Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris impost turístic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris impost turístic. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de gener del 2017

Menorca rebrà 4,1 milions d’inversió en projectes finançats per l’Impost de Turisme Sostenible

7 projectes han estat adjudicats a la nostra illa, el 13,6% del total de 30 milions que el Govern repartirà als 47 projectes finançats amb el tribut


Camí de Cavalls i Castell de Santa Àgueda

  Menorca, igual que la resta de les Illes Balears, ja coneixen les primeres inversions que ha generat l’aplicació del nou Impost de Turisme Sostenible, o ecotaxa, com més popularment se’l coneix. La comissió tècnica ja ha avaluat les propostes presentades a la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible (CITS) per ser finançats amb els fons recaptats amb el tribut esmentat. Disposa d’un document gairebé tancat en el qual selecciona 47 projectes en total, aprovats ahir al Comitè Executiu, pendent de ratificar per la Comissió (CITS).

 Menorca té adjudicats 7 projectes per un import de 4,1 milions d’euros, el que representa el 13,6% de la quantia total a repartir, que són 30 milions. A Mallorca, l’ITS destinarà el 64,9%; a Eivissa el 19% i a Formentera el 2,4%.


Depuradora de Ciutadella i Convent de Sant Diego d'Alaior

  Tot plegat és el resultat d’aplicar la recaptació de l’ecotaxa en inversions dirigides a beneficiar els efectes del turisme a les nostres illes i a millorar el patrimoni pel que fa al Pla Anual corresponent a 2016. Així, el 79,4% del total va destinat a projectes mediambientals amb un significatiu percentatge a les inversions de la millora de les infraestructures hídriques i del cicle de l’aigua, que s’ha fixat com a objectiu prioritari enguany. La resta, el 20,6% anirà destinat a la recuperació i rehabilitació del patrimoni històric i cultural, a la recerca científica, desenvolupament i innovació tecnològica; a la millora de la formació i la qualitat de l’ocupació foment de la desestacionalització i l’activació de productes turístics en temporada baixa.


La presidenta del Consell, Maite Salord

Coneguda la selecció de les propostes presentades, la presidenta del Consell Insular de Menorca, Maite Salord, n’ha fet una primera valoració positiva, ja que significa posar en pràctica la recaptació del nou tribut. Salord ha manifestat que “des del primer moment hem donat suport a la implantació d’aquest impost i, a més, creim que el Govern ha fet una bona feina, en tant pocs mesos, per fer-lo realitat i que avui puguem parlar de projectes i finançaments concrets”. La presidenta insular ha volgut agrair la feina de recaptació duita a terme pels establiments hotelers, “tenint en compte les dificultats que ha tingut, considerant que és el primer any que s’aplica, però que, alhora, serà un impost que tindrà més recorregut”. Salord també ha indicat que “en el cas de Menorca, l’assignació de 4,1 milions respon a allò que estava fixat i determinat, si bé hem de lamentar que no s’hagin contemplat els projectes presentats pels ajuntaments, un tema que en properes convocatòries s’hauria de reconduir”.

 Al respecte, indicar que han estat molts els projectes presentats i que es feia molt complicat donar cobertura a totes les propostes. Un total de 237 projectes han optat a les inversions de l’impost, que sumen un total de 185 milions d’euros, quan només n’hi havia disponibles 30.

  Cal tenir en compte, també, que la recaptació total de 30 milions correspon a mig any (a partir del juliol de 2016). El Govern entén que per a 2017, quan l’impost tindrà vigència durant tota l’anualitat, la recaptació total podria ser d’un 60 milions, que suposaria, amb els mateixos percentatges de distribució que enguany, que cada illa podria rebre el doble del que ha rebut en aquesta primera inversió.

Torres de defensa de Sanitja (Es Mercadal) Rambla (Maó)


Els projectes d’inversió directa a Menorca (3,1 milions)


1-Conducció de la dessaladora de Ciutadella al dipòsit de Son Blanc: 583.000€
2-Prova pilot d’injecció d’aigua depurada per recuperació d’aqüífers: 850.000€
3-Consolidació de la muralla del Castell de Santa Àgueda: 118.000€
4-Pla de gestió i recuperació del Camí de Cavalls: 260.000€
5-Rehabilitació de la torre de defensa de Sanitja (Es Mercadal): 250.000€
6-Rehabilitació torre de defensa Rambla (Maó): 177.000€
7-Rehabilitació patrimoni i dotació del convent de Sant Diego: 885.000€

Inversions indirectes mitjançant projectes d’àmbit balear

La Comissió de l’ITS contempla un milió d’euros que també repercutirà a Menorca i que són projectes integrals d’àmbit balear. Seran inversions en matèria d’investigació, recerca, innovació, creació de producte turístic, foment de la desestacionalització o promoció del turisme sostenible en temporada baixa, entre alguns altres.


divendres, 14 d’octubre del 2016

El Consell presenta 9 projectes per ser finançats amb l’Impost de Turisme Sostenible

La presidenta Maite Salord destaca la bona feina feta amb el Govern i recorda que el repartiment a cada illa es basa en el criteri de territorialitat, d’acord amb la Llei de Finançament dels consells

El Consell Insular de Menorca ha fet públic els 9 projectes que presentarà al Govern de les Illes Balears per ser finançats amb la recaptació de l’Impost de Turisme Sostenible. La institució insular recorda que la distribució de la recaptació de l'impost respectarà el criteri de territorialitat d'acord amb la llei de finançament dels consells insulars i que, anualment, es fixaran unes àrees prioritàries d'actuació.

La finalitat prioritària de l’impost és mediambiental, però també en la preservació del patrimoni històric i cultural i la promoció d’un turisme sostenible.. Des de la Presidència del Consell de Menorca, la seva titular, Maite Salord, vol remarcar la bona feina de col·laboració entre la institució insular i el Govern de les Illes Balears, alhora que recorda que el repartiment per illes de la recaptació de l'impost es farà basat en el criteri de territorialitat d'acord amb la llei de finançament dels consells insulars i que, anualment, es fixaran unes àrees prioritàries d'actuació.

Estudi del camí de Cavalls i recuperació dels béns etnològics de les finques agrícoles

1.- Pla de gestió i recuperació del Camí de Cavalls
Serà un pla que defineix una sèrie d'actuacions de millora del Camí de Cavalls per a corregir l'origen d'aquests processos erosius com, per exemple: col·locació d’escalons i rampes amb pedra en sec, tasques d'empedrat puntual, reconducció d'aigües superficials, i l’acordonament a banda i banda del camí.

2.- Menorca Smart Island
És un projecte que pretén fer-se amb una infraestructura tecnològica que permeti al Consell recollir informació sobre diferents àmbits que es considerin sensibles i d’importància per la singularitat de l’illa. La informació tindrà rellevància en la presa de decisions per augmentar l’eficiència i tractar les situacions de forma intel·ligent. L’impacte en el territori per la mobilitat (camins rurals, Camí de Cavalls, jaciments arqueològics, platges, aparcaments i carreteres); l’anàlisi de l’ús dels recursos hídrics i de les energies renovables; la gestió de residus; la millora de la qualitat de vida de ciutadans, visitants i empreses; generació de nous models de negoci i contribució a la diversificació econòmica i l'ocupació o l’impuls al sector turístic, en seran els objectius principals.

3.- Restauració d'elements etnològics i millora ambiental de les finques agrícoles
El projecte consisteix en la recuperació i restauració de diferents elements etnològics que formen part del patrimoni històric i cultural (aljubs, síquies empedrades, cisternes...), a les finques agrícoles professionals, millorant de forma directa els serveis ambientals que generen, en especial la conservació del paisatge, la prevenció de risc d’incendis, risc d’inundacions i la millora de la biodiversitat.

4.- Primera Fase per a l'eficiència en l'ús de l'aigua als allotjaments turístics
Es durà a terme en diverses tipologies d'establiments d'oferta d’allotjament turístic. L'objectiu final és avaluar l'efectivitat de les mesures aplicades, i per tant, el projecte durà associat un important esforç de mesura de la seva efectivitat econòmica i ambiental, de cara a extreure informació útil per poder aplicar en el futur en altres allotjaments. Reduir l'ús de l'aigua en jardineria, en piscines i el consum humà i de serveis.

Castell de Santa Àgueda i les Coves subterrànies de Cala Blanca

5.- Les Coves de Cala Blanca com a oferta turística (Ciutadella)
Es pretén adequar els espais a les visites guiades a visitants i ajudar així a protegir aquest entorn tan delicat. S'han de connectar les dues coves mitjançant un túnel per poder enllaçar la visita, així com aportar a l'espai totes les infraestructures necessàries per poder garantir la seguretat dels visitants i la satisfacció dels mateixos.

6.- Consolidació del castell medieval de Santa Àgueda (Ferreries)
És propietat del Consell Insular de Menorca i és el major jaciment arqueològic d'època islàmica de l'illa, amb estructures arquitectòniques monumentals. Ja hi ha redactat el projecte d'execució. S'està redactant el plec de condicions per treure a concurs la intervenció.

7.- Rehabilitació de la Torre de defensa de Sanitja (Es Mercadal)
Es tracta d'una torre de defensa costanera britànica, Es troba en greu perill i és un bé de titularitat pública, ja que pertany a la Demarcació de Costes. El Consell Insular de Menorca ja té redactat el projecte d'execució.


A l'esquerra, Torre de Sanitja; a la dreta, Torre de Rambla de Maó

8.- Rehabilitació de la Torre de defensa de Rambla (Maó)
Es troba en greu perill de col·lapse. Es tracta d'un bé de titularitat pública, ja que pertany a la Demarcació de Costes. El Consell Insular ja té, també, redactat el projecte d'execució. 

9.- Centre d’interpretació del camp de Menorca a la finca de Milà Nou (Maó)
Reforma integral de la finca de Milà Nou, propietat del Consell Insular, i situada dins el Parc Natural de s'Albufera des Grau, per adaptar-la en un equipament de la Reserva de Biosfera i convertir-se en un centre d'interpretació del món agrari i pagès. Restarà preparat per albergarà serveis de pernoctació per als visitants que realitzin etapes del Camí de Cavalls. La finca agrària es posarà en actiu, i estarà associada a l'Escola de Capacitació Agrària de Sa Granja.


dilluns, 26 de setembre del 2016

Carregar els aqüífers amb aigües regenerades, proposta del diputat Pep Castells al Parlament

Més per Menorca pretén trobar solucions als nivells de reserva d’aigua després dels avisos sobre la reducció de recursos hídrics per sequera


Pep Castells, diputat de Més per Menorca
  Més per Menorca posa fil a l’agulla per intentar trobar solucions a les advertències fetes recentment sobre la disminució del nivells d’aigua dels aqüífers de la nostra illa. El diputat menorquinista al Parlament, Josep Castells, ha presentat una iniciativa parlamentària per pal·liar la manca d’aigua que s’ha enregistrat en els aqüífers insulars després d’un estiu marcat per la sequera.

  Així, Castells proposa un Projecte pilot de recàrrega de l’Aqüífer des Migjorn Gran, que es proposa que es  dugui terme amb aigües residuals regenerades o depurades i infiltrades de nou als dipòsits naturals subterranis. Segons l’exposició de motius de la Proposició No de Llei de Més per Menorca els raons de la disminució són la manca de pluges durant els darrers mesos, però també l’alta sobreexplotació dels aqüífers durant el període de temporada alta. La combinació d’aquests dos factors comporta una disminució dels nivells piezomètrics als aqüífers i, per tant, s’origina un flux subterrani d’aigua dolça en direcció al mar, un fet que provoca l’entrada d’aigua de la mar als aqüífers i produeix la salinització de les reserves. Una realitat constatada als extrems de l’illa: Maó, Es Castell, Sant Lluís i Ciutadella, on els índexs de potabilitat de l’aigua van baixant, per la qual cosa, a la disminució dels recursos cal afegir-hi la pèrdua de qualitat, amb tot el que açò significa per a la població resident, per a l’oferta turística i per a la declaració que té l’illa de Reserva de Biosfera.

  La suma de tota aquesta problemàtica i la voluntat de plantejar i treballar polítiques sobre els cicles de l’aigua ha dut al diputat Pep Castell, a presentar aquest Projecte pilot per a introduir aigua depurada als aqüífers. La idea primera l’exposà l’enginyer José A. Fayas (antic cap del departament tècnic de la direcció general de recursos hídrics de la CAIB). Es tracta d'introduir aigua depurada als aqüífers per estabilitzar els nivells piezomètrics, equilibrar les reserves i evitar més entrada d’aigua marina a aquest dipòsits naturals.

  Seria un projecte pilot per estudiar la idoneïtat de la mesura. Tanmateix, l’adopció generalitzada d’aquesta solució requeriria la seva inclusió al Pla Hidrològic de les Illes Balears.  De fet, el vigent Pla Hidrològic ja contempla la càrrega artificial dels aqüífers.

  Per tot açò, la proposta de Més per Menorca demana que el Parlament de les Illes Balears insti el Govern a:

1. Incloure en la propera modificació del Pla Hidrològic de les Illes Balears la construcció d’almenys una planta de regeneració i infiltració d’aigua a l’Aqüífer de Migjorn de Menorca, als sectors de Ciutadella o Maó, respectivament, a partir de les conclusions que s’extreguin de l’estudi contemplat en els punts següents.

2. Dur a terme a partir de 2017 un estudi experimental de càrrega artificial de l’Aqüífer des Migjorn mitjançant la contractació pública d’una planta pilot.

3. Constituir un grup de treball liderat per la direcció general de Recursos Hídrics  amb la participació de tècnics del Consell Insular de Menorca i amb investigadors de la UIB, per programar, executar i avaluar l’estudi experimental.

4. Presentar, si escau conjuntament amb el Consell Insular de Menorca, el projecte d’estudi experimental a la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible per tal que aquest òrgan en proposi la realització i finançament per afavorir, a més, la voluntat d’un turisme sostenible.




dilluns, 6 de juny del 2016

Un any de bona feina al Parlament de les Illes Balears

El portaveu Manel Martí considera molt positiva la tasca feta a la cambra autonòmica i en fa un balanç esperançador del primer any de canvi

El Grup Parlamentari de Més per Menorca al Parlament de les Illes Balears en fa una valoració molt positiva de la tasca duita a terme a la cambra per part dels tres diputats menorquinistes. Una feina política encaminada, en la mesura que els ritmes parlamentaris ho han permès, a donar sortida a les promeses electorals de la coalició, però també a donar suport al Govern de les Illes en base a l’acord de pacte entre les diferents formacions que van optar per un Govern de Canvi.

Els diputats del Grup Parlamentari Més per Menorca: Castells, Martí i Font

Manel Martí, portaveu i diputat de Més per Menorca al Parlament, considera bona la feina feta perquè ha donat els seus resultats, tot i que la coalició té clar que encara resten moltes accions a realitzar. Tanmateix, el balanç d’aquest primer any de Govern de Canvi és valorat com a positiu i alhora esdevé la prova esperançadora per la qual, fins a final de legislatura, els avenços polítics per a Menorca i Balears seran millors.

Més per Menorca, a través de Manel Martí, destaca algunes iniciatives rellevants, “com és la modificació de la Llei de Regim Especial de Balears, impulsada i coordinada per Més per Menorca, que permetrà introduir a la llei la tarifa plana universal màxima de 30 euros en els vols entre illes”, dius Martí. Una Proposició de Llei que té consens unànime a la cambra i pendent de la tramitació a les Corts Espanyoles.

Una altra iniciativa política assolida en benefici dels ciutadans de Menorca, és disposar d’una avioneta ambulància per al trasllat de malalts durant les 24 hores del dia o el comptar amb un nou model de residència per als malalts i familiars desplaçats a Son Espases de Palma per qüestions de consulta o tractament mèdic. Una mesura política que podria ser una realitat en pocs mesos.

Martí afirma que “crec que hem contribuït a prendre decisions i mesures molt importants pel conjunt de la societat balear, com són la implantació d’un Renda Bàsica Garantida, per aquelles persones que no tenen uns ingressos mínims per viure dignament”. Una altra mesura que destaca el portaveu de Més per Menorca al Parlament és la instauració de l’Impost Turístic que està “al servei d’un model econòmic i mediambiental que faci possible una distribució de la riquesa més real. El turisme genera riquesa i aquesta no ha d'afectar el medi ambient i ha de suposar benestar social”.

L'activitat parlamentària dels diputats de MÉS per Menorca durant aquest primer any s'ha centrat principalment en posar en marxa polítiques a favor de les persones, canviar el model econòmic i implementar mesures relacionades amb els costos de la insularitat. Aquest és un sintètic resum de la feina feta.

El Grup ha presentat 469 iniciatives parlamentàries, que inclou preguntes, sol·licituds de documentació i propostes.
46 Proposicions no de Llei, de les quals se n’han aprovat 29, retirat 4, 13 pendents de tramitació.
8 Proposicions de Llei, de les quals se n’han aprovat 3, 1 no admesa, 1 retirada, i 3 pendents de tramitació.
I ha donat el suport al Govern en la tramitació d’11 lleis i 3 decrets llei.

Llistat de les iniciatives legislatives de Més per Menorca al Parlament


Contingut de les iniciatives

Com a Proposicions no de llei (PNL) presentades per MÉS per Menorca i aprovades pel Parlament de les Illes Balears destacam:

Les que insten el Govern de les Illes Balears a:
Retirar la taxa per a l’emissió de la targeta sanitària;
Modificar el programa escolar d’ajuts a les famílies amb pocs recursos econòmics;
Revisar el possible finançament il·legal de la campanya electoral del PP l’any 2007.

Les que insten el Govern de l’Estat a:
Revertir la privatització d’AENA;
Modificar el reglament postal per a recuperar el repartiment domiciliat;
Reclamar la inversió dels 16 milions d’euros pendents de les inversions estatutàries, destinats a la millora del port de Ciutadella.

Com a Proposicions de Llei (PdL) presentades per MÉS per Menorca, destacam:

APROVADES:

La creació de la Comissió General de Consells Insulars perquè les institucions insulars puguin participar activament en la tramitació de les lleis que les afecten. (Coordinada per MÉS per Menorca. Aprovada)

La primera Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals, i per eradicar la LGTBIfòbia. (Coordinada per MÉS per Menorca. Aprovada per unanimitat)
La modificació de la Llei de Funció Pública de les Illes Balears per a recuperar el requisit de català per accedir a l’administració pública. (Coordinada per MÉS per Menorca. Aprovada)

EN TRÀMIT
- La supressió de l’aforament. (No admesa a tràmit, i acord perquè la modificació de l’Estatut d’Autonomia es faci de forma més àmplia i consensuada)
- La modificació de la Llei de règim municipal de les Illes Balears per a introduir millores en la participació i transparència. (En tràmit)
- La modificació del Règim Especial de les Illes Balears per a implementar la tarifa màxima universal de 30 euros en els vols entre illes, Ponència coordinada per MxMe(En tràmit)

- En l’àmbit dels projectes de llei impulsats pel Govern i als quals s'ha donat suport, MÉS per Menorca vol expressar la seva satisfacció per:
- La derogació de la Llei de símbols (Aprovada);
- La creació de la renda Bàsica Garantida (Aprovada);
- La implantació de l’Impost d’Estades Turístiques (aprovada);
- La creació de l’Oficina de Lluita contra la Corrupció (En tràmit);
- La derogació de les mesures més desreguladores i de gran impacte sobre el territori del Govern Bauzà (Aprovada).




dimarts, 22 de març del 2016

Aprovat l’Impost de Turisme Sostenible


Avui el Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei de l’Impost de Turisme Sostenible, en el que ha estat una negociació llarga i que ha permès incorporar gran part de les aportacions que han fet els grups parlamentaris. Més per Menorca ha pogut transaccionar l’esmena sobre territorialitat i de la seva defensa s’ha encarregat el diputat Josep Castells.

Aquesta esmena proposa uns mínims criteris en base a la Llei de Finançament dels Consells, que era la reivindicació inicial de Més per Menorca. Aquesta mesura preveu una possibilitat de desviació anual del 40% respecte del que correspondria a cada illa. Això permetrà que en un any determinat es faci una gran inversió a una illa, si és necessari. Aquesta desviació es podrà compensar els anys següents, de manera que sempre es verificaran els criteris de distribució territorial. La transacció d'aquesta esmena és una gran notícia per Menorca perquè blinda els criteris de distribució de la recaptació de l'impost.

Durant la seva intervenció, el diputat Castells ha remarcat que “a les Balears es necessiten 16 anys de sou per comprar un habitatge, i açò és degut als sous baixos i sòl car”, exemplificant com el model econòmic molt marcat pel turisme té efectes més enllà del medi ambient. Per aquest motiu Més per Menorca ha defensat fins al final que es prioritzessin les mesures de caire ambiental, però sense excloure la possibilitat d'invertir part de la recaptació de l'impost en altres àmbits bàsics molt afectats per aquest model econòmic.

L’aprovació d’aquest impost era una reivindicació de Més per Menorca i dels altres grups que donen suport al govern.


US ADJUNTAM EL TEXT DE LA TRANSACCIÓ:

Transacció article 20.2.bis Llei Impost Turístic, sobre “territorialitat”


Text original

Així mateix, la Comissió ha d’elaborar un pla anual d’impuls del turisme sostenible que fixi els objectius anuals prioritaris, amb criteris d’equilibri territorial.


Transaccionat en Comissió

La Comissió ha d’elaborar un pla anual d’impuls del turisme sostenible que fixi els objectius anuals prioritaris, amb criteris d’equilibri territorial. Dins d’aquest pla anual, hi haurà la possibilitat d’incloure projectes d’execució plurianual. En aquest sentit, la Comissió ha de garantir l’existència de projectes anuals a les quatre illes i que l’aplicació del fons es faci de manera equilibrada i equitativa entre illes.

En particular, el decret de desplegament ha de preveure que un 60% dels recursos del fons s’apliquin en funció dels paràmetres de territorialització que amb aquesta finalitat s’estableixin en el decret esmentat, sense perjudici que el conjunt de projectes que s’hagin de finançar amb el 40% restant d’aquests recursos hagin de tenir en compte els criteris generals d’equilibri territorial a què es refereix el paràgraf anterior.

Esmena 1707 de Més per Menorca

La Comissió ha d’elaborar un pla anual d’impuls del turisme sostenible que fixi els objectius anuals prioritaris, amb criteris d’equilibri territorial. Per assolir aquest equilibri s’ha de tenir com a referencia la quota de distribució prevista a l’article 7.4 de la Llei 3/2014, de 17 de juny, del sistema de finançament definitiu dels consells insulars. S’ha d’establir un interval màxim de desviació en cada exercici respecte aquesta quota, garantint la compensació de les eventuals desviacions en els exercicis següents.

Transacció al Ple de l’esmena 1707

La Comissió ha d’elaborar un pla anual d’impuls del turisme sostenible que fixi els objectius anuals prioritaris, amb criteris d’equilibri territorial. Aquests criteris es fixaran per Decret i prendran com a referència les proporcions corresponents a cada consell insular previstes en la legislació reguladora del sistema de finançament dels consells insulars. Això no obstant, pot haver-hi desviacions anuals sobre el resultat de l’aplicació dels criteris, sempre que no siguin superiors al 40 %. En tot cas, aquestes desviacions s’han de compensar en els exercicis següents.

dilluns, 14 de març del 2016

MÉS per Menorca valora molt positivament la distribució territorial de l'impost turístic acceptada pels consells insulars


"No hi ha acord però es pot parlar d'acord, perquè la proposta és ben vista per tots els consells insulars i el Govern. L'únic en desacord és una petita part de Podemos"

"Amb aquest acord el mínim seria el que marca la Llei de finançament de consells, però el màxim podria ser molt més del 20%" (Nel Martí)



MÉS per Menorca valora molt positivament la fórmula més acceptada pels consells insulars i el Govern sobre la distribució del recursos recaptats a través de l'impost de turisme sostenible (50% a través de projectes i 50% a través de distribució territorial), en la qual s'inclouen criteris territorials que garantiran un mínim d'inversió annual a Menorca, i a cada una de les Illes. Amb aquesta fómula tothom tindrà uns mínims, però també podrà disposar de forma rotatòria de projectes que superin amb molt els mínims fixats, arribant o superant el 20% del total dels recursos en el cas de Menorca, Eivissa i Formentera. D'aquesta manera, valora el diputat menorquinista, no es premia ni es castiga cap model turístic per sobre de l'altre, ni el de Menorca ni el d'Eivissa.

Nel Martí, portaveu del grup parlamentari, recorda que precisament una proposta semblant és la que va fer en el seu moment el Consell de Menorca, i que MÉS per Menorca va ser l'únic grup que la va incorporar en forma d'esmena en la tramitació parlamentària del projecte de Llei de Turisme Sostenible. "Quan MÉS per Menorca va decidir defensar l'esmena del Consell insular era perquè la va considerar la més viable per a trobar un consens, i ho va encertar. Perquè ningú pot oblidar ni perdre de vista que el realment important és que es posi en marxa un impost que revertirà en la millora del medi ambient i servirà per modificar el nostre model turístic i econòmic, perquè sigui més sostenible ecològicament i més just socialment", explica Martí.

En aquest sentit, Nel Martí recorda que l'acord assolit no és el 100% del que recull el programa electoral de MÉS per Menorca, però és igualment una gran victòria. MÉS per Menorca seguirà fent feina perquè a partir de l'experiència i la posada en marxa de l'impost, en el futur es puguin incorporar qüestions també molt importants pel menorquinisme polític, com la recaptació directa per part dels consells insulars.

Martí demana a Podemos que no posin més traves a l'acord, i acceptin la fórmula que té major unanimitat entre els consells insulars.

divendres, 19 de febrer del 2016

Valoració de les declaracions d'Aitor Morrás, de Podem Eivissa


"Els insults no ens faran callar davant una proposta injusta per a Menorca, i que castiga l'aposta de l'illa pel desenvolupament sostenible"


Imatge del lloc web biosfera.org
Així reacciona Nel Martí, diputat portaveu del grup parlamentari MÉS per Menorca, davant les desqualificacions fetes pel diputat eivissenc Aitor Morrás, que es va traslladar ahir a Menorca per a defensar una proposta de distribució territorial dels recursos de l'impost turístic que perjudica amb més de 5 punts a Menorca per davall d'Eivissa, rompent així el criteri territorial aplicat fins ara, segons el qual mai hi havia més de 2 de diferència - com a molt- entre les dues illes, de models econòmics i turístics ben diferenciats.

"Ja és tenir nassos que hagi de venir algú des d'Eivissa a qüestionar -amb xuleria i insults- els acords presos per la màxima institució menorquina, i perquè callem tots davant una proposta que, injustament, margina Menorca", diu Martí. Per als menorquinistes, Aitor Morrás va ser ahir molt clar: la proposta de Podem és menys per Menorca i més per Eivissa.

Martí recorda al sr Morrás que MÉS per Menorca és l'únic partit que ha presentat, en forma d'esmena al projecte de llei sobre l'impost de turisme sostenible, la proposta i la posició de l'equip de govern (PSIB-MÉS-Podem) i del plenari del Consell Insular de Menorca, amb l'acord sempre de Podem Menorca.

I aquesta proposta de territorialització feta des de Menorca -unàniment-  és la d'agafar com a criteri de referència i de mínims la distribució de recursos de les competències homogènies de la Llei de finançament dels consells insulars. Una distribució de mínims que garanteix que no es premiï un model de desenvolupament per sobre de l'altre. No seria just que qui ha apostat pel desenvolupament sostenible i la filosofia de Reserva de Biosfera, i ha desclassificat milers de places turístiques, ara es vegés perjudicat perquè es premia a qui té més oferta de places. Un acord de mínims, explica Martí, que pot suposar de vagades el 15%, el 20%, o més, per a Eivissa, o per a Menorca, o per a Formentera, però que manté un cert equilibri territorial entre les Illes.
  
