El model de la coalició menorquinista defensa les competències insulars i
aposta perquè beneficiï els petits tenidors d’habitatges enfront dels grans
operadors turístics

En aquesta línia, destaca un grup d’esmenes –presentades conjuntament amb Gent
per Formentera- que advoquen perquè la nova regulació tingui rang reglamentari
i només s’apliqui en defecte de normativa reglamentària insular. Aquesta opció
es correspon al fet que les competències d’ordenació turística estan
traspassades als consells insulars de Menorca, d’Eivissa i de Formentera.
Concretament, l’esmena principal
consisteix en afegir al text un nou punt que incorporaria una nova disposició
addicional a la Llei de Turisme de les Illes Balears:
·
25. S’afegeix una nova disposició addicional 21ena.
·
Els articles 50, 51 i 52 tenen naturalesa reglamentària,
i només són aplicables en defecte del desplegament reglamentari que correspon a
les administracions competents en matèria d’ordenació turística.
En el cas de la regulació de les
estades turístiques en habitatges, l’opció plantejada per l’esmena és plenament
congruent amb el fet que molts dels requisits per a la comercialització no es
refereixen simplement a paràmetres de qualitat, sinó que es refereixen a
circumstàncies de naturalesa territorial i de coexistència amb l’ús estrictament
residencial. És obvi que aquestes circumstàncies varien de forma determinant
d’una illa a una altra, per la qual cosa és encertat establir una regulació
integral autonòmica que serà d’aplicació només en defecte de regulació a nivell
insular.
Un altre aspecte rellevant de les
esmenes presentades és l’aposta per un model en el que el lloguer turístic
obeeixi realment a una socialització dels beneficis del negoci turístic, i no a
la inversió massiva d’operadors turístics en aquest segment.
Aquesta mesura, a banda de la seva
vessant social, ha d’actuar com un fre al creixement descontrolat d’aquest nou
tipus d’allotjament turístic, un cop assolida la saturació en els altres tipus
d’allotjament.
La forma de tendir en aquest model
consisteix en establir un preu per plaça superior i progressiu per a les places
corresponents a un segon o successiu habitatge explotat per una mateixa
empresa. El preu no es fixa a la Llei; l’haurà d’establir l’organisme gestor de
places o l’autoritat turística. Però l’esmena presentada garanteix que hi hagi
un preu per plaça i que aquest sigui cada vegada més elevat en funció dels
habitatges que s’explotin.
D’aquesta manera s’afavoreix la
participació en el negoci turístic dels petits tenidors d’habitatges,
socialitzant així els beneficis d’una activitat que impacta sobre tots els
residents a les nostres Illes.
Es modifica el primer paràgraf del punt
4 de l’article 91 de la Llei i s’hi afegeix un nou paràgraf a continuació:
·
4. L’organisme gestor de de les places o, si escau,
l’Administració turística establirà un preu per a les places en consideració a
criteris objectius de valoració i se li ha de donar publicitat.
En tot cas, per a les places
corresponents a habitatges d’ús residencial objecte de comercialització
d’estades turístiques, l’organisme gestor o Administració turística
corresponent, haurà d’establir un preu major i progressiu per a les places
corresponents a un segon o successiu habitatge explotat per una mateixa
empresa.
Altres aspectes als que s’han adreçat
les esmenes de Més per Menorca són les següents: - Una delimitació conceptual
més clara i inequívoca del tipus d’arrendament que entra en l’òrbita turística
i el que roman en l’òrbita de la Llei d’Arrendament Urbans (LAU). L’obligació
de publicitar el número de llicència en les pàgines web de comercialització
turística d’habitatges. L’establiment d’un règim transitori alternatiu que es
pugui adaptar a la problemàtica diferenciada de cada illa. La prohibició de
comercialitzar estades en habitatges amb expedients per infracció urbanística o
que estiguin fora d’ordenació.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada