divendres, 26 d’agost del 2016

Per un Dret Civil de les Illes Balears actualitzat i millorat i que mantengui les figures jurídiques històriques

Aquest corpus legislatiu té el seu origen en les Cartes de Franquesa que es van atorgar amb la incorporació de les Illes a la Corona d’Aragó




  Més per Menorca aposta per actualitzar, ampliar i desenvolupar legislativament el Dret Civil propi de les Illes Balears recollit en la Compilació, i tractar aquest com el que és: el corpus normatius de referència i supletori en relació a la resta de legislació. D’aquí que el Grup Parlamentari menorquinista presenti una sèrie d’esmenes a la modificació de Llei del Dret Civil de les Illes Balears.

  Com a nota prèvia, cal tenir present que la Compilació feta del Dret Civil balear contempla, entre d’altres qüestions, figures jurídiques històriques que han esdevingut drets forals amb el pas dels segles, com ho són el  Règim Matrimonial de Separació de Béns i la Societat Rural Menorquina, (SRM). Alhora, i segons expressa Article 30.20 de l’Estatut d’Autonomia, el desenvolupament del Dret Civil propi permet desenvolupar lleis com la Llei de parelles estables o la Llei de voluntats anticipades, a partir de la competència exclusiva que en té el Govern de Illes Balears.

  En aquest sentit, Més per Menorca proposa retirar l’actual avantprojecte de règim patrimonial del matrimoni (que anul·lava articles de la Compilació) i regular els aspectes econòmics i patrimonials generals a través de la Compilació. Així, s’han presentant esmenes en qüestions tan importants com:

 - La pensió compensatòria de la convivència en els matrimonis sotmesos a separació de béns. En el matrimoni, la parella es compromet a contribuir al comú familiar, i el treball no remunerat per a la família ha de ser considerat -també en la seva dissolució- com una contribució positiva al matrimoni.

   - S’incorpora la necessitat del consentiment del cònjuge no titular de l’habitatge en operacions de venda o hipotecàries que afectin l’habitatge familiar.

   - S’elimina la separació i el divorci en els supòsits de revocació de les donacions entre cònjuges.

Valoració positiva quant als efectes del Dret Civil aplicat a Menorca.
  Més per Menorca destaca dos aspectes específics que afecten a la nostra illa i que el Projecte de Llei modifica de forma positiva. Així i tot, des del Grup Parlamentari menorquinista s’han presentat esmenes per millorar el seu contingut.

  - S’amplia la definició i la donació universal, figures típiques de Mallorca, que serien aplicables també a Menorca. Aquesta modificació permetrà als menorquins transmetre el patrimoni en vida als hereus (que fins ara només ho podien fer en mort) amb la fiscalitat pròpia de les successions, que és força més favorable que l’aplicable a les donacions entre vius. Concretament, la transmissió després de la mort és d’un 1% en impost de Successions i un 0% en IRPF; en canvi la donació en vida és del 7% en l’Impost de Successions i del 20% en IRPF. Ara, amb la definició, l’herència es podrà fer en vida i els imposts seran de l’ 1% en Successions i 0% en IRPF.

  Tanmateix, hi ha aspectes, que des del punt de vista de Més per Menorca, no avancen i que es consideren negatius, d’aquí que es presenti una esmena per corregir (suprimir) la proposta de modificació de la Llei que en segones núpcies un dels cònjuges (o tots dos) pugui renunciar a la legítima, figura essencial del matrimoni amb efectes postmortem. Els menorquinistes entenen que aquesta modificació es basa en retrògrads prejudicis contra els segons matrimonis, amb finalitats purament moralistes.

  En darrer terme, Més per Menorca proposa que davant les herències intestades (o sigui, aquelles persones traspassades que no han deixat testament fet o aquest sigui nul) per manca de familiars amb dret a l’herència, aquesta successió intestada tengui efectes més positius en favor de les administracions més properes al difunt. La modificació de Llei proposa que es faci en favor de la Comunitat Autònoma, del consells insulars i ajuntaments. Els menorquinistes demanen que aquesta distribució es faci a parts iguals a favor de les institucions territorials més representatives i pròximes al veïnatge del difunt, que serien el Consell i l’ajuntament de la residència del difunt.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada