'execució. S'està
redactant el plec de condicions per treure a concurs la intervenció.
7.- Rehabilitació de la Torre de defensa de Sanitja (Es Mercadal)
Es tracta d'una torre de defensa costanera
britànica, Es troba en greu perill i és un bé de titularitat pública, ja que
pertany a la Demarcació de Costes. El Consell Insular de Menorca ja té redactat
el projecte d'execució.
![]() |
| A l'esquerra, Torre de Sanitja; a la dreta, Torre de Rambla de Maó |
8.- Rehabilitació de la Torre de defensa de Rambla (Maó)
Es troba en greu perill de col·lapse. Es tracta
d'un bé de titularitat pública, ja que pertany a la Demarcació de Costes. El
Consell Insular ja té, també, redactat el projecte d'execució.
9.- Centre
d’interpretació del camp de Menorca a la finca de Milà Nou (Maó)
Reforma
integral de la finca de Milà Nou, propietat del Consell Insular, i situada dins
el Parc Natural de s'Albufera des Grau, per adaptar-la en un equipament de la
Reserva de Biosfera i convertir-se en un centre d'interpretació del món agrari
i pagès. Restarà preparat per albergarà serveis de pernoctació per als
visitants que realitzin etapes del Camí de Cavalls. La finca agrària es posarà
en actiu, i estarà associada a l'Escola de Capacitació Agrària de Sa Granja.
dilluns, 26 de setembre del 2016
Carregar els aqüífers amb aigües regenerades, proposta del diputat Pep Castells al Parlament
Més per Menorca pretén trobar solucions als nivells de reserva d’aigua després
dels avisos sobre la reducció de recursos hídrics per sequera
![]() |
| Pep Castells, diputat de Més per Menorca |
Més per Menorca posa fil a l’agulla
per intentar trobar solucions a les advertències fetes recentment sobre la
disminució del nivells d’aigua dels aqüífers de la nostra illa. El diputat
menorquinista al Parlament, Josep Castells,
ha presentat una iniciativa parlamentària per pal·liar la manca d’aigua que
s’ha enregistrat en els aqüífers insulars després d’un estiu marcat per la
sequera.
Així, Castells proposa un Projecte
pilot de recàrrega de l’Aqüífer des Migjorn Gran, que es proposa que es dugui terme amb aigües residuals regenerades
o depurades i infiltrades de nou als dipòsits naturals subterranis. Segons l’exposició de motius de la Proposició No de Llei de Més per Menorca els raons de la disminució són la manca de pluges
durant els darrers mesos, però també l’alta sobreexplotació dels aqüífers
durant el període de temporada alta. La combinació d’aquests dos factors
comporta una disminució dels nivells piezomètrics als aqüífers i, per tant, s’origina un flux subterrani d’aigua dolça
en direcció al mar, un fet que provoca l’entrada d’aigua de la mar als aqüífers i
produeix la salinització de les reserves. Una realitat constatada als extrems de l’illa: Maó, Es
Castell, Sant Lluís i Ciutadella, on els índexs de potabilitat de l’aigua van
baixant, per la qual cosa, a la disminució dels recursos cal afegir-hi la
pèrdua de qualitat, amb tot el que açò significa per a la població resident,
per a l’oferta turística i per a la declaració que té l’illa de Reserva de
Biosfera.
La suma de tota aquesta problemàtica i
la voluntat de plantejar i treballar polítiques sobre els cicles de l’aigua ha
dut al diputat Pep Castell, a presentar aquest Projecte pilot per a introduir
aigua depurada als aqüífers. La idea primera l’exposà l’enginyer
José A. Fayas (antic cap del departament
tècnic de la direcció general de recursos hídrics de la CAIB). Es tracta d'introduir aigua depurada als aqüífers per estabilitzar els nivells
piezomètrics, equilibrar les reserves i evitar més entrada d’aigua marina a
aquest dipòsits naturals.
Seria un projecte pilot per estudiar la
idoneïtat de la mesura. Tanmateix, l’adopció generalitzada d’aquesta solució
requeriria la seva inclusió al Pla Hidrològic de les Illes Balears. De fet, el vigent Pla Hidrològic ja contempla
la càrrega artificial dels aqüífers.
Per tot açò, la proposta de Més per Menorca demana que el Parlament
de les Illes Balears insti el Govern a:
1. Incloure en la propera modificació del Pla Hidrològic
de les Illes Balears la construcció d’almenys una planta de regeneració i
infiltració d’aigua a l’Aqüífer de
Migjorn de Menorca, als sectors de Ciutadella o Maó, respectivament, a partir
de les conclusions que s’extreguin de l’estudi contemplat en els punts
següents.
2. Dur a terme a partir de 2017 un estudi experimental de càrrega artificial de l’Aqüífer des Migjorn mitjançant la contractació
pública d’una planta pilot.
3. Constituir un grup de treball liderat per la direcció general de Recursos Hídrics amb la participació de tècnics del Consell
Insular de Menorca i amb investigadors de la UIB, per programar, executar i
avaluar l’estudi experimental.
4. Presentar, si escau conjuntament amb
el Consell Insular de Menorca, el projecte d’estudi
experimental a la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible per tal que aquest òrgan
en proposi la realització i finançament per afavorir, a més, la voluntat d’un
turisme sostenible.
dilluns, 6 de juny del 2016
Un any de bona feina al Parlament de les Illes Balears
El portaveu Manel Martí considera molt positiva la tasca feta a la cambra autonòmica i en fa un balanç esperançador del primer any de canvi
El Grup Parlamentari de Més per Menorca
al Parlament de les Illes Balears en fa una valoració molt positiva de la tasca
duita a terme a la cambra per part dels tres diputats menorquinistes. Una feina
política encaminada, en la mesura que els ritmes parlamentaris ho han permès, a
donar sortida a les promeses electorals de la coalició, però també a donar
suport al Govern de les Illes en base a l’acord de pacte entre les diferents
formacions que van optar per un Govern de Canvi.
![]() |
| Els diputats del Grup Parlamentari Més per Menorca: Castells, Martí i Font |
Manel Martí, portaveu i diputat de Més
per Menorca al Parlament, considera bona la feina feta perquè ha donat els seus
resultats, tot i que la coalició té clar que encara resten moltes accions a
realitzar. Tanmateix, el balanç d’aquest primer any de Govern de Canvi és
valorat com a positiu i alhora esdevé la prova esperançadora per la qual, fins a
final de legislatura, els avenços polítics per a Menorca i Balears seran millors.
Més per Menorca, a través de Manel
Martí, destaca algunes iniciatives rellevants, “com és la modificació de la Llei
de Regim Especial de Balears, impulsada i coordinada per Més per Menorca, que
permetrà introduir a la llei la tarifa plana universal màxima de 30 euros en
els vols entre illes”, dius Martí. Una Proposició de Llei que té consens
unànime a la cambra i pendent de la tramitació a les Corts Espanyoles.
Una altra iniciativa política assolida
en benefici dels ciutadans de Menorca, és disposar d’una avioneta ambulància
per al trasllat de malalts durant les 24 hores del dia o el comptar amb un nou
model de residència per als malalts i familiars desplaçats a Son Espases de Palma
per qüestions de consulta o tractament mèdic. Una mesura política que podria
ser una realitat en pocs mesos.
Martí afirma que “crec que hem contribuït a
prendre decisions i mesures molt importants pel conjunt de la societat balear,
com són la implantació d’un Renda Bàsica Garantida, per aquelles persones que
no tenen uns ingressos mínims per viure dignament”. Una altra mesura
que destaca el portaveu de Més per Menorca al Parlament és la instauració de
l’Impost Turístic que està “al servei d’un model econòmic i
mediambiental que faci possible una distribució de la riquesa més real. El
turisme genera riquesa i aquesta no ha d'afectar el medi ambient i ha de
suposar benestar social”.
L'activitat parlamentària dels diputats de MÉS per
Menorca durant aquest primer any s'ha centrat principalment en posar en marxa
polítiques a favor de les persones, canviar el model econòmic i implementar
mesures relacionades amb els costos de la insularitat. Aquest és un sintètic
resum de la feina feta.
El Grup ha presentat
469 iniciatives parlamentàries, que inclou preguntes, sol·licituds de
documentació i propostes.
46 Proposicions no de Llei, de les quals se n’han
aprovat 29, retirat 4, 13 pendents de tramitació.
8 Proposicions de Llei, de les quals se n’han
aprovat 3, 1 no admesa, 1 retirada, i 3 pendents de tramitació.
I ha donat el suport al Govern en la tramitació
d’11 lleis i 3 decrets llei.
Llistat de les iniciatives legislatives de Més per Menorca al Parlament
Contingut de les iniciatives
Com a Proposicions
no de llei (PNL) presentades per MÉS per Menorca i aprovades pel Parlament
de les Illes Balears destacam:
Les que insten el Govern de les Illes Balears a:
Retirar la taxa per a l’emissió de la targeta
sanitària;
Modificar el programa escolar d’ajuts a les
famílies amb pocs recursos econòmics;
Revisar el possible finançament il·legal de la
campanya electoral del PP l’any 2007.
Les que insten el Govern de l’Estat a:
Revertir la privatització d’AENA;
Modificar el reglament postal per a recuperar el
repartiment domiciliat;
Reclamar la inversió dels 16 milions d’euros
pendents de les inversions estatutàries, destinats a la millora del port de
Ciutadella.
Com a Proposicions de Llei (PdL) presentades per MÉS
per Menorca, destacam:
APROVADES:
La creació de la Comissió General de Consells
Insulars perquè les institucions insulars puguin participar activament en la
tramitació de les lleis que les afecten. (Coordinada per MÉS per Menorca.
Aprovada)
La primera Llei per a garantir els drets de
lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals, i per eradicar la LGTBIfòbia.
(Coordinada per MÉS per Menorca. Aprovada per unanimitat)
La modificació de la Llei de Funció Pública de
les Illes Balears per a recuperar el requisit de català per accedir a
l’administració pública. (Coordinada per MÉS per Menorca. Aprovada)
EN TRÀMIT
- La supressió de l’aforament. (No admesa a tràmit,
i acord perquè la modificació de l’Estatut d’Autonomia es faci de forma més
àmplia i consensuada)
- La modificació de la Llei de règim municipal de
les Illes Balears per a introduir millores en la participació i transparència.
(En tràmit)
- La modificació del Règim Especial de les Illes
Balears per a implementar la tarifa màxima universal de 30 euros en els vols
entre illes, Ponència coordinada per MxMe(En tràmit)
- En l’àmbit dels projectes de llei impulsats pel Govern i als quals s'ha donat suport, MÉS per Menorca vol
expressar la seva satisfacció per:
- La derogació de la Llei de símbols (Aprovada);
- La creació de la renda Bàsica Garantida
(Aprovada);
- La implantació de l’Impost d’Estades Turístiques
(aprovada);
- La creació de l’Oficina de Lluita contra la
Corrupció (En tràmit);
- La derogació de les mesures més desreguladores i
de gran impacte sobre el territori del Govern Bauzà (Aprovada).
dimarts, 22 de març del 2016
Aprovat l’Impost de Turisme Sostenible
Avui el Parlament de les
Illes Balears ha aprovat la Llei de l’Impost de Turisme Sostenible, en el que ha
estat una negociació llarga i que ha permès incorporar gran part de les
aportacions que han fet els grups parlamentaris. Més per Menorca ha pogut
transaccionar l’esmena sobre territorialitat i de la seva defensa s’ha
encarregat el diputat Josep Castells.
Aquesta esmena proposa uns mínims
criteris en base a la Llei de Finançament dels Consells, que era la reivindicació
inicial de Més per Menorca. Aquesta mesura preveu una possibilitat de desviació
anual del 40% respecte del que correspondria a cada illa. Això permetrà que en
un any determinat es faci una gran inversió a una illa, si és necessari.
Aquesta desviació es podrà compensar els anys següents, de manera que sempre es
verificaran els criteris de distribució territorial. La transacció d'aquesta esmena és una gran notícia per Menorca perquè blinda els criteris de distribució de la recaptació de l'impost.
Durant la seva intervenció,
el diputat Castells ha remarcat que “a les Balears es necessiten 16 anys de sou
per comprar un habitatge, i açò és degut als sous baixos i sòl car”, exemplificant com el model econòmic molt marcat pel turisme té efectes més enllà del medi ambient. Per aquest motiu Més per Menorca ha defensat fins al final que es prioritzessin les mesures de caire ambiental, però sense excloure la possibilitat d'invertir part de la recaptació de l'impost en altres àmbits bàsics molt afectats per aquest model econòmic.
L’aprovació d’aquest impost
era una reivindicació de Més per Menorca i dels altres grups que donen suport
al govern.
US ADJUNTAM EL TEXT DE LA
TRANSACCIÓ:
Transacció article 20.2.bis
Llei Impost Turístic, sobre “territorialitat”
Text original
Així mateix, la Comissió ha d’elaborar un pla anual d’impuls del
turisme sostenible que fixi els objectius anuals prioritaris, amb criteris d’equilibri
territorial.
Transaccionat
en Comissió
La Comissió ha d’elaborar un pla anual d’impuls del
turisme sostenible que fixi els objectius anuals prioritaris, amb criteris d’equilibri
territorial. Dins d’aquest pla anual, hi haurà la possibilitat d’incloure
projectes d’execució
plurianual. En aquest sentit, la Comissió ha de garantir
l’existència de projectes
anuals a les quatre illes i que l’aplicació del fons es faci de manera
equilibrada i equitativa entre illes.
En particular,
el decret de desplegament ha de preveure que un 60% dels recursos del fons s’apliquin en funció dels paràmetres de
territorialització que amb aquesta
finalitat s’estableixin en el decret esmentat, sense perjudici que el conjunt de
projectes que s’hagin de finançar amb el 40%
restant d’aquests recursos hagin de tenir en compte els criteris generals d’equilibri
territorial a què es refereix el paràgraf anterior.
Esmena 1707 de Més per Menorca
La Comissió ha d’elaborar un pla anual d’impuls del
turisme sostenible que fixi els objectius anuals prioritaris, amb criteris d’equilibri
territorial. Per assolir aquest equilibri s’ha de tenir com a
referencia la quota de distribució prevista a l’article 7.4 de la Llei 3/2014, de 17 de
juny, del sistema de finançament definitiu dels
consells insulars. S’ha d’establir un interval màxim de desviació en cada
exercici respecte aquesta quota, garantint la compensació de les
eventuals desviacions en els exercicis següents.
Transacció al Ple de l’esmena 1707
La Comissió ha d’elaborar un pla anual d’impuls del
turisme sostenible que fixi els objectius anuals prioritaris, amb criteris d’equilibri
territorial. Aquests criteris es fixaran per Decret i prendran com a referència les
proporcions corresponents a cada consell insular previstes en la legislació reguladora del
sistema de finançament dels consells
insulars. Això no obstant, pot
haver-hi desviacions anuals sobre el resultat de l’aplicació dels criteris,
sempre que no siguin superiors al 40 %. En tot cas, aquestes desviacions s’han de
compensar en els exercicis següents.
