Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Transparència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Transparència. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de maig del 2017

El 1r. Congrés proposa la creació d’un Coordinador General i convertir-se en una nova formació política


Les dues jornades, a celebrar el propers dies 20 i 21, compten amb 4 esmenes per a l’Ideari polític i 21 per al model d’Organització




 Més per Menorca està perfilant els darrers detalls per a la celebració del seu primer Congrés. Una cita on la ara coalició menorquinista planteja als seu adherits la possibilitat de realitzar canvis amb la única finalitat d’avançar en l’àmbit polític i social de Menorca, però també en altres espais d’actuació que són el Parlament de les Illes Balears i, si fos possible en futures cites electorals, a les Corts Espanyoles i Europa.

 El congrés centra tres grans eixos de debat: L’Ideari polític, el model d’Organització i el document de la Menorca 2025, essent aquest darrer el més dens per les moltes aportacions fetes i les meses de treball organitzades en 5 blocs temàtics. Es tracta d’un document per marcar l’inici o la base des d’on començar a marcar l’acció política cap a l’horitzó de la Menorca de 2025.

 Quant al document de l’Ideari, els ponents han establert un marc de debat clarament marcat amb l’actual ideologia que fixa com a pilars d’identitat els valors de l’Esquerra, del Menorquinisme i l’Ecologisme. En aquest sentit, es tracta d’aplicar pocs canvis en el vessant de les idees que ja caracteritzen Més per Menorca, més bé es pretén revisar a ajustar alguns conceptes.

Les principals novetats

 El que més interès ha generat entre els adherits és la forma o sistema d’organització que pretenen donar-li els actuals responsables. Es proposa en la Ponència d’Organització la transformació de l’actual coalició electoral en una nova formació política (que serà un partit o altra fórmula jurídica) amb personalitat política única, regida pels corresponents estatuts, comissions i reglaments. La proposta d’aquesta nova formació contempla la creació de la figura de Coordinador General, màxim òrgan unipersonal de la formació; la Comissió de Garanties i la Comissió Executiva, a més de totes les altres comissions o meses de treball que aquesta executiva cregui oportú crear. La Comissió Executiva tindrà, a més del Coordinador general, tres secretaries: la de Finances, la d’Organització i la d’Actes. S’incorporaran, també, un representant dels tres partits que ara formen la coalició (com a organitzacions fundacionals), més altres vocals designats per estatuts.

 La relació de les organitzacions polítiques que ara donen suport a la coalició Més per Menorca (PSM Més per Menorca; Iniciativa-Verds-Equo i Esquerra Republicana-Menorca) s’integraran com a formacions de suport o d’adhesió, sense cap altre status competencial o decisori. Tanmateix, aquestes formacions podran mantenir la seva independència política i jurídica de Més per Menorca i el seu propi funcionament. Tanmateix, durant l’estància a si de Més per Menorca, aquestes organitzacions polítiques es comprometen i obliguen a executar les acords presos en els òrgans competents de la formació Més per Menorca.

 La proposta d’Organització també contempla el procediment quant a les excisions dels partits integrants o bé la incorporació de noves entitats o formacions polítiques. La Ponència també regula la relació, drets i deures dels militants dels partits integrants així com la dels adherits directament a la formació de Més per Menorca.




dissabte, 18 de març del 2017

Més proves de la irregular gestió del PP amb el projecte i execució del tram de la carretera general Maó-Alaior


Més per Menorca lamenta els continuats despropòsits comesos per l’anterior Govern, el qual va gestionar les obres sense rigor ni formalitat




 La Sindicatura de Comptes confirma que el projecte del tram de Maó-Alaior de la carretera general iniciat l’any 2014 comptava amb irregularitats. Les obres que va impulsar el Partit Popular tenien una significativa oposició per part de molts sectors de la societat civil, a més dels llavors partits de l’oposició. El PP va ignorar les protestes i les advertències d’una inversió desproporcionada que incloïa execucions d’obra innecessàries i va seguir construint un projecte plegat de dubtes i d’estranys tràmits que posaren en evidència que les coses no es feien amb el màxim rigor i transparència.

 La ineficiència, les paralitzacions de les obres, les reclamacions feta per la UTE o el retard en l’execució prevista, ja donaven a entendre que el projecte i la seva gestió no és van fer bé. Produïa dubtes i inseguretat i els fets es van començar a constatar una volta l’actual equip del Govern insular va poder revisar tota la documentació. Les anomalies i irregularitats descobertes van ser notícia constant.

 Ara, la Sindicatura de Comptes ratifica les imprudències comeses, com la que descriu que“la tramitació d’urgència de l’expedient de contractació de les obres no estava justificada, ni tampoc la recomanació de la reducció del termini d’execució”. Segueixen, de l’informe de la Sindicatura, tot un seguit d’incorreccions en l’adjudicació del projecte que demostren les presses i interès del Govern del PP per iniciar les obres, tot i les recomanacions i informes jurídics, del consell i del Govern balear, que qüestionaven diversos trams i actuacions de les obres.

Tanmateix, el súmmum dels despropòsits del PP en la gestió de les obres va ser comprometre quasi 200.000 euros més de despeses que no figuraven ni al contracte ni al projecte. O sigui, el govern del PP va acordar una despesa afegida de 191.000 euros que demostra la poca transparència, a part d’una greu irregularitat, en la gestió i execució d’una obra pública milionària. Per a la rescissió del contracte del projecte Maó-Alaior, l’actual govern insular hagué d’assumir aquesta despesa contreta opacament per l’anterior equip de Govern. Per tant era una càrrega afegida que s’havia de reconèixer per part del Consell per procedir a la resolució del contracte. Amb tot, allò més rocambolesc és que el Grup Popular al Consell quan es va haver d’aprovar aquesta despesa, ara fa un any, va votar en contra.

 Més per Menorca lamenta que el projecte que va impulsar el Partit Popular hagi estat una pèrdua de temps, de doblers i d’afectació del territori per la manca de rigor i formalitat que s’hauria d’esperar per part de qui representa la ciutadania en l’acció pública. No va ser així i els diferents organismes, de cada vegada més, avalen el despropòsit comès pel PP i les presses amb què va voler engegar un projecte que, si algun interès tenia per a qualcú, no era, certament, per al del conjunt del menorquins. 



divendres, 17 de febrer del 2017

El conseller March confirma a Josep Castells que els problemes dels instituts de Maó es resoldran enguany

El diputat de Més per Menorca considera que l’IBSEC no és prou eficient en la direcció de les obres a Menorca, amb la qual cosa el conseller ha discrepat

El conseller d'Educació, Martí March i el diputat de Més per Menorca, Josep Castells

 El diputat de Més per Menorca, Josep Castells, diu està satisfet “a mitges” de les respostes donades pel conseller d’Educació, Martí March, en relació a la passivitat amb què ha actuat la conselleria amb els problemes reiterats que pateixen dos centre de secundària de Maó; per una banda, el mal funcionament de la calefacció de l’IES Cap de Llevant; i per altra, el mal estat de la coberta del poliesportiu de l’IES Pasqual Calbó. Ambdós centres pateixen, des de fa molt temps, les incomoditats que representen els dies de molt de fred i pluja intensa, respectivament.

 El conseller d’Educació del Govern de les Illes Balears, Martí March, qui ha comparegut avui a la comissió corresponent per mor d’una petició de Pep Castells, s’ha compromès a solucionar de forma definitiva els problemes de calefacció de l'IES Cap de Llevant. Ha manifestat que “l'hivern 2017-18 no hi haurà problema de fred”.
El parlamentari menorquinista havia demanat a Martí els 90.000 euros pressupostats per arranjar els problemes de calefacció i “no té sentit que no es faci o que qualcú decideixi que açò no s'ha de fer”, ha indicat Castell, qui alhora s’ha demanat “on falla la cadena de comandament?"

 En la mateixa posició s’ha mantingut amb els 300.000 euros compromesos per a arranjar els desperfectes del sostre del poliesportiu del IES Pasqual Calbó “i no s’hagi fet res. És dramàtic –ha indicat- que l'obra tingués pressupost, es licités i s'adjudiqués i després no es dugués a terme”. També es demana Castells, en aquest cas, “Qui és el responsable?”

 En aquest sentit Martí March ha respost que des de la Conselleria es tornarà a licitar el projecte perquè es dugui a terme l'estiu de 2017. “El projecte serà més ambiciós i comprendrà la restauració de tots els desperfectes que ha causat l'aigua”, ha assegurat el conseller, sense, emperò, entrar massa a donar més explicacions. Castells, en açò, considera que si comencen a licitar ara, poden començar les obres al maig i assegurar que les obres estaran enllestides aquest 2017.

 Per a Josep Castells, aquests dos episodis fa pensar que l'IBISEC (Institut Balear d'Infraesteuctures i Serveis Educatius) té mancances en el seu funcionament. “No és una cosa ni de govern de dretes ni de govern d'esquerres. Però si que és responsabilitat del Govern corregir el que no funciona dins l'IBISEC.", ha dit. El conseller March ha expressat la confiança absoluta en el personal de l'IBISEC. “Si no fos així, el cessaria”, ha indicat assegurant que no hi ha problemes de funcionament. El diputat menorquinista manté que alguna cosa falla perquè no és gens normal el que ha passat. La impressió, segons Castells, “és que la direcció d'obres no s'exerceix amb la diligència que pertoca”, al manco a Menorca.

 En aquesta línia, Castells ha proposat que la direcció de les obres als centres de Menorca es duguin des de Menorca, però no ho ha considerat adient el conseller March reiterant que l’IBSEC funciona sense cap problema.


dilluns, 13 de febrer del 2017

Aposta perquè als 16 anys els joves tenguin els mateixos drets que els adults i puguin ser més participatius

Més per Menorca demana que es rebaixi l’edat per als seus drets cívics i s’obri també el debat sobre el sufragi universal a partir d’aquesta edat




  Més per Menorca vol plantejar a la societat i a les institucions la necessitat de regular la legislació perquè els joves puguin disposar de més drets cívics a partir dels 16 anys.  Es tracta que l’ordanament jurídic contempli i reconegui per als joves els mateixos drets i responsabilitats que tenen els adults. De fet, la Proposició de Llei sobre la Iniciativa Legislativa Popular (presentada per Més per Menorca i que es debatrà aquest dimarts al Parlament), ja demana que els joves puguin presentar iniciatives legislatives a partir dels 16 anys. És una primera passa.

  A molts països d’Europa el debat de la participació cívica i política dels joves a partir dels 16 anys ja és damunt la taula. Ho és també el plantejament que es fa sobre el dret a vot a partir  aquesta edat. Una realitat que en alguns estats ja es està en marxa i la qual el Fòrum Europeu de la Joventut també en fa una aposta clara perquè l’exercici del dret al sufragi universal sigui a partir dels 16 anys.

  La realitat i el compromís amb els joves parteix de l’equiparació amb els adults dels seus drets, deures i responsabilitats. Els joves entre els 16 i 18 anys, actualment, no tenen dret a vot, però en canvi se’ls exigeix determinades responsabilitat penals; el deure a treballar i a pagar impostos; se’ls reconeix el dret al matrimoni; disposen del dret de consciència en qüestions de salut o en tractaments mèdics, etc., etc. I tanmateix, no poden votar fins els 18 anys.

  És per açò que Més per Menorca creu interessant obrir el debat i la revisió per a una major participació dels joves en la democràcia i en tots els vessants cívics que aquesta ha de representar en la societat del segle XXI.



dimarts, 10 de gener del 2017

Més per Menorca demana al PP que torni els doblers de la campanya electoral de 2007, que finançà il·legalment

Un nou informe de la Sindicatura de Comptes determina que s’havia d’haver reduït la subvenció a aquesta formació en 153.322 euros




  Un nou informe de la Sindicatura de Comptes conclou que al PP-Balears se li havia de reduir la subvenció en 153.322 euros després d’haver-se conegut dues sentències en les que queda provat que va cometre irregularitats en la comptabilitat electoral de la campanya de les eleccions autonòmiques i municipals de 2007.

  Les conclusions de la Sindicatura venen avalats per aquests fets que detallen els falls judicials: un de l’Audiència de Palma de juliol de 2013, corresponents al conegut cas Scala,  i l’altre provinent del Jutjat de Lo Penal nº 7 de Palma d’octubre de 2015. Sentències per les quals va ser condemnat l’ex gerent del Partit Popular Fernando Areal, cunyat de Jaume Matas.

  La Sindicatura de Comptes entén, amb els fets provats per la Justícia, que el PP es va excedir del límit en la despesa a la premsa i emissores de ràdio privades durant la campanya electoral, segons la Llei Orgànica del Règim Electoral General. Aquesta despesa supèrflua va ser de 51.191 euros. A aquest fet, s’hi sumen diverses factures pagades a l’esmentada campanya electoral que no figuren a la corresponent comptabilitat, amb imports de 10.525 euros del CDEIB i 36.450 de l’ Estudio Joan Rosselló SL, entre d’altres que no es van poder determinar.

  Una altra irregularitat que certifica la Sindicatura és que el PP no va separar els registres comptables dels processos electorals realitzats a cada illa, tal com recomanava la mateixa Sindicatura.

  Cal recordar, que Més per Menorca, va instar al Parlament, el novembre de 2015 (proposició que s’aprovà), perquè se sol·licitàs un informe de la Sindicatura després de les sentències que provaven la despesa en ‘negre’ del PP-Balears, constatant que aquest partit, llavors presidit per Jaume Matas, es va excedir del límit establert i, per tant, va finançar la campanya electoral de 2007 de forma il·legal, a més d’utilitzar l’estructura i els recursos de la CAIB i l’execució de despeses en B, pel que vulneraven la llei electoral i la llei de partits.

  La Proposició No de Llei de MÉS demanava també que si la Sindicatura de comptes manifesta l’incompliment de la llei electoral en la comptabilitat electoral del PP de l’any 2007, que el Govern de les Illes Balears sol·licitàs un informe al Consell Consultiu de les Illes Balears sobre la nul·litat del pagament de la subvenció electoral i el corresponent retorn de la mateixa.

  Altrament, tot i haver prescrit el delicte financer del PP, Més per Menorca demana que per ètica política i dignitat el PP retorni la quantitat rebuda al seu dia com a subvenció electoral, ja que són doblers públics rebuts per irregularitats provades per sentències judicials i informades per la Sindicatura de Comptes.



dimarts, 29 de novembre del 2016

El Parlament aprova la Llei de l’Oficina de Lluita contra la Corrupció

Més per Menorca es congratula i felicita de nou la feina realitzada per la consellera Ruth Mateu. Una nova eina per acabar amb aquesta xacra política viscuda a les Illes Balears


Diputats de Més per Menorca i Mallorca, amb la consellera Ruth Mateu, celebrant-ho Foto DBalears


Més per Menorca es congratula de l’aprovació de la Llei de l’Oficina de Lluita contra la Corrupció, que pretén disposar de mecanismes jurídics i de transparència per erradicar les pràctiques corruptes a la nostra Comunitat Autònoma, un dels territoris de l’Estat on més corrupteles s’han produït els darrers anys i amb la celebració macro judicis que han suposat una vergonya per a la ciutadania.

En aquest sentit, Més per Menorca vol reiterar, una vegada més, la felicitació a la tasca empresa per la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports i a la seva titular, Ruth Mateu, per iniciar la tramitació d’aquesta llei que ara s’aprova al plenari de la cambra parlamentària, després dels corresponents tràmits de Ponència i comissions.

A l’esmentada llei, el Grup parlamentari menorquinista havia presentat algunes esmenes com la que demanava acomplir amb els principis de neutralitat i confidencialitat. També volia assegurar, i així ha estat, la garantia que tots els ciutadans de les Illes Balears, independentment de l’illa de residència, puguin presentar denúncies i col·laborar amb l'Oficina, d'acord amb els principis de descentralització.

En una segona iniciativa, Més per Menorca, va concretar aquest dos aspectes que s’han incorporat a la llei:
-Ubicar l’Oficina contra la corrupció fora del Parlament, amb la intenció de garantir la confidencialitat dels denunciants i evitar la proximitat i influències dels mateixos diputats, els quals també poden ser investigats.
-Garantir que tots els ciutadans de les Illes Balears, independentment de la illa de residència, puguin presentar denúncies i col·laborar amb l’’Oficina d’acord amb els principis de descentralització, física o virtual, prevista a l’Estatut d’Autonomia.

Aquests fets obliguen al desenvolupament d’un Reglament de funcionament intern que ha de preveure i concretar els dos aspectes sol·licitats per Més per Menorca.

Es fa, per tant, molt necessari regular una xacra que ha costat molt doblers als ciutadans, els quals es podrien haver destinats a altres necessitats de la població. Recordem que la corrupció costa a les Illes Balears 1.200 milions d'euros cada any i que han de servir per dinamitzar altres aspectes bàsics de la societat.



dilluns, 28 de novembre del 2016

El consell insulars participaran en les tramitacions de les lleis que elabori el Parlament de les Illes Balears

Una Proposició de Llei presentada per Més per Menorca, i aprovada pel Parlament l’any passat, fa possible constituir ara la Comissió General dels Consells Insulars



  Més per Menorca celebra que avui s’hagi constituït la Comissió General dels Consells Insulars. Es tracta d’un nou òrgan per a l’elaboració, integració i participació dels ens insulars en l’activitat legislativa de la cambra autonòmica.  A l’acte, celebrat a Palma, hi ha assistit en representació menorquina, la presidenta del Consell de Menorca, Maite Salord, la vicepresidenta Susana Mora, i el consellers de l’oposició Santiago Tadeo i Salome Cabrera; a més del diputat menorquinista Manel Martí, juntament amb la resta de representants polítics mallorquins, eivissencs i formenterers.

  Aquesta nova Comissió s’ha gestat a través d’una Proposició de Llei que va presentar Més per Menorca el novembre de 2015 i el que 10 de desembre va ser aprovada pel plenari del Parlament. Una realitat, ara, que pretén reforçar i donar més capacitat d’autogovern als consell insulars.

  Ara mateix els consells poden presentar una proposició de llei perquè sigui tramitada al Parlament. Una potestat legislativa contemplada a l’article 47 de l'Estatut, però que tanmateix no els permetia la seva participació en les iniciatives legislatives que les afecten. Recordar també que, en l’àmbit de l’Executiu, es va crea la Conferència de Presidents. Amb la creació de la Comissió General dels consells insulars, es crea una nova via de cooperació legislativa entre el Govern i els Consells. De fet, és el que contempla l’Estatut d’Autonomia després de la seva darrera reforma estatuària (Llei 1/2007 de 28 de febrer). L’article 53 diu:

  “Es crea en el si del Parlament la Comissió General de Consells Insulars, de composició paritària Parlament-consells insulars. Dita Comissió elaborarà el seu propi reglament que ha de ser aprovat per les dues terceres parts dels seus membres, i que en regularà la composició, l’organització i les funcions”.



  L’esmentada Comissió General dels Consells insulars estarà integrada per 24 membres; 12 representants nomenats pels grups parlamentaris, d’acord amb la proporcionalitat que dictin la Mesa i la Junta de Portaveus; i altres tres membres en representació de cadascun dels 4 consells insulars de les Balears amb la finalitat que a l’esmentada Comissió hi siguin presents tots els grups polítics dels consells.

L’esperit de la Comissió

  Una de les funcions del nou òrgan és de caràcter consultiu i prescriptiu en temes tan importants que afecten (o han d’afectar) l’autogovern de cadascuna de les illes, com són les competències traspassades als consells, el seu finançament, l’organització territorial i institucional o la legislació que afecti el desenvolupament normatiu a cada territori insular quant a les competències pròpies.

  La voluntat de Més per Menorca en impulsar aquesta iniciativa legislativa era la de creure i fer possible que els consells, com a ens de govern de cada illa, són institucions de les Illes Balears que han de participar en les lleis que afectin les seves competències. L’elaboració de la legislació autonòmica no es pot fer sense el parer, veu i vot dels consells en determinats temes. Els consells han de poder expressar-se davant lleis com l’Agrària, la Turística o la de Finançament dels consells insulars; però també en altres qüestions com la dotació i transferència de recursos, les inversions territorialitzades o els programes, convenis i altres acords que tengui el Govern balear amb l’Estat i que afectin els consells.


  La posada en marxa de la Comissió General de Consell Insulars és la voluntat de desenvolupar l’Estatut d’Autonomia en la seva darrera reforma; és, alhora, desenvolupar la capacitat d’autogovern que es preveu per a cadascuna de les illes i per desplegar la transparència, la participació, la solidaritat, la cohesió i l’equilibri territorial d’una comunitat que és discontínua i que, per tant, s’ha d’estructurar en base a la seva realitat física, política, cultural i històrica.



dimarts, 8 de novembre del 2016

Aprovada una PNL de MÉS que demana la nul·litat dels Índexs de Referència del Préstec Hipotecari

La diputada de Més per Menorca, Patrícia Font, ha defensat al plenari una proposta que demana, entre moltes altres coses, retornar els doblers cobrats indegudament per les entitats financeres


Patrícia Font, en el moment de la intervenció a la tribuna d'oradors de l'hemicicle balear

  El Parlament de les Illes Balears ha aprovat avui dimarts una Proposició No de Llei (PNL) que demana als governs autonòmics i central la nul·litat dels Índexs de Referència de Préstec Hipotecari (IRPH), perquè són considerats abusius, opacs i influenciables, tal i com ha reconegut el Banc d’Espanya, alhora que han estat considerats irregulars en múltiples sentències judicials.

  La PNL, presentada per Més per Menorca i Més per Mallorca de forma conjunta, ha estat defensada a la tribuna per la diputada menorquinista Patrícia Font, que en aquest sentit ha dit que “el seu càlcul resulta opac i poc transparent, entre d’altres motius perquè no es publiquen les dades que les entitats contribuïdores remeten al Banc d'Espanya perquè aquest elabori la mitjana i, a més, el Banc d’Espanya no té previst un sistema perquè comprovi la veracitat de les esmentades dades”. És per tot açò que Font considera que “ens trobam davant una altra estafa de les entitats bancàries, les quals segueixen aplicant aquest tipus d’interès tot i la sentència del Tribunal Suprem. En definitiva, ens trobam davant una clàusula sòl encoberta”.

  Al final, el Ple del Parlament ha aprovat, principalment, instar els governs balear i espanyol perquè:

- Siguin retornades les quantitats cobrades indegudament al clients en aquest sentit.
- Negociar amb aquelles entitats financeres que operen a Balears la substitució de dits tipus d’interès declarats abusius per més de 45 sentències judicials, fins el moment.
- Facilitar, mitjançant la Direcció General de Consum, la informació suficient i necessària a les persones afectades per las condicions abusives de les hipoteques amb referència a l’IRPH de les entitats.
- Du a terme, durant els propers mesos, una campanya institucional per difondre, a través de la premsa i de les xarxes socials, les mesures a què es refereixen aquests punts.

  A la vegada que també s’insta als respectius governs a promoure les modificacions pertinents en les disposicions i normatives vigents així com revisar-les perquè en el futur la situació abusiva de les entitats financeres quedi normalitzada de cara a una justa aplicació dels criteris als clients i consumidors d’aquests tipus de préstecs hipotecaris.

  Cal recordar que a l’Estat espanyol existeixen més d’un milió tres-cents mil préstecs hipotecaris, però en el cas concret de les Illes Balears, la mitjana és de 3'6%, enfront dels 2'8% de la mitjana estatal.




dissabte, 5 de novembre del 2016

Prosperen les dues esmenes de Més per Menorca per a la creació de l’Oficina de Lluita contra la Corrupció

Ambdues iniciatives tenien com a objectiu garantir l’accés dels ciutadans de les illes menors i una ubicació neutral fora del Parlament




 Més per Menorca ha vist com les dues esmenes presentades al Projecte de Llei per a la creac ió de l’Oficina de Lluita contra la Corrupció han estat acceptades. Una, referent a la ubicació física de l’Oficina, se sol·licitava que no fos al mateix Parlament, ja que entre les seves tasques té també la de investigar els diputats, per la qual cosa no és recomanable que l’activitat pròpia i l’entrada i sortida de persones estigui tant a l’abast de tothom i, també, evitar la proximitat i pressions sobre els membres de l’Oficina. Aquesta esmena s'ha incorporat amb tots els vots a favor, excepte el PP, que s’ha abstingut i Podem, que ha votat en contra.

 Quant a la segona esmena, demanava “garantir que tots els ciutadans de les Illes Balears, independentment de la illa de residència, puguin presentar denúncies i col·laborar amb l'Oficina, d'acord amb els principis de descentralització i desconcentració, física o virtual, prevists en l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears”. És per aquest motiu que l’esmena demanava la regulació a través d’un Reglament de funcionament i Règim intern que permeti la regulació de les denúncies a través de sistemes no presencials.

 El reglament també haurà de contemplar com i a on es durà a terme la col·laboració entre els membres de l’Oficina i el denunciant, en el cas que aquest sigui resident a una de les illes menors i una volta s’hagi admès a tràmit la denúncia. Per tant, el reglament de funcionament serà cabdal per garantir el dret i la comoditat dels tots els ciutadans per poder col·laborar contra els fraus i els presumptes infractors.