El Govern balear té les competències exclusives per desenvolupar el Dret Civil
balear, que cal aprofitar ara per fer més justícia social i adaptar-lo al segle
XXI
 |
| Margalida Capellà i Nel Martí, portaveus de Més per Mallorca i Menorca respectivament |
Més per Menorca i Més per Mallorca aposten per actualitzar, ampliar i desenvolupar
legislativament el Dret Civil propi de les Illes Balears recollit en la
Compilació. La Compilació del Dret Civil balear contempla, entre d’altres
qüestions, figures jurídiques històriques que han esdevingut drets forals amb
el pas dels segles. Així ho han explicat avui migdia els portaveus de MÉS (Menorca i Mallorca) al Parlament.
El de MÉS per Menorca, Nel Martí, ha estat
contundent en remarcar la importància de dur endavant les propostes de MÉS. “A través del dret civil podem fer que les relacions
patrimonials i successòries siguin més justes i equitatives”. Ha afegit que “les
herències on no hi ha hereus, ni testament no vagin a l’Estat com fins ara,
sinó als Consells Insulars i als ajuntaments”, ha
assegurat.
Per la seva banda, la diputada de MÉS per Mallorca, Margalida Capellà, ha destacat que el que “volem incorporar una perspectiva de gènere, i per això proposam una pensió
compensatòria en cas de dissolució del matrimoni i volem actualitzar
institucions, però també volem eliminar totes aquelles que no tenguin ara una
finalitat social com és el cas dels alous”. Capellà ha qualificat els alous com a
“mòmies jurídiques”, les quals MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca volen abolir
de forma ordenada i progressiva.
Segons l’Article 30.20 de
l’Estatut d’Autonomia, el desenvolupament del Dret Civil propi permet
desenvolupar lleis com la Llei de parelles estables o la Llei de voluntats anticipades, a partir de la competència exclusiva que en té el Govern
de Illes Balears. A Mallorca també manté la figura dels alous (domini ple i útil, dret d’ús de forma absoluta de béns
immobles) i a Menorca la Societat
Rural Menorquina, (sistema d’amitgeria
en l’explotació agrària), entre altres.
D’aquí que els dos Grups
Parlamentaris MÉS presentin una sèrie d’esmenes a la modificació de Llei del Dret
Civil de les Illes Balears, per`mantenir aquest corpus jurídic foral, però per
actualitzar-lo, millorar-lo i adaptar-lo al segle XXI
En aquest sentit, Més per
Menorca i Més per Mallorca proposen retirar l’actual avantprojecte de règim
patrimonial del matrimoni (que
anul·lava articles de la Compilació) i regular els aspectes econòmics i
patrimonials generals a través de la Compilació. Així, s’han presentant esmenes en qüestions tan
importants com:
- La
pensió compensatòria de la convivència en els matrimonis sotmesos a separació
de béns. En el matrimoni, la parella es compromet a contribuir al comú
familiar, i el treball no remunerat per a la família ha de ser considerat -també
en la seva dissolució- com una contribució positiva al matrimoni.
- S’incorpora
la necessitat del consentiment del cònjuge no titular de l’habitatge en
operacions de venda o hipotecàries que afectin l’habitatge familiar.
- Eliminació
de la separació i el divorci en els supòsits de revocació de les donacions
entre cònjuges.
- Ampliació
de la definició i la donació universal, figures típiques vigents a Mallorca, que
serien aplicables també a Menorca. Aquesta modificació permetrà als menorquins transmetre el patrimoni en vida als hereus
(que fins ara només ho podien fer en mort) amb la fiscalitat pròpia de les
successions, que és força més favorable que l’aplicable a les donacions entre
vius. Concretament, la transmissió després de la mort és d’un 1% en impost de Successions
i un 0% en IRPF; en canvi la donació en vida és del 7% en l’Impost de Successions
i del 20% en IRPF. Ara, amb la definició,
l’herència es podrà fer en vida i els imposts seran de l’ 1% en Successions i
0% en IRPF.
-
Corregir la proposta de modificació de la Llei per suprimir que en segones
núpcies un dels cònjuges (o tots dos) pugui renunciar a la legítima, figura
essencial del matrimoni amb efectes postmortem. Entenem que aquesta modificació
es basa en retrògrads prejudicis contra els segons matrimonis, amb finalitats
purament moralistes.
-
Que les herències intestades (o sigui, aquelles persones traspassades que no
han deixat testament fet o aquest sigui nul) per manca de familiars amb dret a
l’herència, aquesta successió intestada tengui efectes més positius en favor de
les administracions més properes al difunt. La modificació de Llei proposa que
es faci en favor de la Comunitat Autònoma, del consells insulars i ajuntaments.
Des de Més per Menorca i Mallorca demanam que aquesta distribució es faci a
parts iguals a favor de les institucions territorials més representatives i
pròximes al veïnatge del difunt, que serien el Consell i l’ajuntament de la
residència del difunt.
Quant a la Societat Rural Menorquina
(SRM) també es demanen modificacions:
- Definir
la SRM com a societat civil i no com a societat mercantil, amb les següents
esmenes:
a) La possibilitat que el conreador i la seva
parella o cònjuge adoptin la forma de titularitat compartida.
b) El dret a compensació econòmica quan no s’adopta
la forma de titularitat compartida però es conrea la terra sense rebre cap
remuneració.
c) La cessió en vida entre conreadors de
l’explotació rural.
d) La possibilitat de col·laborar per a ser
successors del conreador, i fer viable la subrogació dels pares a favor dels
fills que s’estan formant per a treballar en el camp.
Pel que fa a
la figura dels alous, pròpia de Mallorca, des de MÉS s’entén que el
més correcte seria procedir a la seva abolició, de forma ordenada i preservant
els interessos de la hisenda pública, és a dir, evitant que pugui suposar
responsabilitats patrimonials per a l’Administració, tanmateix proposam:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada