Maó tornarà a dir-se Maó, i el català tornarà a ser la llengua pròpia de l'administració

Foto presa per Gerard Gómez davant l’ajuntament de Maó.

La modificació de la Llei de normalització lingüística permetrà recuperar el requisit del català i el topònim de la ciutat de Maó

"Maó tornarà a dir-se Maó, i el català tornarà a ser la llengua pròpia de l'administració" (Nel Martí)

MÉS per Menorca donarà suport dimarts que ve a la proposició no de llei presentada pel grup parlamentari PI, per a modificar la Llei de normalització lingüística i recuperar la versió aprovada per consens l'any 1986, que reconeix al català el protagonisme de ser la llengua pròpia de les Illes Balears. Aquesta llei va ser modificada l'any 2012 pel govern Bauzá de forma unilateral, per aconseguir principalment dos objectius: eliminar el coneixement de la llengua catalana com a requisit per a ser treballador de l'administració pública de les Illes Balears, i "castellanitzar" els topònims que, fins llavors, regits per la llei de 1986, s'escrivien en català i d'acord amb el preceptiu informe de la Universitat de les Illes Balears.

Suport a la iniciativa del PI, al qual insta a confluir amb la modificació de la mateixa llei que impulsa el Govern

MÉS per Menorca aprofita també per recordar que aquesta voluntat ja va quedar expressada en els Acords pel Canvi i en l'acord del Consell de Govern de dia 25 de juliol, pel qual s'encomanava a la Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques l'inici de la tramitació de l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la CAIB, que el Govern Bauzá va modificar unilateralment, i a través de la qual va modificar també, entre d'altres, la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears.

La modificació que proposa el PI coincideix al 100% amb l'articulat anterior a la modificació de Bauzá, i coincideix al 100% amb la modificació que el Govern de les Illes prepara a través del projecte de llei per modificar la Llei de funció pública, i que per raons relacionades amb el nivell 33 s'ha endarrerit, però que en dos o tres mesos s'aprovarà.

En aquest sentit, MÉS per Menorca a més d'expresar el seu suport demanarà que la tramitació de les dues modificacions legislatives, la Llei de normalització i la Llei de funció pública, caminin de forma coordinada per tal que la seua aprovació i aplicació sigui el més coherent i eficient possible.

El català, requisit i llengua pròpia

MÉS per Menorca també vol recordar que l'any que ve es complirà el 30 aniversari de la Llei de normalització lingüística (el 29 d'abril de 1986 es va aprovar la Llei), que va significar una fita històrica que cal reivindicar: el consens entorn del fet cultural i lingüístic que atorga al català el protagonisme, amb efectes jurídics, de llengua pròpia i oficial. I d'aquest fet diferencial i propi se'n deriva l'obligació per part dels poders públics d' usar-la, protegir-la i potenciar-la.

"L'època Bauzá de polìtiques de marginació, minorització i arraconament del català s'hauria d'enterrrar per sempre. El requisit del català a l'administració, en un context on conèixer el castellà és un deure, és un instrument fonamental per a garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants i per a avançar en la normalització de la llengua catalana i la normalitat de viure en català", diu Nel Martí, portaveu del grup parlamentari menorquinista.

Maó, topònim oficial en català

La modificació de la Llei de funció pública feta per Bauzá, a través de la qual es modificaren també altres lleis, entre les quals la de normalització lingüística, és també coneguda per Llei Gornés, pel conseller menorquí que la va impulsar, i per l'obsessió per modificar el topònom de la ciutat de Maó per Maó-Mahón.

En aquest sentit cal recordar que la Llei de normalització aprovada l''any 1986 deia que "Els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana", i aquesta forma ha de tenir en compte l'assessorament de la UIB, que en el Decret 36/1988, de 14 d'abril, recull les formes oficials dels topònims de les Illes Balears, des del punt de vista de la ciència filològica i dels antecedents històrics. Amb la modificació impulsada per l'exconseller d'administracions públiques i actual regidor de Maó, Simón Gornés Hachero, "els topònims de les Illes Balears poden tenir com a forma oficial la catalana o la castellana i la catalana conjuntament", una modificació feta i pensada únicament per al cas de Maó. De fet, durant aquest temps de vigència de la Llei Gornés no s'ha dut a terme cap altra modificació de topònims.

Per tant, amb la modificació de la Llei de normalització lingüística que s'iniciarà dimarts que ve, es recuperarà que "els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana"i, per tant, s'obre la porta perquè Maó-Mahón torni ser Maó, "com toca ser", diu Martí. D'aquesta manera es tanca el debat sobre el nom de la ciutat, Maó, ja que l'únic que haurà de fer l'Ajuntament és adaptar-se per a donar compliment a la nova llei i als criteris establers per la UIB.