Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1er Congrés. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1er Congrés. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 de maig del 2017

El 1r. Congrés de Més per Menorca obre les portes


La formació menorquinista inicia avui dissabte a les 16 hores la primera jornada amb el lliurament d’acreditacions, obertura del Congrés i constitució de la Mesa de Presidència





 Més per Menorca enceta avui dissabte el seu primer Congrés. Una cita que pretén consolidar el projecte polític iniciat l’any 2014 amb el qual obtingué uns satisfactoris resultats electorals el maig de 2015, amb l’accés a la presidència i govern del Consell, la creació d’un grup parlamentari propi i la consecució de 20 regidors adherits a Més per Menorca integrats en candidatures municipals diverses.
page1image7856 page1image8184
 Dues Ponències, la de l’Ideari i la d’Organització, a més de la ratificació del Document Menorca 2025, són els eixos centrals de la cita congressual que s’obrirà demà capvespre a les 16 hores al Centre de Convencions des Mercadal. Comptarà amb els debats corresponents i la votació de les esmenes presentades en fases prèvies de participació. La ponència d’Ideari compta amb 4 esmenes, mentre que la d’Organització n’ha registrat un total de 21.

 Cal destacar la proposta feta pel Comitè Organitzador, a través de les seves meses de treball, de superar l’actual estatus de coalició per convertir-se en una nova formació política amb capacitat per regular-se millor i de forma més eficient.

 Dins aquest apartat d’Organització s’hi estableix la creació de la figura de nou Coordinador General de Més per Menorca, així com els corresponents membres de la Comissió Executiva que integri la representació dels partits agregats així com la d’altres independents.

Festa a la Plaça Pare Camps des Mercadal amb l’actuació de Cris Juanico

 Les sessions congressuals donaran pas després a la relaxació i a l’oci amb un festa que se celebrarà a la plaça Pare Camps des Mercadal amb l’actuació del cantant Cris Juanico i dos músics més. L’organització considera que la primera jornada ha de comptar amb un tancament festiu de la primera jornada.

 Per al diumenge, el Congrés reprendrà la seva activitat amb el tercer plenari que tindrà com a únic punt la presentació del Document Menorca 2025. Seguidament s’obrirà el termini per a la presentació de candidats als càrrecs orgànics, en el cas que s’hagi aprovat la ponència d’Organització del dia anterior. Posteriorment es procedirà a les votacions, si s’escauen i a la proclamació dels càrrecs elegits. Arribarà, sobre el migdia, la cloenda del Congrés en la que intervindran els convidats vinguts de fora i que representen a formacions polítiques afins a Més per Menorca i procedents d’altres territoris de l’Estat espanyol.

 Més per Menorca té confirmada la presència d’Ana Miranda del BNG (Bloque Nacionalista Galego); Bernat Picornell d’ERC; Biel Barceló i Bel Busquets de Més per Mallorca i Sílvia Tur de Gent per Formentera. 



dilluns, 15 de maig del 2017

El 1r. Congrés proposa la creació d’un Coordinador General i convertir-se en una nova formació política


Les dues jornades, a celebrar el propers dies 20 i 21, compten amb 4 esmenes per a l’Ideari polític i 21 per al model d’Organització




 Més per Menorca està perfilant els darrers detalls per a la celebració del seu primer Congrés. Una cita on la ara coalició menorquinista planteja als seu adherits la possibilitat de realitzar canvis amb la única finalitat d’avançar en l’àmbit polític i social de Menorca, però també en altres espais d’actuació que són el Parlament de les Illes Balears i, si fos possible en futures cites electorals, a les Corts Espanyoles i Europa.

 El congrés centra tres grans eixos de debat: L’Ideari polític, el model d’Organització i el document de la Menorca 2025, essent aquest darrer el més dens per les moltes aportacions fetes i les meses de treball organitzades en 5 blocs temàtics. Es tracta d’un document per marcar l’inici o la base des d’on començar a marcar l’acció política cap a l’horitzó de la Menorca de 2025.

 Quant al document de l’Ideari, els ponents han establert un marc de debat clarament marcat amb l’actual ideologia que fixa com a pilars d’identitat els valors de l’Esquerra, del Menorquinisme i l’Ecologisme. En aquest sentit, es tracta d’aplicar pocs canvis en el vessant de les idees que ja caracteritzen Més per Menorca, més bé es pretén revisar a ajustar alguns conceptes.

Les principals novetats

 El que més interès ha generat entre els adherits és la forma o sistema d’organització que pretenen donar-li els actuals responsables. Es proposa en la Ponència d’Organització la transformació de l’actual coalició electoral en una nova formació política (que serà un partit o altra fórmula jurídica) amb personalitat política única, regida pels corresponents estatuts, comissions i reglaments. La proposta d’aquesta nova formació contempla la creació de la figura de Coordinador General, màxim òrgan unipersonal de la formació; la Comissió de Garanties i la Comissió Executiva, a més de totes les altres comissions o meses de treball que aquesta executiva cregui oportú crear. La Comissió Executiva tindrà, a més del Coordinador general, tres secretaries: la de Finances, la d’Organització i la d’Actes. S’incorporaran, també, un representant dels tres partits que ara formen la coalició (com a organitzacions fundacionals), més altres vocals designats per estatuts.

 La relació de les organitzacions polítiques que ara donen suport a la coalició Més per Menorca (PSM Més per Menorca; Iniciativa-Verds-Equo i Esquerra Republicana-Menorca) s’integraran com a formacions de suport o d’adhesió, sense cap altre status competencial o decisori. Tanmateix, aquestes formacions podran mantenir la seva independència política i jurídica de Més per Menorca i el seu propi funcionament. Tanmateix, durant l’estància a si de Més per Menorca, aquestes organitzacions polítiques es comprometen i obliguen a executar les acords presos en els òrgans competents de la formació Més per Menorca.

 La proposta d’Organització també contempla el procediment quant a les excisions dels partits integrants o bé la incorporació de noves entitats o formacions polítiques. La Ponència també regula la relació, drets i deures dels militants dels partits integrants així com la dels adherits directament a la formació de Més per Menorca.




dimecres, 26 d’abril del 2017

Informació sobre el 1r. Congrés. Documentació detallada.



Ponència ORGANITZACIÓ

Clica i veuràs el document "ORGANITZACIÓ"


Ponència IDEARI

Clica i veuràs el document "IDEARI"


Document per presentar ESMENES

Clica i veuràs el document per presentar "ESMENES"

Les noves famílies, els serveis públics i els desequilibris generacionals



1r. CONGRÉS DE MÉS PER MENORCA         




Cris Mercadal Salord

Directora Serveis Socials
Ciutadella
Des del punt de vista jurídic, l’ordenament espanyol no estableix una definició del concepte de família. No obstant això, des de la mateixa Constitució, com des del dret de família, s’ha anat regulant la realitat familiar permanentment. És en l’article 39 que, de manera concreta, la Constitució espanyola fa referència a la família i la considera un element social essencial de la societat que té dret a la protecció social, jurídica i econòmica adequada per assolir el seu ple desenvolupament.

Pel que fa a la regulació de la família, la mateixa Constitució reconeix les diferents formes de vincle de parella i no el matrimoni com a únic vincle exclusiu, els reconeix el dret a la protecció, i garanteix el respecte a la igualtat i la dignitat de tots els membres.
La família és una organització social en constant evolució i canvi. Aquest fet s’ha intensificat en els darrers anys a causa de determinades circumstàncies, com ara una esperança de vida més alta i el conseqüent envelliment de la població, la progressiva incorporació de la dona al món laboral, l'aparició de noves formes de família així com el gran nombre de persones que han immigrat i que han constituït nuclis familiars nous.
Juntament amb aquests aspectes, la crisi econòmica i social dels darrers anys ha provocat, novament, ajusts de les famílies, moltes de les quals s’han vist amb la necessitat, d’una banda, de reagrupar-se amb una part de la família extensa, especialment els avis/àvies, i, de l’altra, els avis i àvies mateixos han hagut d’assumir més protagonisme i compromisos envers la cura de determinats membres de la família (per exemple, en situació de dependència) i, especialment, dels néts.
A partir d’aquestes tendències, continuen convivint diversos tipus de famílies, que poden presentar grans diferències entre si, tant en l’estructura com en les funcions, i es poden establir diferents dimensions d’agrupacions familiars: Parelles amb fills/filles; Llars unipersonals; Parelles sense fills/filles; Llars monoparentals; Llars extenses i múltiples; Llars de diferents generacions; Llars sense nucli. Més enllà de la tipologia, els elements que caracteritzen les llars de Menorca són, una estructura envellida, noves formes de convivència i població nouvinguda.


El paper dels serveis públics
Històricament la protecció de la família ha passat per diferents fases: des d’un primer moment, en què la família va haver de subsistir i autoregular-se de manera autònoma davant les situacions que se li presentaven, a una fase en què els serveis públics han anat agafant més protagonisme, i la família es convertí, en alguns casos, en un subjecte passiu receptor. Actualment, ateses les circumstàncies socioeconòmiques que limiten moltes de les actuacions envers la protecció de la família, s’està produint un nou canvi de paradigma: les necessitats de les famílies s’han de solucionar no solament amb ajuts públics sinó que també la família mateixa ha d’adoptar un paper més actiu. En definitiva, la tendència dels serveis públics és l'acompanyament a la família per tal que aquesta aconsegueixi el seu propi apoderament.
En general, podem establir que les actuacions dels serveis públics quant a les polítiques de família responen a diversos objectius, com ara contrarestar el descens de la natalitat, atendre la infància, protegir els membres més vulnerables, aconseguir la igualtat i la coresponsabilitat entre homes i dones o incrementar la qualitat de vida.
Els instruments més emprats són les prestacions econòmiques, els serveis i les ajudes tècniques, sense oblidar que fer política de família és també treballar des de l’àmbit de l’educació, de la salut, de l’habitatge... Per això, les demandes de prestacions i de serveis són cada dia més nombroses i estan a l'ordre del dia dels serveis públics: les escoles infantils, l’atenció a la dependència i a les persones amb discapacitat, les prestacions econòmiques, la regulació de noves situacions familiars, etc.
Per tot això, és fonamental que els grans eixos de les polítiques socials i de família girin entorn de la coresponsabilitat, la natalitat, la parentalitat, l'emancipació dels joves i les noves realitats familiars ordenant-ne la seva planificació de manera responsable.

Conseqüències del desequilibri generacional
Sobre els desequilibris de les noves generacions, els aspectes clau a desenvolupar i a debatre són: 1) el fet que l'Estat destini molts recursos tècnics i econòmics a les persones majors i pocs als joves; 2) la possible forma, poc selectiva, que dedica dels recursos destinats a la població major i 3) el fet que deixi al llindar del desemparament i la protecció l'abandonament escolar, la formació dels joves, l'accés al mercat de treball amb condicions, entre altres.



dissabte, 28 de gener del 2017

Un Congrés per definir la Menorca del futur

Més per Menorca ha presentat avui les jornades, a celebrar el mes de maig, per marcar el full de ruta polític i organitzatiu de la coalició amb la participació de la gent


Maite Salord, Damià Moll i Nel Martí

  La coalició menorquinista de Més per Menorca ha presentat avui matí as Mercadal la celebració del seu primer Congrés, que es durà a terme el proper mes de maig. Es tracta d’activar un òrgan de decisió per fixar les pautes a seguir en l’horitzó de la Menorca de l’any 2025. Una comissió organitzadora ve treballant des del passat mes de setembre per anar perfilant tots els aspectes de les tres jornades de debat i conclusions per definir, així, el full de ruta de la coalició en vistes als propers 8 anys.

 Marcar l’ideari polític, acordar el model organitzatiu i dissenyar un programa d’actuacions són els tres eixos que pretén desenvolupar el Congrés. A tot açò, hi ha la ferma voluntat de fer-lo obert i participatiu a la gent i a associacions. El futur de Menorca l’ha de decidir la gent, i d’aquí que aquesta trobada sigui amb la intenció d'incloure aportacions. “Sumam persones, construïm futur” és el lema que resumeix la finalitat del Congrés: decidir l’esdevenir de la nostra illa amb l’aportació social.




  L’acte l’ha obert el portaveu de la coalició, Damià Moll, explicant els principals objectius a assolir. Moll ha exposat el procés del Congrés fixat en el debat per clarificar polítiques davant una societat i una economia canviant.

  Seguidament, ha pres la paraula el diputat Nel Martí per explicar que “després de la responsabilitat d’haver assumit el treballar a les institucions per provocar un Govern de Canvi, és hora que pensem en nosaltres mateixos per fixar-nos cap on volem anar i quina Menorca volem”.


  La presentació l’ha closa la presidenta del Consell, Maite Salord, per destacar la necessitat de revisar el projecte menorquinista apuntant la idea de “seguir treballant i fer de la coalició l’eina per construir la Menorca que volem. Tenim la voluntat de créixer”. Va al·ludir al lema del Congrés, “les paraules no són mai gratuïtes: parlam de persones i parlam de futur. Per tant el que volem és continuar sumant persones a aquest projecte”. Ha fet un crida a la participació, a creure amb el projecte i a aportar de cara al futur. “Totes les veus són importants”, ha dit.