 |
| Imatge d'una acció contra la tauromàquia a Palma - imatge obtinguda a mallorcaconfidencial.com |
Compartim la intervenció de la nostra diputada Patricia Font en defensa d'aquesta Proposició no de llei. Dades clares que deixen al descobert els enganys dels defensors de la tauromàquia.
Com se sosté un sector, el ramader de raça de lidia, si el 77% de las explotacions no posen animals a les places de toros?
Diuen que els bous ajuden al manteniment de les deveses, amb una superfície entre 2.700.00 i 3.000.000 d’hectàrees, de les quals els bous empren 280.000 hectàrees (10’37%). Qui manté aquestes deveses és un altre animal: el porc ibèric
La societat humana i la cultura canvien amb el temps. Així, les pràctiques socials i culturals que una vegada es van considerar acceptables ja no tenen lloc en la societat europea moderna. Avui parlam d’açò, justament, de com ha evolucionat la societat envers als animals. Perquè avui en dia en tenim més coneixement sobre el benestar psicològic i físic dels animals.
La pressió popular a Europa va en augment. Els nous valors de civisme, tolerància i respecte s'estan implantant cada dia més al nostre país. Totes les estadístiques mostren una tendència clara que l'oposició als toros creix a tots els països d'Europa on hi ha corregudes. En particular, les generacions més joves mostren molt poc interès per l’espectacle.
Aportem algunes dades:
El 82% dels espanyols no han anat mai a una correguda de bous.; el 87% condemna el patiment animal; en tres anys, el suport social cap a les corregudes ha baixat del 30% al 19%.
La Unió Europea ja ha mostrat el lideratge i el compromís en diverses qüestions de benestar animal introduint diverses millores en la manera en què són tractats tant els animals de granja com els salvatges. El futur de la relació entre nosaltres i els animals dependrà de les polítiques progressives de la Unió Europea.
Així, a l’octubre passat, el Parlament Europeu va rebutjar subvencionar la tauromàquia, amb 438 vots a favor, 199 en contra i 50 abstencions. Es va aprovar que en els pressupostos pel 2016 no hi hagi cap partida dins de la Política Agrària Comuna (PAC) ni de cap altra per a subvencions per als ramaders que crien toros per a les corregudes perquè suposava una violació del Conveni Europeu de Protecció dels animals en explotacions ramaderes. Es calcula que rebien 130 milions d’euros anuals.
La defensa de la tauromàquia se sustenta, entre altres pilars, en la creació de llocs de treball. La Xarxa Internacional contra la Tauromàquia i la Plataforma La Tortura No És Cultura han fet públic un ampli dossier realitzat per l'Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i del Maltractament Animal, en què es demostra la fal·làcia d'aquest argument. Convé recordar que fins el 70% dels espectacles reben subvencions.
S'han analitzat per a l'elaboració del document el nombre de professionals taurins registrats com a tals (matadors de toros, novillers, rejoneadores, banderillers, picadors, mossos d'espases) en el Registre corresponent, i que en teoria viuen de la tauromàquia. S'ha realitzat una anàlisi del nombre de festes en places de toros en els quals han intervingut durant l'any 2014 aquests professionals a Espanya.
Durant l'any 2014 es van matar en festejos a plaça a Espanya 5.324 animals. Per estar registrat com a ramader de raça de lidia n'hi ha prou amb tenir 25 vaques i 1 semental d'aquesta raça.
El descens dels festejos que es realitzen ha anat davallant any rere any. Així, l’any 2007 es van fer 3.651, mentre que el 2014 se’n feren 1.868. És a dir, un total de 1.783 festejos menys, un descens del 51,16%.
Crida l'atenció que en un sector clarament en decadència, segueixin augmentant el nombre de professionals taurins any rere any. Si ens anam a fixar en el nombre de professionals ens trobam amb un augment incomprensible. El 2007 el nombre de professionals taurins era de 7.397 i en el 2014 van ser 10.194. És a dir, en els últims 8 anys (2007-2014) hi hagut un augment de 2.797 professionals taurins.
Segons les estadístiques publicades pel Ministeri de Cultura per a l'any 2014, i pel que fa a professionals taurins:
El 36% dels matadors de toros té més de 45 anys i l'11,3% més de 65 anys; el 28% dels torers a cavall té 45 anys o més, i el 4% més de 65 anys. I el més extravagant: el 68,7% dels novillers, el que hauria de ser el futur de la tauromàquia, les seves noves promeses, té més de 30 anys, amb un 10,2% que té més de 45 anys, i un 3,4% que té més de 65 anys. El pas de noviller a torer es produeix quan els primers han completat un total de 25 novillades amb picadors, així que, el 68,7% d'ells, amb més de 30 anys, encara no ho han aconseguit. Si sumam tots els professionals, obtenim un nombre total de 4.225 professionals, dels quals només van intervenir en qualque festeig 369 (8,8%).
De les 1339 ramaderies que existeixen només 311 (un 23%) van vendre algun toro per les festes. Com se sosté un sector, el ramader de raça de lidia, si el 77% de las explotacions no posen animals a les places de toros?
Si ens fixem a les Balears, l’any 2014 només trobam 3 places en actiu, i les 3 a Mallorca: Palma, Alcúdia i Muro.
Les argumentacions per defensar aquesta “festa” són diversos.
Per exemple, se’n parla que els bous ajuden al manteniment de les deveses, amb una superfície entre 2.700.00 i 3.000.000 d’hectàrees, de les quals els bous empren 280.000 hectàrees (10’37%). Qui manté aquestes deveses és un altre animal: el porc ibèric.
També parlen de la subsistència de la raça de lidia mercès el toreig, afirmació aquesta desmentida pel que és possiblement el més complet i documentat treball publicat sobre les races autòctones espanyoles, Guía de campo de las razas autóctonas españolas, que diu a aquest efecte: "El bestiar de lidia constitueix a Espanya una heterogènia població bovina a la qual és bastant dubtós integrar dins de raça, ja que l'única característica que se'ls pot assignar en comú és la seva capacitat per mostrar un temperament agressiu, que els afeccionats a la festa dels toros anomenen bravesa... Per això, és dubtós integrar aquesta diversa població bovina dins del concepte de raça”. Per tant, aquesta voluntat conservacionista xoca amb un altre aspecte, i és que diverses races bovines autòctones (veritables races) han desaparegut en aquests últims anys (campurriana, pasiega, lebaniega, etc.) i moltes altres es troben en perill eminent de desaparició (albera, blanca cacereña, cachena, murciana, etc.) i no són precisament els taurins els que destaquen demanant la seva protecció.
L’evolució de la nostra societat, el descens de "festes", així com l’allunyament de la ciutadania respecte a aquesta anomenada tradició és més que evident i el que ha de fer aquest Parlament és recollir el sentiment de la ciutadania envers la voluntat de protecció dels animals.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada