Potser el senyor Pons Alzina s’estimaria més que ara que som al govern canviàssim el nostre discurs de quan érem a l’oposició; o que acotàssim el cap i callàssim davant la tebior evidenciada pels socis de govern a l’hora de dur a terme aquest acord. Hem optat per la coherència i el compromís, ves per on.
Dia 28 d’agost, el diari Menorca publicava un article de Joan Pons Alzina titulat “La residència de Son Espases o l’envestir sense...” en el qual expressava la seva preocupació pel fet que Més per Menorca condicionàs el seu suport als pressuposts de la comunitat autònoma al fet que contemplassin una partida per començar a fer realitat aquesta demanda social –i compromís de govern!- que és de justícia i, per tant, ineludible.
La seva preocupació anava en tres sentits que volem puntualitzar:
1. Acusa Més per Menorca d’emprar el tema de la residència de Son Espases per fer “sectarisme partidisme” i “electoralisme”, de cara a les eleccions generals de la tardor, obviant dos fets importants: el primer, que aquesta residència és un compromís de govern, com consta en els pactes de governabilitat de Consell i de Govern; i, en segon lloc, el diputat Nel Martí, durant el mandat passat, va presentar més de 50 iniciatives en aquest sentit. Potser el senyor Pons Alzina s’estimaria més que ara que som al govern canviàssim el nostre discurs de quan érem a l’oposició; o que acotàssim el cap i callàssim davant la tebior evidenciada pels socis de govern a l’hora de dur a terme aquest acord. Hem optat per la coherència i el compromís, ves per on.
2. En segon lloc, considera que la nostra prioritat hauria de ser defensar un sistema de finançament més just, com efectivament és, juntament amb la residència i el transport aeri. Ara bé, una cosa no treu l’altre, ens sembla.
3. Finalment, el preocupa que no tinguem en compte els malalts que es desplacen a Barcelona, malalts que o bé ho fan per accedir a la sanitat privada o, pel fet de tractar-se de patologies complexes i , per tant, no molt nombroses, a través d’IBSALUT i ajudats per les associacions de malalts, que, en aquests casos, no han detectat la problemàtica dels malalts desplaçats a Mallorca, que són la majoria.
L’escrit del senyor Pons Alzina acaba acusant-nos injustament -a través de preguntes la resposta de les quals dóna per suposada- de parlar sense tenir dades, un costum dels polítics diu, recriminable, certament. Però no només dels polítics, pel que sembla.
Entendrà que després de més de 50 iniciatives com a parlamentari i de nombroses reunions amb les associacions de malalts, Nel Martí coneix perfectament la problemàtica, però potser que tornem a repetir les xifres perquè tothom les tengui clares: una mitjana de 47 persones per dia pernocta a Mallorca per malaltia, pròpia o de familiars; i Can Granada només dóna cobertura a unes 10 persones. D’altra banda, les entitats fa anys que treballen en el projecte de la residència, un projecte viable i auster que, tanmateix, acabaria d’una vegada amb una situació injusta que afecta persones que ja pateixen una situació difícil i complicada.
Restam a la seva disposició per explicar-li qualsevol dubte que pugui tenir al respecte. Quan s’opina sobre temes tan sensibles com és aquest, convé fer-ho amb tota la informació.
MÉS PER MENORCA
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada