Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Territori. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Territori. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de maig del 2017

Més per Menorca presenta 17 esmenes al projecte de Llei d’estades turístiques

El model de la coalició menorquinista defensa les competències insulars i aposta perquè beneficiï els petits tenidors d’habitatges enfront dels grans operadors turístics

Més per Menorca ha presentat un total de 17 esmenes al projecte de Llei d’estades turístiques en habitatges. Les esmenes del grup menorquinista van en la línia de fer prou flexible la Llei per adaptar-la a les circumstàncies concretes de cada illa i per promoure un concepte en el que l’ús residencial dels habitatges és la norma i l’ús turístic l’excepció.

En aquesta línia, destaca un grup  d’esmenes –presentades conjuntament amb Gent per Formentera- que advoquen perquè la nova regulació tingui rang reglamentari i només s’apliqui en defecte de normativa reglamentària insular. Aquesta opció es correspon al fet que les competències d’ordenació turística estan traspassades als consells insulars de Menorca, d’Eivissa i de Formentera.

Concretament, l’esmena principal consisteix en afegir al text un nou punt que incorporaria una nova disposició addicional a la Llei de Turisme de les Illes Balears:

·         25. S’afegeix una nova disposició addicional 21ena.

·         Els articles 50, 51 i 52 tenen naturalesa reglamentària, i només són aplicables en defecte del desplegament reglamentari que correspon a les administracions competents en matèria d’ordenació turística.

En el cas de la regulació de les estades turístiques en habitatges, l’opció plantejada per l’esmena és plenament congruent amb el fet que molts dels requisits per a la comercialització no es refereixen simplement a paràmetres de qualitat, sinó que es refereixen a circumstàncies de naturalesa territorial i de coexistència amb l’ús estrictament residencial. És obvi que aquestes circumstàncies varien de forma determinant d’una illa a una altra, per la qual cosa és encertat establir una regulació integral autonòmica que serà d’aplicació només en defecte de regulació a nivell insular.

Un altre aspecte rellevant de les esmenes presentades és l’aposta per un model en el que el lloguer turístic obeeixi realment a una socialització dels beneficis del negoci turístic, i no a la inversió massiva d’operadors turístics en aquest segment.
Aquesta mesura, a banda de la seva vessant social, ha d’actuar com un fre al creixement descontrolat d’aquest nou tipus d’allotjament turístic, un cop assolida la saturació en els altres tipus d’allotjament.

La forma de tendir en aquest model consisteix en establir un preu per plaça superior i progressiu per a les places corresponents a un segon o successiu habitatge explotat per una mateixa empresa. El preu no es fixa a la Llei; l’haurà d’establir l’organisme gestor de places o l’autoritat turística. Però l’esmena presentada garanteix que hi hagi un preu per plaça i que aquest sigui cada vegada més elevat en funció dels habitatges que s’explotin.

D’aquesta manera s’afavoreix la participació en el negoci turístic dels petits tenidors d’habitatges, socialitzant així els beneficis d’una activitat que impacta sobre tots els residents a les nostres Illes.

Es modifica el primer paràgraf del punt 4 de l’article 91 de la Llei i s’hi afegeix un nou paràgraf a continuació:

·         4. L’organisme gestor de de les places o, si escau, l’Administració turística establirà un preu per a les places en consideració a criteris objectius de valoració i se li ha de donar publicitat.

En tot cas, per a les places corresponents a habitatges d’ús residencial objecte de comercialització d’estades turístiques, l’organisme gestor o Administració turística corresponent, haurà d’establir un preu major i progressiu per a les places corresponents a un segon o successiu habitatge explotat per una mateixa empresa.

Altres aspectes als que s’han adreçat les esmenes de Més per Menorca són les següents: - Una delimitació conceptual més clara i inequívoca del tipus d’arrendament que entra en l’òrbita turística i el que roman en l’òrbita de la Llei d’Arrendament Urbans (LAU). L’obligació de publicitar el número de llicència en les pàgines web de comercialització turística d’habitatges. L’establiment d’un règim transitori alternatiu que es pugui adaptar a la problemàtica diferenciada de cada illa. La prohibició de comercialitzar estades en habitatges amb expedients per infracció urbanística o que estiguin fora d’ordenació.

D’altra banda, s’ha volgut aprofitar aquesta modificació de la Llei de Turisme per facilitar l’accés a la professió de guia turístic per tots aquells que estan en possessió del grau en història, arqueologia, història de l’art i humanitats, equiparant-los als graduats en turisme.



dimarts, 28 de març del 2017

El Parlament aprova per unanimitat una Proposició de Llei per evitar les prospeccions petrolieres al Mediterrani espanyol



Tots els Grups Parlamentaris de la cambra autonòmica han votat a favor d'una Proposició de Llei que pretén evitar qualsevol operació sísmica i d'extracció d'hidrocarburs a les aigües del mediterrani que siguin de jurisdicció espanyola.

Seguidament reproduïm íntegra la Proposició de Llei aprovada.


Iniciativa presentada per





Els/Les diputats/des :


Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI MÉS PER MALLORCA
Autor/a de la iniciativa : David ABRIL I HERVÁS
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI POPULAR
Autor/a de la iniciativa : Margarita PROHENS I RIGO
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTA
Autor/a de la iniciativa : Andreu ALCOVER I ORDINAS
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI PODEM ILLES BALEARS
Autor/a de la iniciativa : Laura CAMARGO I FERNÁNDEZ
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI El Pi PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS
Autor/a de la iniciativa : Jaume FONT I BARCELÓ
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI MÉS PER MENORCA
Autor/a de la iniciativa : Nel MARTÍ I LLUFRIU
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI MIXT
Autor/a de la iniciativa : Sílvia TUR I RIBAS
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI MIXT
Autor/a de la iniciativa : Xavier PERICAY I HOSTA
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU SUPLENT
Tipus d'iniciativa : PROPOSICIÓ DE LLEI


Patrícia Font, Nel Martí i Josep Castells, els tres diputats de Més per Menorca al Parlament


Regulació : Articles 130 i següents del Reglament del Parlament de les Illes Balears

Títol de la iniciativa :
Proposició de Llei sobre la protecció de la mar Mediterrània baix la jurisdicció espanyola dels danys que pugui produir l'exploració, recerca i explotació d'hidrocarburs i altres substàncies minerals

Contingut de la iniciativa :

Exposició de Motius
I
La cooperació entre els Estats de la Mediterrània per a la protecció de la seva mar va néixer de manera simultània al reconeixement internacional de la necessitat de preservar el medi ambient a escala mundial. Després de la Conferència de Nacions Unides sobre Medi Ambient Humà celebrada a Estocolm (Suècia) de 1972 es va convocar una reunió intergovernamental a Barcelona el 1975 a la qual setze Estats i les llavors Comunitats Europees varen aprovar el Pla d’Acció per a la Protecció i Desenvolupament de la Conca Mediterrània (PAM) en el marc del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. El PAM va donar lloc al Conveni per a la protecció de la mar Mediterrània contra la contaminació, elaborat a Barcelona el 16 de febrer de 1976.

L’enfocament inicial de conservació es va centrar en la lluita contra la contaminació per ser ampliat més endavant cap a la protecció i, en el seu cas, millora de l’estat dels recursos naturals i els llocs naturals de la Mar Mediterrània. Amb aquesta finalitat es va elaborar el Protocol sobre zones especialment protegides i diversitat biològica aprovat a Barcelona el 10 de juny de 1995.

En l’àmbit de la UE primer s’hi va participar activament en l’elaboració i adopció dels instruments de cooperació regional de protecció de la Mediterrània i es varen adoptar normes pròpies de protecció del medi marí. És de destacar la preservació dels hàbitats marins d’un ample conjunt d’espècies mitjançant la Directiva d’aus (Directiva 2009/147/CE) i la Directiva d’hàbitats (Directiva 92/43/CEE). Amb una aproximació eco-sistèmica de major abast s’hi troba la Directiva marc de l’aigua (Directiva 2000/60/CE) que protegeix les aigües costaneres i la Directiva marc del medi marí (Directiva 2008/56/CE), que comporta l’adopció d’instruments de planificació per a la consecució d’objectius generals del bon estat dels espais marins.

L’Estat espanyol és part signant de la majoria dels acords internacionals de protecció de la Mediterrània i com a membre de la Unió Europea ha adaptat el seu sistema jurídic a les normes comunitàries de protecció de la biodiversitat a la Mediterrània. Especialment significatives en aquest respecte són la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (Llei 42/2007) i la Llei de protecció del medi marí (Llei 41/2010).

La Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat va crear la figura d’»àrea marina protegida», i la Llei de protecció del medi marí va crear formalment la Xarxa d’Àrees Marines Protegides d’Espanya (RAMPE), conformada per espais protegits situats al medi marí espanyol, representatius del patrimoni natural marí, amb independència de què la seva declaració i gestió siguin regulades per normes internacionals, comunitàries, estatals o autonòmiques. En aquesta xarxa s’integren les àrees marines protegides, les zones especials de conservació i zones d’especial protecció de les aus, altres categories d’espais protegits nacionals, internacionals i autonòmics, així com les reserves marines de pesca.

A la Mediterrània s’hi han protegit les àrees marines de Masia Blanca, Illes Columbretes, Llevant de Mallorca-Cala Rajada, Illa de Tabarca, Cap de Palos-Illes Formigues, Cap de Gata-Níjar, Illa d’Alboran, Illes Medes, Cap de Creus, Ses Negres, Nord de Menorca, Illes Malgrats, Illa del Toro, Badia de Palma, Migjorn de Mallorca, Freus d’Eivissa i Formentera, Cap de Sant Antoni, Irta.

A tot això cal afegir-hi la proposta de Zona Especialment Protegida d’Importància per a la
Mediterrània (ZEPIM) del corredor de migració de cetacis de la demarcació marina del llevant i les Illes Balears anunciada per part d’Espanya a la passada 19ª Conferència de les Parts del Conveni de Barcelona celebrat a Atenes el febrer de 2016. Una Declaració que compta amb l’impuls i suport del Ple del Parlament de les Illes Balears, el qual havia aprovat de manera unànime, a la seva sessió de 16 de febrer de 2016, una Declaració institucional instant el Govern espanyol a protegir el Corredor de Migració de Cetacis de la demarcació marina esmentada com a ZEPIM, així com aplicar de manera immediata un règim preventiu de protecció d’aquesta àrea i mesures de reducció del renou submarí. Després del Parlament balear s’hi han sumat a aquesta petició el Govern autonòmic (a la reunió del Consell de Govern del 27 de maig passat), la Generalitat de Catalunya (mitjançant Acord el passat 19 de juliol), els Consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, més d’una desena d’Ajuntaments de les Illes Balears i més recentment, l’Ajuntament de Barcelona. També hi han expressat el seu suport l’Aliança Mar Blava i les principals ONGs ecologistes d’àmbit estatal (Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Seo/Birdlife i WWF), entre d’altres.

II
La protecció mediambiental ha evolucionat des de la protecció de determinades espècies i indrets a la protecció dels ecosistemes, la biodiversitat i la geo-diversitat. Així, l’abast actual de la protecció mediambiental s’estén tant al complexe dinàmic de comunitats vegetals, animals i microorganismes, així com a l’anomenat medi no-vivent amb el qual actuen com una unitat funcional, integrant així tots els elements de la definició establerta pel Conveni sobre la Diversitat Biològica, elaborat a Río de Janeiro el 5 de juny de 1992 i assumida per la dita Llei de Patrimoni Natural i la de Biodiversitat.

En aquest context recordam que l’entorn abiòtic marí és part integrant dels ecosistemes marins i també ha de ser objecte de protecció. Els hidrocarburs ja no poden ser regulats i gestionats com recursos a explorar, fer-hi recerca i explotar pel seu pur interès energètic, es tracta de recursos naturals no renovables que formen part dels rics ecosistemes marins a conservar.

L’aproximació als hidrocarburs que ha dominat el segle XX ha estat desbordada pel coneixement i la responsabilitat que arriba des de la societat a les lleis de manera lenta però inexorable.

En aquest sentit no resulta coherent explorar o investigar nous jaciments de combustibles fòssils quan l’Agència Internacional de l’Energia i Nacions Unides ha posat de manifest que si es volen evitar els efectes d’un canvi climàtic a gran escala, s’ha de deixar de cremar la major part de les reserves disponibles de combustibles fòssils, per no fer augmentar de forma irreversible les emissions a l’atmosfera de diòxid de carboni (CO2), principal gas causant de l’escalfament global del planeta.

A més, aquestes activitats d’exploració, recerca i explotació suposen realitzar un esforç en el sentit contrari als compromisos adquirits per la Unió Europea i l’Estat d’assolir un sector energètic eficient i intel·ligent basat al cent per cent en l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables, com a única resposta sostenible al problema del canvi climàtic.

La ciutadania és cada vegada més conscient d’aquesta preocupació, per la qual cosa a les
conclusions del sondeig internacional World Wide Views Climate and Energy (promogut per les Nacions Unides i el govern francès de cara a la Cimera de París sobre canvi climàtic de desembre de 2015, a la qual s’hi adoptà l’Acord de París) s’hi mostra que el seixanta-nou amb dos per cent de la població espanyola és partidària de «suspendre definitivament l’exploració de totes les reserves de combustibles fòssils».

El límit per a l’exploració, recerca i explotació dels hidrocarburs mar endins ja no pot ser
únicament la capacitat tecnològica, sinó que es fa necessari reservar grans àrees d’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs, no sols per a la protecció dels ecosistemes marins i la
diversitat biològica d’aquests espais, sinó per la necessària preservació de la geodiversitat que representen aquests recursos naturals no renovables.

Això encaixa de manera adient amb la facultat que la Unió Europea reconeix que conserven els Estats membres per determinar dins els seus territoris respectius les zones a les quals hi quedaria autoritzat l’exercici d’activitats de prospecció, exploració i producció d’hidrocarburs, a la Directiva de prospeccions, exploració i producció d’hidrocarburs (Directiva 94/22/CE).

III
El medi marí, a efectes de la protecció dels recursos naturals conforme al Dret de la Unió Europea i per tant en el dret intern dels Estats membres comprèn les aigües, el llit marí i el subsòl situats més enllà de la línia de base que serveix per mesurar l’amplària de les aigües territorials i que s’estenen fins al límit exterior de la zona a la qual un Estat membre de la Unió Europea exerceix sobirania o jurisdicció de conformitat amb la Convenció de les Nacions Unides sobre Dret de la Mar. Per tant, comprèn el mar territorial com a zona econòmica exclusiva i la plataforma continental, així com qualsevol altra zona marina damunt la qual els Estats exerceixin jurisdicció parcial, com les zones de protecció ecològica o pesquera.

IV
L’article 132.2 de la Constitució Espanyola estableix que són béns de domini públic estatal la zona marítima-terrestre, les platges, la mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i la plataforma continental. Amb aquest títol la present llei pretén protegir la mar Mediterrània baix jurisdicció espanyola del possible deteriorament que puguin produir al medi marí les activitats d’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs o altres substàncies minerals.

La Llei s’estructura en un article, una disposició addicional i una disposició transitòria.

Article 1
Queda exclosa l’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs o altres substàncies minerals en el medi marí de la mar Mediterrània sobre la qual l’Estat espanyol exerceixi jurisdicció que abasti almenys la protecció dels recursos naturals. Igualment queda exclòs d’aquest espai marí l’exploració mitjançant adquisicions sísmiques sigui quina sigui la seva finalitat, tret que s’utilitzin tecnologies de les quals n’hagi quedat científicament demostrada la seva completa innocuïtat.

Disposició addicional
Les exploracions d’hidrocarburs incloses en aquesta Llei però amb data de concessió atorgada amb anterioritat a la seva entrada en vigor romandran vigents fins a la seva extinció sense que hi hagi cap pròrroga possible.

Disposició transitòria
La Llei serà d’aplicació a totes aquelles sol·licituds d’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs o d’adquisicions sísmiques contemplades en aquesta Llei i que a la seva entrada en vigor no hagin estat resoltes.

.....................................................................

ANTECEDENTS NORMATIUS

Normativa estatal
Constitució espanyola
Reglament del Congrés dels Diputats: articles 124 i 127.
Llei espanyola de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (Llei 42/2007)
Llei de protecció del medi marí (Llei 41/2010)
Llei del sector d’hidrocarburs (Llei 34/1998)
Normativa europea
Directiva europea 2009/147/CE sobre aus
Directiva europea 92/43/CEE d’hàbitats
Directiva marc de l’aigua 2000/60/CE
Directiva marc del medi marí 2008/56/CE
Directiva europea 94/22/CE sobre les condicions per a la concessió i l’exercici de les
autoritzacions de prospecció, exploració i producció d’hidrocarburs.
Directiva europea 2013/30/UE sobre seguretat de les operacions relatives al petroli i gas mar endins.

Normativa internacional
Protocol sobre zones especialment protegides i diversitat biològica a la Mediterrània, adoptat a Barcelona el 10 de juny de 1995.
Conveni sobre Diversitat Biològica de Nacions Unides, aprovat a Rio de Janeiro el 5 de juny de 1992.
Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, aprovat a Montego Bay el 10 de
desembre de 1982.


dijous, 23 de març del 2017

La NTT contenia el perill de desvirtuar l’esperit del PTI

Comunicat 




 Més per Menorca entén que el procediment que ha seguit l’equip insular per derogar parcialment la Norma Territorial Transitòria (NTT), en la sessió plenària del passat 20 de març, és una passa important de cara a estabilitzar i garantir la sostenibilitat i el criteri territorial establert a Pla Territorial Insular.

 La NTT, instaurada pel PP, amagava intencionalitats constructores i per tant el risc de desvirtuar l’esperit del PTI. La NTT del PP contemplava una figura per a grans equipaments en sòl rústic i en zones de protecció, el que obria les portes a transfigurar la fisonomia actual de Menorca i, per tant, a desbaratar la finalitat respecte i sostenibilitat del territori.

 El PTI s’impulsà l’any 2003 per a regular i ordenar el territori i els seus usos. Aquest mateix pla d’ordenació i control territorial preveu la seva revisió 10 anys després de la seva entrada en vigor. Per tant, corresponia a l’anterior Govern del PP, l’any 2013, iniciar la revisió del PTI. Tanmateix, no és açò el que va fer. El PP va cercar una manera més ràpida i àgil per intentar alliberar determinats articles del PTI i, així,  permetre i ampliar els usos urbanístics al camp, entre altres coses. Va iniciar i aprovar la NTT amb la clara intenció de flexibilitzar determinats aspectes normatius per obrir el sòl rústic a una més ampla permissivitat constructora o urbanística.

 Des de Més per Menorca, entenem que un gran nombre de menorquins no volien açò. Entenem que una gran majoria de ciutadans d’aquesta illa volen salvaguardar el territori de les urpes especuladores i de la connivència del PP. I entenem que els canvis donats en els governs el maig de 2015 expressaven, en bona part, aquesta sensibilitat pel paisatge i el territori (no al projecte sobredimensionat de la carreteta i no a una Norma amb intencionalitat).

 Coherents amb la voluntat electoral i amb els programes polítics, es va treballar per tancar la porta a una NTT que podria trabucar tots aquests valors mediambientals i, alhora, contraris a una terra classificada Reserva de Biosfera. Per açò, el Govern balear va treure un Decret Llei de mesures urbanístiques que va aturar les opcions de permetre grans equipaments en sòl rústic; i des del Consell s’inicià el procediment per derogar parcialment la NTT i frenar així les voluntats obscures de l’anterior executiu del PP.

 Més per Menorca, ben d’acord amb l’acció del Govern insular, creu que la qüestió no és regular Menorca amb una Norma Territorial, sinó amb la corresponent revisió del PTI. El mateix Pla ja preveu la revisió. Es tracta, per tant, de fixar el control sobre el territori i garantir la finalitat primera del PTI, la revisió del qual l’havia de dur a terme el govern del PP, i no ho va fer. Per què?

 És evident que amb els anys certes coses poden ser susceptibles de ser adaptades. D’aquí la importància d’examinar de nou el contingut, sense alterar l’esperit inicial del PTI, per adaptar-lo, si s’escau, a la realitat econòmica i social canviant. També cal entendre que la revisió del PTI ha de ser un procés participatiu on els agents i sectors socioeconòmics hi facin la seva aportació. Un debat obert per conèixer tots els parers, cercant consolidar un model econòmic i turístic diferenciat d’altres destinacions.

 És per tot açò que Més per Menorca es congratula de la feina duita a terme per part de la presidenta Maite Salord i de l’equip de Govern insular. El futur de Menorca s’ha de construir amb el que la gent vol i sent, no amb la dels interessos particulars i privats. I aquest, entenem, era el missatge que ens va deixa a les urnes la ciutadania de Menorca.


dissabte, 18 de març del 2017

Més proves de la irregular gestió del PP amb el projecte i execució del tram de la carretera general Maó-Alaior


Més per Menorca lamenta els continuats despropòsits comesos per l’anterior Govern, el qual va gestionar les obres sense rigor ni formalitat




 La Sindicatura de Comptes confirma que el projecte del tram de Maó-Alaior de la carretera general iniciat l’any 2014 comptava amb irregularitats. Les obres que va impulsar el Partit Popular tenien una significativa oposició per part de molts sectors de la societat civil, a més dels llavors partits de l’oposició. El PP va ignorar les protestes i les advertències d’una inversió desproporcionada que incloïa execucions d’obra innecessàries i va seguir construint un projecte plegat de dubtes i d’estranys tràmits que posaren en evidència que les coses no es feien amb el màxim rigor i transparència.

 La ineficiència, les paralitzacions de les obres, les reclamacions feta per la UTE o el retard en l’execució prevista, ja donaven a entendre que el projecte i la seva gestió no és van fer bé. Produïa dubtes i inseguretat i els fets es van començar a constatar una volta l’actual equip del Govern insular va poder revisar tota la documentació. Les anomalies i irregularitats descobertes van ser notícia constant.

 Ara, la Sindicatura de Comptes ratifica les imprudències comeses, com la que descriu que“la tramitació d’urgència de l’expedient de contractació de les obres no estava justificada, ni tampoc la recomanació de la reducció del termini d’execució”. Segueixen, de l’informe de la Sindicatura, tot un seguit d’incorreccions en l’adjudicació del projecte que demostren les presses i interès del Govern del PP per iniciar les obres, tot i les recomanacions i informes jurídics, del consell i del Govern balear, que qüestionaven diversos trams i actuacions de les obres.

Tanmateix, el súmmum dels despropòsits del PP en la gestió de les obres va ser comprometre quasi 200.000 euros més de despeses que no figuraven ni al contracte ni al projecte. O sigui, el govern del PP va acordar una despesa afegida de 191.000 euros que demostra la poca transparència, a part d’una greu irregularitat, en la gestió i execució d’una obra pública milionària. Per a la rescissió del contracte del projecte Maó-Alaior, l’actual govern insular hagué d’assumir aquesta despesa contreta opacament per l’anterior equip de Govern. Per tant era una càrrega afegida que s’havia de reconèixer per part del Consell per procedir a la resolució del contracte. Amb tot, allò més rocambolesc és que el Grup Popular al Consell quan es va haver d’aprovar aquesta despesa, ara fa un any, va votar en contra.

 Més per Menorca lamenta que el projecte que va impulsar el Partit Popular hagi estat una pèrdua de temps, de doblers i d’afectació del territori per la manca de rigor i formalitat que s’hauria d’esperar per part de qui representa la ciutadania en l’acció pública. No va ser així i els diferents organismes, de cada vegada més, avalen el despropòsit comès pel PP i les presses amb què va voler engegar un projecte que, si algun interès tenia per a qualcú, no era, certament, per al del conjunt del menorquins. 



dilluns, 27 de febrer del 2017

Maite Salord i Miquel Ensenyat reclamen consells més forts, com a autèntics governs de cada illa

Els dos presidents insulars de MÉS ha mantingut avui matí una trobada institucional a Maó per tractar qüestions qüestions per avançar cap a l’autogovern

Miquel Ensenyat i Maite Salord presidents dels consells de Mallorca i Menorca, respectivament

 Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca ha realitzat avui una visita oficial a Menorca, on s’ha entrevistat amb la presidenta menorquina, Maite Salord i les vicepresidentes Susana Mora i Cristina Gómez.

 Ambdós presidents de MÉS, van posar en comú la necessitat d’enfortir l’autogovern de les institucions insulars, com a òrgans de Govern que són de la Comunitat Autònoma. Els dos, representats de dues formacions ecosoberanistes, van manifestar la importància de poder desenvolupar el millor possible l’Estatut i alhora esbrinar a fons  la naturalesa jurídica que, aquest, els atorga com a consells.

 L’autogovern i la major capacitat de decidir des dels ens insulars són les principals reclamacions dels dos presidents de MÉS. I aquest fet té a veure amb un adequat traspàs de competències i un finançament just. O sigui, la transferència de matèries i llur dotació per part del Govern autonòmic perquè siguin gestionats des de cada illa. També es va tractar, precisant, un calendari.

 La connectivitat i gestió aeroportuària van ser altres temes d’intercanvi. Una comunitat físicament discontínua ha de disposar d’uns enllaços eficients per provocar l’interacció cultural, turística i econòmica i que, per tant, fomenti la cohesió social de les illes.




 El finançament és un tema urgent a resoldre, ja sigui el finançament que ha de fer l’Estat a la Comunitat Autònoma i com la d’aquesta als consells. Un darrer punt va ser el greuge que signifiquen les restriccions de les Llei Montoro, una mesura inoperant que representa a les administracions locals haver de racionalitzar les despeses, les quals frenen la prestació de serveis i la inversió. Els municipis de Mallorca i Menorca tenen milions  a la caixa que no poden utilitzar.
 
 Maite Salord, ha declarat que "el més important és fer realitat allò que ara està sobre el paper – referint-se a l’Estatut d’Autonomia-, per açò és necessari aclarir la naturalesa jurídica dels consells perquè s'apliqui la seva vessant d'administració autonòmica". Salord ha anunciat també que "pensam organitzar una jornada entre els consells de les Illes Balears i de les Illes Canàries per posar en comú tots aquests temes".


 Ensenyat ha afegit que "Volem uns consells forts i amb més autogovern. El finançament de la nostra comunitat és una prioritat absoluta. Per això hem demanat un millor finançament i un nou règim especial per a les illes moltíssimes vegades. Volem solucions"
  
 Els dos presidents han coincidit que la idea principal és que
el Govern quedi com una administració coordinadora entre les illes.

 Aquesta és la primera visita oficial que un president del Consell de Mallorca duu a terme al Consell de Menorca.




dijous, 1 de desembre del 2016

Compartim esforços i polítiques d’illes menors


COMUNICAT

Nel Martí, Sònia Cardona (GxF) Jaume Ferrer (GxF), Maite Salord i Sílvia Tur (GxF)

Més per Menorca i Gent per Formentera van tenir la seua primera trobada com a formacions polítiques que comparteixen moltes idees de progrés i benestar social. L’encontre es va dur a terme a Palma el passat 28 de novembre i hi assistiren Jaume Ferrer, Sílvia Tur i Sònia Cardona per part de Gent per Formentera; i Maite Salord i Manel Martí per part de Més per Menorca.

És aquest un primer contacte per intercanviar opinions, impressions i polítiques diverses en el marc de l’actual societat balear, però concretament, i de forma especial, en les necessitats que les illes menors, com Formentera i Menorca, tenen en l’actualitat.

Aquesta primera cita va fixar l’objectiu en analitzar i fer front comú en qüestions que formen part de les prioritats de les dues formacions polítiques i del paper que han de jugar els respectius consells a cadascuna de les illes, basat en el que preveu i estableix la darrera reforma de l’Estatut d’Autonomia (2007).

La reunió es va tancar refermant la voluntat d’unir esforços de cara a dinamitzar i enfortir l’Insularisme Polític. El primer front de treball va quedar enfocat a:

1.- Compartir polítiques, iniciatives i esforços en la Promoció Turística. Una competència que el Govern de les Illes Balears podria traspassar en poc temps a Menorca i Formentera. D’aquí la voluntat de treballar junts de cara als recursos i disposicions que podrien rebre ambdues illes.

2.- Fixar posicions conjuntes o similars respecte a la implantació dels Lloguers Turístics. Una mesura que determina una nova via d’economia terciària basada en els lloguers d’habitatges i que caldrà analitzar bé per ajustar-la a la realitat, necessitats i sostenibilitat de cada illa.

3.- El compromís adquirit en els pactes de governabilitat d’Acords pel Canvi en formular el paper que han de tenir els consells insulars en el marc d’una Comunitat Autònoma constituïda per quatre illes; o sigui, discontínua. Les dues formacions manifesten la voluntat de treballar per l’elaboració d’una nova Llei de Consells Insulars, amb un desenvolupament legislatiu i normatiu guiat per l’esperit que marca l’Estatut. Una nova Llei de Consells que garantesqui l’enfortiment dels ens insulars i, per tant, el reforçament de l’autogovern de cada illa. En aquest sentit Formentera és un cas especial i diferent al de les altres illes, ja que és Ajuntament i Consell alhora; però també administració local i autonòmica a la vegada.

Gent per Formentera i Més per Menorca es comprometen a treballar junts per aconseguir impulsar les seves pròpies polítiques insulars i per aproximar dues societats illenques germanes que, malgrat les dificultats de connectivitat per a l’intercanvi, manifesten la voluntat d’estrènyer lligams i disposar de més i bones relacions.



    









divendres, 7 d’octubre del 2016

Adhesió al Manifest #SenseLímitsNoHiHaFutur

Més per Menorca comprèn la preocupació expressada pels diferents col·lectius i ciutadans de les Illes respecte al deteriorament territorial




Més per Menorca s’ha sumat al Manifest que reclama una major atenció a la situació de deteriorament ecològic i social que pateixen les Illes Balears i, per tant, també el conjunt de la població resident. Un Manifest que adverteix dels ritmes descontrolats en les activitats econòmiques i les conseqüències que se’n deriven, de les quals alguns indicadors es mostren ja amb claredat. La massificació turística dels darrer estius, les agressions que sofreix el territori i el paisatge o qualsevol entorn on habitam marquen nivells de preocupació.

La pressió humana que reben les Illes durant determinades èpoques de l’any genera certa alarma. El consum sobrenatural posa en perill algunes fonts bàsiques per una illa fràgil i limitada que no pot atendre tanta pressió i demanda. El tractament de residus, el nivell dels aqüífers, la contaminació, el col·lapse circulatori, la saturació, etc, fan que els territoris siguin afectats de manera considerable i que les urgències siguin una prioritat constant per evitar la irreversibilitat dels danys ecològics i paisatgístics.

Les formacions i persones que conformen Més per Menorca fa temps que vénen treballant per evitar els mals mediambientals, territorials i socials que assetgen les nostres Illes. Fa temps que la nostra gent exerceix una defensa clara pel territori, el paisatge, la cultural i la personalitat pròpia. Una aposta per la sostenibilitat, per l’equilibri entre l’activitat humana i la conservació mediambiental. D’aquí la necessitat de posar límits i control a determinades polítiques i a determinades activitats descontrolades. Sense aquesta consciència no hi haurà futur.

dilluns, 26 de setembre del 2016

Carregar els aqüífers amb aigües regenerades, proposta del diputat Pep Castells al Parlament

Més per Menorca pretén trobar solucions als nivells de reserva d’aigua després dels avisos sobre la reducció de recursos hídrics per sequera


Pep Castells, diputat de Més per Menorca
  Més per Menorca posa fil a l’agulla per intentar trobar solucions a les advertències fetes recentment sobre la disminució del nivells d’aigua dels aqüífers de la nostra illa. El diputat menorquinista al Parlament, Josep Castells, ha presentat una iniciativa parlamentària per pal·liar la manca d’aigua que s’ha enregistrat en els aqüífers insulars després d’un estiu marcat per la sequera.

  Així, Castells proposa un Projecte pilot de recàrrega de l’Aqüífer des Migjorn Gran, que es proposa que es  dugui terme amb aigües residuals regenerades o depurades i infiltrades de nou als dipòsits naturals subterranis. Segons l’exposició de motius de la Proposició No de Llei de Més per Menorca els raons de la disminució són la manca de pluges durant els darrers mesos, però també l’alta sobreexplotació dels aqüífers durant el període de temporada alta. La combinació d’aquests dos factors comporta una disminució dels nivells piezomètrics als aqüífers i, per tant, s’origina un flux subterrani d’aigua dolça en direcció al mar, un fet que provoca l’entrada d’aigua de la mar als aqüífers i produeix la salinització de les reserves. Una realitat constatada als extrems de l’illa: Maó, Es Castell, Sant Lluís i Ciutadella, on els índexs de potabilitat de l’aigua van baixant, per la qual cosa, a la disminució dels recursos cal afegir-hi la pèrdua de qualitat, amb tot el que açò significa per a la població resident, per a l’oferta turística i per a la declaració que té l’illa de Reserva de Biosfera.

  La suma de tota aquesta problemàtica i la voluntat de plantejar i treballar polítiques sobre els cicles de l’aigua ha dut al diputat Pep Castell, a presentar aquest Projecte pilot per a introduir aigua depurada als aqüífers. La idea primera l’exposà l’enginyer José A. Fayas (antic cap del departament tècnic de la direcció general de recursos hídrics de la CAIB). Es tracta d'introduir aigua depurada als aqüífers per estabilitzar els nivells piezomètrics, equilibrar les reserves i evitar més entrada d’aigua marina a aquest dipòsits naturals.

  Seria un projecte pilot per estudiar la idoneïtat de la mesura. Tanmateix, l’adopció generalitzada d’aquesta solució requeriria la seva inclusió al Pla Hidrològic de les Illes Balears.  De fet, el vigent Pla Hidrològic ja contempla la càrrega artificial dels aqüífers.

  Per tot açò, la proposta de Més per Menorca demana que el Parlament de les Illes Balears insti el Govern a:

1. Incloure en la propera modificació del Pla Hidrològic de les Illes Balears la construcció d’almenys una planta de regeneració i infiltració d’aigua a l’Aqüífer de Migjorn de Menorca, als sectors de Ciutadella o Maó, respectivament, a partir de les conclusions que s’extreguin de l’estudi contemplat en els punts següents.

2. Dur a terme a partir de 2017 un estudi experimental de càrrega artificial de l’Aqüífer des Migjorn mitjançant la contractació pública d’una planta pilot.

3. Constituir un grup de treball liderat per la direcció general de Recursos Hídrics  amb la participació de tècnics del Consell Insular de Menorca i amb investigadors de la UIB, per programar, executar i avaluar l’estudi experimental.

4. Presentar, si escau conjuntament amb el Consell Insular de Menorca, el projecte d’estudi experimental a la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible per tal que aquest òrgan en proposi la realització i finançament per afavorir, a més, la voluntat d’un turisme sostenible.