Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de maig del 2017

Nel Martí demana a Francina Armengol quan posarà en marxa el descompte fiscal per a estudiants fora de l’illa

La proposta va ser aprovada el passat mes de febrer a instàncies de Més per Menorca. Es tracta d’un incentiu per reduir costos a les famílies




Més per Menorca, a través del seu portaveu al Parlament, Nel Martí, vol conèixer quan posarà en marxa l’Executiu de Francina Armengol la Proposició de Llei per a els reduccions fiscals a les famílies que tenen fills estudiant fora de la seva illa de residència. És una proposta que va presenta la coalició menorquinista a la mesa del Parlament i que va ser aprovada a una Comissió d’Educació celebrada el passat mes de febrer.

La possibilitat que les famílies puguin disposar de deduccions fiscals per tenir fills que curses estudis fora de la seva illa de residència era una proposta que Més per Menorca contemplava al seu programa electoral, però també és un punt que figura als Acords pel Canvi, el document que va possibilitat la formació del govern progressista a les Illes Balears. Des de la coalició menorquina s’entén que es tracta d’una iniciativa que no es pot retardar per més temps i creu que l’Executiu d’Armengol ha d’accelerar la seva posada en marxa.

És per açò que Martí formularà a la presidenta Francina Armengol la següent pregunta:

-Quan es posarà en marxa una deducció fiscal en el tram autonòmic de l’IRPF a les famílies de les Illes Balears amb estudiants que cursin fora de l’illa de residència?

Els joves tenen tot el dret a cursar els estudis preferits i alleugerir les seves despeses familiars poden ser un ajut considerable. La Comissió d’Educació va aprovar l’aplicació de deduccions a l’IRPF en la quota íntegra autonòmica de 1.500€ per a cada descendent o adoptat fadrí menor de 25 anys, que depengui econòmicament del contribuent i amb domicili familiar a Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera. S’aprovà que la deducció s’apliqui als joves que s’han de desplaçar a una altra illa de les Balears, a una altra comunitat autònoma d’Espanya o a un altre país de la Unió Europea (UE-28) per cursar estudis a centres públics universitaris oficials, de grau o màster o de cicle formatiu de grau mitja o de grau superior de Formació Professional, les quals no s'impartesquin a la seva illa de residència.

També van quedar definits els requisits que s’han de complir per acollir-se a les esmentades deduccions per poder-les fer efectives en les declaracions de l'IRPF corresponents a l'any 2017.


dijous, 4 de maig del 2017

Més per Menorca demana incloure als Pressupostos Generals de l’Estat 25,8 milions per a inversions a l’illa

La coalició menorquinista presenta un total de 12 esmenes a Madrid a través d’Esquerra Republicana de Catalunya

Nel Martí i Bernat Picornell, senador d'ERC

 Més per Menorca presenta un total de 12 esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat  (PGE) de 2017, les quals sol·liciten inversions per valor de 25.870.000 euros, principalment per a actuacions en infraestructures.

 Les iniciatives polítiques a Madrid, per part de la coalició menorquinista, es realitzen a través de partits integrats o vinculats a Més per Menorca i que tenen representació a les Corts, com són Esquerra Republicana de Catalunya i Compromís. En aquesta ocasió serà a través de la formació catalana i de la mà del senador Bernat Picornell que Més per Menorca vehicularà les seves esmenes als PGE.

 Així, les 12 propostes presentades com a esmenes a la previsió pressupostària de l’Estat afecten 4 municipis menorquins i estan distribuïdes de la següent manera:

Maó:
Sanitat: Habilitació Verge del Toro per necessitats sociosanitàries.............6.000.000 €
Cultura: Obres Conservatori de Música..............................................6.000.000 €
Infraestructures:
Rehabilitació d’edificis en desús......................................................1.000.000 €
Millores centre històric.....................................................................60.000 €
Millores accessos al Port de Maó.........................................................200.000 €

Ciutadella:
Cultura: Teatre d’es Born obres per equipament.....................................300.000 €
Justícia: Redacció projecte nova seu dels jutjats................................ ...200.000 €
Esports: Renovació Gespa camps de futbol............................................360.000 €
Mobilitat: Carril “BICI”, estació Busos..................................................250.000 €
Patrimoni: Rehabilitació de l'antic Alcàsser i de la murada de Ciutadella.... .2.000.000 €

Ferreries:
Medi Ambient: Centre d’interpretació de s’Enclusa...............................7.000.000 €

Es Mercadal:
Infraestructures: Obres infraestructures de sanejament de Macaret...........2.500.000 €

  Quant a aquesta darrera esmena cal justificar-la en clau de reclamació al Govern de l’Estat perquè complesqui el compromís que va adquirir l’any 2009, arran d’una esmena presentada pel senador autonòmic Pere Sampol al Pressupost General de l’Estat de 2010, que va ser acceptada pel govern del PSOE. Llavors, el Govern de l’Estat es va comprometre a signar un conveni amb l’Ajuntament des Mercadal per mor del qual aportaria, entre 2010 i 2013, 2,5 milions d’euros per finançar part de les obres per dotar de sanejament la urbanització de Macaret. Però aquesta partida pressupostària no es va arribar a executar mai.




Altres 40 milions en esmenes per al Transport de les Illes


 Al marge de les esmenes per a inversions territorials, Més per Menorca inclou també dues propostes més que sumen 40 milions d’euros:  10 milions per al descompte de residents en els viatges dels ciutadans i 30 milions més per fer front a la tarifa màxima universal en els vols entre illes i per a la millora del transport marítim.



dilluns, 10 d’abril del 2017

El Govern de l’Estat ofega les Illes Balears, reduint en un 7% les inversions en el Pressupostos Generals de l’Estat

Més per Menorca presenta una iniciativa parlamentària que reclama equilibrar-se amb la mitjana estatal, o bé que el PGE sigui retirat



Un cop més el Govern de Mariano Rajoy oblida les Illes Balears quant al repartiment de partides destinades a inversions per Comunitats Autònomes. Els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2017 contemplen menys diners per a les inversions a les nostres Illes. Les inversions seran un 7% inferiors a les de 2016. En quanties, passa de rebre 159 milions d'euros l’any passat a 148 milions d'euros per a enguany.

Aquesta retallada genera un important desquadrament en els ingressos del Govern de les Illes Balears, obligat a assumir l'incompliment del protocol d'intencions per  finançar les carreteres. Per altra banda, resulten inexplicables les generoses inversions de l'Estat en autopistes i AVE, mentre que no s'acompleixen els acords signats amb el Govern de les Illes Balears.

La reforma de l'Estatut d’Autonomia, aprovada l'any 2007, contempla a l'article 120.2c els principis en els quals es fonamenta el finançament de les Illes Balears. Parla de suficiència financera, d’atenció al reconeixement específic del fet diferencial de la insularitat, d’equilibri territorial, etc.

Enguany el Govern de l’Estat segueix desconsiderant les Illes, que les situa a la coa d de la inversió estatal, amb un incompliment sistemàtic d'allò previst a la Disposició Transitòria Novena de l'Estatut d'Autonomia.

És per açò que Més per Menorca considera que el Parlament de les Illes Balears no pot sinó manifestar el seu més absolut rebuig a les inversions territorialitzades per a 2017. La inversió a les Illes Balears se situa en un 1,7%. Cada ciutadà de les nostres illes rebrà 129 euros per càpita, clarament inferiors als 185 euros de mitjana en el conjunt de l'Estat, dades que se situen i molt lluny de les d’altres territoris, que rebran de mitjana, prop de tres vegades més que la ciutadania de les Illes Balears.

És per açò que Més per Menorca presenta una Proposició No de llei al Parlament, que signa Patricia Font, en la que:

1.- Insta al Govern de l'Estat a retirar el projecte de PGE per a 2017 i posar a les Illes Balears, si més no, a la mitjana en inversió estatal territorialitzada.


2.- Demana als diputats i diputades, senadors i senadores elegits per la circumscripció de les Illes Balears que votin en contra de l'actual projecte de PGE i presentin esmenes per corregir aquesta desigualtat.



dimecres, 5 d’abril del 2017

Més per Menorca presenta 32 esmenes a la Llei d’Indústria per corregir clamoroses mancances en el projecte del Govern

El diputat Pep Castells considera que el text conté una notable manca de sensibilitat i coneixement sobre la problemàtica de la indústria a les Illes




  Més per Menorca presenta 32 esmenes al projecte de Llei d’Indústria que s’ha de debatre al Parlament de les Illes Balears. La coalició menorquinista pretén corregir un text que demostra poca sensibilitat i escàs coneixement sobre la situació de la indústria a les nostres Illes. El diputat Pep Castells entén que el paquet d’esmenes apunta a corregir les clamoroses mancances amb què el Govern ha presentat aquest projecte de Llei.

En definitiva, els menorquinistes cerquen fer una acurada aportació perquè aquesta nova llei presti molta més atenció a la realitat i a la situació de la indústria a les Illes Balears, i en particular, a la indústria menorquina.

En concret, les aportacions de Més per Menorca s’adrecen a garantir, entre d’altres:

1.      La fixació de la compensació dels costos d’insularitat com a prioritat número 1 de la política industrial de les Illes Balears, establint els objectius per millorar aquesta compensació.

2.      L’alineació de la política de formació professional  i de recerca i desenvolupament amb les necessitats de la indústria.

3.      La participació del món empresarial en la definició de les polítiques d’indústria, amb la creació d’un Consell de la Indústria.

4.      La inclusió de les actuacions per garantir la viabilitat d’empreses en risc dins la categoria de projectes industrials estratègics.

Una llei més atenta a la problemàtica específica menorquina.

En paral·lel a aquestes mesures, s’han inclòs esmenes adreçades a garantir una adequada atenció a la problemàtica específica de la indústria menorquina:

5.      Garantia de presència i participació en el Consell de la Industria.

6.      Establiment de ràtios específiques per a la posada en marxa d’ensenyaments de formació professional.

7.    Respecte a les competències d’ordenació territorial del Consell Insular en la declaració per part del Govern de projectes industrials estratègics.

8.  Inclusió del tràfic marítim interinsular en el sistema de compensacions dels costos d’insularitat.


9.       
Creació del Consell de la Indústria de les Illes Balears

Més per Menorca proposa la creació d’un nou agent en la definició de les polítiques, la naturalesa i funcions dels quan quedarien fixats en un nou article de la Llei:
Consell de la Indústria de les Illes Balears
1.  El Consell de la Indústria de les Illes Balears és l’òrgan de participació, consulta i assessorament del Govern en matèria de política industrial, amb la finalitat  d’estimular el consens i la unitat d’acció en matèria d’indústria i coordinar els interessos públics i privats que hi conflueixen.

2.  Correspon al Consell de la Indústria de les Illes Balears:

a.  Proposar al Govern l’adopció de mesures per a la promoció i el desenvolupament de la indústria de les Illes Balears.
b.  Conèixer i informar el projecte del Pla Director d’Indústria de les Illes Balears
c.  Conèixer i informar els projectes de les disposicions reglamentàries que adopti el Govern de les Illes balears en matèria d’indústria.
d.  Proposar al Govern projectes industrials estratègics, així com conèixer i informar els projectes industrials estratègics que proposi la Conselleria competent en matèria d’indústria.
e.  Assessorar l’Administració de la Comunitat Autònoma en matèria de seguretat industrial
f.   Les altres que s’estableixin reglamentàriament.

3.  La composició i funcionament del Consell de la Indústria de les Illes Balears s’establirà per Reglament que, en tot cas, preveurà el següent:

a.  En la seva composició es garantirà la presència de les associacions empresarials sectorials representatives dels diversos sectors de la indústria de les Illes Balears.
b.  En la seva composició es garantirà la presència de la indústria de les diverses illes.
c.  Hi tindran representació tots els consells insulars.
d.  Es garantirà la participació telemàtica i amb plens efectes de tots els seus membres.
e.  Es garantirà la participació efectiva dels seus membres establint una compensació adequada per a tots aquells que no siguin representants de les administracions o d’entitats que ja reben finançament per a la participació en òrgans consultius
f.   La possibilitat de crear comissions especialitzades, temàtiques, sectorials o territorials.

4.  El Consell de la Indústria de les Illes Balears s’adscriu, sense dependència jeràrquica, a la conselleria competent en matèria d’indústria i és presidida pel seu titular, a qui correspon el nomenament dels seus membres, a proposta dels òrgans directius de cadascun dels sectors representats o de les administracions implicades.

Addició d’un nou capítol sobre la formació, la recerca i la innovació aplicades a la indústria.

Capítol III. La formació, la recerca i la innovació aplicades a la indústria

Article 25. En la determinació del mapa escolar de formació professional inicial es tindrà en compte la demanda de perfils professionals dels diversos clústers i sectors industrials presents al territori.
Article 26. La ràtio mínima per posar en marxa titulacions de formació professional inicial s’adaptarà a les dimensions de cada illa o, si escau, de cada clúster. En cas que la demanda d’estudiants sigui inferior a la ràtio mínima, es podran implantar estudis de formació professional inicial exclusivament en modalitat dual.
Article 27. En els instruments de planificació de les polítiques de recerca i innovació del Govern de les Illes Balears, es prestarà atenció preferent a les activitats que s’adrecin a donar suport a les necessitats d’innovació i competitivitat dels diversos sectors industrials presents a les Illes Balears, especialment en el marc dels clústers que existeixin.

Compensació dels costos d’insularitat.


En l’article 9, sobre actuacions en matèria de política industrial:

“La política industrial de les Illes Balears ha d’anar dirigida a l’assoliment dels objectius següents:
a)     Disminuir i compensar els efectes negatius de la insularitat respecte a una competència real amb les empreses de la península.
(...)”

En l’article 4, sobre Principis generals, afegir:

“d) Promoure permanentment la correcció de les distorsions a les condicions de competència de la indústria de les Illes Balears provocades pel fet insular”.
Introduir una nova Disposició Addicional:

Disposició addicional segona. Compensació del cost d’insularitat

Per tal de compensar adequadament els efectes negatius de la insularitat respecte les condicions bàsiques de competència, el Govern de les Illes Balears establirà negociacions amb l’Administració General de l’Estat adreçades a l’assoliment dels objectius següents:

-          Reducció de les tarifes portuàries als ports de les Illes Balears.
-          Reducció de les tarifes portuàries als ports de Barcelona i València per als bucs que naveguin amb origen o destí a les Illes Balears.
-          Increment de la compensació del cost de noliejament de les mercaderies amb origen o destí a les Illes Balears, tant per via aèria com marítima.
-          Incloure en el sistema de compensacions el transport interinsular de mercaderies, tant de matèries primeres com de productes manufacturats.

-          Simplificació dels procediments de compensació.



dimarts, 28 de març del 2017

El Parlament torna a tramitar la Llei de modificació del REB i la tarifa màxima de 30 euros a les Corts Espanyoles

El plenari, de nou per unanimitat, ha aprovat remetre la Proposició de Llei a Madrid amb una Disposició Final que contempla la vigència amb els primers pressupostos que aprovi el Congrés dels Diputats


Portaveus i representants de tots els Grups Parlamentaris del Parlament

 Els grups parlamentaris de les Illes Balears han aprovat avui matí remetre de nou a les Corts Espanyoles la Proposició de Llei de modificació de la Llei 30/1998, del 29 de juliol, del Règim Especial de les Illes Balears (REB), la qual contempla la proposta d’aplicar la tarifa màxima universal de 30 euros en els vols entre les Illes. L’acord de remissió de la proposta a Madrid s’ha produït, altre cop, per unanimitat de tots els grups amb representació a la cambra autonòmica.

 Aquest segon intent ve arran de la resposta negativa en l’informe, del 2 de març de 2017, del Ministeri de Presidència i Administracions Territorials, així com el vist i plau a l’informe governamental per part de la Mesa del Congrés (al·legant manca de pressupost i que aquest no estava aprovat) per rebutjar la tramitació i debat de la proposta balear. Per tant, el Parlament de les Illes Balears acorda remetre de nou a Madrid el mateix text, afegida, emperò, una Disposició Final que diu textualment:

 “Aquesta Llei entrarà en vigor amb la primera Llei de Pressupostos Generals de l’Estat que sigui aprovada després de la publicació al BOE de la modificació de la Llei 30/1998, de 29 de juliol, del règim especial de les Illes Balears.

 És, de fet, el que es creia que es podia haver acordat durant el debat de la Proposició de la Llei a la Cambra Baixa de l’Estat una volta admesa en consideració. Bastava una esmena similar a la Disposició Final per validar la proposta de REB i tarifa màxima de 30 euros, la vigència de la qual fos condicionada a la nova aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat. 

 I així mateix ho ha explicat reiteradament Nel Martí, el portaveu de Més per Menorca al Parlament: “era un cosa que s’hagués pogut afegir amb una esmena al debat del Congrés. Era perfectament factible, però ja que no se li va donar curs a la iniciativa la tornarem a impulsar nosaltres, en tramitació d’urgència, de lectura única per poder guanyar temps”.

 La Proposta del REB i la tarifa màxima universal era una iniciativa de Més per Menorca al Parlament i que venia també fixada als pactes de governabilitat dels Acords pel Canvi. Però, sobretot, és una reivindicació històrica de la societat menorquina i dels seus sectors econòmics.

 També va ser iniciativa de Més per Menorca la convocatòria d’una reunió amb els portaveus de tots els grups de la cambra -una volta rebutjada la primera tramitació-, per reiniciar ara la iniciativa i insistir a Madrid sobre la necessitat d’establir modificacions al REB i, en concret, l’aplicació d’una tarifa màxima de 30 euros en els vols entre les Illes. La mesura, acordada per tots els grups al Parlament tornarà a les Corts espanyoles.

 El fet que sigui amb la unitat de totes les forces polítiques representades al Parlament balear, fa, sens dubte, que la proposta seguesqui mantenint la seva consistència com a petició autonòmica.


El Parlament aprova per unanimitat una Proposició de Llei per evitar les prospeccions petrolieres al Mediterrani espanyol



Tots els Grups Parlamentaris de la cambra autonòmica han votat a favor d'una Proposició de Llei que pretén evitar qualsevol operació sísmica i d'extracció d'hidrocarburs a les aigües del mediterrani que siguin de jurisdicció espanyola.

Seguidament reproduïm íntegra la Proposició de Llei aprovada.


Iniciativa presentada per





Els/Les diputats/des :


Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI MÉS PER MALLORCA
Autor/a de la iniciativa : David ABRIL I HERVÁS
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI POPULAR
Autor/a de la iniciativa : Margarita PROHENS I RIGO
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTA
Autor/a de la iniciativa : Andreu ALCOVER I ORDINAS
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI PODEM ILLES BALEARS
Autor/a de la iniciativa : Laura CAMARGO I FERNÁNDEZ
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI El Pi PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS
Autor/a de la iniciativa : Jaume FONT I BARCELÓ
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI MÉS PER MENORCA
Autor/a de la iniciativa : Nel MARTÍ I LLUFRIU
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI MIXT
Autor/a de la iniciativa : Sílvia TUR I RIBAS
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI MIXT
Autor/a de la iniciativa : Xavier PERICAY I HOSTA
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU SUPLENT
Tipus d'iniciativa : PROPOSICIÓ DE LLEI


Patrícia Font, Nel Martí i Josep Castells, els tres diputats de Més per Menorca al Parlament


Regulació : Articles 130 i següents del Reglament del Parlament de les Illes Balears

Títol de la iniciativa :
Proposició de Llei sobre la protecció de la mar Mediterrània baix la jurisdicció espanyola dels danys que pugui produir l'exploració, recerca i explotació d'hidrocarburs i altres substàncies minerals

Contingut de la iniciativa :

Exposició de Motius
I
La cooperació entre els Estats de la Mediterrània per a la protecció de la seva mar va néixer de manera simultània al reconeixement internacional de la necessitat de preservar el medi ambient a escala mundial. Després de la Conferència de Nacions Unides sobre Medi Ambient Humà celebrada a Estocolm (Suècia) de 1972 es va convocar una reunió intergovernamental a Barcelona el 1975 a la qual setze Estats i les llavors Comunitats Europees varen aprovar el Pla d’Acció per a la Protecció i Desenvolupament de la Conca Mediterrània (PAM) en el marc del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. El PAM va donar lloc al Conveni per a la protecció de la mar Mediterrània contra la contaminació, elaborat a Barcelona el 16 de febrer de 1976.

L’enfocament inicial de conservació es va centrar en la lluita contra la contaminació per ser ampliat més endavant cap a la protecció i, en el seu cas, millora de l’estat dels recursos naturals i els llocs naturals de la Mar Mediterrània. Amb aquesta finalitat es va elaborar el Protocol sobre zones especialment protegides i diversitat biològica aprovat a Barcelona el 10 de juny de 1995.

En l’àmbit de la UE primer s’hi va participar activament en l’elaboració i adopció dels instruments de cooperació regional de protecció de la Mediterrània i es varen adoptar normes pròpies de protecció del medi marí. És de destacar la preservació dels hàbitats marins d’un ample conjunt d’espècies mitjançant la Directiva d’aus (Directiva 2009/147/CE) i la Directiva d’hàbitats (Directiva 92/43/CEE). Amb una aproximació eco-sistèmica de major abast s’hi troba la Directiva marc de l’aigua (Directiva 2000/60/CE) que protegeix les aigües costaneres i la Directiva marc del medi marí (Directiva 2008/56/CE), que comporta l’adopció d’instruments de planificació per a la consecució d’objectius generals del bon estat dels espais marins.

L’Estat espanyol és part signant de la majoria dels acords internacionals de protecció de la Mediterrània i com a membre de la Unió Europea ha adaptat el seu sistema jurídic a les normes comunitàries de protecció de la biodiversitat a la Mediterrània. Especialment significatives en aquest respecte són la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (Llei 42/2007) i la Llei de protecció del medi marí (Llei 41/2010).

La Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat va crear la figura d’»àrea marina protegida», i la Llei de protecció del medi marí va crear formalment la Xarxa d’Àrees Marines Protegides d’Espanya (RAMPE), conformada per espais protegits situats al medi marí espanyol, representatius del patrimoni natural marí, amb independència de què la seva declaració i gestió siguin regulades per normes internacionals, comunitàries, estatals o autonòmiques. En aquesta xarxa s’integren les àrees marines protegides, les zones especials de conservació i zones d’especial protecció de les aus, altres categories d’espais protegits nacionals, internacionals i autonòmics, així com les reserves marines de pesca.

A la Mediterrània s’hi han protegit les àrees marines de Masia Blanca, Illes Columbretes, Llevant de Mallorca-Cala Rajada, Illa de Tabarca, Cap de Palos-Illes Formigues, Cap de Gata-Níjar, Illa d’Alboran, Illes Medes, Cap de Creus, Ses Negres, Nord de Menorca, Illes Malgrats, Illa del Toro, Badia de Palma, Migjorn de Mallorca, Freus d’Eivissa i Formentera, Cap de Sant Antoni, Irta.

A tot això cal afegir-hi la proposta de Zona Especialment Protegida d’Importància per a la
Mediterrània (ZEPIM) del corredor de migració de cetacis de la demarcació marina del llevant i les Illes Balears anunciada per part d’Espanya a la passada 19ª Conferència de les Parts del Conveni de Barcelona celebrat a Atenes el febrer de 2016. Una Declaració que compta amb l’impuls i suport del Ple del Parlament de les Illes Balears, el qual havia aprovat de manera unànime, a la seva sessió de 16 de febrer de 2016, una Declaració institucional instant el Govern espanyol a protegir el Corredor de Migració de Cetacis de la demarcació marina esmentada com a ZEPIM, així com aplicar de manera immediata un règim preventiu de protecció d’aquesta àrea i mesures de reducció del renou submarí. Després del Parlament balear s’hi han sumat a aquesta petició el Govern autonòmic (a la reunió del Consell de Govern del 27 de maig passat), la Generalitat de Catalunya (mitjançant Acord el passat 19 de juliol), els Consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, més d’una desena d’Ajuntaments de les Illes Balears i més recentment, l’Ajuntament de Barcelona. També hi han expressat el seu suport l’Aliança Mar Blava i les principals ONGs ecologistes d’àmbit estatal (Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Seo/Birdlife i WWF), entre d’altres.

II
La protecció mediambiental ha evolucionat des de la protecció de determinades espècies i indrets a la protecció dels ecosistemes, la biodiversitat i la geo-diversitat. Així, l’abast actual de la protecció mediambiental s’estén tant al complexe dinàmic de comunitats vegetals, animals i microorganismes, així com a l’anomenat medi no-vivent amb el qual actuen com una unitat funcional, integrant així tots els elements de la definició establerta pel Conveni sobre la Diversitat Biològica, elaborat a Río de Janeiro el 5 de juny de 1992 i assumida per la dita Llei de Patrimoni Natural i la de Biodiversitat.

En aquest context recordam que l’entorn abiòtic marí és part integrant dels ecosistemes marins i també ha de ser objecte de protecció. Els hidrocarburs ja no poden ser regulats i gestionats com recursos a explorar, fer-hi recerca i explotar pel seu pur interès energètic, es tracta de recursos naturals no renovables que formen part dels rics ecosistemes marins a conservar.

L’aproximació als hidrocarburs que ha dominat el segle XX ha estat desbordada pel coneixement i la responsabilitat que arriba des de la societat a les lleis de manera lenta però inexorable.

En aquest sentit no resulta coherent explorar o investigar nous jaciments de combustibles fòssils quan l’Agència Internacional de l’Energia i Nacions Unides ha posat de manifest que si es volen evitar els efectes d’un canvi climàtic a gran escala, s’ha de deixar de cremar la major part de les reserves disponibles de combustibles fòssils, per no fer augmentar de forma irreversible les emissions a l’atmosfera de diòxid de carboni (CO2), principal gas causant de l’escalfament global del planeta.

A més, aquestes activitats d’exploració, recerca i explotació suposen realitzar un esforç en el sentit contrari als compromisos adquirits per la Unió Europea i l’Estat d’assolir un sector energètic eficient i intel·ligent basat al cent per cent en l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables, com a única resposta sostenible al problema del canvi climàtic.

La ciutadania és cada vegada més conscient d’aquesta preocupació, per la qual cosa a les
conclusions del sondeig internacional World Wide Views Climate and Energy (promogut per les Nacions Unides i el govern francès de cara a la Cimera de París sobre canvi climàtic de desembre de 2015, a la qual s’hi adoptà l’Acord de París) s’hi mostra que el seixanta-nou amb dos per cent de la població espanyola és partidària de «suspendre definitivament l’exploració de totes les reserves de combustibles fòssils».

El límit per a l’exploració, recerca i explotació dels hidrocarburs mar endins ja no pot ser
únicament la capacitat tecnològica, sinó que es fa necessari reservar grans àrees d’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs, no sols per a la protecció dels ecosistemes marins i la
diversitat biològica d’aquests espais, sinó per la necessària preservació de la geodiversitat que representen aquests recursos naturals no renovables.

Això encaixa de manera adient amb la facultat que la Unió Europea reconeix que conserven els Estats membres per determinar dins els seus territoris respectius les zones a les quals hi quedaria autoritzat l’exercici d’activitats de prospecció, exploració i producció d’hidrocarburs, a la Directiva de prospeccions, exploració i producció d’hidrocarburs (Directiva 94/22/CE).

III
El medi marí, a efectes de la protecció dels recursos naturals conforme al Dret de la Unió Europea i per tant en el dret intern dels Estats membres comprèn les aigües, el llit marí i el subsòl situats més enllà de la línia de base que serveix per mesurar l’amplària de les aigües territorials i que s’estenen fins al límit exterior de la zona a la qual un Estat membre de la Unió Europea exerceix sobirania o jurisdicció de conformitat amb la Convenció de les Nacions Unides sobre Dret de la Mar. Per tant, comprèn el mar territorial com a zona econòmica exclusiva i la plataforma continental, així com qualsevol altra zona marina damunt la qual els Estats exerceixin jurisdicció parcial, com les zones de protecció ecològica o pesquera.

IV
L’article 132.2 de la Constitució Espanyola estableix que són béns de domini públic estatal la zona marítima-terrestre, les platges, la mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i la plataforma continental. Amb aquest títol la present llei pretén protegir la mar Mediterrània baix jurisdicció espanyola del possible deteriorament que puguin produir al medi marí les activitats d’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs o altres substàncies minerals.

La Llei s’estructura en un article, una disposició addicional i una disposició transitòria.

Article 1
Queda exclosa l’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs o altres substàncies minerals en el medi marí de la mar Mediterrània sobre la qual l’Estat espanyol exerceixi jurisdicció que abasti almenys la protecció dels recursos naturals. Igualment queda exclòs d’aquest espai marí l’exploració mitjançant adquisicions sísmiques sigui quina sigui la seva finalitat, tret que s’utilitzin tecnologies de les quals n’hagi quedat científicament demostrada la seva completa innocuïtat.

Disposició addicional
Les exploracions d’hidrocarburs incloses en aquesta Llei però amb data de concessió atorgada amb anterioritat a la seva entrada en vigor romandran vigents fins a la seva extinció sense que hi hagi cap pròrroga possible.

Disposició transitòria
La Llei serà d’aplicació a totes aquelles sol·licituds d’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs o d’adquisicions sísmiques contemplades en aquesta Llei i que a la seva entrada en vigor no hagin estat resoltes.

.....................................................................

ANTECEDENTS NORMATIUS

Normativa estatal
Constitució espanyola
Reglament del Congrés dels Diputats: articles 124 i 127.
Llei espanyola de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (Llei 42/2007)
Llei de protecció del medi marí (Llei 41/2010)
Llei del sector d’hidrocarburs (Llei 34/1998)
Normativa europea
Directiva europea 2009/147/CE sobre aus
Directiva europea 92/43/CEE d’hàbitats
Directiva marc de l’aigua 2000/60/CE
Directiva marc del medi marí 2008/56/CE
Directiva europea 94/22/CE sobre les condicions per a la concessió i l’exercici de les
autoritzacions de prospecció, exploració i producció d’hidrocarburs.
Directiva europea 2013/30/UE sobre seguretat de les operacions relatives al petroli i gas mar endins.

Normativa internacional
Protocol sobre zones especialment protegides i diversitat biològica a la Mediterrània, adoptat a Barcelona el 10 de juny de 1995.
Conveni sobre Diversitat Biològica de Nacions Unides, aprovat a Rio de Janeiro el 5 de juny de 1992.
Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, aprovat a Montego Bay el 10 de
desembre de 1982.