Tots els Grups Parlamentaris de la cambra autonòmica han votat a favor d'una Proposició de Llei que pretén evitar qualsevol operació sísmica i d'extracció d'hidrocarburs a les aigües del mediterrani que siguin de jurisdicció espanyola.
Seguidament reproduïm íntegra la Proposició de Llei aprovada.
Seguidament reproduïm íntegra la Proposició de Llei aprovada.
Iniciativa presentada per
Els/Les diputats/des :
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI MÉS PER MALLORCA
Autor/a de la iniciativa : David ABRIL I HERVÁS
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI POPULAR
Autor/a de la iniciativa : Margarita PROHENS I RIGO
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTA
Autor/a de la iniciativa : Andreu ALCOVER I ORDINAS
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI PODEM ILLES BALEARS
Autor/a de la iniciativa : Laura CAMARGO I FERNÁNDEZ
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI El Pi PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS
Autor/a de la iniciativa : Jaume FONT I BARCELÓ
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI MÉS PER MENORCA
Autor/a de la iniciativa : Nel MARTÍ I LLUFRIU
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI MIXT
Autor/a de la iniciativa : Sílvia TUR I RIBAS
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI MIXT
Autor/a de la iniciativa : Xavier PERICAY I HOSTA
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU SUPLENT
Tipus d'iniciativa : PROPOSICIÓ DE LLEI
 |
| Patrícia Font, Nel Martí i Josep Castells, els tres diputats de Més per Menorca al Parlament |
Regulació : Articles 130 i següents del Reglament del Parlament de les Illes Balears
Títol de la iniciativa :
Proposició de Llei sobre la protecció de la mar Mediterrània baix la jurisdicció espanyola dels danys que pugui produir l'exploració, recerca i explotació d'hidrocarburs i altres substàncies minerals
Contingut de la iniciativa :
Exposició de Motius
I
La cooperació entre els Estats de la Mediterrània per a la protecció de la seva mar va néixer de manera simultània al reconeixement internacional de la necessitat de preservar el medi ambient a escala mundial. Després de la Conferència de Nacions Unides sobre Medi Ambient Humà celebrada a Estocolm (Suècia) de 1972 es va convocar una reunió intergovernamental a Barcelona el 1975 a la qual setze Estats i les llavors Comunitats Europees varen aprovar el Pla d’Acció per a la Protecció i Desenvolupament de la Conca Mediterrània (PAM) en el marc del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. El PAM va donar lloc al Conveni per a la protecció de la mar Mediterrània contra la contaminació, elaborat a Barcelona el 16 de febrer de 1976.
L’enfocament inicial de conservació es va centrar en la lluita contra la contaminació per ser ampliat més endavant cap a la protecció i, en el seu cas, millora de l’estat dels recursos naturals i els llocs naturals de la Mar Mediterrània. Amb aquesta finalitat es va elaborar el Protocol sobre zones especialment protegides i diversitat biològica aprovat a Barcelona el 10 de juny de 1995.
En l’àmbit de la UE primer s’hi va participar activament en l’elaboració i adopció dels instruments de cooperació regional de protecció de la Mediterrània i es varen adoptar normes pròpies de protecció del medi marí. És de destacar la preservació dels hàbitats marins d’un ample conjunt d’espècies mitjançant la Directiva d’aus (Directiva 2009/147/CE) i la Directiva d’hàbitats (Directiva 92/43/CEE). Amb una aproximació eco-sistèmica de major abast s’hi troba la Directiva marc de l’aigua (Directiva 2000/60/CE) que protegeix les aigües costaneres i la Directiva marc del medi marí (Directiva 2008/56/CE), que comporta l’adopció d’instruments de planificació per a la consecució d’objectius generals del bon estat dels espais marins.
L’Estat espanyol és part signant de la majoria dels acords internacionals de protecció de la Mediterrània i com a membre de la Unió Europea ha adaptat el seu sistema jurídic a les normes comunitàries de protecció de la biodiversitat a la Mediterrània. Especialment significatives en aquest respecte són la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (Llei 42/2007) i la Llei de protecció del medi marí (Llei 41/2010).
La Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat va crear la figura d’»àrea marina protegida», i la Llei de protecció del medi marí va crear formalment la Xarxa d’Àrees Marines Protegides d’Espanya (RAMPE), conformada per espais protegits situats al medi marí espanyol, representatius del patrimoni natural marí, amb independència de què la seva declaració i gestió siguin regulades per normes internacionals, comunitàries, estatals o autonòmiques. En aquesta xarxa s’integren les àrees marines protegides, les zones especials de conservació i zones d’especial protecció de les aus, altres categories d’espais protegits nacionals, internacionals i autonòmics, així com les reserves marines de pesca.
A la Mediterrània s’hi han protegit les àrees marines de Masia Blanca, Illes Columbretes, Llevant de Mallorca-Cala Rajada, Illa de Tabarca, Cap de Palos-Illes Formigues, Cap de Gata-Níjar, Illa d’Alboran, Illes Medes, Cap de Creus, Ses Negres, Nord de Menorca, Illes Malgrats, Illa del Toro, Badia de Palma, Migjorn de Mallorca, Freus d’Eivissa i Formentera, Cap de Sant Antoni, Irta.
A tot això cal afegir-hi la proposta de Zona Especialment Protegida d’Importància per a la
Mediterrània (ZEPIM) del corredor de migració de cetacis de la demarcació marina del llevant i les Illes Balears anunciada per part d’Espanya a la passada 19ª Conferència de les Parts del Conveni de Barcelona celebrat a Atenes el febrer de 2016. Una Declaració que compta amb l’impuls i suport del Ple del Parlament de les Illes Balears, el qual havia aprovat de manera unànime, a la seva sessió de 16 de febrer de 2016, una Declaració institucional instant el Govern espanyol a protegir el Corredor de Migració de Cetacis de la demarcació marina esmentada com a ZEPIM, així com aplicar de manera immediata un règim preventiu de protecció d’aquesta àrea i mesures de reducció del renou submarí. Després del Parlament balear s’hi han sumat a aquesta petició el Govern autonòmic (a la reunió del Consell de Govern del 27 de maig passat), la Generalitat de Catalunya (mitjançant Acord el passat 19 de juliol), els Consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, més d’una desena d’Ajuntaments de les Illes Balears i més recentment, l’Ajuntament de Barcelona. També hi han expressat el seu suport l’Aliança Mar Blava i les principals ONGs ecologistes d’àmbit estatal (Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Seo/Birdlife i WWF), entre d’altres.
II
La protecció mediambiental ha evolucionat des de la protecció de determinades espècies i indrets a la protecció dels ecosistemes, la biodiversitat i la geo-diversitat. Així, l’abast actual de la protecció mediambiental s’estén tant al complexe dinàmic de comunitats vegetals, animals i microorganismes, així com a l’anomenat medi no-vivent amb el qual actuen com una unitat funcional, integrant així tots els elements de la definició establerta pel Conveni sobre la Diversitat Biològica, elaborat a Río de Janeiro el 5 de juny de 1992 i assumida per la dita Llei de Patrimoni Natural i la de Biodiversitat.
En aquest context recordam que l’entorn abiòtic marí és part integrant dels ecosistemes marins i també ha de ser objecte de protecció. Els hidrocarburs ja no poden ser regulats i gestionats com recursos a explorar, fer-hi recerca i explotar pel seu pur interès energètic, es tracta de recursos naturals no renovables que formen part dels rics ecosistemes marins a conservar.
L’aproximació als hidrocarburs que ha dominat el segle XX ha estat desbordada pel coneixement i la responsabilitat que arriba des de la societat a les lleis de manera lenta però inexorable.
En aquest sentit no resulta coherent explorar o investigar nous jaciments de combustibles fòssils quan l’Agència Internacional de l’Energia i Nacions Unides ha posat de manifest que si es volen evitar els efectes d’un canvi climàtic a gran escala, s’ha de deixar de cremar la major part de les reserves disponibles de combustibles fòssils, per no fer augmentar de forma irreversible les emissions a l’atmosfera de diòxid de carboni (CO2), principal gas causant de l’escalfament global del planeta.
A més, aquestes activitats d’exploració, recerca i explotació suposen realitzar un esforç en el sentit contrari als compromisos adquirits per la Unió Europea i l’Estat d’assolir un sector energètic eficient i intel·ligent basat al cent per cent en l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables, com a única resposta sostenible al problema del canvi climàtic.
La ciutadania és cada vegada més conscient d’aquesta preocupació, per la qual cosa a les
conclusions del sondeig internacional World Wide Views Climate and Energy (promogut per les Nacions Unides i el govern francès de cara a la Cimera de París sobre canvi climàtic de desembre de 2015, a la qual s’hi adoptà l’Acord de París) s’hi mostra que el seixanta-nou amb dos per cent de la població espanyola és partidària de «suspendre definitivament l’exploració de totes les reserves de combustibles fòssils».
El límit per a l’exploració, recerca i explotació dels hidrocarburs mar endins ja no pot ser
únicament la capacitat tecnològica, sinó que es fa necessari reservar grans àrees d’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs, no sols per a la protecció dels ecosistemes marins i la
diversitat biològica d’aquests espais, sinó per la necessària preservació de la geodiversitat que representen aquests recursos naturals no renovables.
Això encaixa de manera adient amb la facultat que la Unió Europea reconeix que conserven els Estats membres per determinar dins els seus territoris respectius les zones a les quals hi quedaria autoritzat l’exercici d’activitats de prospecció, exploració i producció d’hidrocarburs, a la Directiva de prospeccions, exploració i producció d’hidrocarburs (Directiva 94/22/CE).
III
El medi marí, a efectes de la protecció dels recursos naturals conforme al Dret de la Unió Europea i per tant en el dret intern dels Estats membres comprèn les aigües, el llit marí i el subsòl situats més enllà de la línia de base que serveix per mesurar l’amplària de les aigües territorials i que s’estenen fins al límit exterior de la zona a la qual un Estat membre de la Unió Europea exerceix sobirania o jurisdicció de conformitat amb la Convenció de les Nacions Unides sobre Dret de la Mar. Per tant, comprèn el mar territorial com a zona econòmica exclusiva i la plataforma continental, així com qualsevol altra zona marina damunt la qual els Estats exerceixin jurisdicció parcial, com les zones de protecció ecològica o pesquera.
IV
L’article 132.2 de la Constitució Espanyola estableix que són béns de domini públic estatal la zona marítima-terrestre, les platges, la mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i la plataforma continental. Amb aquest títol la present llei pretén protegir la mar Mediterrània baix jurisdicció espanyola del possible deteriorament que puguin produir al medi marí les activitats d’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs o altres substàncies minerals.
La Llei s’estructura en un article, una disposició addicional i una disposició transitòria.
Article 1
Queda exclosa l’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs o altres substàncies minerals en el medi marí de la mar Mediterrània sobre la qual l’Estat espanyol exerceixi jurisdicció que abasti almenys la protecció dels recursos naturals. Igualment queda exclòs d’aquest espai marí l’exploració mitjançant adquisicions sísmiques sigui quina sigui la seva finalitat, tret que s’utilitzin tecnologies de les quals n’hagi quedat científicament demostrada la seva completa innocuïtat.
Disposició addicional
Les exploracions d’hidrocarburs incloses en aquesta Llei però amb data de concessió atorgada amb anterioritat a la seva entrada en vigor romandran vigents fins a la seva extinció sense que hi hagi cap pròrroga possible.
Disposició transitòria
La Llei serà d’aplicació a totes aquelles sol·licituds d’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs o d’adquisicions sísmiques contemplades en aquesta Llei i que a la seva entrada en vigor no hagin estat resoltes.
.....................................................................
ANTECEDENTS NORMATIUS
Normativa estatal
Constitució espanyola
Reglament del Congrés dels Diputats: articles 124 i 127.
Llei espanyola de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (Llei 42/2007)
Llei de protecció del medi marí (Llei 41/2010)
Llei del sector d’hidrocarburs (Llei 34/1998)
Normativa europea
Directiva europea 2009/147/CE sobre aus
Directiva europea 92/43/CEE d’hàbitats
Directiva marc de l’aigua 2000/60/CE
Directiva marc del medi marí 2008/56/CE
Directiva europea 94/22/CE sobre les condicions per a la concessió i l’exercici de les
autoritzacions de prospecció, exploració i producció d’hidrocarburs.
Directiva europea 2013/30/UE sobre seguretat de les operacions relatives al petroli i gas mar endins.
Normativa internacional
Protocol sobre zones especialment protegides i diversitat biològica a la Mediterrània, adoptat a Barcelona el 10 de juny de 1995.
Conveni sobre Diversitat Biològica de Nacions Unides, aprovat a Rio de Janeiro el 5 de juny de 1992.
Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, aprovat a Montego Bay el 10 de
desembre de 1982.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada