MÉS aposta per fer efectiu d’una vegada els drets dels catalanoparlants

Aprovada la Proposició no de llei sobre els drets lingüístics presentada per MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca que fa una passa endavant per de ser tractats com a ciutadans normals per l’administració perifèrica de l’Estat

“Els ciutadans tenen dret d’usar la llengua catalana, oralment o per escrit, en les seves relacions amb l’administració pública a l’àmbit territorial de la comunitat autònoma.”, així ho diu la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística de les Illes Balears, en l’article 8, al punt 1. En aquest sentit, la Disposició addicional primera estableix que “El Govern Balear ha de promoure, d’acord amb els òrgans competents, la normalització de l’ús de la llengua catalana a l’Administració perifèrica de l’Estat, a l’Administració de Justícia, en els registres, a les empreses públiques i semipúbliques i a qualsevol àmbit administratiu no dependent del Govern de la comunitat autònoma.” Ja fa vint anys de la Declaració dels Drets Lingüístics (Barcelona, 1996), i encara en fa més que tenim un Estatut segons el qual hauríem de poder viure en la llengua autòctona, amb normalitat, en aquestes illes.

Els fets, però, fan evident que l’administració no ha fet els mínims perquè aquest dret sigui possible.

Els organismes que depenen de l’administració de l’Estat central ubicats a les Illes Balears segueixen suspenent en matèria de llengua catalana. La manca de coneixement de la llengua pròpia de les Illes Balears per part de molts treballadors públics de l’administració perifèrica de l’Estat i, especialment, la manca de voluntat de respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants provoca que cada any s’infringeixin els drets de milers de ciutadans (paradoxalment, moltes d’aquestes situacions es donen en àmbits com el de la justícia o el de l’ordre públic). En el pitjor dels casos, aquestes ciutadans es veuen immersos en conflictes que sobrepassen la dimensió lingüística i es converteixen en sancions “por desobedecer el mandato del agente de la autoridad y faltar el respecto al mismo”.

S’han documentat molts de casos d’agressions lingüístiques. Fins i tot, al 2013 algunes entitats cíviques dels territoris de llengua catalana van presentar un informe en el qual es recollien una part significativa de casos de vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants (ocorreguts entre 2007 i principis de 2013) per conscienciar la ciutadania sobre aquesta qüestió i promoure la intervenció pública perquè aquests conflictes no es donin o, si encara es donen, perquè es puguin resoldre d’acord amb la normativa vigent.

Tant certa és la mancança de drets lingüístics que el Consell de Ministres del Consell d’Europa va emetre dia 24 d’octubre de 2012 la Recomanació CM/RecChL (2012) 6 sobre l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries a Espanya, en què es detallen un conjunt de recomanacions a l’Estat espanyol en vistes al compliment de la Carta. Algunes d’aquestes recomanacions són:

1. Que modifiqui el marc normatiu per garantir que en els processos judicials, penals, civils i administratius es pugui atendre en les llengües cooficials a demanda d’una de les parts.

2. Que prengui les mesures jurídiques i pràctiques necessàries per garantir que una proporció adequada del personal judicial de les comunitats autònomes tingui un domini suficient de les llengües d’aquella comunitat.

3. Que revisi l’organització de la selecció i de la formació del personal dels serveis de l’administració de l’Estat per tal de vetllar que una proporció adequada del personal de les comunitats autònomes tingui un domini suficient de les llengües de les llengües d’aquella comunitat.

4. Que asseguri la presència de totes les llengües regionals o minoritàries en els serveis públics de l’Estat.

5. Que asseguri la presència de totes de totes les llengües regionals o minoritàries en l’oferta dels serveis de sanitat.

Per totes aquestes raons i més, els grups de MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca vam presentar ahir aquesta PNL que va tenir el suport dels grups PSIB-PSOE, Podem i el PI:

1. El Parlament de les Illes Balears insta la Delegació del Govern de l’Estat a les Illes Balears, com a responsable de dirigir l’administració de l’Estat en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma, a prendre les mesures necessàries per tal que es respectin els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants de les Illes Balears.

2. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a posar els recursos econòmics i humans necessaris per impulsar la normalització de la llengua catalana a l’Administració perifèrica de l’Estat, d’acord amb el que preveu la disposició addicional primera de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística de les Illes Balears.

3. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a crear un servei d’assessorament, consulta i defensa dels drets lingüístics dels ciutadans.