“Junts tenim més oportunitats
d'obrir-nos al món.” Ruth Mateu, Consellera de Transparència, Cultura i Esports
del Govern de les Illes Balears
 |
| Santi Vila, Ruth Mateu i Vicent Marzà |
El
Parlament de les Illes Balears de la passada legislatura, amb els vots de la
majoria del partit popular, va declarar la inexistència dels Països Catalans, com
si l’existència d’una realitat històrica, cultural, lingüística, econòmica,
etc. depengui d’un pronunciament. Com si per art de màgia es pugui esborrar
tot, perquè qui mana en aquell moment està interessat en generar rebuig contra
aquesta realitat. Tanmateix, tant d’esforç per erradicar-nos va acabar deixant
aquell partit a l’oposició: el pronunciament va ser vençut per la realitat.
El 20
de gener de 2017, tres anys després de la negació, els tres consellers de
cultura de Principat, País Valencià i Illes Balears s’han reunit pel foment de
la llengua i cultura compartides. És el seu deure; un deure que, de fet, ja
recull el nostre Estatut. La Consellera Ruth
Mateu, aquest deure (com tots els que té) se’l creu, i no desaprofita el
fet que els seus homòlegs del Principat, Santi
Vila, i del País Valencià, Vicent
Marzà, comparteixin aquest compromís. Amb ells, els tres grans governs dels
Països Catalans han acordat la Declaració
de Palma, per la qual es comprometen a enfortir lligams històrics i
culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i
la cultura.
Els
tres consellers, acompanyats dels seus equips, s’han reunit al Museu de
Mallorca, on s'ha escenificat la voluntat de treballar conjuntament i reforçar
els projectes compartits, aprofitant el moment històric favorable entre les
tres administracions.
En
aquest sentit, la consellera Ruth Mateu
ha destacat que «hem d'aprofitar els
vents favorables que ens ha brindat aquesta etapa política per crear sinergies
que ens permetin reforçar els projectes comuns, tant a dins com defora dels
nostres territoris, perquè junts tenim més oportunitats d'obrir-nos al
món.
El
conseller Santi Vila ha posat en
valor la necessitat "d'intensificar els vincles entre els tres territoris
perquè és impossible entendre la nostra cultura sense les aportacions dels
creadors baleàrics o valencians". Vila considera que la Declaració de Palma és una
"oportunitat per definir com ens interrelacionem culturalment" i ha
apostat per seguir potenciant l'Institut Ramon Llull com a «eina per internacionalitzar els nostres autors i creadors més enllà
dels nostres territoris.»
Per la
seva banda, el conseller Vicent Marzà
ha explicat que «aquest acord és un
pas més per a potenciar les indústries culturals i creatives de cada territori,
la primera pedra per a construir ponts i no murs a un vertader i eficaç
corredor mediterrani cultural. Estic segur que aquesta acció repercutirà en
positiu als nostres sectors culturals tant pel que fa a l'ampliació de circuits
de programació com al rendiment econòmic de les propostes creatives.»
La Declaració de Palma contempla la
necessitat de reforçar el mercat interior cultural entre els tres territoris,
impulsant circuits d'Arts Escèniques, Visuals, Música, Literatura, Audiovisual
i Cultura Popular o Tradicional. L'objectiu de crear aquests circuits és
facilitar el moviment entre els tres territoris a les indústries culturals i
els creadors, i el funcionament serà acordat per grups de treball de les tres
institucions. Pel que fa a la promoció de la creació literària i la indústria
editorial, es coordinaran tasques de promoció de la literatura i es promouran programes
d'intercanvi d'autors.
En
l'àmbit de llengua, la Declaració de
Palma estableix assolir un sistema d'acreditacions de coneixements
lingüístics compartit i compatible, garantint la coherència, la transparència i
la màxima informació pública. Entre altres compromisos, els tres consellers han
acordat impulsar iniciatives conjuntes envers les polítiques estatals lesives
envers la llengua compartida.
La
consolidació de l'Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior i
internacionalització de la cultura pròpia també s’hi ha tingut en compte. En
aquest sentit, cal remarcar el reingrés del Govern de les Illes Balears a
l'Institut, i la col·laboració de l'IRL amb la Generalitat Valenciana dintre
del Pla Estratègic Cultural "Fes Cultura".
La
Consellera Ruth Mateu ha estat acompanyada per Marta Fuxà i Jaume Gomila,
directors generals de Normalització Lingüística i de Cultura, tots dos també de
MÉS per
Menorca.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada