El 1r. Congrés proposa la creació d’un Coordinador General i convertir-se en una nova formació política

Les dues jornades, a celebrar el propers dies 20 i 21, compten amb 4 esmenes per a l’Ideari polític i 21 per al model d’Organització

 Més per Menorca està perfilant els darrers detalls per a la celebració del seu primer Congrés. Una cita on la ara coalició menorquinista planteja als seu adherits la possibilitat de realitzar canvis amb la única finalitat d’avançar en l’àmbit polític i social de Menorca, però també en altres espais d’actuació que són el Parlament de les Illes Balears i, si fos possible en futures cites electorals, a les Corts Espanyoles i Europa.

 El congrés centra tres grans eixos de debat: L’Ideari polític, el model d’Organització i el document de la Menorca 2025, essent aquest darrer el més dens per les moltes aportacions fetes i les meses de treball organitzades en 5 blocs temàtics. Es tracta d’un document per marcar l’inici o la base des d’on començar a marcar l’acció política cap a l’horitzó de la Menorca de 2025.

 Quant al document de l’Ideari, els ponents han establert un marc de debat clarament marcat amb l’actual ideologia que fixa com a pilars d’identitat els valors de l’Esquerra, del Menorquinisme i l’Ecologisme. En aquest sentit, es tracta d’aplicar pocs canvis en el vessant de les idees que ja caracteritzen Més per Menorca, més bé es pretén revisar a ajustar alguns conceptes.

Les principals novetats

 El que més interès ha generat entre els adherits és la forma o sistema d’organització que pretenen donar-li els actuals responsables. Es proposa en la Ponència d’Organització la transformació de l’actual coalició electoral en una nova formació política (que serà un partit o altra fórmula jurídica) amb personalitat política única, regida pels corresponents estatuts, comissions i reglaments. La proposta d’aquesta nova formació contempla la creació de la figura de Coordinador General, màxim òrgan unipersonal de la formació; la Comissió de Garanties i la Comissió Executiva, a més de totes les altres comissions o meses de treball que aquesta executiva cregui oportú crear. La Comissió Executiva tindrà, a més del Coordinador general, tres secretaries: la de Finances, la d’Organització i la d’Actes. S’incorporaran, també, un representant dels tres partits que ara formen la coalició (com a organitzacions fundacionals), més altres vocals designats per estatuts.

 La relació de les organitzacions polítiques que ara donen suport a la coalició Més per Menorca (PSM Més per Menorca; Iniciativa-Verds-Equo i Esquerra Republicana-Menorca) s’integraran com a formacions de suport o d’adhesió, sense cap altre status competencial o decisori. Tanmateix, aquestes formacions podran mantenir la seva independència política i jurídica de Més per Menorca i el seu propi funcionament. Tanmateix, durant l’estància a si de Més per Menorca, aquestes organitzacions polítiques es comprometen i obliguen a executar les acords presos en els òrgans competents de la formació Més per Menorca.

 La proposta d’Organització també contempla el procediment quant a les excisions dels partits integrants o bé la incorporació de noves entitats o formacions polítiques. La Ponència també regula la relació, drets i deures dels militants dels partits integrants així com la dels adherits directament a la formació de Més per Menorca.

Butlletí nº 9 de Més per Menorca. Febrer 2017

Clica aquí per obrir-lo

Un Congrés per definir la Menorca del futur

Més per Menorca ha presentat avui les jornades, a celebrar el mes de maig, per marcar el full de ruta polític i organitzatiu de la coalició amb la participació de la gent

Maite Salord, Damià Moll i Nel Martí

  La coalició menorquinista de Més per Menorca ha presentat avui matí as Mercadal la celebració del seu primer Congrés, que es durà a terme el proper mes de maig. Es tracta d’activar un òrgan de decisió per fixar les pautes a seguir en l’horitzó de la Menorca de l’any 2025. Una comissió organitzadora ve treballant des del passat mes de setembre per anar perfilant tots els aspectes de les tres jornades de debat i conclusions per definir, així, el full de ruta de la coalició en vistes als propers 8 anys.

 Marcar l’ideari polític, acordar el model organitzatiu i dissenyar un programa d’actuacions són els tres eixos que pretén desenvolupar el Congrés. A tot açò, hi ha la ferma voluntat de fer-lo obert i participatiu a la gent i a associacions. El futur de Menorca l’ha de decidir la gent, i d’aquí que aquesta trobada sigui amb la intenció d'incloure aportacions. “Sumam persones, construïm futur” és el lema que resumeix la finalitat del Congrés: decidir l’esdevenir de la nostra illa amb l’aportació social.

  L’acte l’ha obert el portaveu de la coalició, Damià Moll, explicant els principals objectius a assolir. Moll ha exposat el procés del Congrés fixat en el debat per clarificar polítiques davant una societat i una economia canviant.

  Seguidament, ha pres la paraula el diputat Nel Martí per explicar que “després de la responsabilitat d’haver assumit el treballar a les institucions per provocar un Govern de Canvi, és hora que pensem en nosaltres mateixos per fixar-nos cap on volem anar i quina Menorca volem”.

  La presentació l’ha closa la presidenta del Consell, Maite Salord, per destacar la necessitat de revisar el projecte menorquinista apuntant la idea de “seguir treballant i fer de la coalició l’eina per construir la Menorca que volem. Tenim la voluntat de créixer”. Va al·ludir al lema del Congrés, “les paraules no són mai gratuïtes: parlam de persones i parlam de futur. Per tant el que volem és continuar sumant persones a aquest projecte”. Ha fet un crida a la participació, a creure amb el projecte i a aportar de cara al futur. “Totes les veus són importants”, ha dit.

Més per Menorca agraeix la feina feta en la recuperació del Centre BIT, oblidat pel PP durant 4 anys

El mes de juny de l’any passat el vicepresident balear, Biel Barceló, i la presidenta insular, Maite Salord, signaven el conveni per recupera-lo

  En set mesos la voluntat del Govern balear i del Consell de Menorca ha fet possible recuperar un projecte, el Centre BIT, que restava aparcat i oblidat. Durant més de 4 anys els anteriors governs del PP no van fer absolutament res per posar en marxa un espai tan important per a la nostra illa. El passat més de juny el vicepresident del Govern de les Illes Balear i conseller d’Innovacció, Recerca i Turisme, Biel Barceló, i la presidenta del Consell de Menorca, Maite Salord signaven un conveni per reactivar l’expedient i els tràmits i la dotació que tenia adjudicada el projecte amb 5 milions d’euros, els quals es van recuperar gràcies a la voluntat dels dos governs, del contrari, s’haguessin perdut per negligència del PP. L’interès dels governants de MÉS era enllestir quan abans aquesta important aposta per Menorca i per l’empresariat menorquí. I així s’ha fet.

  El Centre BIT s’ubica al Polígon d’Alaior i s’ha inaugurat aquesta setmana.  És un espai d’investigació i recerca ben prou important per a la nostra illa. Compta amb 4.346 m2 distribuïts en 4 plantes, una en soterrani. La finalitat de la seva obertura és facilitar l’accés a les tecnologies de la informació i de les comunicacions a les empreses i a l’Administració Pública de l’illa de Menorca. Pretén la creació d’un àmbit empresarial que aposti per la innovació; per incubar projectes amb una tecnologia innovadora i que aquestes es desenvolupin dins aquests camps. Es tracta que Menorca disposi d’un nou espai per al coneixement i que s’obri a la diversificació de l’economia. En l’actualitat ja compta amb 4 empreses i sis projectes en marxa.

El PP es carrega tres lleis amb les seves esmenes al pressupost de la Comunitat Autònoma

Nel Martí considera que el Grup Popular ha afrontat els pressupostos autonòmics des d’una actitud de confrontació i destrucció

 El Grup Popular al Parlament de les Illes Balears demostra la poca voluntat d’entendre la política després de presentar esmenes als pressupostos de la CAIB per a 2017, ja que van en la direcció contrària a algunes de les lleis. El portaveu de Més per Menorca, Nel Martí, ha indicat al respecte que “el PP, amb les seves esmenes al projecte de pressupost, s’ha carregat d’una destralada tres lleis: la Llei d’estabilitat pressupostària, la Llei de finances i la Llei de finançament dels consells insulars”.

 El PP ha presentat esmenes que agafen recursos de la secció 34, destinada a pagar el deute (interessos i amortització), per valor de 105 milions d’euros, quan la previsió pressupostària és només de 77 milions d’euros. Per tant, Més per Menorca entén que el PP proposa no pagar el deute corresponent al 2017, i incomplir, de ple, la Llei d’Estabilitat Pressupostària. Per altra banda, la imputació de 105 milions d’euros a la secció destinada a pagar deute suposa una contradicció “magistral” amb la insistent postura del PP de reclamar que aquest pressupost del 2017 hauria de destinar més recursos a disminuir el deute de la CAIB.

 En aquests sentit Nel Martí ha afirmat que “la malifeta del PP amb la secció 34 és una mostra del cinisme amb el qual practica la política. Imputar projectes al no pagament del deute, a més d’inviable, indica que els projectes afectats no tenen cap interès per al PP”.

 La segona llei afectada és la de finances. El PP ha presentat dues esmenes a càrrec de la secció 35, del Fons de Contingència, regulat per l’esmentada llei per donar resposta a imprevistos en l’àmbit de les seves competències. La partida està dotada amb 38 milions d’euros, que són els que exigeix exactament la llei. En canvi, el PP, hi sostreu per exemple 1.000.000 d’euros per a combatre la pobresa energètica.

 I finalment, el PP, es carrega també  la Llei de Finançament dels Consells Insulars, afectant recursos per valor de 14 milions d’euros de la secció 32, que són recursos indeterminats per al finançament de les competències dels consells insulars. “El PP vol condicionar des del Parlament l’autonomia financera dels consells insulars, i decidir per a ells en què s’han de destinar els seus doblers. És un atac en tota regla contra l’autogovern de cada illa”, ha dit el portaveu de Més per Menorca al Parlament.

Compartim esforços i polítiques d’illes menors

COMUNICAT

Nel Martí, Sònia Cardona (GxF) Jaume Ferrer (GxF), Maite Salord i Sílvia Tur (GxF)

Més per Menorca i Gent per Formentera van tenir la seua primera trobada com a formacions polítiques que comparteixen moltes idees de progrés i benestar social. L’encontre es va dur a terme a Palma el passat 28 de novembre i hi assistiren Jaume Ferrer, Sílvia Tur i Sònia Cardona per part de Gent per Formentera; i Maite Salord i Manel Martí per part de Més per Menorca.

És aquest un primer contacte per intercanviar opinions, impressions i polítiques diverses en el marc de l’actual societat balear, però concretament, i de forma especial, en les necessitats que les illes menors, com Formentera i Menorca, tenen en l’actualitat.

Aquesta primera cita va fixar l’objectiu en analitzar i fer front comú en qüestions que formen part de les prioritats de les dues formacions polítiques i del paper que han de jugar els respectius consells a cadascuna de les illes, basat en el que preveu i estableix la darrera reforma de l’Estatut d’Autonomia (2007).

La reunió es va tancar refermant la voluntat d’unir esforços de cara a dinamitzar i enfortir l’Insularisme Polític. El primer front de treball va quedar enfocat a:

1.- Compartir polítiques, iniciatives i esforços en la Promoció Turística. Una competència que el Govern de les Illes Balears podria traspassar en poc temps a Menorca i Formentera. D’aquí la voluntat de treballar junts de cara als recursos i disposicions que podrien rebre ambdues illes.

2.- Fixar posicions conjuntes o similars respecte a la implantació dels Lloguers Turístics. Una mesura que determina una nova via d’economia terciària basada en els lloguers d’habitatges i que caldrà analitzar bé per ajustar-la a la realitat, necessitats i sostenibilitat de cada illa.

3.- El compromís adquirit en els pactes de governabilitat d’Acords pel Canvi en formular el paper que han de tenir els consells insulars en el marc d’una Comunitat Autònoma constituïda per quatre illes; o sigui, discontínua. Les dues formacions manifesten la voluntat de treballar per l’elaboració d’una nova Llei de Consells Insulars, amb un desenvolupament legislatiu i normatiu guiat per l’esperit que marca l’Estatut. Una nova Llei de Consells que garantesqui l’enfortiment dels ens insulars i, per tant, el reforçament de l’autogovern de cada illa. En aquest sentit Formentera és un cas especial i diferent al de les altres illes, ja que és Ajuntament i Consell alhora; però també administració local i autonòmica a la vegada.

Gent per Formentera i Més per Menorca es comprometen a treballar junts per aconseguir impulsar les seves pròpies polítiques insulars i per aproximar dues societats illenques germanes que, malgrat les dificultats de connectivitat per a l’intercanvi, manifesten la voluntat d’estrènyer lligams i disposar de més i bones relacions.

    

El consell insulars participaran en les tramitacions de les lleis que elabori el Parlament de les Illes Balears

Una Proposició de Llei presentada per Més per Menorca, i aprovada pel Parlament l’any passat, fa possible constituir ara la Comissió General dels Consells Insulars

  Més per Menorca celebra que avui s’hagi constituït la Comissió General dels Consells Insulars. Es tracta d’un nou òrgan per a l’elaboració, integració i participació dels ens insulars en l’activitat legislativa de la cambra autonòmica.  A l’acte, celebrat a Palma, hi ha assistit en representació menorquina, la presidenta del Consell de Menorca, Maite Salord, la vicepresidenta Susana Mora, i el consellers de l’oposició Santiago Tadeo i Salome Cabrera; a més del diputat menorquinista Manel Martí, juntament amb la resta de representants polítics mallorquins, eivissencs i formenterers.

  Aquesta nova Comissió s’ha gestat a través d’una Proposició de Llei que va presentar Més per Menorca el novembre de 2015 i el que 10 de desembre va ser aprovada pel plenari del Parlament. Una realitat, ara, que pretén reforçar i donar més capacitat d’autogovern als consell insulars.

  Ara mateix els consells poden presentar una proposició de llei perquè sigui tramitada al Parlament. Una potestat legislativa contemplada a l’article 47 de l'Estatut, però que tanmateix no els permetia la seva participació en les iniciatives legislatives que les afecten. Recordar també que, en l’àmbit de l’Executiu, es va crea la Conferència de Presidents. Amb la creació de la Comissió General dels consells insulars, es crea una nova via de cooperació legislativa entre el Govern i els Consells. De fet, és el que contempla l’Estatut d’Autonomia després de la seva darrera reforma estatuària (Llei 1/2007 de 28 de febrer). L’article 53 diu:

  “Es crea en el si del Parlament la Comissió General de Consells Insulars, de composició paritària Parlament-consells insulars. Dita Comissió elaborarà el seu propi reglament que ha de ser aprovat per les dues terceres parts dels seus membres, i que en regularà la composició, l’organització i les funcions”.

  L’esmentada Comissió General dels Consells insulars estarà integrada per 24 membres; 12 representants nomenats pels grups parlamentaris, d’acord amb la proporcionalitat que dictin la Mesa i la Junta de Portaveus; i altres tres membres en representació de cadascun dels 4 consells insulars de les Balears amb la finalitat que a l’esmentada Comissió hi siguin presents tots els grups polítics dels consells.

L’esperit de la Comissió

  Una de les funcions del nou òrgan és de caràcter consultiu i prescriptiu en temes tan importants que afecten (o han d’afectar) l’autogovern de cadascuna de les illes, com són les competències traspassades als consells, el seu finançament, l’organització territorial i institucional o la legislació que afecti el desenvolupament normatiu a cada territori insular quant a les competències pròpies.

  La voluntat de Més per Menorca en impulsar aquesta iniciativa legislativa era la de creure i fer possible que els consells, com a ens de govern de cada illa, són institucions de les Illes Balears que han de participar en les lleis que afectin les seves competències. L’elaboració de la legislació autonòmica no es pot fer sense el parer, veu i vot dels consells en determinats temes. Els consells han de poder expressar-se davant lleis com l’Agrària, la Turística o la de Finançament dels consells insulars; però també en altres qüestions com la dotació i transferència de recursos, les inversions territorialitzades o els programes, convenis i altres acords que tengui el Govern balear amb l’Estat i que afectin els consells.

  La posada en marxa de la Comissió General de Consell Insulars és la voluntat de desenvolupar l’Estatut d’Autonomia en la seva darrera reforma; és, alhora, desenvolupar la capacitat d’autogovern que es preveu per a cadascuna de les illes i per desplegar la transparència, la participació, la solidaritat, la cohesió i l’equilibri territorial d’una comunitat que és discontínua i que, per tant, s’ha d’estructurar en base a la seva realitat física, política, cultural i històrica.

Els menorquins podran gaudir dels descomptes en l’autobús de la L-1 entre l’Aeroport i Palma

Demà s'aprova l’esmena de Més per Menorca a Llei de Capitalitat de Palma que beneficiarà els ciutadans de les illes menors desplaçats per motius mèdics o d’estudis

  El Parlament de les Illes Balears aprovarà demà dimarts la modificació de la Llei  23/2006, de 20 de novembre, de Capitalitat de Palma de Mallorca. Una Proposició que compta amb una esmena de Més per Menorca, PSIB i Gent per Formentera, perquè la llei contempli per als residents de les illes menors els mateixos descomptes que tenen els residents de la capital balear per a l´ús dels transport públic urbà.

  En aquest sentit s’havia demanat que els ciutadans de les illes menors que es desplacin a Palma per motius mèdics o per estudis (universitaris o altres) puguin utilitzar la Línia-1 d’autobús entre l’aeroport mallorquí i Palma (i a la inversa) amb dret als mateixos descomptes que els residents mallorquins. El preu del tiquet en aquest trajecte és de 5 euros (10 amb anada i tornada), un preu turístic que no paguen els palmesans que disposen de targeta de resident i que els permet pagar només 1 euro. Ara, aquesta descompte també hi serà per als illencs de les illes menors també al cost d’1 euro.

  La L-1 de l’Aeroport de Palma no és una simple línia de transport urbà per als turistes que visiten l’illa o la ciutat, sinó que, de forma diària, és un trajecte que realitzen una gran quantitat de persones procedents de les illes menors que es desplacen a Palma per motius de salut, amb consultes i tractament mèdic a Son Espases, o bé per un nombre considerable d’estudiants universitaris que van i vénen des de les illes d’Eivissa, Formentera i Menorca per cursar els seus estudis.

  L’esmena presentada per Més per Menorca, PSIB i Gent per Formentera compta amb l’aprovació de la majoria de la cambra i per tant representa una estalvi important per a tots aquells que es veuen obligats a usar l’esmentada línia d’autobús.

Els pressupostos 2017 de la CAIB destinen 24’3 milions a Menorca en inversions, un 31% més

Més per Menorca expressa la seva satisfacció pel suport que rebran diverses actuacions. A més s’incrementa en 3’6 milions el finançament del Consell, que serà de 43,9 milions

 Més per Menorca es mostra satisfeta per la millora que suposa el tractament en inversions i finançament del Pressupost de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de 2017 per a Menorca. En termes globals el Govern invertirà a Menorca 24’32 milions d’euros, que representa un augment del 31% respecte a 2016. Inversions que es dedicaran majoritàriament a depuradores, educació i sanitat. 

 Per altra banda, una altra bona notícia de cara al proper any és que el Consell de Menorca rebrà del Govern balear en tema de finançament 3’6 milions d’euros més que el 2016, per així arribar l’any 2017 als 43’4 milions d’euros. Un fet que serà possible gràcies a la major recaptació de la CAIB.

Inversions i ajuts a Menorca

 El Projecte de llei dels Pressupostos de la CAIB 2017 preveuen una distribució diversa en àrees i municipis. Així, a Alaior, existeix el compromís perquè el Pati de Sa Lluna sigui un centre de dinamització cultural per al municipi, però també de referència insular, amb 250.000€ del PressCAIB17 i altres 800.000€ com a projecte de l’ATB amb impost turístic. També al Centre Bit Menorca, ubicat a Alaior, s’hi destinaran 180.000€ del PressCAIB17. Aquesta aposta per la innovació i la tecnologia també arriba a Maó, a l’Estació científica La Mola amb 260.000€. En aquest sentit es treballa per canviar el model econòmic, apostant pels sectors quinari i quaternari.

 Cal tenir en compte també que per primera vegada, uns pressupostos del Govern contemplaran una partida específica de 60.000€ per a la gestió i promoció de l’illa com a Reserva de Biosfera. Quan a Educació, els PressCAIB2017 garanteixen la segona fase de les obres de l’Escola d’Adults a Maó per al 2017.

 En Cultura existeix un ferm compromís del Govern amb la Menorca Talaiòtica i el patrimoni de Pedra en Sec, com a Patrimoni de la Humanitat, amb un ajut de 100.000€.

També s’ha fet visible el suport del Govern a la Fundació del Teatre Principal de Maó, que passa d’una dotació de 3.000 a 50.000€. Altrament, a Ciutadella, el Premi Born de Teatre veurà el seu estaló amb 10.000€ per a la seva promoció estatal. S’amplia, també, el personal del Museu, de la Biblioteca i de l’Arxiu de Menorca, amb un total de 5 persones més, per poder atendre i dinamitzar millor aquests tres centres culturals. Per altra banda els ajuntaments i Consell de Menorca rebran del PressCAIB17 45.000€ per a la normalització lingüística del català.

 Pel que fa a l’esport, el Govern de les Illes Balears es compromet amb el Consorci de Desenvolupament de l’Esport de Ciutadella, amb una aportació de  140.000€, i 190.000€ amb Consorci Pavelló Esportiu de Maó. Els clubs i esportistes veuran l’any que ve garantits i els ajuts per als desplaçaments fora de l’illa, amb un programa que s’incrementa fins a 1.500.000€.

 La inversió més destacada per a 2017 a Menorca són els 9 milions d’euros per a les millores en diferents aspectes de tota la infraestructura portuària del Port exterior de Son Blanc.

 En matèria assistencial, els PressCAIB17 preveuen una promoció d’habitatge social a Menorca, i ajudes per valor de 450.000€ en lloguer per a famílies necessitades i amb manca d’ingressos.

 També per a millores d’infraestructures, el Govern obre una línia d’ajuts de 100.000€ per als escorxadors, per la qual cosa els de Maó i Ciutadella se’n podran beneficiar.

 Amb tot, Més per Menorca està treballant en diverses esmenes per millorar el Pressupost de la CAIB 2017, davant la que serà l’aprovació definitiva.

Pep Castells presenta una Proposició No de Llei per regular els deures escolars fora de l’horari lectiu

El diputat de Més per Menorca ha explicat que cap normativa obliga els infants en l’afer i veu convenient que sigui, en tot cas, contemplat als projectes educatius

Més per Menorca, a través del seu diputat Josep Castells, presenta una Proposició No de Llei per limitar o regular els deures escolars fora de les hores lectives del centres. En aquest sentit, Castells ha explicat avui en roda de premsa la finalitat de la proposta, que en cap cas pretén que la política es puguin immiscir-se en temes pedagògics, però sí que pugui establir que els deures fora de l’horari lectiu responguin a un opció pedagògica plantejada pel propi centre.

La Proposició No de Llei té com a objectiu fonamental que la Conselleria d'Educació prengui les mesures oportunes perquè, a partir del curs 2017-18, com a principi general, els continguts del currículum s'assolesquin en l'horari lectiu. No hi ha cap norma que imposi als estudiants el deure de fer feines fora de l'horari lectiu.

Altrament, la mateixa proposta deixa la porta oberta a que els centres, sempre en el marc del seu projecte educatiu, incloguin la possibilitat que fora de l'horari lectiu els alumnes puguin dur a terme activitats que els permetin desenvolupar competències alternatives a les que es treballen en l'horari lectiu, sempre que siguin en el marc del projecte educatiu; perquè pugui ser conegut pels pares a l'hora de triar centre; perquè no respongui tampoc a una decisió unilateral del docent pel simple fet que no té prou hores per acabar el programa i perquè estiguin planificades i suposin una dedicació raonable i distribuïda en el temps per part estudiants.

Per tant, segons explicà Castells, no es pretén que des del Parlament es digui si hi ha d'haver deures, i molt menys com han de ser. Simplement defensam el drets dels infants a l'oci i a l'educació de qualitat, deixant el tema de la fixació dels deures a l'autonomia de cada centre.

Més per Menorca prepara el seu I CONGRÉS, a celebrar el proper mes de maig

L’Assemblea aprovà el passat 17 de setembre convocar aquesta cita política per remarcar el nou l’ideari de la formació fins a 2025

  Més per Menorca inicia els preparatius per a la celebració del I Congrés de la coalició d’ençà la seua constitució, l’any 2014. A l’esmentada assemblea es va nomenar la Comissió Organitzadora, formada per sis persones, que anirà treballant la documentació pertinent fins aleshores. S’inicia, per tant, un procés que ha de fructificar en un projecte de futur dirigit a una Menorca més cohesionada i que preservi els seus valors socials, naturals i culturals; una terra on ningú se senti rebutjat i que oferesqui més oportunitats als joves.

  La cita congressual té un triple objectiu:

1) Fixar l’ideari de Més per Menorca

2) Establir un model organitzatiu que propiciï la participació en uns moments històrics en els quals la gent demanda més transparència i més coherència als partits,

3) Definir, de forma oberta, quina Menorca volem en l’horitzó de l’any 2025, i com ho hem de fer per arribar-hi.

  La Comissió Organitzadora fa una crida a la gent, siguin o no adherits a la formació, ja què el Congrés pretén una obertura ampla a la participació, perquè es puguin fer aportacions i es pugui opinar i proposar quina Menorca volem en l’horitzó de 2015. 

  En la mateixa línia es demana que els participants puguin dona també una visió crítica sobre el funcionament de l’organització i de les institucions on Més per Menorca hi és present, així com en l’afer dels respectius responsables. La finalitat del Congrés és la d’establir un camí engrescador on dibuixar la societat menorquina del futur.  Més per Menorca vol implicar el major nombre de gent possible per fer realitat una Menorca, nova, diferent, sostenible, emprenedora i feta per als menorquins i menorquines.