Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ajuntaments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ajuntaments. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 de febrer del 2017

El Parlament instarà el Govern espanyol perquè derogui les Lleis Montoro i perquè revisi els ajuts a Fundacions

Les dues propostes de Més per Menorca han obtingut el vot favorable de la majoria a la sessió de la Comissió d’Assumptes Institucionals


Patricia Font i Nel Martí, de Més per Menorca
Dues Proposicions No de Llei presentades per Més per Menorca han obtingut el vot favorable de la majoria a la Comissió d’Assumptes Institucionals. El grup menorquinista demana que el Parlament de les Illes Balears insti el Govern de l’Estat a derogar i a revisar, les conegudes Lleis Montoro. Per una banda, que es derogui la Llei 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, que afectava l’operativitat econòmica dels municipis; i per altra banda que sigui revisada o modificada la Llei orgànica 2/2012, del 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, en la part que afecta als recursos dels ajuntaments. El

També, i en l’altra proposta, es demana que s’insti al Govern l’Estat per eliminar les subvencions que donen diferents ministeris a fundacions lligades o vinculades a partits polítics. En la mateixa línia, sol·licita, alhora, la revisió de la Llei de Finançament dels Partits Polítics, perquè aquesta sigui més transparent i que contempli l’exclusió d’ajudes a entitats que manifesten valors antidemocràtics o en contra els Drets Humans.

La PNL per a la derogació de les Lleis Montoro ha tingut el seu debat, sobretot per part del Grup Socialista, que no ha vist bé dos punts dels quatre, però finalment ha quedat aprovada quant al seu contingut principal.

Quant a l’eliminació de les subvencions per parts d’alguns ministeris a fundacions lligades a partit polítics i la reforma de la Llei de Finançament dels Partits, ha estat aprovada amb més consentiment, encara que el PP PP hi ha votat en contra.

El Portaveu de Més per Menorca al la cambra autonòmica, Nel Martí, s’ha mostrat satisfet per l’aprovació de dues propostes que acabaran a Madrid, si més no, per demostrar el rebuig majoritària de la representació parlamentària balear a unes lleis estatals que afecten els municipis i, per altra banda, que expressen manca de transparència en la concessió d’ajuts. “No pot ser que molts ajuntaments tenguin l’economia sanejada i recursos per fer inversions i contractacions, però aquesta llei no li ho permet, per la qual cosa, afecta els serveis del ciutadans”.

Altrament, Martí entén que la Llei per al finançament dels partits “ha d’evitar que les Fundacions lligades als partits es poguessin beneficiar-se ajudes públiques amb la finalitat d’alimentar l’activitat dels seus partits”.



dimarts, 24 de gener del 2017

Menorca rebrà 4,1 milions d’inversió en projectes finançats per l’Impost de Turisme Sostenible

7 projectes han estat adjudicats a la nostra illa, el 13,6% del total de 30 milions que el Govern repartirà als 47 projectes finançats amb el tribut


Camí de Cavalls i Castell de Santa Àgueda

  Menorca, igual que la resta de les Illes Balears, ja coneixen les primeres inversions que ha generat l’aplicació del nou Impost de Turisme Sostenible, o ecotaxa, com més popularment se’l coneix. La comissió tècnica ja ha avaluat les propostes presentades a la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible (CITS) per ser finançats amb els fons recaptats amb el tribut esmentat. Disposa d’un document gairebé tancat en el qual selecciona 47 projectes en total, aprovats ahir al Comitè Executiu, pendent de ratificar per la Comissió (CITS).

 Menorca té adjudicats 7 projectes per un import de 4,1 milions d’euros, el que representa el 13,6% de la quantia total a repartir, que són 30 milions. A Mallorca, l’ITS destinarà el 64,9%; a Eivissa el 19% i a Formentera el 2,4%.


Depuradora de Ciutadella i Convent de Sant Diego d'Alaior

  Tot plegat és el resultat d’aplicar la recaptació de l’ecotaxa en inversions dirigides a beneficiar els efectes del turisme a les nostres illes i a millorar el patrimoni pel que fa al Pla Anual corresponent a 2016. Així, el 79,4% del total va destinat a projectes mediambientals amb un significatiu percentatge a les inversions de la millora de les infraestructures hídriques i del cicle de l’aigua, que s’ha fixat com a objectiu prioritari enguany. La resta, el 20,6% anirà destinat a la recuperació i rehabilitació del patrimoni històric i cultural, a la recerca científica, desenvolupament i innovació tecnològica; a la millora de la formació i la qualitat de l’ocupació foment de la desestacionalització i l’activació de productes turístics en temporada baixa.


La presidenta del Consell, Maite Salord

Coneguda la selecció de les propostes presentades, la presidenta del Consell Insular de Menorca, Maite Salord, n’ha fet una primera valoració positiva, ja que significa posar en pràctica la recaptació del nou tribut. Salord ha manifestat que “des del primer moment hem donat suport a la implantació d’aquest impost i, a més, creim que el Govern ha fet una bona feina, en tant pocs mesos, per fer-lo realitat i que avui puguem parlar de projectes i finançaments concrets”. La presidenta insular ha volgut agrair la feina de recaptació duita a terme pels establiments hotelers, “tenint en compte les dificultats que ha tingut, considerant que és el primer any que s’aplica, però que, alhora, serà un impost que tindrà més recorregut”. Salord també ha indicat que “en el cas de Menorca, l’assignació de 4,1 milions respon a allò que estava fixat i determinat, si bé hem de lamentar que no s’hagin contemplat els projectes presentats pels ajuntaments, un tema que en properes convocatòries s’hauria de reconduir”.

 Al respecte, indicar que han estat molts els projectes presentats i que es feia molt complicat donar cobertura a totes les propostes. Un total de 237 projectes han optat a les inversions de l’impost, que sumen un total de 185 milions d’euros, quan només n’hi havia disponibles 30.

  Cal tenir en compte, també, que la recaptació total de 30 milions correspon a mig any (a partir del juliol de 2016). El Govern entén que per a 2017, quan l’impost tindrà vigència durant tota l’anualitat, la recaptació total podria ser d’un 60 milions, que suposaria, amb els mateixos percentatges de distribució que enguany, que cada illa podria rebre el doble del que ha rebut en aquesta primera inversió.

Torres de defensa de Sanitja (Es Mercadal) Rambla (Maó)


Els projectes d’inversió directa a Menorca (3,1 milions)


1-Conducció de la dessaladora de Ciutadella al dipòsit de Son Blanc: 583.000€
2-Prova pilot d’injecció d’aigua depurada per recuperació d’aqüífers: 850.000€
3-Consolidació de la muralla del Castell de Santa Àgueda: 118.000€
4-Pla de gestió i recuperació del Camí de Cavalls: 260.000€
5-Rehabilitació de la torre de defensa de Sanitja (Es Mercadal): 250.000€
6-Rehabilitació torre de defensa Rambla (Maó): 177.000€
7-Rehabilitació patrimoni i dotació del convent de Sant Diego: 885.000€

Inversions indirectes mitjançant projectes d’àmbit balear

La Comissió de l’ITS contempla un milió d’euros que també repercutirà a Menorca i que són projectes integrals d’àmbit balear. Seran inversions en matèria d’investigació, recerca, innovació, creació de producte turístic, foment de la desestacionalització o promoció del turisme sostenible en temporada baixa, entre alguns altres.


dijous, 12 de gener del 2017

La jura de bandera des Castell és un exemple de despesa pública inútil per a un acte militar anacrònic

Va costar 3.655 euros, i tot i no tenir un cost considerable, la celebració castrense duita a terme el passat octubre és una malversació de recursos públics




  L’acte de jura de la bandera espanyola celebrada a la població des Castell el passat mes d’octubre ha costat a l’erari públic 3.655 euros. Certament, no és una quantitat molt important, però sí és una despesa innecessària i inútil per sufragar un acte que té molt de militar i ben poc de civil.

  Es tracta d’una expressió militar que té encara reminiscències franquistes i poc o gens de la representativitat cultural diversa i democràtica en què ha esdevingut la societat espanyola del segle XXI. Entenem que després de més de 40 anys de la mort del dictador i de 38 de la implantació del sistema democràtic, els actes d’enaltiment militar, reproduït  amb el mateix format que en el règim franquista, no és altra cosa que voler mantenir un estatus de presència militar autoritària per voler infondre a la societat un missatge de garantia uniforme i imperialista de l’Estat espanyol. En ple segle XXI les Forces Armades de l’Estat han d’esdevenir un cos seguretat i ordre al servei de les institucions democràtiques (totes) i sobretot d’una població que és plural i que es vol expressar des de la llibertat en el marc d’una Europa moderna i avançada.


 Per tant, des de Més per Menorca es reprova, una vegada més, aquests tipus de celebració anacrònica que s’impulsa des de les comandàncies militars i el Ministeri de Defensa i a més denuncia la despesa inútil de recursos públics que suposa l’organització dels seus actes.




dimecres, 23 de novembre del 2016

Els pressupostos 2017 de la CAIB destinen 24’3 milions a Menorca en inversions, un 31% més

Més per Menorca expressa la seva satisfacció pel suport que rebran diverses actuacions. A més s’incrementa en 3’6 milions el finançament del Consell, que serà de 43,9 milions





 Més per Menorca es mostra satisfeta per la millora que suposa el tractament en inversions i finançament del Pressupost de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de 2017 per a Menorca. En termes globals el Govern invertirà a Menorca 24’32 milions d’euros, que representa un augment del 31% respecte a 2016. Inversions que es dedicaran majoritàriament a depuradores, educació i sanitat. 

 Per altra banda, una altra bona notícia de cara al proper any és que el Consell de Menorca rebrà del Govern balear en tema de finançament 3’6 milions d’euros més que el 2016, per així arribar l’any 2017 als 43’4 milions d’euros. Un fet que serà possible gràcies a la major recaptació de la CAIB.

Inversions i ajuts a Menorca

 El Projecte de llei dels Pressupostos de la CAIB 2017 preveuen una distribució diversa en àrees i municipis. Així, a Alaior, existeix el compromís perquè el Pati de Sa Lluna sigui un centre de dinamització cultural per al municipi, però també de referència insular, amb 250.000€ del PressCAIB17 i altres 800.000€ com a projecte de l’ATB amb impost turístic. També al Centre Bit Menorca, ubicat a Alaior, s’hi destinaran 180.000€ del PressCAIB17. Aquesta aposta per la innovació i la tecnologia també arriba a Maó, a l’Estació científica La Mola amb 260.000€. En aquest sentit es treballa per canviar el model econòmic, apostant pels sectors quinari i quaternari.

 Cal tenir en compte també que per primera vegada, uns pressupostos del Govern contemplaran una partida específica de 60.000€ per a la gestió i promoció de l’illa com a Reserva de Biosfera. Quan a Educació, els PressCAIB2017 garanteixen la segona fase de les obres de l’Escola d’Adults a Maó per al 2017.

 En Cultura existeix un ferm compromís del Govern amb la Menorca Talaiòtica i el patrimoni de Pedra en Sec, com a Patrimoni de la Humanitat, amb un ajut de 100.000€.
També s’ha fet visible el suport del Govern a la Fundació del Teatre Principal de Maó, que passa d’una dotació de 3.000 a 50.000€. Altrament, a Ciutadella, el Premi Born de Teatre veurà el seu estaló amb 10.000€ per a la seva promoció estatal. S’amplia, també, el personal del Museu, de la Biblioteca i de l’Arxiu de Menorca, amb un total de 5 persones més, per poder atendre i dinamitzar millor aquests tres centres culturals. Per altra banda els ajuntaments i Consell de Menorca rebran del PressCAIB17 45.000€ per a la normalització lingüística del català.

 Pel que fa a l’esport, el Govern de les Illes Balears es compromet amb el Consorci de Desenvolupament de l’Esport de Ciutadella, amb una aportació de  140.000€, i 190.000€ amb Consorci Pavelló Esportiu de Maó. Els clubs i esportistes veuran l’any que ve garantits i els ajuts per als desplaçaments fora de l’illa, amb un programa que s’incrementa fins a 1.500.000€.

 La inversió més destacada per a 2017 a Menorca són els 9 milions d’euros per a les millores en diferents aspectes de tota la infraestructura portuària del Port exterior de Son Blanc.

 En matèria assistencial, els PressCAIB17 preveuen una promoció d’habitatge social a Menorca, i ajudes per valor de 450.000€ en lloguer per a famílies necessitades i amb manca d’ingressos.

 També per a millores d’infraestructures, el Govern obre una línia d’ajuts de 100.000€ per als escorxadors, per la qual cosa els de Maó i Ciutadella se’n podran beneficiar.


 Amb tot, Més per Menorca està treballant en diverses esmenes per millorar el Pressupost de la CAIB 2017, davant la que serà l’aprovació definitiva.



divendres, 28 d’octubre del 2016

La batlessa d’Alaior ha d’assumir la responsabilitat per deixar perdre la inversió dels pluvials del polígon

Coia Sugrañes vol desviar l’atenció dels fets, quan, essent diputada, va permetre que la partida econòmica fos destinada a Campos




  Més per Menorca vol recordar el cinisme que manté l’equip de govern de L’ajuntament d’Alaior i en concret la batlessa Coia Sugrañes, respecte a les inversions previstes al seu dia per a l’execució de la canalització del pluvials del polígon industrial d’Alaior. Una vegada més el govern municipal alaiorenc, amb la seva batlessa al capdavant, insisteix perquè el Govern balear pressuposti i dugui a terme unes obres que la mateixa Sugrañes va deixar perdre la passada legislatura quan era diputada i alhora batlessa d’Alaior.

  El passat 5 d’abril el grup parlamentari va presentar una Proposició No de Llei demanant responsabilitats al Govern Bauzá per la modificació del conveni entre l’Ajuntament d’Alaior i el Ministeri de Medi Ambient amb la conseqüent desviació d’aquesta partida econòmica a una obra de Campos. El fet va ocórrer essent Coia Sugrañes batlessa d’Alaior i, alhora, diputada del Grup Popular a la cambra balear. Tot i afirmar, la batlessa, desconèixer els fets, el llavors conseller Gabriel Company va afirma en sessió parlamentària que Sugrañes coneixia la modificació i la desviació de la inversió, deixant Alaior sense l’execució de les obres dels pluvials.

  Per tant, el passat mes de maig Més per Menorca ja va actuar al respecte, fent notar en sessió parlamentària la flagrant negligència de Coia Sugrañes i l’estranya operació encoberta sargida entre l’Executiu Bauzá i la connivència de la batlessa i llavors diputada alaiorenca. Per açò el grup menorquinista va demana la reprovació de l’Executiu Bauzá i del conseller Company; resolució que va ser aprovada i que recull el Butlletí Oficial del Parlament (BOPIB) el 27 de maig de 2016 en el seu nº47. També s’aprovà, a petició feta per Més per Menorca, la proposta d’instar al Govern de les Illes Balears a  “incloure el projecte d’obres per a l’evacuació d’aigües pluvials al polígon d’Alaior en els futurs convenis entre el Ministeri de Medi Ambient i el Govern, destinats a l'execució d'obres hidràuliques d'interès general”.

  És evident que Coia Sugrañes i el seu equip municipal  no volen assumir responsabilitats i mantenen una actitud de cinisme polític inacceptable, volent desviar l’atenció de la realitat ocorreguda. El que demana ara el seu grup al plenari de l’Ajuntament no té sentit. Les competències en matèria d’obres de desaigües urbanes són del propi consistori i hauria d’explicar al seus ciutadans la veritat: que una inversió destinada a Alaior, convinguda amb el Ministeri de Medi Ambient, ella la deixàs perdre i permetés que fos desviada a Campos.


divendres, 14 d’octubre del 2016

El Consell presenta 9 projectes per ser finançats amb l’Impost de Turisme Sostenible

La presidenta Maite Salord destaca la bona feina feta amb el Govern i recorda que el repartiment a cada illa es basa en el criteri de territorialitat, d’acord amb la Llei de Finançament dels consells

El Consell Insular de Menorca ha fet públic els 9 projectes que presentarà al Govern de les Illes Balears per ser finançats amb la recaptació de l’Impost de Turisme Sostenible. La institució insular recorda que la distribució de la recaptació de l'impost respectarà el criteri de territorialitat d'acord amb la llei de finançament dels consells insulars i que, anualment, es fixaran unes àrees prioritàries d'actuació.

La finalitat prioritària de l’impost és mediambiental, però també en la preservació del patrimoni històric i cultural i la promoció d’un turisme sostenible.. Des de la Presidència del Consell de Menorca, la seva titular, Maite Salord, vol remarcar la bona feina de col·laboració entre la institució insular i el Govern de les Illes Balears, alhora que recorda que el repartiment per illes de la recaptació de l'impost es farà basat en el criteri de territorialitat d'acord amb la llei de finançament dels consells insulars i que, anualment, es fixaran unes àrees prioritàries d'actuació.

Estudi del camí de Cavalls i recuperació dels béns etnològics de les finques agrícoles

1.- Pla de gestió i recuperació del Camí de Cavalls
Serà un pla que defineix una sèrie d'actuacions de millora del Camí de Cavalls per a corregir l'origen d'aquests processos erosius com, per exemple: col·locació d’escalons i rampes amb pedra en sec, tasques d'empedrat puntual, reconducció d'aigües superficials, i l’acordonament a banda i banda del camí.

2.- Menorca Smart Island
És un projecte que pretén fer-se amb una infraestructura tecnològica que permeti al Consell recollir informació sobre diferents àmbits que es considerin sensibles i d’importància per la singularitat de l’illa. La informació tindrà rellevància en la presa de decisions per augmentar l’eficiència i tractar les situacions de forma intel·ligent. L’impacte en el territori per la mobilitat (camins rurals, Camí de Cavalls, jaciments arqueològics, platges, aparcaments i carreteres); l’anàlisi de l’ús dels recursos hídrics i de les energies renovables; la gestió de residus; la millora de la qualitat de vida de ciutadans, visitants i empreses; generació de nous models de negoci i contribució a la diversificació econòmica i l'ocupació o l’impuls al sector turístic, en seran els objectius principals.

3.- Restauració d'elements etnològics i millora ambiental de les finques agrícoles
El projecte consisteix en la recuperació i restauració de diferents elements etnològics que formen part del patrimoni històric i cultural (aljubs, síquies empedrades, cisternes...), a les finques agrícoles professionals, millorant de forma directa els serveis ambientals que generen, en especial la conservació del paisatge, la prevenció de risc d’incendis, risc d’inundacions i la millora de la biodiversitat.

4.- Primera Fase per a l'eficiència en l'ús de l'aigua als allotjaments turístics
Es durà a terme en diverses tipologies d'establiments d'oferta d’allotjament turístic. L'objectiu final és avaluar l'efectivitat de les mesures aplicades, i per tant, el projecte durà associat un important esforç de mesura de la seva efectivitat econòmica i ambiental, de cara a extreure informació útil per poder aplicar en el futur en altres allotjaments. Reduir l'ús de l'aigua en jardineria, en piscines i el consum humà i de serveis.

Castell de Santa Àgueda i les Coves subterrànies de Cala Blanca

5.- Les Coves de Cala Blanca com a oferta turística (Ciutadella)
Es pretén adequar els espais a les visites guiades a visitants i ajudar així a protegir aquest entorn tan delicat. S'han de connectar les dues coves mitjançant un túnel per poder enllaçar la visita, així com aportar a l'espai totes les infraestructures necessàries per poder garantir la seguretat dels visitants i la satisfacció dels mateixos.

6.- Consolidació del castell medieval de Santa Àgueda (Ferreries)
És propietat del Consell Insular de Menorca i és el major jaciment arqueològic d'època islàmica de l'illa, amb estructures arquitectòniques monumentals. Ja hi ha redactat el projecte d'execució. S'està redactant el plec de condicions per treure a concurs la intervenció.

7.- Rehabilitació de la Torre de defensa de Sanitja (Es Mercadal)
Es tracta d'una torre de defensa costanera britànica, Es troba en greu perill i és un bé de titularitat pública, ja que pertany a la Demarcació de Costes. El Consell Insular de Menorca ja té redactat el projecte d'execució.


A l'esquerra, Torre de Sanitja; a la dreta, Torre de Rambla de Maó

8.- Rehabilitació de la Torre de defensa de Rambla (Maó)
Es troba en greu perill de col·lapse. Es tracta d'un bé de titularitat pública, ja que pertany a la Demarcació de Costes. El Consell Insular ja té, també, redactat el projecte d'execució. 

9.- Centre d’interpretació del camp de Menorca a la finca de Milà Nou (Maó)
Reforma integral de la finca de Milà Nou, propietat del Consell Insular, i situada dins el Parc Natural de s'Albufera des Grau, per adaptar-la en un equipament de la Reserva de Biosfera i convertir-se en un centre d'interpretació del món agrari i pagès. Restarà preparat per albergarà serveis de pernoctació per als visitants que realitzin etapes del Camí de Cavalls. La finca agrària es posarà en actiu, i estarà associada a l'Escola de Capacitació Agrària de Sa Granja.


dimarts, 11 d’octubre del 2016

Per una solució urgent als jutjats de Ciutadella i suport a l’oferta de l’alcaldessa d’ubicar-se als terrenys de Santa Rita

Més per Menorca també considera necessari la rescissió del contracte amb el Ministeri de Justícia per trobar una millor ubicació per a la seu judicial de Ciutadella i activar l’espai de Can Saura per a l’ús cultural

Joana Gomila, alcaldessa de Ciutadella
Més per Menorca creu que la situació de paràlisi d’algunes infraestructures de Ciutadella, que deixen la ciutat en un estat d’impàs en diverses matèries i bloquegen solucions administratives i culturals, són preocupants. És el cas de la nova seu judicial de Ciutadella que l’anterior govern del PP va facilitar al Ministeri de Foment perquè s’ubicàs a l’edifici de propietat municipal de Can Saura Miret, amb un contracte de lloguer de 4 anys signat el mes de març de 2015, poc abans de les eleccions municipals.

Després de més de 18 mesos el Ministeri no ha donat cap passa, ni s’ha instal·lat a les dependències de l’antic immoble aristocràtic ni tampoc respon satisfactòriament a les reiterades alternatives ofertes per l’actual equip de Govern que encapçala l’alcaldessa Joana Gomila. Una situació que resta empantanegada, que preocupa a la ciutadania i Ajuntament i que s’agreuja encara més per la situació d’un Govern en funcions a Madrid, des de fa mesos.

Dues propostes

A pesar de tot, Joana Gomila ha treballat amb el tema des que arribà a l’alcaldia. Ara torna a llançar una nova oferta perquè el Ministeri de Justícia pugui valorar la proposta i la negociació pugui acabar amb la rescissió del contracte de Can Saura. Gomila ha ofert els terrenys de Santa Rita, de 3.300 metres quadrats perquè el Ministeri de Justícia hi construesqui l’edifici judicial que concentri tots els jutjats que actuen a Ciutadella: dos d’Instrucció de Primera Instància i el Jutjat de Lo Social, entre altres serveis de la judicatura i l’Administració de Justícia. La parcel·la ja compta amb la qualificació urbanística de sòl administratiu. Són aquests uns terrenys que ja s’havien ofert a Ministeri, però llavors no tenien la qualificació adient i no era encara de propietat municipal, fet que sí ho és ara. Fa uns mesos l’Ajuntament, amb la col·laboració del Govern balear, també havia ofert l’estació marítima desocupada del port antic, però el Ministeri la va refusar per considerar-la una operació transitòria massa cara.


Zona ratllada, on ofereix l'Ajuntament la ubicació dels nous Jutjats

Cantonada a peu de carrer. Al fons la Residència Geriàtrica de Santa Rita
Tanmateix, l’Ajuntament de Ciutadella ha ofert també ara una segona alternativa. És tracta d’un finca al Passeig de Sant Nicolau, de 800 metres quadrats, just vora la cantonada de carrer de República Argentina, a molt pocs metres de les actuals dependències de la Comissària de Policia Nacional i dels actuals Jutjats de Primera Instància, per la qual cosa facilitaria les tasques i la interacció entre policia nacional i serveis judicials. La finca és de propietat privada, però amb disposició assegurada per a la venda. Tot i açò necessitaria una reforma íntegra.


Edifici de façana arquitectònica situat al Passeig de Sant Nicolau. Antiga fàbrica de Can Lluiset

Mentre la nova seu judicial que quedàs enllestida, l'Ajuntament podria oferir una alternativa transitòria, com és una plena ocupació de la segona planta de l'edifici de Correus (on ara hi ha el Jutjat de Lo Social), mentre la seu definitiva dels jutjats no fos del tot acabada.

La via cultural de Can Saura
Joana Gomila presentarà per escrit les ofertes al Ministeri i sol·licitarà, alhora, l’anul·lació del contracte de lloguer de Can Saura. D’acceptar el Ministeri una de les dues ofertes i assentir a la rescissió del contracte, l’Ajuntament, a més de resoldre el tema de les instal·lacions judicials de la ciutat, obriria la via per dissenyar la projecció cultural de tot l’edifici de Can Saura. Una pretensió al que anava destinat l’immoble després de la seva adquisició i pel qual van lluitar, llavors i ara, no només els actuals partits que formen el Govern de Ciutadella, sinó també tot el sector cultural, turístic i comercial de la ciutat.

Més per Menorca no pot fer més que donar suport al treball i alternatives presentades pel consistori de Ciutadella, ja que pateix, des de fa molt de temps, la paràlisi d’algunes infraestructures vitals per al normal desenvolupament administratiu, social i cultural del municipi. Un altre tema aturat i que també depèn de Madrid és el Teatre des Born.


Més per Menorca


dilluns, 19 de setembre del 2016

Més per Menorca exigeix al Govern el compliment del requisit del català en les diferents convocatòries públiques

El portaveu parlamentari, Manel Martí, demana que sigui corregida la resolució de l’Escola Balear de l’Administració Pública (EBAD) i que incorpori el català a les proves



  Més per Menorca es mostra sorprès i dolgut alhora per les diverses convocatòries de places públiques en els quals no es dóna compliment al mandat legislatiu d'incorporar el requisit de català per a ser treballador públic, independentment de si afecta a la funció pública o a algun organisme del sector instrumental (per al qual s'està tramitant actualment un decret de desenvolupament). En paraules del portaveu parlamentari de la coalició, Manel Martí,el mandat era clar i inequívoc: “la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma ha de funcionar com a requisit en tot l'àmbit de les administracions autonòmiques”.

  Aquesta declaració de Més per Menorca ve arran de la Resolució de la presidenta de l’Escola Balear d’Administració Pública per la qual s’aproven la convocatòria i les bases que han de regir el procés selectiu per dur a terme el Curs Bàsic de capacitació per a l’accés a la policia local, publicada ja al BOIB. Versió PDF

  En aquesta convocatòria d’un nou curs bàsic per a la formació de policies locals no s’inclou el coneixement de català, com així s’exigeix per a qualsevol lloc de feina de la Funció Pública. Aquest curs és el filtre per després accedir a les places dels diferents ajuntaments. El problema rau en què quan els aspirants hagin superat el Curs Bàsic sense haver fet les proves de català es trobaran amb què aquest requisit els serà exigirà als ajuntaments, i sense haver acreditat els corresponents coneixement en la llengua pròpia, no podran accedir a la plaça municipal. A més, Martí recorda que aquest és un punt inclòs a la Llei de Coordinació de les Policies Locals i el seu Reglament:

  Article 188
Accés al curs de formació bàsica i requisits
1. L’accés al curs de formació bàsica es fa un cop superades les proves selectives que convoqui l’Escola Balear d’Administració Pública.
2. Els requisits per ser admès en les proves d’accés al curs de formació bàsica són els següents:
a) Tenir la nacionalitat espanyola.
b) Tenir devuit anys complerts.
c) Posseir el títol acadèmic o un d’equivalent per al grup al qual pertany la plaça convocada d’acord amb la legislació bàsica de l’Estat.
d) No patir cap malaltia o defecte físic o psicofísic que impedeixi o minvi el desenvolupament correcte de les funcions, en relació amb el quadre d’exclusions de l’annex 5 d’aquest Reglament.
e) No haver estat separat del servei de l’Administració local, autonòmica o estatal, ni estar inhabilitat per a l’exercici de la funció pública.
f) No tenir antecedents penals per delictes dolosos.
g) Estar en possessió dels permisos de conduir de classe A, B i BTP en vigor.
h) Comprometre’s a dur armes i, si escau, a utilitzar-les, mitjançant una declaració jurada.
i) Acreditar, si escau, el nivell de coneixements de la llengua catalana que determini la legislació vigent. Disposició. Versió PDF

  Per al portaveu del grup parlamentari Més per Menorca, “de res haurà servit canviar la Llei de Funció Pública i recuperar la DG de Política Lingüística, si la resta del Govern -totes les conselleries- no actuen en la mateixa direcció i donant compliment al mandat del Parlament”.

En aquest sentit Martí demana al Govern que rectifiqui i que “totes les conselleries remin en el mateix sentit de fer del català una llengua d'ús preferent a l'administració”.