Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consell. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de març del 2017

La NTT contenia el perill de desvirtuar l’esperit del PTI

Comunicat 




 Més per Menorca entén que el procediment que ha seguit l’equip insular per derogar parcialment la Norma Territorial Transitòria (NTT), en la sessió plenària del passat 20 de març, és una passa important de cara a estabilitzar i garantir la sostenibilitat i el criteri territorial establert a Pla Territorial Insular.

 La NTT, instaurada pel PP, amagava intencionalitats constructores i per tant el risc de desvirtuar l’esperit del PTI. La NTT del PP contemplava una figura per a grans equipaments en sòl rústic i en zones de protecció, el que obria les portes a transfigurar la fisonomia actual de Menorca i, per tant, a desbaratar la finalitat respecte i sostenibilitat del territori.

 El PTI s’impulsà l’any 2003 per a regular i ordenar el territori i els seus usos. Aquest mateix pla d’ordenació i control territorial preveu la seva revisió 10 anys després de la seva entrada en vigor. Per tant, corresponia a l’anterior Govern del PP, l’any 2013, iniciar la revisió del PTI. Tanmateix, no és açò el que va fer. El PP va cercar una manera més ràpida i àgil per intentar alliberar determinats articles del PTI i, així,  permetre i ampliar els usos urbanístics al camp, entre altres coses. Va iniciar i aprovar la NTT amb la clara intenció de flexibilitzar determinats aspectes normatius per obrir el sòl rústic a una més ampla permissivitat constructora o urbanística.

 Des de Més per Menorca, entenem que un gran nombre de menorquins no volien açò. Entenem que una gran majoria de ciutadans d’aquesta illa volen salvaguardar el territori de les urpes especuladores i de la connivència del PP. I entenem que els canvis donats en els governs el maig de 2015 expressaven, en bona part, aquesta sensibilitat pel paisatge i el territori (no al projecte sobredimensionat de la carreteta i no a una Norma amb intencionalitat).

 Coherents amb la voluntat electoral i amb els programes polítics, es va treballar per tancar la porta a una NTT que podria trabucar tots aquests valors mediambientals i, alhora, contraris a una terra classificada Reserva de Biosfera. Per açò, el Govern balear va treure un Decret Llei de mesures urbanístiques que va aturar les opcions de permetre grans equipaments en sòl rústic; i des del Consell s’inicià el procediment per derogar parcialment la NTT i frenar així les voluntats obscures de l’anterior executiu del PP.

 Més per Menorca, ben d’acord amb l’acció del Govern insular, creu que la qüestió no és regular Menorca amb una Norma Territorial, sinó amb la corresponent revisió del PTI. El mateix Pla ja preveu la revisió. Es tracta, per tant, de fixar el control sobre el territori i garantir la finalitat primera del PTI, la revisió del qual l’havia de dur a terme el govern del PP, i no ho va fer. Per què?

 És evident que amb els anys certes coses poden ser susceptibles de ser adaptades. D’aquí la importància d’examinar de nou el contingut, sense alterar l’esperit inicial del PTI, per adaptar-lo, si s’escau, a la realitat econòmica i social canviant. També cal entendre que la revisió del PTI ha de ser un procés participatiu on els agents i sectors socioeconòmics hi facin la seva aportació. Un debat obert per conèixer tots els parers, cercant consolidar un model econòmic i turístic diferenciat d’altres destinacions.

 És per tot açò que Més per Menorca es congratula de la feina duita a terme per part de la presidenta Maite Salord i de l’equip de Govern insular. El futur de Menorca s’ha de construir amb el que la gent vol i sent, no amb la dels interessos particulars i privats. I aquest, entenem, era el missatge que ens va deixa a les urnes la ciutadania de Menorca.


dissabte, 18 de març del 2017

Més proves de la irregular gestió del PP amb el projecte i execució del tram de la carretera general Maó-Alaior


Més per Menorca lamenta els continuats despropòsits comesos per l’anterior Govern, el qual va gestionar les obres sense rigor ni formalitat




 La Sindicatura de Comptes confirma que el projecte del tram de Maó-Alaior de la carretera general iniciat l’any 2014 comptava amb irregularitats. Les obres que va impulsar el Partit Popular tenien una significativa oposició per part de molts sectors de la societat civil, a més dels llavors partits de l’oposició. El PP va ignorar les protestes i les advertències d’una inversió desproporcionada que incloïa execucions d’obra innecessàries i va seguir construint un projecte plegat de dubtes i d’estranys tràmits que posaren en evidència que les coses no es feien amb el màxim rigor i transparència.

 La ineficiència, les paralitzacions de les obres, les reclamacions feta per la UTE o el retard en l’execució prevista, ja donaven a entendre que el projecte i la seva gestió no és van fer bé. Produïa dubtes i inseguretat i els fets es van començar a constatar una volta l’actual equip del Govern insular va poder revisar tota la documentació. Les anomalies i irregularitats descobertes van ser notícia constant.

 Ara, la Sindicatura de Comptes ratifica les imprudències comeses, com la que descriu que“la tramitació d’urgència de l’expedient de contractació de les obres no estava justificada, ni tampoc la recomanació de la reducció del termini d’execució”. Segueixen, de l’informe de la Sindicatura, tot un seguit d’incorreccions en l’adjudicació del projecte que demostren les presses i interès del Govern del PP per iniciar les obres, tot i les recomanacions i informes jurídics, del consell i del Govern balear, que qüestionaven diversos trams i actuacions de les obres.

Tanmateix, el súmmum dels despropòsits del PP en la gestió de les obres va ser comprometre quasi 200.000 euros més de despeses que no figuraven ni al contracte ni al projecte. O sigui, el govern del PP va acordar una despesa afegida de 191.000 euros que demostra la poca transparència, a part d’una greu irregularitat, en la gestió i execució d’una obra pública milionària. Per a la rescissió del contracte del projecte Maó-Alaior, l’actual govern insular hagué d’assumir aquesta despesa contreta opacament per l’anterior equip de Govern. Per tant era una càrrega afegida que s’havia de reconèixer per part del Consell per procedir a la resolució del contracte. Amb tot, allò més rocambolesc és que el Grup Popular al Consell quan es va haver d’aprovar aquesta despesa, ara fa un any, va votar en contra.

 Més per Menorca lamenta que el projecte que va impulsar el Partit Popular hagi estat una pèrdua de temps, de doblers i d’afectació del territori per la manca de rigor i formalitat que s’hauria d’esperar per part de qui representa la ciutadania en l’acció pública. No va ser així i els diferents organismes, de cada vegada més, avalen el despropòsit comès pel PP i les presses amb què va voler engegar un projecte que, si algun interès tenia per a qualcú, no era, certament, per al del conjunt del menorquins. 



dimarts, 7 de març del 2017

Impuls a la creació cultural des del Consell a través de set línies de suport a la difusió i promoció artístiques

Es tracta d’ajudes a entitats culturals, a la música, al teatre, a l’edició en català, als autors literaris i a les arts audiovisuals




 El Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca desplega una ample programa de suport a les diferents disciplines culturals de l’illa. Una aposta clara per millorar les ajudes a les entitats, però també per incentivar la creativitat i la seva difusió, la mobilitat, la producció i els desplaçaments dels projectes engegats per autors i entitats.

 Tot el pla de suport a la Cultura per a 2017 compta amb un total de 285.000 euros, el que representa un increment respecte l’any anterior del 32%. Destacar també que l’impuls a la Cultura des de l’arribada del Govern de Canvi ve sent significativa. Aquest mateix programa cultural de 2017 representa un 58% més del que es destinava ara fa dos anys, en el darrer exercici de l’anterior govern insular.

 Així, el pla de suport a la Cultura de Menorca compta amb set línies d’actuació encaminades al suport dels projectes d’entitat i autors: 
1) Convocatòria d’ajuts a les entitats culturals, amb 165.000 euros.  
2) Menorca Música i Teatre; amb 50.000 euros.
3) Suport genèric a  l’edició en català;  amb 12.000 euros.
4) Pla de Suport als autors literaris de Menorca (Pla SALM); amb 20.000 euros (12.000 als ‘Plces de lectura’ i 8.000 al Circuït d’escriptors)
5) Pla de Foment a les Arts escèniques;  amb 18.000 euros.
6) Suport a la creació en arts visuals; amb 10.000 euros.
7) Suporta la producció audiovisual; amb 10.000 euros.

De totes aquestes línies de suport, cal destacar les tres darrers, que signifiquen una novetat, per mor de l’augment de creativitat constatat en aquests sectors productius i que ara disposen una dotació del Consell de 38.000 euros

Miquel Àngel maria, conseller de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell de Menorca


  Per altra banda, cal també tenir en compte les línies d’ajudes i suport a l’activitat cultural que ofereix ILLENC, l’Institut de la Llengua i Cultura Catalanes. Es tracta d’un organisme que depèn del Govern de les Illes Balears dedicat al foment de la llengua i la cultura de les Balears, en totes les facetes i disciplines artístiques, literàries i creatives.

Més per Menorca, per la Cultura


  Amb el Pla Cultural de 2017, el Consell de Menorca, el departament que dirigeix el conseller Miquel Àngel Maria i la formació a la que pertany mostren la voluntat de reactivació dels àmbits de la Cultura, tan esmorteïts amb l’anterior govern del PP. Durant els dos darrers exercicis les polítiques per la dinamització i recuperació de diferents aspectes socioculturals són un realitat. Als programes per revifar la cura i la investigació en el patrimoni històric de l’illa també s’hi afig ara una aposta decidida per totes aquelles disciplines relacionades amb les arts plàstiques, artístiques, escèniques, audiovisuals i literàries, entre d’altres, sense cap altra intenció de tornar a incentivar la producció i creativitat del teixit cultural menorquí, ja sigui als seus autors i creadors com a les entitats i empreses que desenvolupen les activitats.


dilluns, 27 de febrer del 2017

Maite Salord i Miquel Ensenyat reclamen consells més forts, com a autèntics governs de cada illa

Els dos presidents insulars de MÉS ha mantingut avui matí una trobada institucional a Maó per tractar qüestions qüestions per avançar cap a l’autogovern

Miquel Ensenyat i Maite Salord presidents dels consells de Mallorca i Menorca, respectivament

 Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca ha realitzat avui una visita oficial a Menorca, on s’ha entrevistat amb la presidenta menorquina, Maite Salord i les vicepresidentes Susana Mora i Cristina Gómez.

 Ambdós presidents de MÉS, van posar en comú la necessitat d’enfortir l’autogovern de les institucions insulars, com a òrgans de Govern que són de la Comunitat Autònoma. Els dos, representats de dues formacions ecosoberanistes, van manifestar la importància de poder desenvolupar el millor possible l’Estatut i alhora esbrinar a fons  la naturalesa jurídica que, aquest, els atorga com a consells.

 L’autogovern i la major capacitat de decidir des dels ens insulars són les principals reclamacions dels dos presidents de MÉS. I aquest fet té a veure amb un adequat traspàs de competències i un finançament just. O sigui, la transferència de matèries i llur dotació per part del Govern autonòmic perquè siguin gestionats des de cada illa. També es va tractar, precisant, un calendari.

 La connectivitat i gestió aeroportuària van ser altres temes d’intercanvi. Una comunitat físicament discontínua ha de disposar d’uns enllaços eficients per provocar l’interacció cultural, turística i econòmica i que, per tant, fomenti la cohesió social de les illes.




 El finançament és un tema urgent a resoldre, ja sigui el finançament que ha de fer l’Estat a la Comunitat Autònoma i com la d’aquesta als consells. Un darrer punt va ser el greuge que signifiquen les restriccions de les Llei Montoro, una mesura inoperant que representa a les administracions locals haver de racionalitzar les despeses, les quals frenen la prestació de serveis i la inversió. Els municipis de Mallorca i Menorca tenen milions  a la caixa que no poden utilitzar.
 
 Maite Salord, ha declarat que "el més important és fer realitat allò que ara està sobre el paper – referint-se a l’Estatut d’Autonomia-, per açò és necessari aclarir la naturalesa jurídica dels consells perquè s'apliqui la seva vessant d'administració autonòmica". Salord ha anunciat també que "pensam organitzar una jornada entre els consells de les Illes Balears i de les Illes Canàries per posar en comú tots aquests temes".


 Ensenyat ha afegit que "Volem uns consells forts i amb més autogovern. El finançament de la nostra comunitat és una prioritat absoluta. Per això hem demanat un millor finançament i un nou règim especial per a les illes moltíssimes vegades. Volem solucions"
  
 Els dos presidents han coincidit que la idea principal és que
el Govern quedi com una administració coordinadora entre les illes.

 Aquesta és la primera visita oficial que un president del Consell de Mallorca duu a terme al Consell de Menorca.




dimarts, 21 de febrer del 2017

El Consell Insular declara BIC l’Església del Socors i la tècnica constructiva tradicional de la Pedra en Sec

El Departament de Cultura conclou la catalogació definitiva per considerar-los exemples d’arquitectura i tècnica històriques.

El Ple del Consell de Menorca va aprovar, en la sessió de dia 20 de febrer de 2017, la declaració definitiva de dos Béns d’Interès Cultural. Un, de caràcter material, l’Església del Socors de Ciutadella; i l’altre, amb caràcter immaterial, corresponent a la tècnica constructiva de la Pedra en Sec, tan característica arreu de tota l’illa i que, recentment, s’ha adherit a la Candidatura Internacional de la Pedra en Sec per formar part de la llista representativa de patrimoni mundial immaterial.

En el primer cas, l’antiga Església del Socors, que consta, com a mínim del segle XV, s’ha declarat BIC en el tipus de “monument” i ve ratificat pel seu valor d’arquitectura històrica. Amb un concepte plenament renaixentista, la construcció de l’esmentat edifici dóna a conèixer a Menorca les directrius que impulsà el nou art que substituí el gòtic. Alhora serví de model per a les construccions religioses que s’aixecaran posteriorment per tota l’illa, sense ser superada per cap d’elles. Els elements que componen l’antiga l’edificació són considerats d’una alt valor arquitectònic, pictòric, ornamental i, en el seu conjunt, històricament únic a l’illa de Menorca. És una de les obres de més personalitat dins la història de l’art menorquí.

El conseller Miquel À. Maria
Pel que fa a la declaració de BIC a la construcció tradicional del la Pedra en Sec, cal esmentar que és considerada una tècnica artística per a la construcció d’estructures que utilitza la pedra en sec com a únic element de l’immoble, sense cap altra material adhesiu entre les pedres per enfortir-la. Aquest fet requereix d’uns coneixements molt precisos per a garantir l’edificació. Els ponts de bestiar, les barraques o les parets seques per a la parcel·lació agrícola en són la mostra més visible al nostre territori insular. Es tracta d’un ofici antiquíssim els coneixements dels quals s’han transmès de generació en generació durant segles.

Amb la declaració d’aquests dos BIC, material un, immaterial l’altre, el Departament de Cultura del Consell, que dirigeix Miquel Àngel Maria, ha volgut fer una passa més i una aposta clara per posar en valor el patrimoni cultural de Menorca.

Alhora, cal felicitar-se perquè les dues propostes van ser aprovades per unanimitat de tots els grups polítics del Consell Insular de Menorca.




divendres, 27 de gener del 2017

Més per Menorca agraeix la feina feta en la recuperació del Centre BIT, oblidat pel PP durant 4 anys

El mes de juny de l’any passat el vicepresident balear, Biel Barceló, i la presidenta insular, Maite Salord, signaven el conveni per recupera-lo




  En set mesos la voluntat del Govern balear i del Consell de Menorca ha fet possible recuperar un projecte, el Centre BIT, que restava aparcat i oblidat. Durant més de 4 anys els anteriors governs del PP no van fer absolutament res per posar en marxa un espai tan important per a la nostra illa. El passat més de juny el vicepresident del Govern de les Illes Balear i conseller d’Innovacció, Recerca i Turisme, Biel Barceló, i la presidenta del Consell de Menorca, Maite Salord signaven un conveni per reactivar l’expedient i els tràmits i la dotació que tenia adjudicada el projecte amb 5 milions d’euros, els quals es van recuperar gràcies a la voluntat dels dos governs, del contrari, s’haguessin perdut per negligència del PP. L’interès dels governants de MÉS era enllestir quan abans aquesta important aposta per Menorca i per l’empresariat menorquí. I així s’ha fet.


  El Centre BIT s’ubica al Polígon d’Alaior i s’ha inaugurat aquesta setmana.  És un espai d’investigació i recerca ben prou important per a la nostra illa. Compta amb 4.346 m2 distribuïts en 4 plantes, una en soterrani. La finalitat de la seva obertura és facilitar l’accés a les tecnologies de la informació i de les comunicacions a les empreses i a l’Administració Pública de l’illa de Menorca. Pretén la creació d’un àmbit empresarial que aposti per la innovació; per incubar projectes amb una tecnologia innovadora i que aquestes es desenvolupin dins aquests camps. Es tracta que Menorca disposi d’un nou espai per al coneixement i que s’obri a la diversificació de l’economia. En l’actualitat ja compta amb 4 empreses i sis projectes en marxa.



dimarts, 24 de gener del 2017

Menorca rebrà 4,1 milions d’inversió en projectes finançats per l’Impost de Turisme Sostenible

7 projectes han estat adjudicats a la nostra illa, el 13,6% del total de 30 milions que el Govern repartirà als 47 projectes finançats amb el tribut


Camí de Cavalls i Castell de Santa Àgueda

  Menorca, igual que la resta de les Illes Balears, ja coneixen les primeres inversions que ha generat l’aplicació del nou Impost de Turisme Sostenible, o ecotaxa, com més popularment se’l coneix. La comissió tècnica ja ha avaluat les propostes presentades a la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible (CITS) per ser finançats amb els fons recaptats amb el tribut esmentat. Disposa d’un document gairebé tancat en el qual selecciona 47 projectes en total, aprovats ahir al Comitè Executiu, pendent de ratificar per la Comissió (CITS).

 Menorca té adjudicats 7 projectes per un import de 4,1 milions d’euros, el que representa el 13,6% de la quantia total a repartir, que són 30 milions. A Mallorca, l’ITS destinarà el 64,9%; a Eivissa el 19% i a Formentera el 2,4%.


Depuradora de Ciutadella i Convent de Sant Diego d'Alaior

  Tot plegat és el resultat d’aplicar la recaptació de l’ecotaxa en inversions dirigides a beneficiar els efectes del turisme a les nostres illes i a millorar el patrimoni pel que fa al Pla Anual corresponent a 2016. Així, el 79,4% del total va destinat a projectes mediambientals amb un significatiu percentatge a les inversions de la millora de les infraestructures hídriques i del cicle de l’aigua, que s’ha fixat com a objectiu prioritari enguany. La resta, el 20,6% anirà destinat a la recuperació i rehabilitació del patrimoni històric i cultural, a la recerca científica, desenvolupament i innovació tecnològica; a la millora de la formació i la qualitat de l’ocupació foment de la desestacionalització i l’activació de productes turístics en temporada baixa.


La presidenta del Consell, Maite Salord

Coneguda la selecció de les propostes presentades, la presidenta del Consell Insular de Menorca, Maite Salord, n’ha fet una primera valoració positiva, ja que significa posar en pràctica la recaptació del nou tribut. Salord ha manifestat que “des del primer moment hem donat suport a la implantació d’aquest impost i, a més, creim que el Govern ha fet una bona feina, en tant pocs mesos, per fer-lo realitat i que avui puguem parlar de projectes i finançaments concrets”. La presidenta insular ha volgut agrair la feina de recaptació duita a terme pels establiments hotelers, “tenint en compte les dificultats que ha tingut, considerant que és el primer any que s’aplica, però que, alhora, serà un impost que tindrà més recorregut”. Salord també ha indicat que “en el cas de Menorca, l’assignació de 4,1 milions respon a allò que estava fixat i determinat, si bé hem de lamentar que no s’hagin contemplat els projectes presentats pels ajuntaments, un tema que en properes convocatòries s’hauria de reconduir”.

 Al respecte, indicar que han estat molts els projectes presentats i que es feia molt complicat donar cobertura a totes les propostes. Un total de 237 projectes han optat a les inversions de l’impost, que sumen un total de 185 milions d’euros, quan només n’hi havia disponibles 30.

  Cal tenir en compte, també, que la recaptació total de 30 milions correspon a mig any (a partir del juliol de 2016). El Govern entén que per a 2017, quan l’impost tindrà vigència durant tota l’anualitat, la recaptació total podria ser d’un 60 milions, que suposaria, amb els mateixos percentatges de distribució que enguany, que cada illa podria rebre el doble del que ha rebut en aquesta primera inversió.

Torres de defensa de Sanitja (Es Mercadal) Rambla (Maó)


Els projectes d’inversió directa a Menorca (3,1 milions)


1-Conducció de la dessaladora de Ciutadella al dipòsit de Son Blanc: 583.000€
2-Prova pilot d’injecció d’aigua depurada per recuperació d’aqüífers: 850.000€
3-Consolidació de la muralla del Castell de Santa Àgueda: 118.000€
4-Pla de gestió i recuperació del Camí de Cavalls: 260.000€
5-Rehabilitació de la torre de defensa de Sanitja (Es Mercadal): 250.000€
6-Rehabilitació torre de defensa Rambla (Maó): 177.000€
7-Rehabilitació patrimoni i dotació del convent de Sant Diego: 885.000€

Inversions indirectes mitjançant projectes d’àmbit balear

La Comissió de l’ITS contempla un milió d’euros que també repercutirà a Menorca i que són projectes integrals d’àmbit balear. Seran inversions en matèria d’investigació, recerca, innovació, creació de producte turístic, foment de la desestacionalització o promoció del turisme sostenible en temporada baixa, entre alguns altres.


dimecres, 18 de gener del 2017

Discurs institucional de Sant Antoni de la Presidenta Maite Salord

Senyora Consellera i senyor Conseller del Govern de les Illes Balears, excel·lentíssim Bisbe de Menorca, senyores diputades i senadora, consellers i conselleres, autoritats, senyores i senyors, benvinguts, un any més, a la sessió institucional del Consell Insular de Menorca, convocada per commemorar la Diada del Poble de Menorca, en la festivitat de Sant Antoni, patró de l’illa, 730 anys després que el rei Alfons el Liberal la conquistàs per incorporar-la a la Corona d’Aragó, fet que ens va donar una llengua –la catalana-, una cultura i una identitat que perduren i es transformen en el temps.



Com diuen els versos del poeta Antoni Moll Camps: Som fills i hereus d’una arriscada pàtria,/ nascuda fa mil anys entre cingleres,/ ençà i enllà de la carena, amb una/ voluntat i un destí de poble lliure. / (…) I avui, germans d’una mateixa llengua/ i un mateix esperit, volem la glòria/ i el risc, inaugurat fa deu centúries, /de ser qui som, i de gaudir-ne lliures.

Efectivament, els menorquins d’avui tenim el deure i el privilegi de continuar construint la nostra petita –immensa- pàtria. I ho hem de fer amb tota l’ambició possible. Perquè Menorca és un territori amb identitat i cohesió suficients per ser una entitat política pròpia que, amb totes les seves similituds i particularitats, s’articuli , de forma sòlida i efectiva, en el context de les Illes Balears.

Els consells insulars són administració local i el de Menorca té, en aquest sentit, un clar perfil d’ens que propicia la coordinació i dóna suport als ajuntaments de l’illa, ajuntaments que no podem oblidar que tenen un paper clau en la posada en pràctica de moltes de les polítiques que s’impulsen, a nivell social o territorial, per exemple, per la seva proximitat al ciutadà. Però, a més, des de la reforma estatutària del 2007, els consell insulars són, també, Comunitat Autònoma, un canvi molt significatiu perquè, per primera vegada, els consells insulars van ser considerats part del sistema autonòmic en els mateixos termes que el Govern de les Illes Balears, cosa que permet seguir eixamplant, amb fermesa, l’autogovern de Menorca.

I, en aquest sentit, avui, tenim dos reptes importants damunt la taula: el primer, el traspàs de la competència de promoció turística, una reivindicació de fa molts anys que fins ara no hem estat capaços de fer efectiva i que esperam que en els pròxims mesos ja sigui una realitat; l’altra, la posada en marxa de la Comissió General de Consells Insulars, creada en el si del Parlament, de composició paritària Parlament-consells insulars, un òrgan estatutari, la consulta i el dictamen del qual seran prescriptius per a la tramitació i aprovació de proposicions de llei i projectes de llei que afectin matèries tan importants com la reforma o el desenvolupament institucional de l’Estatut d’Autonomia, la Llei de Consells Insulars o el seu finançament i competències. 

Enguany, fa 40 anys que es va signar el Pacte del Toro (juliol de 1977), pacte que va posar les bases de la futura autonomia que havia de tenir, com un dels eixos vertebradors clau, uns organismes territorials inexistents: els consells insulars. Un pacte que va néixer de la unió de totes les forces polítiques de l’illa, l’esperit del qual, avui, més que mai, cal tornar a reivindicar més enllà de les paraules. És per açò que, des del Consell Insular de Menorca, treballarem per enfortir-ne l’esperit amb l’objectiu de projectar-lo cap al futur:  cal no oblidar que hem estat una illa que ha sabut bastir amplis i importants consensos, consensos que hem de ser capaços de continuar 40 anys després.

Com  molt bé explica Josep Maria Quintana (Els plantejaments autonòmics de Menorca davant la transició, IEB 1996), “a instàncies de Guillem d'Olives Pons, ens reunírem dalt El Toro representants d'Aliança Popular (Jesús Camps Cardona i Antoni Cardona Sans), de la Unió del Centre Democràtic (Guillem d'Olives Pons, Juan Antonio Seguí Mercadal, Mateu Seguí Mercadal i Francesc Tutzó Bennassar), del Partit Socialista Obrer Espanyol (Fernando Serrano), del Moviment Socialista de Menorca (Juli Mascaró i el qui us parla) i del Partit Comunista d'Espanya (Antonio Casero i Miquel Vanrell). Allí, després d'un debat curt, signàrem l'acord que fou publicat el dia següent a la primera pàgina del diari Menorca. No va estar-hi present, per un malentès, la Unió Democràtica de les Illes Balears, però el seu representant, Joan Casals, signà el document a Cala Galdana unes hores més tard, com si hagués assistit personalment a la reunió. Posteriorment, s'adheriren al pacte el Partit del Treball d'Espanya i el Moviment Federalista de Menorca.“

He volgut citar el nom de tots els implicats com a primer reconeixement del seu servei a l’illa. Des de la pluralitat ideològica més absoluta, van creure en la capacitat d’autogovern de Menorca i van posar les bases del que som avui: una illa capaç de tot allò que ens proposem si som capaços de mirar-nos i de mirar la realitat amb ànim positiu i constructiu. No hem d’amagar reptes ni dificultats, de cap manera perquè hi són, però els hem d’afrontar des de la voluntat comuna d’unir esforços per avançar cap a la Menorca que volem.

La veu de Menorca ha de sortir unida a l’hora de reivindicar, davant  el Govern de l’Estat, juntament amb les altres Illes, un Règim Especial Balear que contempli la cobertura dels costos d’insularitat, una mesura que representaria beneficis econòmics i de benestar automàtics per a Menorca: les empreses podrien ser tan competitives com les d’altres territoris o a la fi podríem tenir un transport digne tant de temps reivindicat. Una nova situació econòmica que beneficiaria, sens dubte, a tots els ciutadans i a les famílies menorquines.

En aquests moments, després d’anys de parlar-ne, ja hem fet una primera passa: s’ha aconseguit la unió de tots els grups polítics per reivindicar la tarifa màxima universal entre illes, una primera passa, necessària però no suficient, per no sentir-nos ciutadans de segona en un Estat que no és sensible a la nostra realitat. D’altra banda, i mentre no arriba el nou REB, cal continuar lluitant per les inversions estatutàries que encara s’han de fer realitat, com la del centre d’interpretació de la Menorca Reserva de Biosfera a s’Enclusa.

Menció a part mereix la millora del finançament autonòmic,  una qüestió de primer ordre, inajornable pel que representa per al benestar de les persones: gairebé 6.000 M€ de les Illes s’han destinat a finançar recursos d’altres comunitats, mentre la nostra pateix un dèficit estructural de finançament que limita inversions molt necessàries, sobretot, en educació i sanitat, els eixos de la societat del benestar. Quan qui té l’obligació de donar no es queda amb suficients recursos per mantenir les necessitats bàsiques dels ciutadans cobertes i s’ha d’endeutar, any rere any, per fer-ho, ja no podem parlar de solidaritat entre comunitats. Es tracta d’una altra cosa i ben diferent. 

Aquestes qüestions que acab d’esmentar són, sens dubte, qüestions de primer ordre que, com ja he dit, seria important i gairebé imprescindible que fossin defensades des de Menorca amb una multiplicitat de veus però amb un únic missatge. Hem de tenir present que la nostra illa ha estat sempre capdavantera en aquesta unitat i capacitat d’assolir amplis consensos socials, des de fa 40 anys, i en tenim prou exemples: la creació de l’Institut Menorquí d’Estudis, que ha complert 30 anys; la Menorca Reserva de Biosfera;  la Menorca Talaiòtica; el Moviment Menorca Edu21, Pacte per l’educació, un referent en el conjunt de les Illes, en el qual hi van participar famílies, estudiants, sector productiu, tercer sector i docents, i que va ser acceptat per totes les forces polítiques i assumit com a propi pel Govern de les Illes Balears; o el projecte de Llatzeret, avui possible gràcies a la feina iniciada pel PP el passat mandat i continuada ara per tota la societat menorquina, a través del grup de feina creat per definir els seus usos.

A Menorca, el 2017 serà l’any de l’inici de la revisió del Pla Territorial Insular (PTI), una eina imprescindible per dur a terme un ús sostenible i ordenat del territori que, avui, ja ningú dubta que és el que dóna valor diferencial a la nostra illa. Caldrà tornar a recuperar l’ampli consens social que el va fer possible perquè no podem oblidar que duu implícit temes tan importants com el de les zones on ubicar instal·lacions d’energies renovables o on autoritzar lloguer turístic plurifamiliar, només per citar-ne dos que avui generen debat social.

D’altra banda, des de fa uns anys una part significativa de la societat menorquina reclama una visió estratègica capaç de definir unes directrius generals que puguin respondre a la qüestió de “cap a on anam?”. Un dels principals reptes que té donar resposta a aquesta pregunta és aglutinar un consens capaç de superar els cicles polítics i el seguit de plans, lleis i normes que es superposen en un corpus de regulacions sense estructura ni objectius conjunts. És amb aquesta voluntat de superació que, a través de l’Institut Menorquí d’Estudis, hem impulsat les Directrius Estratègiques de Menorca (DEM), un procés obert i continu que no suposa necessàriament la creació de noves entitats o estructures, sinó que actua de catalitzador de les ja existents per aconseguir els objectius establerts. Les Directrius Estratègiques operen dins quatre àmbits temàtics principals: Energia i recursos; Territori; Societat i economia i Cultura.  En aquest sentit, val a dir que s’ha iniciat la feina impulsant el debat sobre la possible implantació de noves infraestructures energètiques d’abast territorial (gas natural, parcs eòlics i fotovoltaics) i que haurà de continuar, entre d’altres, amb temes tan importants com el de la gestió de l’aigua. 

Voldria destacar, també, que les institucions menorquines no s’han deixat vèncer pel desànim davant la pitjor crisi humanitària que viu Europa des del final de la Segona Guerra Mundial, provocada  per la greu situació de violència i crisi institucional que pateix tota la zona de l’Orient Mitjà. Malauradament, les institucions europees no han estat capaces fins avui d’articular una resposta adequada, eficient i respectuosa amb el drets humans. Els valors que sustenten el projecte europeu, les seves bases ètiques i jurídiques es troben avui qüestionades per la incapacitat de donar aquesta resposta, i per l’habilitació d’unes mesures de contenció i expulsió de demandants d’asil fora de les fronteres d’Europa que lesionen greument la dignitat d’aquestes persones i posen en entredit el caràcter humanista del projecte d’unitat europea. 

És per açò que, des de fa mesos, les institucions de l’illa ens hem posat a treballar conjuntament per impulsar el projecte “Menorca es mou” que recull diverses iniciatives en tres sentits: en primer lloc, per incrementar la incidència política cap el govern de l’Estat i les institucions comunitàries; en segon lloc, per fomentar la sensibilització de la societat menorquina envers els drets de les persones refugiades i migrants; i, finalment,  hem destinat recursos per a la realització de projectes de cooperació que atenen en origen i en les regions frontereres les necessitats bàsiques i l’exercici efectiu dels drets de les persones refugiades a la seguretat, el passatge segur, i una vida digna.

El Consell Insular i els Ajuntaments de Menorca disposam de l’eina adequada per dur a terme aquestes accions, i que no és altra que el Fons Menorquí de Cooperació. Totes les institucions locals i les entitats que es dediquen a cooperació formam part del Fons, i és a través seu que volem impulsar una política activa i responsable que contribueixi de manera humil però efectiva a la millora de les condicions de vida i les expectatives d’aquest enorme col·lectiu humà colpejat per la guerra i la desídia d’un món que assisteix entre perplex i impotent a la seva tragèdia.

Com ja ha demostrat en moltes altres ocasions, la societat menorquina mostrarà que és una comunitat local oberta al món, sensible amb el patiment humà sigui on sigui que es produeixi, i capaç d’estar a l’alçada en aquest moment històric en què milions de persones es veuen desplaçades i privades de viure amb dignitat i llibertat.  I, tot açò, sense oblidar la necessitat de continuar impulsant polítiques socials actives, també en coordinació amb altres administracions, per incidir en una societat que evoluciona, cada vegada més, cap a una situació de desigualtat que esdevé crònica i que provoca que una franja de la població encara visqui sense un sostre digne o pateixi pobresa energètica.

I, no puc acabar sense fer una menció especial a l’Any Pasqual Calbó, declarat com a tal pel Ple del Consell Insular de Menorca el novembre de 2015, amb la voluntat, compartida pel Govern de les Illes Balears i l’Ajuntament de Maó, de desenvolupar un bon programa d’activitats al llarg de tot l’any a fi de conèixer millor i difondre l’obra d’aquest gran pintor il·lustrat menorquí que, com molt bé sap el professor Antoni Roca Rosell que ara dissertarà sobre la seva figura, va ser, també, autor d’una vintena de tractats científics redactats en català, que contenen lliçons de matemàtiques, física o arquitectura, adreçades als joves menorquins.


He començat aquest parlament al·ludint al Pacte del Toro del 1977 i l’he acabat amb la figura de Pasqual Calbó, mort el 1817. Diàleg, unitat i consens, d’una banda;  art, bellesa, ciència i coneixement, de l’altra,  s’uneixen en una illa que vol escriure el seu futur, assumint, com deia el poeta, “la glòria i el risc, de ser qui som, i de gaudir-ne lliures.”


Consell Insular de Menorca
17 de gener 2017

També el pot visualitzar a aquesta direcció
Canal CIMe Televisió Menorca




dilluns, 5 de desembre del 2016

Atac del PP a l’autonomia de Menorca

Nel Martí qualifica l’acció dels populars “d’un cop d’estat, ja que pretén condicionar l’autogovern del Consell a través d’esmenes als Pressupostos de la Comunitat Autònoma”.



  El Partit Popular al Parlament pretén condicionar l’autogovern i l’autonomia del Consell de Menorca intentant introduir esmenes que marquin unes determinades inversions. Així, el PP vol condicionar unes decisions que corresponen a l’ens insular i no al Parlament. D’aquesta manera pretén alhora que dels recursos que són propis del Consell servesquin per finançar projectes que ha d’assumir el Govern.

  Nel Martí, portaveu Més per Menorca al Parlament considera de “cop d’estat a l’autonomia i l’autogovern del Consell de Menorca” les accions del Partit Popular a la cambra autonòmica relacionades amb els Pressupostos de la CAIB per a 2017. Martí considera que el PP pretén condicionar i determinar la política de l’ens menorquí a través d'esmenes al pressupost “que vulneren l’Estatut d’Autonomia i la Llei de finançament dels consells insulars”, afirma. En aquest sentit, demana al PP que retiri les esmenes per no agreujar ni els recursos ni l’autonomia del Consell menorquí.

  La secció 32 del pressupost inclou els recursos que corresponen als consells insulars per a exercir, amb autonomia, les seves competències pròpies. En canvi, el PP, des del Parlament, vol determinar en què s'ha de gastar el Consell de Menorca els seus recursos, vulnerant així l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Finançament dels consells insulars, als quals atorga "l’autonomia en la gestió dels seus interessos". La Llei de Finançament dels Consells Insulars deixa clara la definició dels recursos transferits a cada illa a través d’aquesta llei, com a recursos “indeterminats”, o sigui, de lliure determinació per part de les institucions insulars (Art.2.1. “El sistema de finançament definitiu que regula aquesta llei té caràcter indefinit”).

  Concretament, el PP ha afectat 8.850.000 euros de la secció 32, (dels recursos indeterminats per als consells insulars), dels quals 3 milions corresponen a Menorca. D’aquesta manera les esmenes del PP afecten negativament la nostra illa perquè demana:
- 1.000.000 d'euros per a l'Estació d'Autobusos de Ciutadella. En lloc de reclamar al Govern que amb els recursos de la CAIB ajudi el Consell i l’Ajuntament en la construcció d'una nova estació d'autobusos a Ciutadella. O sigui, que per la via del pressupost autonòmic, vol obligar al Consell de Menorca a destinar part dels recursos menorquins a aquesta obra, sense implicació del Govern; cosa que per altra banda ja farà per decisió pròpia.

   Més per Menorca, en canvi, a través de la seva esmena obliga el Govern a elaborar el projecte d’estació d’autobusos amb recursos de la CAIB, sense cost per al Consell i Ajuntament.
- 1.000.000 euros en les Coves de Cala Banca. Passa el mateix que abans. El PP, en contra de l'autonomia de Menorca, vol obligar al Consell de Menorca a destinar recursos propis a les Coves de Cala Blanca, cosa que tanmateix farà, per decisió pròpia i no per imposició del Parlament.
Més per Menorca en canvi proposa que el Govern aporti recursos extres de la CAIB, fora de la secció 32, a l'obertura de les Coves de Cala Blanca.
- 1.000.000 euros per al transport terrestre a Menorca. El Consell de Menorca ja dedica més d'un milió d'euros dels recursos propis al transport terrestre, per tant no té cap efecte real la proposta del PP. Ara bé, manté el discurs que des del Parlament no es pot determinar el pressupost del Consell de Menorca, un fet inèdit i inacceptable, que va en contra de l'autogovern de l'illa.

  Més per Menorca demana al PP que retiri les esmenes, i respecti l'autonomia del Consell de Menorca en la determinació i gestió dels seus recursos, que provenen del finançament dels consells (Secció 32).