Més per Menorca presenta 17 esmenes al projecte de Llei d’estades turístiques

El model de la coalició menorquinista defensa les competències insulars i aposta perquè beneficiï els petits tenidors d’habitatges enfront dels grans operadors turístics

Més per Menorca ha presentat un total de 17 esmenes al projecte de Llei d’estades turístiques en habitatges. Les esmenes del grup menorquinista van en la línia de fer prou flexible la Llei per adaptar-la a les circumstàncies concretes de cada illa i per promoure un concepte en el que l’ús residencial dels habitatges és la norma i l’ús turístic l’excepció.

En aquesta línia, destaca un grup  d’esmenes –presentades conjuntament amb Gent per Formentera- que advoquen perquè la nova regulació tingui rang reglamentari i només s’apliqui en defecte de normativa reglamentària insular. Aquesta opció es correspon al fet que les competències d’ordenació turística estan traspassades als consells insulars de Menorca, d’Eivissa i de Formentera.

Concretament, l’esmena principal consisteix en afegir al text un nou punt que incorporaria una nova disposició addicional a la Llei de Turisme de les Illes Balears:

·         25. S’afegeix una nova disposició addicional 21ena.

·         Els articles 50, 51 i 52 tenen naturalesa reglamentària, i només són aplicables en defecte del desplegament reglamentari que correspon a les administracions competents en matèria d’ordenació turística.

En el cas de la regulació de les estades turístiques en habitatges, l’opció plantejada per l’esmena és plenament congruent amb el fet que molts dels requisits per a la comercialització no es refereixen simplement a paràmetres de qualitat, sinó que es refereixen a circumstàncies de naturalesa territorial i de coexistència amb l’ús estrictament residencial. És obvi que aquestes circumstàncies varien de forma determinant d’una illa a una altra, per la qual cosa és encertat establir una regulació integral autonòmica que serà d’aplicació només en defecte de regulació a nivell insular.

Un altre aspecte rellevant de les esmenes presentades és l’aposta per un model en el que el lloguer turístic obeeixi realment a una socialització dels beneficis del negoci turístic, i no a la inversió massiva d’operadors turístics en aquest segment.

Aquesta mesura, a banda de la seva vessant social, ha d’actuar com un fre al creixement descontrolat d’aquest nou tipus d’allotjament turístic, un cop assolida la saturació en els altres tipus d’allotjament.

La forma de tendir en aquest model consisteix en establir un preu per plaça superior i progressiu per a les places corresponents a un segon o successiu habitatge explotat per una mateixa empresa. El preu no es fixa a la Llei; l’haurà d’establir l’organisme gestor de places o l’autoritat turística. Però l’esmena presentada garanteix que hi hagi un preu per plaça i que aquest sigui cada vegada més elevat en funció dels habitatges que s’explotin.

D’aquesta manera s’afavoreix la participació en el negoci turístic dels petits tenidors d’habitatges, socialitzant així els beneficis d’una activitat que impacta sobre tots els residents a les nostres Illes.

Es modifica el primer paràgraf del punt 4 de l’article 91 de la Llei i s’hi afegeix un nou paràgraf a continuació:

·         4. L’organisme gestor de de les places o, si escau, l’Administració turística establirà un preu per a les places en consideració a criteris objectius de valoració i se li ha de donar publicitat.

En tot cas, per a les places corresponents a habitatges d’ús residencial objecte de comercialització d’estades turístiques, l’organisme gestor o Administració turística corresponent, haurà d’establir un preu major i progressiu per a les places corresponents a un segon o successiu habitatge explotat per una mateixa empresa.

Altres aspectes als que s’han adreçat les esmenes de Més per Menorca són les següents: - Una delimitació conceptual més clara i inequívoca del tipus d’arrendament que entra en l’òrbita turística i el que roman en l’òrbita de la Llei d’Arrendament Urbans (LAU). L’obligació de publicitar el número de llicència en les pàgines web de comercialització turística d’habitatges. L’establiment d’un règim transitori alternatiu que es pugui adaptar a la problemàtica diferenciada de cada illa. La prohibició de comercialitzar estades en habitatges amb expedients per infracció urbanística o que estiguin fora d’ordenació.

D’altra banda, s’ha volgut aprofitar aquesta modificació de la Llei de Turisme per facilitar l’accés a la professió de guia turístic per tots aquells que estan en possessió del grau en història, arqueologia, història de l’art i humanitats, equiparant-los als graduats en turisme.

Nel Martí demana a Francina Armengol quan posarà en marxa el descompte fiscal per a estudiants fora de l’illa

La proposta va ser aprovada el passat mes de febrer a instàncies de Més per Menorca. Es tracta d’un incentiu per reduir costos a les famílies

Més per Menorca, a través del seu portaveu al Parlament, Nel Martí, vol conèixer quan posarà en marxa l’Executiu de Francina Armengol la Proposició de Llei per a els reduccions fiscals a les famílies que tenen fills estudiant fora de la seva illa de residència. És una proposta que va presenta la coalició menorquinista a la mesa del Parlament i que va ser aprovada a una Comissió d’Educació celebrada el passat mes de febrer.

La possibilitat que les famílies puguin disposar de deduccions fiscals per tenir fills que curses estudis fora de la seva illa de residència era una proposta que Més per Menorca contemplava al seu programa electoral, però també és un punt que figura als Acords pel Canvi, el document que va possibilitat la formació del govern progressista a les Illes Balears. Des de la coalició menorquina s’entén que es tracta d’una iniciativa que no es pot retardar per més temps i creu que l’Executiu d’Armengol ha d’accelerar la seva posada en marxa.

És per açò que Martí formularà a la presidenta Francina Armengol la següent pregunta:

-Quan es posarà en marxa una deducció fiscal en el tram autonòmic de l’IRPF a les famílies de les Illes Balears amb estudiants que cursin fora de l’illa de residència?

Els joves tenen tot el dret a cursar els estudis preferits i alleugerir les seves despeses familiars poden ser un ajut considerable. La Comissió d’Educació va aprovar l’aplicació de deduccions a l’IRPF en la quota íntegra autonòmica de 1.500€ per a cada descendent o adoptat fadrí menor de 25 anys, que depengui econòmicament del contribuent i amb domicili familiar a Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera. S’aprovà que la deducció s’apliqui als joves que s’han de desplaçar a una altra illa de les Balears, a una altra comunitat autònoma d’Espanya o a un altre país de la Unió Europea (UE-28) per cursar estudis a centres públics universitaris oficials, de grau o màster o de cicle formatiu de grau mitja o de grau superior de Formació Professional, les quals no s'impartesquin a la seva illa de residència.

També van quedar definits els requisits que s’han de complir per acollir-se a les esmentades deduccions per poder-les fer efectives en les declaracions de l'IRPF corresponents a l'any 2017.

Balears instarà l’Estat perquè els transsexuals menors puguin canviar-se el nom i les parelles de lesbianes registrar la filiació d’un fill o filla

La Comissió d’Assumptes Socials del Parlament dóna llum verda a la PNL de Més per Menorca que demana al govern central modificar ambdues lleis a favor de permetre aquests drets socials

 La Comissió d’Assumptes Socials del Parlament de les Illes Balears ha aprovat avui la Proposició No de Llei de Més per Menorca en la pretén donar una passa més en lluita per la igualtat de gènere de les persones i la legalització dels seus drets socials.

 La proposta ha obtingut quasi la unanimitat total dels representants polítics. Al punt 1, ha obtingut 7 vots a favor de les forces progressistes, mentre que els quatre representants dels PP s’han abstingut. Els punts 2 i 3 han estat aprovats per unanimitat, el darrer amb una esmena del PSIB.

 D’aquesta manera el Parlament de les Illes Balears procedirà instar el Govern de les Estat a modificar la Llei 3/2007, de 15 de març, Reguladora de la Rectificació Registral en relació al sexe de les persones, perquè es reconegui i es dignifiquin els drets dels transsexuals menors.

 Pel que fa al dret registral dels fills en les parelles homosexuals femenines es sol·licitarà la revisió de l’article 7 de la Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida que deia que les parelles de lesbianes no podien inscriure la filiació (amb la tècnica de reproducció assistida) d’un fill o filla si la parella no estava casada. Fet aquest que sí es permet en els casos de parelles heterosexuals, el que genera un greuge d’igualtat.

El conseller Martí March es compromet a elaborar una Llei d’Educació a instàncies de Més per Menorca

El diputat Josep Castells dissenteix en crear una Ponència per debatre el Pacte Educatiu, ja que “farà inviable materialitzar-lo aquesta legislatura”

Pep Castells, durant la intervenció parlamentària dirigint-se al conseller March

 El conseller balear d'Educació Martí March va anunciar ahir que posarà en marxa una llei balear d’educació. March va fer aquest anunci en resposta a una pregunta i a instàncies del diputat de Més per Menorca, Josep Castells, en la sessió parlamentària celebrada ahir, 2 de maig, a la cambra autonòmica.

 “Des del primer moment començarem a treballar en una llei autonòmica educativa", va afirmar el conseller March. Castells instà al titular d’Educació a materialitzar el Pacte Educatiu en una llei autonòmica, després de ser aprovat al si del Consell Escolar de les Illes Balears, “per la qual cosa es culminaria, així, el procés de debat social d'aquest document”, apuntà el diputat menorquinista.

 Els arguments de Castells a favor de la necessitat d'una llei són que el que persegueix el Pacte Educatiu és estabilitat en el sistema i aquesta estabilitat només es pot aconseguir amb una llei que "doni resposta als problemes complexos del nostre sistema educatiu". A més,  el polític menorquí va insistir en què “generaria una gran frustració si aquesta legislatura no obtingués, com a  resultat, la plasmació del Pacte en una nova Llei educativa”, alhora que advertí que "el compte enrere ja ha començat, si és que volem aplicar els resultats del Pacte Educatiu al curs 2018-2019, darrer curs escolar de la legislatura".

 Tanmateix, Castells va dissentir de March quant el procediment a seguir a partir d'ara. El conseller d'Educació es va mostrar  partidari que es creés una Ponència al Parlament per tal que es quallés un pacte polític al voltant del document aprovat pel Consell Escolar. Castells va considerar redundant i innecessari fer una Ponència, “perquè farà inviable materialitzar-lo aquesta legislatura, ja que la llei haurà de passar igualment pel Parlament i, en canvi, es perdrà un temps preciós”. En comptes d'això, el diputat de Més per Menorca va instar a March a preparar d'immediat un projecte de llei tot pactant-lo amb l'oposició, per garantir l'estabilitat de la Llei en futures legislatures. "Necessitem una Llei educativa i el temps s'acaba", va reblar Castells.

Nova iniciativa per insistir al Govern central sobre la necessitat de protegir els monitors no professionals

Més per Menorca impulsa, de nou, una Proposició de Llei que demana modificar la Llei estatal que perjudicarà els clubs sense ànim de lucre

 El Grup Parlamentari de Més per Menorca creu convenient insistir en sol·licitar al Govern central la modificació de la Llei 14/2013 de 27 de setembre de suport als Emprenedors i la seva internacionalització, la qual pretén la regularització laboral de l’activitat que duien a terme les entitats, clubs i associacions esportives sens ànim de lucre. En altres paraules: el Govern del PP a Madrid pretén regular l’activitat que presten els col·laboradors, monitors i tècnics esportius no professionals a club o entitat sense ànim de lucre. És una regularització que obliga a aquestes associacions als corresponents deures fiscals i tributaris amb Hisenda i Seguretat Social, si bé com a col·laboradors i no a assalariats De fet, el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social està iniciant, en base a la Llei d’Emprenedors, una campanya que, sota la denominació de «Regularització laboral de l'activitat desenvolupada en els clubs i entitats esportives sense ànim lucre», posa en perill la supervivència de gran part de l’activitat de l'esport de base.

 El Parlament de les Illes Balears, per unanimitat, ja va instar el Govern central per evitar aquest perjudici a les entitats i clubs esportius en relació als seus col·laboradors, els que fan possible que milers i milers d’al·lots i al·lotes puguin desenvolupar les seves activitats físiques i esportives durant cada setmana. Tanmateix, aquesta iniciativa va ser rebutjada per la Mesa del Congrés dels Diputats a instàncies de l’Executiu de Mariano Rajoy. L’entrada en vigor de les mesures proposades a aquesta nova Llei posa en perill la supervivència de gran part de l’activitat de l'esport de base.

 Recordem que a L’Estat espanyol existeixen un total de 62.363 clubs de base enregistrats que no són professionals. Aquests clubs, que obren cada dia les seves portes per apropar l'esport a la ciutadania, compten amb la col·laboració desinteressada de molts voluntaris: col·laboradors, monitors i tècnics esportius que, de manera altruista i amb grans dosis d'il·lusió i passió per l'esport, fan possible que milers d’infants i adolescents puguin entrenar i practicar el seu esport. Els recursos d'aquests clubs solen ser bastant limitats i les retribucions del personal que col·labora es redueixen, en la majoria dels casos, a cobrir les despeses necessàries per realitzar l'activitat.

 Existeix, per tant, el risc, el perill i també la preocupació, que l’aplicació d’aquesta normativa faci que el voluntariat esportiu sense ànim de lucre quedi rebaixat exclusivament a una relació laboral, la qual cosa, entre altres perjudicis, comportarà incrementar les despeses derivades de la pràctica esportiva de base i limitarà la important funció social d'interès general que exerceixen els clubs de base.

 Aquesta normativa ja va suposar una manifestació contrària de clubs, federacions, associacions i col·lectius vinculats al sector esportiu pel greuge que suposaria regularitzar les activitats altruistes i sense lucre de milers d’entitats i col·laboradors de l’esport base. Perquè es tracta d’un cost que faria perillar la continuïtat de molts d’ells i, per tant, també del dret a l’esport que tenen els ciutadans.

 Més per Menorca entén que s’ha d’insistir i ara presenta una nova iniciativa parlamentària en aquest sentit amb la qual també cerca la unanimitat de tots els representants de la cambra autonòmica.

 El text serà similar al presentat anteriorment però, a l’igual que va ocórrer amb la petició de modificació del Regim Especial de Balears (REB), s’inclourà una Disposició que demana que els canvis a la Llei estatal per protegir aquest sector no professional i sens ànim de lucre entrin en vigor en el pròxim Pressupost General de l’Estat que aprovin les Corts Espanyoles.

Nel Martí demana a la presidenta Armengol quan estaran enllestides les 20 places per a malalts de Son Espases

Més per Menorca advoca per mantenir l’actual model de Can Granada, els pisos i les noves places a l’hospital de referència, sense renunciar a un futur hostatge a Son Dureta

  Nel Martí, portaveu del Grup parlamentari de Més per Menorca al Parlament, realitzarà una pregunta a la presidenta del Govern, Francina Armengol, sobre la situació de les obres de les 20 places de son Espases que han d’acollir a malalts i familiars desplaçats a Palma per mor de tractament mèdics.

 La previsió en la posada en marxa d’aquest espai residencial per a pacients de les illes menors era per al proper més de juny. Tanmateix s’hi preveuen retards en l’obertura per mor de l’endarreriment en l’atorgament de les llicències d’obres. Un fet que preocupa a la coalició menorquinista.

 La millora quant a l’atenció als pacients i familiars que s’han de desplaçar a l’hospital de referència de Son Espases és un dels compromisos electorals de Més per Menorca, tant pel que fa a la ciutadania menorquina com a la resta d’illes menors, ja que convé recordar que Son Espases és l’hospital de tots els balears, també de Menorca, Eivissa i Formentera.

 Amb tot, des de Més per Menorca es reconeix la feina feta en molts aspectes i els avenços aconseguits de cara a l’atenció mèdica:

1.     - En reduir desplaçaments:

-       S’ha incrementat el nombre d’especialistes que es desplacen a Menorca.

-       S’està construint el búnker per a posar en marxa la radioteràpia a Menorca.

2.     - En ampliar a 24 hores el servei d’avioneta-ambulància.

3.    -  En  actualitzar l’IPC de les dietes als malalts i familiars, tot i que segueix sent molt baixa.

4.   - I en eliminar el copagament i pagament anticipat a Can Granada, alhora que duplicant el nombre de places.

 Però també s’ha fet una gran passa en definir quin model residencial i d’hostatge es vol oferir als malalts i familiars desplaçats a Palma. Des de Més per Menorca s’ha defensat que aquest model havia de ser diversificat, accessible i de col·laboració.

Diversificat, perquè hi ha malalts i familiars que han d’estar a prop del centre hospitalari, i d’altres que necessiten distància;

Accessible, perquè el pacient i familiar no hagin d’anticipar recursos per accedir a Son Espases.

Col·laborador, perquè s’ha de fer amb diàleg i col·laboració amb les entitats de malalts.

Per tot açò apostam per un model composat per tres elements:

1.-Can Granada (23 places); 

2.- Els pisos pactats a mb les entitats; 

3.- L’Hostatge de Son Espases (20 places, ampliables).

 Tot açò sense renunciar a una reserva d’espai a Son Dureta, en previsió d’unes noves necessitats de futur, vist que altres recursos, com l’hotel, ja no és una oferta possible. Així, previsiblement, s’haurà de decidir si es vol mantenir un concert amb una residència privada o bé es vol afrontar la qüestió des d’una gestió pública.

 Davant els fets i procediments, Nel Martí demana a la presidenta del Govern, quan estarà finalitzada l’obra i s’obriran al públic les 20 places de Son Espases? I davant el probable retard en l’obertura, també es demana quina és la previsió del Govern en aquest sentit?

El Govern de l’Estat ofega les Illes Balears, reduint en un 7% les inversions en el Pressupostos Generals de l’Estat

Més per Menorca presenta una iniciativa parlamentària que reclama equilibrar-se amb la mitjana estatal, o bé que el PGE sigui retirat

Un cop més el Govern de Mariano Rajoy oblida les Illes Balears quant al repartiment de partides destinades a inversions per Comunitats Autònomes. Els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2017 contemplen menys diners per a les inversions a les nostres Illes. Les inversions seran un 7% inferiors a les de 2016. En quanties, passa de rebre 159 milions d'euros l’any passat a 148 milions d'euros per a enguany.

Aquesta retallada genera un important desquadrament en els ingressos del Govern de les Illes Balears, obligat a assumir l'incompliment del protocol d'intencions per  finançar les carreteres. Per altra banda, resulten inexplicables les generoses inversions de l'Estat en autopistes i AVE, mentre que no s'acompleixen els acords signats amb el Govern de les Illes Balears.

La reforma de l'Estatut d’Autonomia, aprovada l'any 2007, contempla a l'article 120.2c els principis en els quals es fonamenta el finançament de les Illes Balears. Parla de suficiència financera, d’atenció al reconeixement específic del fet diferencial de la insularitat, d’equilibri territorial, etc.

Enguany el Govern de l’Estat segueix desconsiderant les Illes, que les situa a la coa d de la inversió estatal, amb un incompliment sistemàtic d'allò previst a la Disposició Transitòria Novena de l'Estatut d'Autonomia.

És per açò que Més per Menorca considera que el Parlament de les Illes Balears no pot sinó manifestar el seu més absolut rebuig a les inversions territorialitzades per a 2017. La inversió a les Illes Balears se situa en un 1,7%. Cada ciutadà de les nostres illes rebrà 129 euros per càpita, clarament inferiors als 185 euros de mitjana en el conjunt de l'Estat, dades que se situen i molt lluny de les d’altres territoris, que rebran de mitjana, prop de tres vegades més que la ciutadania de les Illes Balears.

És per açò que Més per Menorca presenta una Proposició No de llei al Parlament, que signa Patricia Font, en la que:

1.- Insta al Govern de l'Estat a retirar el projecte de PGE per a 2017 i posar a les Illes Balears, si més no, a la mitjana en inversió estatal territorialitzada.

2.- Demana als diputats i diputades, senadors i senadores elegits per la circumscripció de les Illes Balears que votin en contra de l'actual projecte de PGE i presentin esmenes per corregir aquesta desigualtat.

Més per Menorca presenta 32 esmenes a la Llei d’Indústria per corregir clamoroses mancances en el projecte del Govern

El diputat Pep Castells considera que el text conté una notable manca de sensibilitat i coneixement sobre la problemàtica de la indústria a les Illes

  Més per Menorca presenta 32 esmenes al projecte de Llei d’Indústria que s’ha de debatre al Parlament de les Illes Balears. La coalició menorquinista pretén corregir un text que demostra poca sensibilitat i escàs coneixement sobre la situació de la indústria a les nostres Illes. El diputat Pep Castells entén que el paquet d’esmenes apunta a corregir les clamoroses mancances amb què el Govern ha presentat aquest projecte de Llei.

En definitiva, els menorquinistes cerquen fer una acurada aportació perquè aquesta nova llei presti molta més atenció a la realitat i a la situació de la indústria a les Illes Balears, i en particular, a la indústria menorquina.

En concret, les aportacions de Més per Menorca s’adrecen a garantir, entre d’altres:

1.      La fixació de la compensació dels costos d’insularitat com a prioritat número 1 de la política industrial de les Illes Balears, establint els objectius per millorar aquesta compensació.

2.      L’alineació de la política de formació professional  i de recerca i desenvolupament amb les necessitats de la indústria.

3.      La participació del món empresarial en la definició de les polítiques d’indústria, amb la creació d’un Consell de la Indústria.

4.      La inclusió de les actuacions per garantir la viabilitat d’empreses en risc dins la categoria de projectes industrials estratègics.

Una llei més atenta a la problemàtica específica menorquina.

En paral·lel a aquestes mesures, s’han inclòs esmenes adreçades a garantir una adequada atenció a la problemàtica específica de la indústria menorquina:

5.      Garantia de presència i participació en el Consell de la Industria.

6.      Establiment de ràtios específiques per a la posada en marxa d’ensenyaments de formació professional.

7.    Respecte a les competències d’ordenació territorial del Consell Insular en la declaració per part del Govern de projectes industrials estratègics.

8.  Inclusió del tràfic marítim interinsular en el sistema de compensacions dels costos d’insularitat.

9.       

Creació del Consell de la Indústria de les Illes Balears

Més per Menorca proposa la creació d’un nou agent en la definició de les polítiques, la naturalesa i funcions dels quan quedarien fixats en un nou article de la Llei:

Consell de la Indústria de les Illes Balears

1.  El Consell de la Indústria de les Illes Balears és l’òrgan de participació, consulta i assessorament del Govern en matèria de política industrial, amb la finalitat  d’estimular el consens i la unitat d’acció en matèria d’indústria i coordinar els interessos públics i privats que hi conflueixen.

2.  Correspon al Consell de la Indústria de les Illes Balears:

a.  Proposar al Govern l’adopció de mesures per a la promoció i el desenvolupament de la indústria de les Illes Balears.

b.  Conèixer i informar el projecte del Pla Director d’Indústria de les Illes Balears

c.  Conèixer i informar els projectes de les disposicions reglamentàries que adopti el Govern de les Illes balears en matèria d’indústria.

d.  Proposar al Govern projectes industrials estratègics, així com conèixer i informar els projectes industrials estratègics que proposi la Conselleria competent en matèria d’indústria.

e.  Assessorar l’Administració de la Comunitat Autònoma en matèria de seguretat industrial

f.   Les altres que s’estableixin reglamentàriament.

3.  La composició i funcionament del Consell de la Indústria de les Illes Balears s’establirà per Reglament que, en tot cas, preveurà el següent:

a.  En la seva composició es garantirà la presència de les associacions empresarials sectorials representatives dels diversos sectors de la indústria de les Illes Balears.

b.  En la seva composició es garantirà la presència de la indústria de les diverses illes.

c.  Hi tindran representació tots els consells insulars.

d.  Es garantirà la participació telemàtica i amb plens efectes de tots els seus membres.

e.  Es garantirà la participació efectiva dels seus membres establint una compensació adequada per a tots aquells que no siguin representants de les administracions o d’entitats que ja reben finançament per a la participació en òrgans consultius

f.   La possibilitat de crear comissions especialitzades, temàtiques, sectorials o territorials.

4.  El Consell de la Indústria de les Illes Balears s’adscriu, sense dependència jeràrquica, a la conselleria competent en matèria d’indústria i és presidida pel seu titular, a qui correspon el nomenament dels seus membres, a proposta dels òrgans directius de cadascun dels sectors representats o de les administracions implicades.

Addició d’un nou capítol sobre la formació, la recerca i la innovació aplicades a la indústria.

Capítol III. La formació, la recerca i la innovació aplicades a la indústria

Article 25. En la determinació del mapa escolar de formació professional inicial es tindrà en compte la demanda de perfils professionals dels diversos clústers i sectors industrials presents al territori.

Article 26. La ràtio mínima per posar en marxa titulacions de formació professional inicial s’adaptarà a les dimensions de cada illa o, si escau, de cada clúster. En cas que la demanda d’estudiants sigui inferior a la ràtio mínima, es podran implantar estudis de formació professional inicial exclusivament en modalitat dual.

Article 27. En els instruments de planificació de les polítiques de recerca i innovació del Govern de les Illes Balears, es prestarà atenció preferent a les activitats que s’adrecin a donar suport a les necessitats d’innovació i competitivitat dels diversos sectors industrials presents a les Illes Balears, especialment en el marc dels clústers que existeixin.

Compensació dels costos d’insularitat.

En l’article 9, sobre actuacions en matèria de política industrial:

“La política industrial de les Illes Balears ha d’anar dirigida a l’assoliment dels objectius següents:

a)     Disminuir i compensar els efectes negatius de la insularitat respecte a una competència real amb les empreses de la península.

(...)”

En l’article 4, sobre Principis generals, afegir:

“d) Promoure permanentment la correcció de les distorsions a les condicions de competència de la indústria de les Illes Balears provocades pel fet insular”.

Introduir una nova Disposició Addicional:

Disposició addicional segona. Compensació del cost d’insularitat

Per tal de compensar adequadament els efectes negatius de la insularitat respecte les condicions bàsiques de competència, el Govern de les Illes Balears establirà negociacions amb l’Administració General de l’Estat adreçades a l’assoliment dels objectius següents:

-          Reducció de les tarifes portuàries als ports de les Illes Balears.

-          Reducció de les tarifes portuàries als ports de Barcelona i València per als bucs que naveguin amb origen o destí a les Illes Balears.

-          Increment de la compensació del cost de noliejament de les mercaderies amb origen o destí a les Illes Balears, tant per via aèria com marítima.

-          Incloure en el sistema de compensacions el transport interinsular de mercaderies, tant de matèries primeres com de productes manufacturats.

-          Simplificació dels procediments de compensació.