L’assemblea de Més per Menorca aprova la feina dels responsables i reclama reforçar l’estructura orgànica

Els adherits han entès les gestions fetes respecte al ‘Cas Conselleria”, però demanen estar més informats sobre aquests tipus de situacions

Més per Menorca ha girat pàgina a la crisi viscuda al si de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears. I ho ha fet en una assemblea celebrada avui matí as Mercadal amb la presència de la nova consellera, Ruth Mateu, i dos dels quatre directors generals de la Conselleria, el de Cultura, Jaume Gomila, i la de Política Lingüística, Marta Fuxà, a més d’altres persones de l’equip que treballen a Palma. També hi han estat presents els diputats autonòmics, Manel Martí, Patrícia Font i Josep Castells; la presidenta del Consell, Maite Salord i el conseller insular Miquel Àngel Maria. La resta, uns cinquanta adherits, entre els quals hi havia una notable representació dels regidors de tots els municipis.

Nova etapa

Reiniciar les feines i redreçar el projecte de la conselleria és ara mateix l’únic objectiu on centrar els esforços, una volta explicades les gestions fetes i donar a conèixer les gestions per resoldre el conflicte generat durant les darreres setmanes al si de la conselleria. Maite Salord i Manel Martí han donat compte de les passes donades per intentar reconduir la crisis generada a la Conselleria de Transparència i Cultura, la qual arrossegava certes friccions, que si, d’un principi, eren en el marc del funcionament intern, amb el temps van esdevenir de caràcter personal. Esperança Camps no havia dit res de dimitir aquell mateix divendres dia 1 d’abril després de parlar amb Salord, Martí i Martínez a Palma. És quan de tornada a Menorca, poc després d’aterrar a Maó, que reben un telefonada d’Esperança Camps en la que els anuncia que havia dimitit i que presentava el fosquet una roda de premsa per explicar el motius. Un fet que va sorprendre molt als tres representants de Més per Menorca.

Els principals òrgans i membres de Més per Menorca han reiterat que s’havia donat tot el suport tant Camps com al seu equip. Es va escoltar tothom i es va intentar cercar una sortida digna, però les relacions tenien ja un marcat enfrontament personal.

Ruth Mateu ja ha ajustat el nom, que passa a denominar-se ara Conselleria de Transparència, Cultura i Esports. Manté les 4 mateixes direccions generals: Cultura, Política Lingüística, Participació i Transparència i Esports i Joventut. La nova Cap de Gabinet serà Margalida Estelrich i el Secretari General (al lloc de Mateu), Xavier Bacigalupe. La resta de l’equip es manté.

(s’adjunta, en arxiu al marge, l’organigrama complet de la conselleria)

Més informació

Una volta explicada la situació, es va donar la paraula als adherits per intervenir sobre la qüestió. Malgrat haver donat el suport a les gestions fetes per cercar solucions, el que si es va considerar des de l’opinió dels adherits és el de poder disposar de més informació sobre tot el que va ocórrer, perquè es va considerar que els votants i simpatitzants de la coalició no tenien la versió de Més per Menorca per poder valorar millor els fets. Els responsables van fer un gest d’autocrítica, però també van defensar que les coses es van precipitar molt i el més raonable era explicar-ho una volta s'hagués resolt, tal com es va produir en la convocatòria de l’Assemblea.

Reforçar l’estructura orgànica

Els adherits a la coalició de Més per Menorca van reclamar als responsables reforçar l’estructura orgànica. Es va demanar dissociar les funcions dels càrrecs institucionals de les funcions internes. En definitiva, es va sol·licitar ampliar l’estructura de la coalició i concretar noves responsabilitats per poder atendre i resoldre millor les qüestions que afecten al funcionament intern, com seria ara el cas de la crisi de la Conselleria, per així no carregar tasques internes als caps visibles de Més per Menorca, com ha ocorregut fins ara.

Per altra banda, i arran dels resultats de les eleccions locals i autonòmiques, el creixement de la coalició és una realitat que abasta molts més àmbits d’actuació institucional, social i polític. D’aquí que s’hagi reiterat la necessitat d’adaptar millor i ampliar els òrgans de funcionament intern a la situació que demanen les institucions on hi és present i també a la societat.