El 1r. Congrés de Més per Menorca obre les portes

La formació menorquinista inicia avui dissabte a les 16 hores la primera jornada amb el lliurament d’acreditacions, obertura del Congrés i constitució de la Mesa de Presidència

 Més per Menorca enceta avui dissabte el seu primer Congrés. Una cita que pretén consolidar el projecte polític iniciat l’any 2014 amb el qual obtingué uns satisfactoris resultats electorals el maig de 2015, amb l’accés a la presidència i govern del Consell, la creació d’un grup parlamentari propi i la consecució de 20 regidors adherits a Més per Menorca integrats en candidatures municipals diverses.

 Dues Ponències, la de l’Ideari i la d’Organització, a més de la ratificació del Document Menorca 2025, són els eixos centrals de la cita congressual que s’obrirà demà capvespre a les 16 hores al Centre de Convencions des Mercadal. Comptarà amb els debats corresponents i la votació de les esmenes presentades en fases prèvies de participació. La ponència d’Ideari compta amb 4 esmenes, mentre que la d’Organització n’ha registrat un total de 21.

 Cal destacar la proposta feta pel Comitè Organitzador, a través de les seves meses de treball, de superar l’actual estatus de coalició per convertir-se en una nova formació política amb capacitat per regular-se millor i de forma més eficient.

 Dins aquest apartat d’Organització s’hi estableix la creació de la figura de nou Coordinador General de Més per Menorca, així com els corresponents membres de la Comissió Executiva que integri la representació dels partits agregats així com la d’altres independents.

Festa a la Plaça Pare Camps des Mercadal amb l’actuació de Cris Juanico

 Les sessions congressuals donaran pas després a la relaxació i a l’oci amb un festa que se celebrarà a la plaça Pare Camps des Mercadal amb l’actuació del cantant Cris Juanico i dos músics més. L’organització considera que la primera jornada ha de comptar amb un tancament festiu de la primera jornada.

 Per al diumenge, el Congrés reprendrà la seva activitat amb el tercer plenari que tindrà com a únic punt la presentació del Document Menorca 2025. Seguidament s’obrirà el termini per a la presentació de candidats als càrrecs orgànics, en el cas que s’hagi aprovat la ponència d’Organització del dia anterior. Posteriorment es procedirà a les votacions, si s’escauen i a la proclamació dels càrrecs elegits. Arribarà, sobre el migdia, la cloenda del Congrés en la que intervindran els convidats vinguts de fora i que representen a formacions polítiques afins a Més per Menorca i procedents d’altres territoris de l’Estat espanyol.

 Més per Menorca té confirmada la presència d’Ana Miranda del BNG (Bloque Nacionalista Galego); Bernat Picornell d’ERC; Biel Barceló i Bel Busquets de Més per Mallorca i Sílvia Tur de Gent per Formentera. 

Més per Menorca presenta 17 esmenes al projecte de Llei d’estades turístiques

El model de la coalició menorquinista defensa les competències insulars i aposta perquè beneficiï els petits tenidors d’habitatges enfront dels grans operadors turístics

Més per Menorca ha presentat un total de 17 esmenes al projecte de Llei d’estades turístiques en habitatges. Les esmenes del grup menorquinista van en la línia de fer prou flexible la Llei per adaptar-la a les circumstàncies concretes de cada illa i per promoure un concepte en el que l’ús residencial dels habitatges és la norma i l’ús turístic l’excepció.

En aquesta línia, destaca un grup  d’esmenes –presentades conjuntament amb Gent per Formentera- que advoquen perquè la nova regulació tingui rang reglamentari i només s’apliqui en defecte de normativa reglamentària insular. Aquesta opció es correspon al fet que les competències d’ordenació turística estan traspassades als consells insulars de Menorca, d’Eivissa i de Formentera.

Concretament, l’esmena principal consisteix en afegir al text un nou punt que incorporaria una nova disposició addicional a la Llei de Turisme de les Illes Balears:

·         25. S’afegeix una nova disposició addicional 21ena.

·         Els articles 50, 51 i 52 tenen naturalesa reglamentària, i només són aplicables en defecte del desplegament reglamentari que correspon a les administracions competents en matèria d’ordenació turística.

En el cas de la regulació de les estades turístiques en habitatges, l’opció plantejada per l’esmena és plenament congruent amb el fet que molts dels requisits per a la comercialització no es refereixen simplement a paràmetres de qualitat, sinó que es refereixen a circumstàncies de naturalesa territorial i de coexistència amb l’ús estrictament residencial. És obvi que aquestes circumstàncies varien de forma determinant d’una illa a una altra, per la qual cosa és encertat establir una regulació integral autonòmica que serà d’aplicació només en defecte de regulació a nivell insular.

Un altre aspecte rellevant de les esmenes presentades és l’aposta per un model en el que el lloguer turístic obeeixi realment a una socialització dels beneficis del negoci turístic, i no a la inversió massiva d’operadors turístics en aquest segment.

Aquesta mesura, a banda de la seva vessant social, ha d’actuar com un fre al creixement descontrolat d’aquest nou tipus d’allotjament turístic, un cop assolida la saturació en els altres tipus d’allotjament.

La forma de tendir en aquest model consisteix en establir un preu per plaça superior i progressiu per a les places corresponents a un segon o successiu habitatge explotat per una mateixa empresa. El preu no es fixa a la Llei; l’haurà d’establir l’organisme gestor de places o l’autoritat turística. Però l’esmena presentada garanteix que hi hagi un preu per plaça i que aquest sigui cada vegada més elevat en funció dels habitatges que s’explotin.

D’aquesta manera s’afavoreix la participació en el negoci turístic dels petits tenidors d’habitatges, socialitzant així els beneficis d’una activitat que impacta sobre tots els residents a les nostres Illes.

Es modifica el primer paràgraf del punt 4 de l’article 91 de la Llei i s’hi afegeix un nou paràgraf a continuació:

·         4. L’organisme gestor de de les places o, si escau, l’Administració turística establirà un preu per a les places en consideració a criteris objectius de valoració i se li ha de donar publicitat.

En tot cas, per a les places corresponents a habitatges d’ús residencial objecte de comercialització d’estades turístiques, l’organisme gestor o Administració turística corresponent, haurà d’establir un preu major i progressiu per a les places corresponents a un segon o successiu habitatge explotat per una mateixa empresa.

Altres aspectes als que s’han adreçat les esmenes de Més per Menorca són les següents: - Una delimitació conceptual més clara i inequívoca del tipus d’arrendament que entra en l’òrbita turística i el que roman en l’òrbita de la Llei d’Arrendament Urbans (LAU). L’obligació de publicitar el número de llicència en les pàgines web de comercialització turística d’habitatges. L’establiment d’un règim transitori alternatiu que es pugui adaptar a la problemàtica diferenciada de cada illa. La prohibició de comercialitzar estades en habitatges amb expedients per infracció urbanística o que estiguin fora d’ordenació.

D’altra banda, s’ha volgut aprofitar aquesta modificació de la Llei de Turisme per facilitar l’accés a la professió de guia turístic per tots aquells que estan en possessió del grau en història, arqueologia, història de l’art i humanitats, equiparant-los als graduats en turisme.

Nel Martí demana a Francina Armengol quan posarà en marxa el descompte fiscal per a estudiants fora de l’illa

La proposta va ser aprovada el passat mes de febrer a instàncies de Més per Menorca. Es tracta d’un incentiu per reduir costos a les famílies

Més per Menorca, a través del seu portaveu al Parlament, Nel Martí, vol conèixer quan posarà en marxa l’Executiu de Francina Armengol la Proposició de Llei per a els reduccions fiscals a les famílies que tenen fills estudiant fora de la seva illa de residència. És una proposta que va presenta la coalició menorquinista a la mesa del Parlament i que va ser aprovada a una Comissió d’Educació celebrada el passat mes de febrer.

La possibilitat que les famílies puguin disposar de deduccions fiscals per tenir fills que curses estudis fora de la seva illa de residència era una proposta que Més per Menorca contemplava al seu programa electoral, però també és un punt que figura als Acords pel Canvi, el document que va possibilitat la formació del govern progressista a les Illes Balears. Des de la coalició menorquina s’entén que es tracta d’una iniciativa que no es pot retardar per més temps i creu que l’Executiu d’Armengol ha d’accelerar la seva posada en marxa.

És per açò que Martí formularà a la presidenta Francina Armengol la següent pregunta:

-Quan es posarà en marxa una deducció fiscal en el tram autonòmic de l’IRPF a les famílies de les Illes Balears amb estudiants que cursin fora de l’illa de residència?

Els joves tenen tot el dret a cursar els estudis preferits i alleugerir les seves despeses familiars poden ser un ajut considerable. La Comissió d’Educació va aprovar l’aplicació de deduccions a l’IRPF en la quota íntegra autonòmica de 1.500€ per a cada descendent o adoptat fadrí menor de 25 anys, que depengui econòmicament del contribuent i amb domicili familiar a Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera. S’aprovà que la deducció s’apliqui als joves que s’han de desplaçar a una altra illa de les Balears, a una altra comunitat autònoma d’Espanya o a un altre país de la Unió Europea (UE-28) per cursar estudis a centres públics universitaris oficials, de grau o màster o de cicle formatiu de grau mitja o de grau superior de Formació Professional, les quals no s'impartesquin a la seva illa de residència.

També van quedar definits els requisits que s’han de complir per acollir-se a les esmentades deduccions per poder-les fer efectives en les declaracions de l'IRPF corresponents a l'any 2017.

El 1r. Congrés proposa la creació d’un Coordinador General i convertir-se en una nova formació política

Les dues jornades, a celebrar el propers dies 20 i 21, compten amb 4 esmenes per a l’Ideari polític i 21 per al model d’Organització

 Més per Menorca està perfilant els darrers detalls per a la celebració del seu primer Congrés. Una cita on la ara coalició menorquinista planteja als seu adherits la possibilitat de realitzar canvis amb la única finalitat d’avançar en l’àmbit polític i social de Menorca, però també en altres espais d’actuació que són el Parlament de les Illes Balears i, si fos possible en futures cites electorals, a les Corts Espanyoles i Europa.

 El congrés centra tres grans eixos de debat: L’Ideari polític, el model d’Organització i el document de la Menorca 2025, essent aquest darrer el més dens per les moltes aportacions fetes i les meses de treball organitzades en 5 blocs temàtics. Es tracta d’un document per marcar l’inici o la base des d’on començar a marcar l’acció política cap a l’horitzó de la Menorca de 2025.

 Quant al document de l’Ideari, els ponents han establert un marc de debat clarament marcat amb l’actual ideologia que fixa com a pilars d’identitat els valors de l’Esquerra, del Menorquinisme i l’Ecologisme. En aquest sentit, es tracta d’aplicar pocs canvis en el vessant de les idees que ja caracteritzen Més per Menorca, més bé es pretén revisar a ajustar alguns conceptes.

Les principals novetats

 El que més interès ha generat entre els adherits és la forma o sistema d’organització que pretenen donar-li els actuals responsables. Es proposa en la Ponència d’Organització la transformació de l’actual coalició electoral en una nova formació política (que serà un partit o altra fórmula jurídica) amb personalitat política única, regida pels corresponents estatuts, comissions i reglaments. La proposta d’aquesta nova formació contempla la creació de la figura de Coordinador General, màxim òrgan unipersonal de la formació; la Comissió de Garanties i la Comissió Executiva, a més de totes les altres comissions o meses de treball que aquesta executiva cregui oportú crear. La Comissió Executiva tindrà, a més del Coordinador general, tres secretaries: la de Finances, la d’Organització i la d’Actes. S’incorporaran, també, un representant dels tres partits que ara formen la coalició (com a organitzacions fundacionals), més altres vocals designats per estatuts.

 La relació de les organitzacions polítiques que ara donen suport a la coalició Més per Menorca (PSM Més per Menorca; Iniciativa-Verds-Equo i Esquerra Republicana-Menorca) s’integraran com a formacions de suport o d’adhesió, sense cap altre status competencial o decisori. Tanmateix, aquestes formacions podran mantenir la seva independència política i jurídica de Més per Menorca i el seu propi funcionament. Tanmateix, durant l’estància a si de Més per Menorca, aquestes organitzacions polítiques es comprometen i obliguen a executar les acords presos en els òrgans competents de la formació Més per Menorca.

 La proposta d’Organització també contempla el procediment quant a les excisions dels partits integrants o bé la incorporació de noves entitats o formacions polítiques. La Ponència també regula la relació, drets i deures dels militants dels partits integrants així com la dels adherits directament a la formació de Més per Menorca.

Més per Menorca demana incloure als Pressupostos Generals de l’Estat 25,8 milions per a inversions a l’illa

La coalició menorquinista presenta un total de 12 esmenes a Madrid a través d’Esquerra Republicana de Catalunya

Nel Martí i Bernat Picornell, senador d'ERC

 Més per Menorca presenta un total de 12 esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat  (PGE) de 2017, les quals sol·liciten inversions per valor de 25.870.000 euros, principalment per a actuacions en infraestructures.

 Les iniciatives polítiques a Madrid, per part de la coalició menorquinista, es realitzen a través de partits integrats o vinculats a Més per Menorca i que tenen representació a les Corts, com són Esquerra Republicana de Catalunya i Compromís. En aquesta ocasió serà a través de la formació catalana i de la mà del senador Bernat Picornell que Més per Menorca vehicularà les seves esmenes als PGE.

 Així, les 12 propostes presentades com a esmenes a la previsió pressupostària de l’Estat afecten 4 municipis menorquins i estan distribuïdes de la següent manera:

Maó:

Sanitat: Habilitació Verge del Toro per necessitats sociosanitàries.............6.000.000 €

Cultura: Obres Conservatori de Música..............................................6.000.000 €

Infraestructures:
Rehabilitació d’edificis en desús......................................................1.000.000 €

Millores centre històric.....................................................................60.000 €

Millores accessos al Port de Maó.........................................................200.000 €

Ciutadella:

Cultura: Teatre d’es Born obres per equipament.....................................300.000 €

Justícia: Redacció projecte nova seu dels jutjats................................ ...200.000 €

Esports: Renovació Gespa camps de futbol............................................360.000 €

Mobilitat: Carril “BICI”, estació Busos..................................................250.000 €

Patrimoni: Rehabilitació de l'antic Alcàsser i de la murada de Ciutadella.... .2.000.000 €

Ferreries:

Medi Ambient: Centre d’interpretació de s’Enclusa...............................7.000.000 €

Es Mercadal:

Infraestructures: Obres infraestructures de sanejament de Macaret...........2.500.000 €

  Quant a aquesta darrera esmena cal justificar-la en clau de reclamació al Govern de l’Estat perquè complesqui el compromís que va adquirir l’any 2009, arran d’una esmena presentada pel senador autonòmic Pere Sampol al Pressupost General de l’Estat de 2010, que va ser acceptada pel govern del PSOE. Llavors, el Govern de l’Estat es va comprometre a signar un conveni amb l’Ajuntament des Mercadal per mor del qual aportaria, entre 2010 i 2013, 2,5 milions d’euros per finançar part de les obres per dotar de sanejament la urbanització de Macaret. Però aquesta partida pressupostària no es va arribar a executar mai.

Altres 40 milions en esmenes per al Transport de les Illes

 Al marge de les esmenes per a inversions territorials, Més per Menorca inclou també dues propostes més que sumen 40 milions d’euros:  10 milions per al descompte de residents en els viatges dels ciutadans i 30 milions més per fer front a la tarifa màxima universal en els vols entre illes i per a la millora del transport marítim.