dilluns, 14 de març del 2016
MÉS per Menorca valora molt positivament la distribució territorial de l'impost turístic acceptada pels consells insulars
"No hi ha acord però es pot parlar d'acord, perquè la proposta és ben vista per tots els consells insulars i el Govern. L'únic en desacord és una petita part de Podemos"
"Amb aquest acord el mínim seria el que marca la Llei de finançament de consells, però el màxim podria ser molt més del 20%" (Nel Martí)
MÉS per Menorca valora molt positivament la fórmula més acceptada pels consells insulars i el Govern sobre la distribució del recursos recaptats a través de l'impost de turisme sostenible (50% a través de projectes i 50% a través de distribució territorial), en la qual s'inclouen criteris territorials que garantiran un mínim d'inversió annual a Menorca, i a cada una de les Illes. Amb aquesta fómula tothom tindrà uns mínims, però també podrà disposar de forma rotatòria de projectes que superin amb molt els mínims fixats, arribant o superant el 20% del total dels recursos en el cas de Menorca, Eivissa i Formentera. D'aquesta manera, valora el diputat menorquinista, no es premia ni es castiga cap model turístic per sobre de l'altre, ni el de Menorca ni el d'Eivissa.
Nel Martí, portaveu del grup parlamentari, recorda que precisament una proposta semblant és la que va fer en el seu moment el Consell de Menorca, i que MÉS per Menorca va ser l'únic grup que la va incorporar en forma d'esmena en la tramitació parlamentària del projecte de Llei de Turisme Sostenible. "Quan MÉS per Menorca va decidir defensar l'esmena del Consell insular era perquè la va considerar la més viable per a trobar un consens, i ho va encertar. Perquè ningú pot oblidar ni perdre de vista que el realment important és que es posi en marxa un impost que revertirà en la millora del medi ambient i servirà per modificar el nostre model turístic i econòmic, perquè sigui més sostenible ecològicament i més just socialment", explica Martí.
En aquest sentit, Nel Martí recorda que l'acord assolit no és el 100% del que recull el programa electoral de MÉS per Menorca, però és igualment una gran victòria. MÉS per Menorca seguirà fent feina perquè a partir de l'experiència i la posada en marxa de l'impost, en el futur es puguin incorporar qüestions també molt importants pel menorquinisme polític, com la recaptació directa per part dels consells insulars.
Martí demana a Podemos que no posin més traves a l'acord, i acceptin la fórmula que té major unanimitat entre els consells insulars.
divendres, 19 de febrer del 2016
Valoració de les declaracions d'Aitor Morrás, de Podem Eivissa
"Els insults no ens faran callar davant una proposta injusta per a Menorca, i que castiga l'aposta de l'illa pel desenvolupament sostenible"
![]() |
| Imatge del lloc web biosfera.org |
"Ja és tenir nassos que hagi de venir algú des d'Eivissa a qüestionar -amb xuleria i insults- els acords presos per la màxima institució menorquina, i perquè callem tots davant una proposta que, injustament, margina Menorca", diu Martí. Per als menorquinistes, Aitor Morrás va ser ahir molt clar: la proposta de Podem és menys per Menorca i més per Eivissa.
Martí recorda al sr Morrás que MÉS per Menorca és l'únic partit que ha presentat, en forma d'esmena al projecte de llei sobre l'impost de turisme sostenible, la proposta i la posició de l'equip de govern (PSIB-MÉS-Podem) i del plenari del Consell Insular de Menorca, amb l'acord sempre de Podem Menorca.
I aquesta proposta de territorialització feta des de Menorca -unàniment- és la d'agafar com a criteri de referència i de mínims la distribució de recursos de les competències homogènies de la Llei de finançament dels consells insulars. Una distribució de mínims que garanteix que no es premiï un model de desenvolupament per sobre de l'altre. No seria just que qui ha apostat pel desenvolupament sostenible i la filosofia de Reserva de Biosfera, i ha desclassificat milers de places turístiques, ara es vegés perjudicat perquè es premia a qui té més oferta de places. Un acord de mínims, explica Martí, que pot suposar de vagades el 15%, el 20%, o més, per a Eivissa, o per a Menorca, o per a Formentera, però que manté un cert equilibri territorial entre les Illes.
Nel Martí lamenta la hipocresia de qui diu en privat demana "disculpes" i diu "que hauríem de moderar el to" (en referència a una trucada de Morrás que es va produir després de fer les esmentades declaracions públiques) i per l'altra desbarra gratuïtament contra MÉS per Menorca i la proposta del Consell Insular de Menorca.
Aitor Morrás hauria d'explicar, en canvi, perquè vol que Eivissa es quedi el 20% i Menorca només el 15%. Perquè la qüestió no està en els percentatges sinó en els criteris que es volen aplicar i el model econòmic que es vol impulsar. "Perquè si reduim el debat a percentatges, Menorca vol el 20% o més, que ho tengui clar Morrás".
Finalment, Nel Martí acusa a Morrás de demagog i cínic per venir a Menorca a recordar a MÉS que en el seu programa reclama que els Consells participin en la recaptació de l'impost. "I així és, i tant que sí", diu el diputat menorquinista. Però el Govern de Canvi, per si Morrás no ho recorda, no es basa amb el programa electoral de MÉS per Menorca -que ja ens agradaria- sinó amb els Acords pel Canvi, on es recullen els mínims per a governar de manera fidel i estable. "Si Morrás no té clar açò és que té un problema, i ens genera un problema a tots".
El portaveu de Més per Menorca acaba demanat a Morrás que digui clarament si accepta o no l'acord el Consell Insular de Menorca, del Govern i del plenari, quant als criteris de repartiment territorial de l'impost.
dilluns, 8 de febrer del 2016
MÉS per Menorca ha presentat 5 esmenes a l'impost turístic
"Demanam que s'apliquin criteris de territorialitat per a garantir una distribució equitativa dels recursos recaptats"
MÉS per Menorca ha presentat avui cinc esmenes al Projecte de llei de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d'impuls del turisme sostenible. Quatre d'aquestes esmenes han estat pactades i signades per tots els grups que donen suport al Govern, PSOE, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca, i afecten a l'Exposició de motius i als articles 12, 14 i 20.
Per altra banda, MÉS per Menorca també ha presentat una cinquena esmena (que signa tot sol), que afecta a l'article 20, en el qual es proposa que en la distribució dels recursos recaptats a través de l'impost turístic i la seva traducció en projectes, es tengui en compte el criteri de territorialitat, garantint així una distribució equitativa i equilibrada dels recursos. MÉS per Menorca proposa que a l'hora de definir aquest equilibri equitatiu es tengui en compte la part d'homogènia de la Llei de finançament de consells insulars, que ja té incorporats altres criteris com la població, la pressió humana, el territori protegit, la insularitat, etc.
Per a MÉS per Menorca la Llei de finançament de consells tenia, i té, els seus dèficits, com l'any base o la manca de corresponsabilitat fiscal, però incorpora criteris objectius de distribució dels recursos que poden servir de punt de partida, i de mínims, per a definir un repartiment de l'impost turístic.
Nel Martí, portaveu de MÉS per Menorca al Parlament, recorda que aquesta esmena és una de les propostes que el govern del Consell de Menorca va aprovar i traslladar als partits que el conformen, PSIB, Podem i MÉS per Menorca. I MÉS per Menorca l'ha convertida en esmena perquè es tengui en compte en la tramitació parlamentària.
L'altra proposta feta pel Consell de Menorca i que fa referència a la definició i extensió de la temporada baixa, MÉS per Menorca també es compromet a estudiar i negociar amb la resta de grups un nou redactat final de l'article 13.3. que tengui en compte la realitat menorquina. Tot i que MÉS per Menorca la tenia preparada per presentar també com esmena, dificultats jurídiques han fet més recomanable que la negociació d'aquest article es fes a partir d'un text i proposta diferent, que s'estudia des del Govern.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)