Nel Martí lamenta la hipocresia de qui diu en privat demana "disculpes" i diu "que hauríem de moderar el to" (en referència a una trucada de Morrás que es va produir després de fer les esmentades declaracions públiques) i per l'altra desbarra gratuïtament contra MÉS per Menorca i la proposta del Consell Insular de Menorca.

Aitor Morrás hauria d'explicar, en canvi, perquè vol que Eivissa es quedi el 20% i Menorca només el 15%. Perquè la qüestió no està en els percentatges sinó en els criteris que es volen aplicar i el model econòmic que es vol impulsar. "Perquè si reduim el debat a percentatges, Menorca vol el 20% o més, que ho tengui clar Morrás".

Finalment, Nel Martí acusa a Morrás de demagog i cínic per venir a Menorca a recordar a MÉS que en el seu programa reclama que els Consells participin en la recaptació de l'impost. "I així és, i tant que sí", diu el diputat menorquinista. Però el Govern de Canvi, per si Morrás no ho recorda, no es basa amb el programa electoral de MÉS per Menorca -que ja ens agradaria- sinó amb els Acords pel Canvi, on es recullen els mínims per a governar de manera fidel i estable. "Si Morrás no té clar açò és que té un problema, i ens genera un problema a tots".

El portaveu de Més per Menorca acaba demanat a Morrás que digui clarament si accepta o no l'acord el Consell Insular de Menorca, del Govern i del plenari, quant als criteris de repartiment territorial de l'impost.

dilluns, 8 de febrer del 2016

MÉS per Menorca ha presentat 5 esmenes a l'impost turístic



"Demanam que s'apliquin criteris de territorialitat per a garantir una distribució equitativa dels recursos recaptats"



MÉS per Menorca ha presentat avui cinc esmenes al Projecte de llei de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d'impuls del turisme sostenible. Quatre d'aquestes esmenes han estat pactades i signades per tots els grups que donen suport al Govern, PSOE, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca, i afecten a l'Exposició de motius i als articles 12, 14 i 20.

Per altra banda, MÉS per Menorca també ha presentat una cinquena esmena (que signa tot sol), que afecta a l'article 20, en el qual es proposa que en la distribució dels recursos recaptats a través de l'impost turístic i la seva traducció en projectes, es tengui en compte el criteri de territorialitat, garantint així una distribució equitativa i equilibrada dels recursos. MÉS per Menorca proposa que a l'hora de definir aquest equilibri equitatiu es tengui en compte la part d'homogènia de la Llei de finançament de consells insulars, que ja té incorporats altres criteris com la població, la pressió humana, el territori protegit, la insularitat, etc.

Per a MÉS per Menorca la Llei de finançament de consells tenia, i té, els seus dèficits, com l'any base o la manca de corresponsabilitat fiscal, però incorpora criteris objectius de distribució dels recursos que poden servir de punt de partida, i de mínims, per a definir un repartiment de l'impost turístic.

Nel Martí, portaveu de MÉS per Menorca al Parlament, recorda que aquesta esmena és una de les propostes que el govern del Consell de Menorca va aprovar i traslladar als partits que el conformen, PSIB, Podem i MÉS per Menorca. I MÉS per Menorca l'ha convertida en esmena perquè es tengui en compte en la tramitació parlamentària.

L'altra proposta feta pel Consell de Menorca i que fa referència a la definició i extensió de la temporada baixa, MÉS per Menorca també es compromet a estudiar i negociar amb la resta de grups un nou redactat final de l'article 13.3. que tengui en compte la realitat menorquina. Tot i que MÉS per Menorca la tenia preparada per presentar també com esmena, dificultats jurídiques han fet més recomanable que la negociació d'aquest article es fes a partir d'un text i proposta diferent, que s'estudia des del Govern.